Premis d'Actuació Cívica

Si voleu consultar els guanyadors, seleccioneu-ne l'any:

 

Perpinyà

Impulsor de la música en català a Catalunya Nord. Promotor de la música en català a la Catalunya Nord fent-ne visible la seva viabilitat arran de la creació de l'associació "Angelets de la Terra"

Ramon Jordi Faura i Labat (Talteüll, Rosselló, 1979) és militant per la llengua i la cultura catalana del Rosselló. Va estudiar el català, que considera la seva llengua, a la Universitat de Girona. En 2001, crea l'associació «Angelets de la Terra» per donar un nou impuls al catalanisme cultural i polític a la Catalunya Nord. Adapta diverses iniciatives observades al Sud de l'Albera. Faura va realitzar el millor resultat per a un candidat catalanista a la Catalunya Nord, amb un 7,71% dels vots, per les «cantonals» en el centre ciutat de Perpinyà.

Durant 15 anys, els Angelets de la Terra han desenvolupat moltes activitats per «recatalanitzar» el Rosselló i fer-lo conèixer arreu dels Països Catalans: la penya de rugbi de la USAP i dels Dragons Catalans, el projecte Descobrir Catalunya per fer conèixer les festes populars catalanes als nouvinguts, la Crida pel Català a la SNCF (servei dels ferrocarrils francesos), la diada de Sant Jordi Jove a Perpinyà (2005 a 2008), el Festival de la Setmana per la Llengua (2007 a 2012). El darrer és el Col·lectiu Joan Pau Giner, que ara s’anomena Col·lectiu Angelets de la Terra, format per músics de Catalunya Nord per revifar la creació musical en català. Compta amb la participació de 90 formacions de Catalunya Nord i 80 formacions de la resta dels Països Catalans. 

Terrassa

Presidenta de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) des de l’any 2003, ha treballat per augmentar la presència de l’entitat arreu del territori amb la realització constant de concerts i activitats fins a assolir que el nombre de corals membres superés les cinc-centes. Paral·lelament, ha incrementat la internacionalització de la FCEC gràcies a la seva participació en assemblees, trobades, simposis i festivals arreu del món, cosa que ha tingut la seva culminació en el fet d’aconseguir que Barcelona sigui la seu del proper Simposi Mundial de Música Coral l’any 2017 i que la FCEC en sigui l’entitat organitzadora, juntament amb la Federació Internacional per la Música Coral (IFCM). Vinculada des de ben petita al Cor Infantil de la Coral Ègara de Ràdio Terrassa, és cantaire i presidenta de l’Agrupació Coral Matadepera.

Barcelona

Membre del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, ha dirigit les corals infantils l’Esquitx i L’ARC i ha exercit com a professora de música en instituts, on ha dut a terme una sèrie de projectes multidisciplinaris amb la música com a eix vertebrador. És directora dels cors infantil i de noies de l’Escola de Música Municipal Can Ponsic de Barcelona i membre del Patronat de la Fundació l’ARC Música, entitat que gestiona l’esmentat equipament municipal i Xamfrà, Centre de Música i Escena per promoure la participació cultural i la inclusió social, que va impulsar i del qual és la directora. Dirigeix l’espai virtual El Teler de Música, una iniciativa d’emprenedoria social de la Fundació l’ARC Música per contribuir a la formació continuada i reflexió compartida de mestres de música i ajudar a la sostenibilitat de Xamfrà.

Xàtiva

Cantant valencià amb més de trenta anys d’experiència que ha rescatat de l’oblit els cants de batre, les havaneres, les malaguenyes, els romanços i les «albaes» de les comarques valencianes de la Costera i la Vall d’Albaida, un patrimoni musical en perill d’extinció que només recordaven els més vells de cada poble i que ara és cantat per joves i traspassa fronteres. És reconegut com un dels «cantaors» més carismàtics de la música tradicional valenciana pel seu caràcter afable i per la defensa de les seves arrels. Ha col•laborat amb nombrosos grups de música tradicional, cantautors i grups de rock. Conegut artísticament com a «Botifarra», és, segons definició pròpia, un «cantaor de carrer».

