Si voleu consultar els guanyadors, seleccioneu-ne l'any:

 

Laura Casal-Valls - Barcelona

Després d’un intens procés de selecció i valoració de les 73 candidatures presentades i havent arribat a la final els projectes Surtdecasa.cat, Museu Virtual de la Moda de Catalunya i la Col•lecció Proscènium d’Àudioteatre digital, el guanyador del Premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural 2016 és: Museu Virtual de la Moda de Catalunya, de Laura Casal-Valls i l’equip Walden

Vicenç Altaió, Ignasi López, Sergi Opisso, Román Yñán - Barcelona

Per un projecte que, amb l’objectiu de configurar una visió de la Catalunya d’avui a partir del diàleg entre fotògrafs i pensadors, es planteja renovar la mirada sobre el territori i el paisatge, tant geogràficament com conceptualment, després de dècades caracteritzades per la seva modernització en tots els àmbits i en un context de canvis profunds com l’actual. Consistirà en la distribució arreu del país de deu equips, format cadascun per dos fotògrafs i un escriptor procedents de les generacions de creadors nascuts entre els anys 1970 i 1980. El treball de camp resultant s’exposarà en centres culturals de referència corresponents a cada àmbit territorial, se’n promourà el debat i la reflexió i s’editarà en format llibre, amb el propòsit final de dur-ne a terme una exposició conjunta a Barcelona i impulsar-ne la internacionalització. Paral·lelament, es desenvoluparà una aplicació per a mòbils que estarà oberta a la interacció i la participació de les persones que habiten el territori i que permetrà la geolocalització del contingut generat.

Paul Preston
Liverpool
Historiador i hispanista britànic. Doctorat a la Universitat d’Oxford, és catedràtic i director del Centre Cañada Blanch per a l’estudi de l’Espanya contemporània de la London School of Economics & Political Science. Col·labora a la BBC, New Society, New Statesman i Times Literary Supplement. Ha publicat nombrosos llibres sobre la Guerra Civil i el franquisme, com Franco, La Guerra Civil espanyola, i, darrerament, L’Holocaust espanyol. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2008, va defensar el dret de Catalunya a recuperar els papers de Salamanca. Bon coneixedor de la producció historiogràfica catalana, se n’ha fet ressò a la seves obres i ha ajudat a difondre-la. Ha impulsat el Catalan Observatory de la London School of Economics, l’objectiu del qual és la recerca i el debat entorn de qüestions rellevants per a Catalunya.
Isona Passola
Barcelona
Productora, guionista i directora de cinema, ha dirigit el documental Cataluña-Espanya i ha produït, entre d’altres pel·lícules, Despertaferro, El mar, Mirant el cel, De nens i Pa negre. Amb aquesta darrera producció, dirigida per Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d’Emili Teixidor, ha obtingut un gran èxit de públic i de crítica. Pa negre ha rebut catorze premis Gaudí 2011 i nou premis Goya 2011, i ha esdevingut la primera pel·lícula amb versió original catalana que hi obté el guardó al millor film. Nominada a millor pel·lícula europea de 2011, ha estat escollida per representar Espanya als Òscars, essent el primer cop que l’Acadèmia espanyola selecciona un film en català. A més a més, s’ha estrenat als cinemes francesos i se’n prepara l’estrena a la Xina, al Japó i als Estats Units. Pa negre ha contribuït decisivament a projectar el cinema en català i, de retruc, la nostra literatura, al nostre país i al món.
Fundació puntCAT
Sant Cugat del Vallès
Nascuda l’any 2004 amb l’objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes en l’àmbit d’Internet i de les noves tecnologies de la informació, la Fundació puntCAT va aconseguir el setembre del 2005 el seu objectiu primordial: la concessió per part l’ICANN, l’organisme regulador dels dominis a Internet, del domini “.cat”, primer i únic domini concedit a una cultura i una llengua. Des d’aleshores la Fundació puntCAT s’ha encarregat del control del registre i la gestió del nou domini i ha invertit els beneficis de les altes registrades a rebaixar el preu del servei i a fer millores tecnològiques al domini. Després de cinc anys de la concessió, el número de webs registrades en el “.cat” ha crescut fins a arribar als 43.764 registres, les millores tecnològiques introduïdes han convertit el domini en el segon més segur del món i ha esdevingut el domini genèric amb més densitat d’informació, pel gran volum de continguts i documents de què disposa a la xarxa. El domini “.cat” ha ajudat decisivament que la llengua catalana tingués un lloc a la xarxa i es fes visible al món amb la mirada posada cap al futur.
