Notícies Fundació Carulla

Els Amics dels Clàssics visiten la Mallorca lul·liana

Data: 
25/05/2016 - 12:30

El passat dissabte, 14 de maig, a dos quarts de vuit del vespre, es va presentar al Santuari de Cura, al puig de Randa, la versió al català modern d'Accidents d'amor de Ramon Llull

Duta a terme l'Editorial Barcino dins la col·lecció Tast de Clàssics. De l'adaptació se n'ha fet càrrec Pere Antoni Pons, que també en va fer la presentació, conjuntament amb Carles Duarte, president de la Fundació Carulla, impulsora de l'Editorial Barcino. A més, Joan Tomàs Martínez Grimalt i Joan Miquel Artigues en van llegir diversos fragments.

Prèviament, a dos quarts de cinc, Els Amics d’Els Clàssics van gaudir de la projecció del documental Ramon Llull, mallorquí universal, que continuà amb una visita guiada al Santuari del Cura, al puig de Randa. En aquest monticle, l'any 1274, Ramon Llull va tenir la il·luminació que va dur-lo a concebre l'Art, l'element central del seu pensament: un sistema per a demostrar la veritat, tant pel que fa a Déu com al conjunt de la creació, mitjançant arguments lògics.

L'acte s'emmarca en les Jornades ‘Mallorca, natura i cultura', impulsades pels Amics d’Els Clàssics de l'Editorial Barcino amb la col·laboració de Baleària, que van tenir lloc de divendres 13 a dilluns 16 de maig. Els Amics van gaudir d’una escapada lul·liana per l’illa i visitaren llocs emblemàtics en la trajectòria del beat, com el centre històric de la ciutat de Palma, el monestir de Miramar o el santuari de Lluc.

El llibre Accidents d’amor és l’últim títol que l’Editorial Barcino, segell de la Fundació Carulla, ha incorporat a la seva col·lecció Tast de Clàssics. La publicació coincideix amb la celebració de l’Any Llull, en motiu del setè centenari de la seva mort.

 

Un text que reformula el Llibre d’amic e amat

Accidents d’amor és una novel·la breu inclosa dins del tractat Arbre de filosofia d’amor de Ramon Llull, redactat l’any 1298 en la simbòlica estructura arbòria d’arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits, que configuren les set parts del llibre i que, al seu torn, consten cadascuna de tres capítols.

Es tracta d’una narració al·legòrica que Ramon Llull va escriure amb el propòsit d’instruir els creients perquè es lliuressin en cos i ànima a Déu, és a dir, perquè l’estimessin fins al punt de desitjar la mort i d’abraçar-la amb passió i sense temors quan aquesta arribi. I és que, vist des de l’òptica de l’intel·lectual que volia unificar la filosofia i la teologia, el saber natural i el sobrenatural, la raó i la revelació, tot per tal de lloar Déu, la mort és la millor manera i la definitiva perquè l’ànima del fidel assoleixi l’anhelada contemplació directa de Déu, ja que aleshores s’abandona incondicionalment i completament a la fe –a l’amor a Déu– i la mort li ha de resultar joiosa i alliberadora.

Els protagonistes del llibre, escrit sota els patrons de les novel·les de cavalleria, són l’Amic i l’Amat, el fidel cristià i Déu, i al llarg de diversos proverbis hi orbiten altres personatges secundaris que es corresponen als continguts de l’Arbre de Filosofia: Dona d’Amor, Contrarietat d’Amor, els donzells d’Amor, metge d’Amor, Mort d’Amor, Vida d’Amor, Saviesa, Prudència, etcètera, que discuteixen sobre les condicions i les virtuts a les quals s’exposa l’amor.

L’argument del text, ple de matisos, gira al voltant d’un judici amb jutges, fiscals i advocats a què és sotmès l’Amic (el creient) per haver estat infidel a l’Amat (Déu). No manquen personatges que es posen de la seva part per salvar-li la vida després de ser condemnat a mort, però el trasllat a Jerusalem, escenari de la passió de Crist, l’entristeix tant que acaba morint. L’Amic serà enterrat en condició de màrtir d’amor i de la seva lleialtat cap a l’Amat i l’amor.

Agenda
Mo Tu We Th Fr Sa Su
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31