València

Va començar a cantar l’any 1976, als 37 anys, animat per Ovidi Montllor. Des de l’inici de la democràcia s’ha convertit en un referent de la cançó al País Valencià, sobretot per la seva tasca de recuperació i difusió de la cançó popular en valencià per als xiquets i xiquetes. Ha compost més de 100 temes musicals, entre els quals destaca "Què vos passa valencians?". Així mateix, ha establert ponts de col·laboració amb intèrprets de primera línia de tots els territoris de parla comuna i ha mostrat una sensibilitat absoluta i un compromís generós i incansable en la tasca de normalització de la llengua a les escoles valencianes.

Peratallada

Fill de pagesos, va entrar d’aprenent a Ràdio Girona just quan tenia setze anys. Al principi va compaginar les pràctiques radiofòniques amb la carrera de magisteri. El servei militar el va obligar a traslladar-se a Barcelona, on hi havia els estudis centrals de Ràdio Espanya. Va formar part de l’equip inicial de Ràdio 4, la primera ràdio en català després del franquisme, va treballar a la desapareguda Cadena 13 i va tenir diferents responsabilitats a TVE a Sant Cugat, la primera televisió que va parlar en català. El 1991 va entrar a Catalunya Ràdio, on va ser prejubilat el 2009. A hores d’ara s’ocupa de la coordinació general i la programació de Ràdio Estel. Al llarg de la seva dilatada carrera periodística, ha promogut la presència i la difusió de la música en català als mitjans de comunicació.

Benaguasil

Empresari i activista valencià, és el responsable de l'èxit de l'empresa Consolat de Mar. Consolat de Mar fabrica a la Xina instruments de cost assequible, especialment de vent, i no ha planyut esforços per fabricar també a l'Àsia instruments tradicionals del nostre país fins ara difícils de trobar, com el fiscorn baix de cobla. Consolat de Mar, a més de la seva activitat empresarial, porta a terme una intensa tasca de filantropia musical amb la donació d'instruments a països del Tercer Món, el suport a formacions musicals valencianes i, sobretot, la creació de l’Orquestra Simfònica Consolat de Mar. Professor de geografia i història a secundària i president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, ha publicat diversos llibres, com Faules clàssiques i Històries de la ceba, i treballa en la creació d'un catàleg d'obres musicals tradicionals valencianes.

Porreres

Filòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears, especialitzat en sociolingüística. Ha tingut una llarga trajectòria com a activista a favor de la llengua i la cultura pròpies. Va ser un dels impulsors de les activitats del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Mallorca i va formar part durant els anys 80 i 90 de la Comissió per a l’Ensenyament i Normalització del Català (CENC) de l’Obra Cultural Balear; va ser també membre de la junta directiva del Moviment d’Escoles Mallorquines i impulsor de l’Associació 31, que organitza activitats culturals que promouen l’ús de la llengua entre els joves de secundària. Dins aquest camp es va destacar per l’organització dels primers concerts de rock en català fets a les Illes i pel fet de ser l’impulsor de l’arribada als cinemes balears d’un gran nombre de pel·lícules en llengua catalana. Durant la legislatura 1999-2003 va ser director general de Política Lingüística de les Illes Balears. De la seva gestió es destaquen les múltiples accions per normalitzar el català als mitjans de comunicació (creació de Som Ràdio), els canvis legislatius en l’àmbit comercial (elaboració dels apartats lingüístics de la Llei de Comerç), el suport a l’etiquetatge de productes en català i la promoció de la llengua catalana com a idioma d’acollida dels nouvinguts.