Fundació Joan Maragall, cristianisme i cultura
Barcelona
Creada per l’Arquebisbat de Barcelona l’any 1989, ara fa justament vint anys, la Fundació Joan Maragall ha estat –i és– un espai de reflexió i de diàleg entre cristianisme i cultura. D’aquí la tria del nom, Joan Maragall, que va ser un pensador creient i laic, alhora amic de Torras i Bages i lector de Nietzsche, un símbol del diàleg entre cristianisme i cultura profundament arrelat al país. Amb l’objectiu de superar la mera juxtaposició entre el cristianisme i la cultura, amb voluntat d'aprofundir, de manera alhora receptiva i crítica, en la cultura contemporània i amb una irrenunciable fidelitat a Catalunya, la Fundació Joan Maragall realitza simposis internacionals, seminaris, cicles de conferències i cursos i convoca beques per a joves investigadors. Concedeix anualment el Premi Joan Maragall a un assaig sobre aquestes qüestions en el marc de la Nit de Santa Llúcia; ha iniciat la col·lecció Cristianisme i cultura, amb més de 60 volums publicats, la col·lecció Quaderns de la Fundació Joan Maragall, amb prop d’un centenar de títols, i, també darrerament, s’ha fet responsable, juntament amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, de la nova etapa de la revista Qüestions de vida cristiana.
Federació Llull
Barcelona
Constituïda el 23 de juny de 1990 al Castell de Bellver, la Federació Llull és la unió d’Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià –tres entitats d’una llarga i eficaç trajectòria al servei de la defensa i la promoció de la llengua i la cultura catalanes– per tal de coordinar els esforços i multiplicar la capacitat d’incidència.
Carme Ruscalleda i Serra
Sant Pol de Mar
La cuina catalana forma part de la nostra personalitat col·lectiva. Des de l’Edat Mitjana ha viscut una evolució constant i no ha deixat d’enriquir-se amb nous productes i amb una relectura i un eixamplament d’una tradició incessantment renovada. Avui la cuina catalana, a més, ha assolit, com succeïa a l’Edat Mitjana, un gran prestigi internacional. Carme Ruscalleda, que ha obtingut recentment per al seu restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar la tercera estrella de la Guia Michelin, n’és una de les personalitats més admirades i amb més projecció. Amb un treball sempre exigent i rigorós i amb un esperit creatiu incansable, Carme Ruscalleda ha esdevingut una figura internacional en el món de la gastronomia alhora que ha afirmat arreu amb convicció la seva identificació amb el nostre país, que contribueix a donar a conèixer, a més, des del seu restaurant de Tòquio.
Universitat de València
València
Per la seva decisiva aportació a la construcció del coneixement en general i a la vertebració de la cultura catalana en particular, tant en el camp de les humanitats tradicionals com en el de la ciència; per la seva actitud científicament irreprotxable i civilment decidida a favor de la unitat de la nostra llengua comuna, i també com a homenatge en l’escaiença del cinquè centenari de la seva fundació.
Entitat
Festival Internacional de Música de Cantonigròs
Cantonigròs
Perquè mitjançant el foment de la música coral i de la dansa contribueix al prestigi i a la projecció internacional de Catalunya, difon el coneixement de la realitat i de la cultura catalana arreu del món i promou l’agermanament entre els pobles; per la reconeguda exigència artística de la competició; per impulsar la promoció internacional de grups catalans, i perquè, en estimular l’acolliment dels participants a casa de centenars de famílies, enforteix els llaços d’amistat, de pau i de convivència entre cultures i persones.
Persona
Ramon Sugranyes i de Franch
Capellades
Per la seva constant defensa dels drets nacionals de Catalunya, especialment en els moments més difícils de la nostra història recent, des dels fòrums en què ha exercit alguna responsabilitat: la càtedra de la Universitat Catòlica de Friburg (Suïssa), la presidència de Pax Romana i la de la Conferència d’Organitzacions Catòliques Internacionals, activitats que li comportaren ser nomenat auditor laic del Concili Vaticà II i a ser considerat un dels intel·lectuals i humanistes catòlics més prestigiosos d’Europa. I perquè, gràcies a la seva influència a Roma, va contribuir a l’evolució progressista de la jerarquia de l’església catalana.