Palma de Mallorca

Professora de música, especialista en pedagogia musical i activista cultural, ha estat una incansable dinamitzadora de la música arreu dels països de parla catalana. Fundadora i presidenta de Forum Musicae, centre per a la divulgació dels ensenyaments musicals a les Illes Balears, crea i promou en primer lloc l’Orquestra de Cambra Barroca Ars Musicae (2002), posteriorment l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (2004) i, finalment, el Cor Jove dels Països Catalans (2009), dirigit per Esteve Nabona. Amb l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, sota la batuta de Salvador Brotons, aconsegueix aplegar en una orquestra simfònica joves de Salses fins a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, afavorir el sentiment de pertinença i promoure el patrimoni musical del país. A més a més, ha estat la impulsora de les I Jornades d’Ensenyaments Musicals a les Balears, la Confederació d’Associacions de Música de l’Estat espanyol, l’Associació d’Ensenyants de Música de les Illes Balears, els Intercanvis de Joves d’Instituts en tot l’àmbit cultural català, el Concurs de Composició Matilde Salvador, el Centre per a la Difusió Lliure del Patrimoni Musical Català i el Col·lectiu de Dones dels Països Catalans.

Canet de Mar

Llicenciada en antropologia i sociologia, va fundar i és directora de la Fundació Assistència i Gestió Integral (AGI), organització beneficoassistencial especialitzada en l’ajuda social a dones que pateixen violència de gènere. Des de la Fundació AGI, ha engegat programes d’integració social i suport a les dones, d’atenció a famílies monoparentals encapçalades per dones, de reinserció per a homes maltractadors, de rehabilitació d’agressors sexuals, i també programes de prevenció de la violència en la infància i l’adolescència. En el terreny cultural, ha estat directora de la revista local Rufaca de la Cerdanya, vicepresidenta de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), col·laboradora dels Quaderns d’informació municipal de Llívia, i membre del Patronat del Festival de Música de Llívia.

L'Escala

Alumnes de Joan Comas i Vicens, mestre de l’esbart Montserrat de Barcelona i fundador de Ballets de Catalunya, Josep Clos (L’Escala, 1924) i Margarida Roca (Barcelona, 1927) han contribuït a salvaguardar la identitat de Catalunya a través de les danses tradicionals i l’ensenyament del català durant els anys més difícils de la dictadura de Franco. Han encaminat al llarg de seixanta anys tres generacions d’escalencs cap a la descoberta i el manteniment de la música i les danses catalanes. L’any 1948, juntament amb el compositor i músic Lluís Albert, van crear l’Esbart Dansaire, anomenat posteriorment Esbart La Farandola, amb el qual van participar representant Catalunya en diversos festivals a l’estranger com el d’Ashford, Anglaterra, el 1982, i el de la Selva Negra, Alemanya, el 1985, i des del qual han realitzat una rellevant tasca de recuperació de danses escalenques com el ball del drac, ball de pescadors, i la farandola, ball de carnaval. Josep Clos, a més a més, és autor del llibre Esbarts escalencs: 60 anys (1948-2008) i ha estat precursor en el camp del cine amateur.

Terrassa

Músic i organista, es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat i posteriorment als conservatoris municipals de Terrassa i de Barcelona. Estudià piano, orgue i direcció amb els professors Josep Caminals, Montserrat Torrent i Enric Ribó, respectivament. Ha fet recitals d’orgue als Estats espanyol i francès i també a la Confederació Helvètica, i habitualment pren part en el cicle Els Orgues de Catalunya. Com a organista acompanyant de l’Escolania de Montserrat ha fet gires de concerts per Europa, Àsia i Amèrica. Durant quaranta anys ha estat director del Cor Montserrat de Terrassa. Fundador de l’ Escola de Pedagogia Musical-Mètode Ireneu Segarra i de l’Associació Catalana de l’Orgue, és organista titular de la Catedral de Terrassa i professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Barcelona

Nascuda fa 80 anys, s’ha dedicat tota la vida a la promoció i la difusió del cant coral i la pedagogia musical a Catalunya. Ha participat com a pianista, cantaire i ajudant de direcció a la Coral Sant Jordi; ha participat en la fundació del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, en la fundació del Cor Llevant i de la Coral de Mestres de l’Escola de Lurdes, en la cofundació de la Coral Infantil l’Espurna, el Cor Juvenil l’Espurna i la Coral Mata de Jonc. S’ha dedicat intensament a la formació de direcció coral i a la formació musical de mestres d’infants. Ha promogut intercanvis corals a nivell nacional i internacional amb l’objectiu de difondre la nostra cultura.