Entitat
Clàssics del Cristianisme
Barcelona
Per la important aportació lingüística i filosòfica que a través d’aquesta col·lecció realitzen els professors de la Facultat de Teologia de Catalunya, els quals amb la seva tasca i amb l’abnegat esforç del seu capdavanter i director, posen a l’abast del poble català en general i més particularment dels experts en les ciències del pensament i de l’esperit, tota la riquesa de la tradició cristiana des dels escrits apostòlics fins al segle XIX que ha format la cultura europea occidental, tret que és remarcat pel caràcter ecumènic d’aquestes edicions.
Persona
Antoni M. Badia i Margarit
Barcelona
Per la seva important contribució al coneixement històric i actual de la llengua catalana que l’ha conduït a esdevenir una de les autoritats màximes de la lingüística romànica; per la democratització i catalanització de la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic i rector durant la transició, així com per la seva participació en institucions com el Congrés de Cultura Catalana i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que ha presidit fins fa poc temps i on ha impulsat importants treballs científics. És fruit del seu mestratge i la seva tenacitat que s’hagi publicat ara el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, diccionari normatiu.
Persones
Joan i Josep Maria Ainaud de Lasarte
Barcelona
Perquè ambdós, en forma admirablement indestriable encara que actuant en camps diferenciats, són models de fidelitat a Catalunya i de rigor acadèmic, dues virtuts que han posat i que posen des de fa molts anys al servei de la història i de l’art català i de les institucions del país, amb generosa disponibilitat personal i lucidesa intel·lectual, fins haver esdevingut punts de referència ètica i social imprescindibles per a les joves generacions de catalans conscients i compromesos.
Entitat
Comunitat Cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Primer cenobi femení del Císter a Catalunya, que des del segle XII irradia el seu testimoniatge de vida contemplativa, d’acolliment, de pobresa, de simplicitat i de compromís lleial envers la cultura i la societat catalanes. Amb dedicació lloable i una continuïtat de vuit segles, la comunitat dóna vida a les nobles i seculars pedres d’aquell conjunt monumental, el qual conserven –malgrat totes les limitacions materials– com a inestimable patrimoni espiritual i artístic de l’Església i del nostre país.
Entitat
Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent
Prada
Que enguany compleix vint-i-cinc anys de la seva fundació a partir del Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, per la seva dilatada trajectòria com a centre de cultura, d’intercanvi i, en moments difícils de la nostra història, d’expressió política en llibertat i de reivindicació nacional, que han fet que en aquest quart de segle hagi estat –i ho sigui encara– l’única manifestació capaç d’aplegar, any rere any, estudiants i professors de tots els Països Catalans amb uns mateixos ideals i interessos i un mateix marc de referència.
Persona
Pere Casaldàliga i Pla
Balsareny
Català universal, conegut arreu del món per la seva acció ferma i decidida en favor dels més pobres –camperols i indígenes del Brasil i de tota l’Amèrica Llatina– tot fent-se veu que reclama els drets d’aquests pobles i nacions, amb un profund arrelament evangèlic i un reconegut sentit profètic del seu ministeri, i que, com a poeta que “encara avui respira en català”, ha portat arreu la saba de la seva pàtria llunyana, per tal com “només es pot devenir universal a partir de les pròpies arrels”.
Persona
Joan Fuster i Ortells
Sueca
Pel conjunt de la seva continuada i transcendental obra cívica com a impulsor del moviment nacional i cultural del País Valencià i pel seu mestratge, sempre en el marc dels Països Catalans, que ha realitzat coratjosament ja des dels temps més negres i difícils enmig de tota mena de dificultats i sacrificis. Una tasca cívica que se suma a la seva obra en el camp de les lletres, en el qual destaca com un dels més grans escriptors catalans d’aquest segle.
Persona
Eliseu Climent i Corberà
Llombai
Per la seva trajectòria ja llarga i permanent de servei a la recuperació nacional valenciana, que ha enfortit la idea dels Països Catalans i la bona relació entre totes les terres de parla catalana i que s’ha traduït en iniciatives tan brillants i eficaces com la Llibreria i Editorial Tres i Quatre, el Secretariat de l’Idioma, de València, els Premis Octubre, el Centre Carles Salvador, l’Acció Cultural del País Valencià, entre moltes altres, així com, darrerament, amb la modèlica revista El Temps i l’acció positiva de promoure la instal·lació de repetidors de televisió per subscripció popular a tot el País Valencià, mitjançant els quals és possible de veure la televisió catalana en aquelles terres de llengua comuna.