Torroella de Montgrí

Creador i director de les Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí i iniciador del Festival de Música de Torroella de Montgrí, prestigiós festival que el 2005 va celebrar el 25è aniversari. Ha format part de la Comissió de Defensa del Ter i ha presidit el Casal del Montgrí. Ha estat director artístic de l’Auditori de Barcelona i del Festival de Músiques Religioses de Girona. És membre fundador i secretari general de la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya, en el marc de la qual dirigeix l’Aula de Música Tradicional de Catalunya.

Figueres

Després de cursar estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, el 1985 va crear la campanya "El piano a l'abast", que va portar a més de 130 poblacions catalanes. És l’autor d’orquestracions de les obres dels compositors vuitcentistes Josep Serra i Albert Cotó, i també és creador d’obres per a orquestra de corda, entre les quals el conte musical L’Estel Passerell i la Balada del Sabater d’Ordis. Ha estat convidat a dirigir orquestres d’Europa i Amèrica. És l'impulsor, fundador i director titular de l'Orquestra de Cambra de l’Empordà i de la Filharmònica de Catalunya.

Vilafranca del Penedès

Per la seva contribució a la represa de diverses activitats de signe catalanista al Penedès –la seva terra d’adopció– durant els anys més difícils. I molt especialment per la seva tasca ingent de promoció de la música coral. Va ser un dels impulsors de l’Agrupació Polifònica de Vilafranca exercint-ne la presidència (1957-70) i la direcció (1970-73), va formar part de l’equip directiu del Secretariat d’Orfeons de Catalunya i va participar en la creació de la Federació Catalana d’Entitats Corals. El 1976 funda la Coral Sant Sadurní, que dirigeix fins al 1989, i la seva filial infantil Els Gotims, i el 1990 la Coral Foix, a Torrelles de Foix, que dirigeix fins al 2004. És director de l’Schola Gregoriana de Vilafranca, que des de finals dels 80 fomenta la recuperació del cant gregorià. Des d’aquesta entitat, ha estat l’impulsor i organitzador de la 1ª Trobada de grups de cant gregorià de Catalunya, realitzada a Sant Cugat el 2005.

Llorenç del Penedès

Perquè, vinculat vocacionalment al món de la música, ha estat cantaire de l'Orfeó Català, secretari executiu de l'entitat i assesor cultural del Palau de la Música; directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya, de la Federació Catalana d'Entitats Corals, de la Fundació Pau Casals i de l'Escola de Pedagogia Musical; perquè col·labora i dirigeix la revista Catalunya Música; per una continuada tasca d'animació social al Centre Cultural de Llorenç del Penedès, i per ser autor, entre d'altres, dels llibres El cant coral a Catalunya, L'Orfeó Català: llibre del Centenari i Pedres Vives, i de nombrosos articles de divulgació musical.

Barcelona

Per una dilatada activitat de trovador, rondallaire, cantant i sobretot promotor i animador del folk català, tasca que va iniciar l'any 1967 amb el Grup de Folk i que va continuar amb altres formacions emblemàtiques de la música popular, com Els Sapastres i l'Orquestrina Galana, fins a esdevenir precedent i inspirador del moviment de renovació de la cançó catalana d’arrel tradicional que més endavant donaria com a fruit el Festival i el Centre Artesà Tradicionàrius i que actualment ha afavorit que hi hagi grups i festivals de música folk arreu dels Països Catalans, que continuen la línia que ell va iniciar.

Arsèguel

Per la seva dilatada activitat com a etno-musicòleg i investigador de l’acordió diatònic que culmina amb la creació del Museu d’Arsèguel i l’organització, des de fa anys, de les trobades d’acordionistes del Pirineu. Ha publicat nombrosos treballs erudits sobre música popular; participa en el “Tradicionàrius”, en programes de ràdio i, més recentment, ha impulsat la creació de la “Ruta dels oficis d’ahir” que agrupa vuit museus temàtics de l’Alt Urgell.