Entitat
Serra d'Or
Barcelona
Pel continuat testimoni de fidelitat a la cultura catalana i a la nostra llengua d’aquesta revista durant prop de trenta anys; per la seva visió oberta, avançada i plural de les idees, des de les èpoques més difícils, acompanyada pel rigor intel·lectual dels continguts, així com per l’efectiva voluntat d’actualització constant i de permanència que caracteritza la seva trajectòria actual.
Entitat
La Bressola
Perpinyà
Associació per a l’educació i la cultura catalanes dels infants, de Perpinyà, per haver estat, des del 1976, la primera escola catalana dels temps moderns a Catalunya Nord. La Bressola –i tot seguit les “Bressoles”– foren promogudes per l’Associació del mateix nom i dedicades a l’educació i a la cultura catalanes. Calia provar que l’escola catalana era possible i obrir pas, així, a d’altres iniciatives i experiències, cosa que s’esdevingué per a l’enriquiment i la consolidació de l’ensenyament en català. Les vicissituds passades i presents de La Bressola no fan sinó posar en relleu el coratge i el patriotisme, així com el recte sentit pedagògic, dels seus iniciadors i continuadors.
Persona
Avel·lí Artís i Gener
Barcelona
Conegut sobretot pel seu pseudònim, “Tísner”, és un exemple, ja des d’un exili fecund, de generosa fidelitat a la llengua i al fet nacional de Catalunya, una fidelitat que l’ha conduït a mantenir, juntament amb el seu prestigi d’escriptor i de dibuixant, una admirable actitud cívica –com a promotor d’idees noves i animador d’escriptors joves– i una insubornable catalanitat.
Persona
Miquel Coll Alentorn
Barcelona
Per tota una vida al servei de Catalunya i, d’una manera especial, pels seus estudis d’investigació sobre la història i la cultura catalanes, així com per la manera entusiasta i generosa amb què ha difós els coneixements arreu del nostre país.
Persona
Joan Triadú i Font
Ribes de Freser
Per la seva executòria com a defensor –ja des dels temps més difícils– de la identitat nacional de Catalunya a través, sobretot, de la promoció de la llengua i de la cultura. Per la seva tasca intel·lectual de crític literari, de mentor de noves generacions i com a impulsor d’institucions i de publicacions. I per haver estat un home clau en la recuperació de l’escola catalana.
Entitat
Centre de Lectura de Reus
Reus
Entitat més que centenària que s’ha distingit per la seva funció polivalent d’ateneu popular i centre d’alta cultura. Perquè ja des de la Renaixença assumí la catalanitat i es convertí en un focus d’irradiació nacional i cultural, fins i tot, més enllà de la seva ciutat, convertint-se així en testimoni exemplar de la vitalitat de la cultura catalana arreu de les comarques de la nostra terra.
Entitat
Centre Excursionista de Catalunya
Barcelona
Perquè al llarg de la seva existència, centenària, ha iniciat i mantingut –suplint moltes vegades la manca d’altres institucions– una tasca de cultura eminentment popular, de la qual han estat beneficiàries nombroses generacions de catalans que hi han trobat un mitjà de coneixement i d’estimació profunds de la nostra terra.
Entitat
Abadia de Montserrat
Montserrat
Com a símbol constant, en tot temps i en els moments més adversos de la nostra història, d’una ferma voluntat de servei al poble, manifestada a través de l’espiritualitat i de la cultura.
Entitat
Obra Cultural Balear
Palma de Mallorca
Per la seva continuada promoció de la cultura i de l’ensenyament a les Illes, i per la tasca que realitza, en l’aprofundiment fins als orígens i les arrels de la nostra comuna nacionalitat, així com també en l’expandiment, cap a tots els sectors de la comunitat, perquè se sentin compromesos en una mateixa identitat de llengua, d’història i de cultura.
Entitat
Institut d'Estudis Catalans
Barcelona
Perquè ha estat un símbol de continuïtat en l’esforç col·lectiu pel redreçament cultural català.
Persona
Ventura Gassol i Rovira
La Selva del Camp
Per la seva eficàcia en la promoció de la cultura catalana i de l’ensenyament i per la seva tasca de salvament de persones i del patrimoni de Catalunya, en moments difícils de la nostra història.
Persona
Josep Trueta i Raspall
Barcelona
Josep Trueta fou designat unànimement per al Premi en mèrits a la seva executòria d’exemplar catalanitat i d’eminent home de ciència, glòria de Catalunya i de la Medicina mundial.