Capellades

Perquè a més de la seva dedicació professional com a propietària i directora d'una important empresa d’arts gràfiques, esmerça temps i esforç en la dinamització cultural de la vila, on fa deu anys va crear una associació destinada a acostar la música al poble i a promocionar els intèrprets joves mitjançant l’organització de concerts amb orquestres importants d’arreu del món, del Concurs Paper de Música de Capellades i del Curs Internacional de Música de Cambra; la promoció d’enregistraments, i altres activitats que ha potenciat amb la construcció d’un auditori annex a la seva indústria.

Lleida

Per la seva llarga dedicació a la música i a la difusió i animació del moviment coral arreu de Catalunya que el portà a dirigir més de trenta anys l’Orfeó Lleidatà i a ser cofundador dels Cursos Internacionals de Direcció Coral, dels quals han sorgit grups i personalitats eminents en el món musical. Exdiputat al Parlament de Catalunya, pertany a una nissaga que ha excel·lit en el camp de la música, especialment coral, i que ha deixat una petja ciutadana exemplar.

Barcelona

Per la tasca d'integració cultural que realitza des de fa molts anys al barri de les Roquetes tot animant i impulsant activitats, en particular les relacionades amb les tradicions musicals populars de la nostra terra, les quals ha contribuït a difondre amb l'Agrupació Sardanista i Esbart Ideal d'en Clavé, la Banda Simfònica i Cobla Roquetenca, la revista "Rutllana"; i organitzant, des del 1968, l'Aplec de les Roquetes, un dels més prestigiosos i concorreguts de Catalunya.

Llívia

Per la seva dilatada trajectòria d'animador cultural, que entre d'altres coses el portà a col·laborar en la fundació i la direcció de Ràdio Puigcerdà i a exercir com a corresponsal de diversos mitjans de comunicació d'abast nacional; a impulsar la formació del Museu Municipal on hi ha la famosa i antiga farmàcia de la Vila de Llívia, i a organitzar els concerts d'estiu que donaren lloc als festivals de música d'aquella població que en onze edicions consecutives han assolit un gran prestigi musical plenament consolidat; per la seva participació en la creació i la continuïtat de la publicació anual "Quadern Municipal" i, finalment, per la seva dedicació sacrificada i eficaç a promoure la construcció d'un orgue monumental sufragat per subscripció popular.

Banyoles

Considerat com una de les figures cabdals del món de la música per a cobla, ha estat un ferm impulsor de la sardana i el cant coral, i és un dels compositors de sardanes més prestigiosos de Catalunya, model de tècnica rigorosa, inspiració i sensibilitat. La seva obra musical intensa i brillant, plena d'encerts, és unànimement aplaudida i reconeguda, així com la seva actitud de catalanitat exemplar.

Barcelona

Per la seva decisiva aportació als inicis del moviment de la Nova Cançó Catalana; per la creació de bon nombre d'institucions i d'empreses pioneres en el camp de la cultura àudio-visual, com les editores de discs EDIGSA i CONCENTRIC, la primera Llibreria ONA de llibres i discos catalans i, molt especialment, la Cova del Drac, primera plataforma pública de reivindicació del català com a llengua normal dins el món de l'espectacle, a través de la qual ha contribuït a la professionalització de cantants en català, d'actors, autors i directors de teatre, etc. Entre moltes altres activitats, sovint arriscades, el Jurat ha tingut en compte les seves nombroses col·laboracions i mecenatges a gran quantitat de campanyes de recatalanització, com el seu impuls al concurs de Cantonigròs i, molt especialment, la intensa dedicació a l'associació "Amics de Joan Ballester", iniciativa seva, en una línia tenaç de defensa dels Països Catalans a través d'accions molt imaginatives i útils.

València

Per la constant vocació catalana de la seva obra de composició musical, reflectida en múltiples poemes corals, cançons, òperes -com "Vinatea" i "La filla del rei barbut"-, etc.