Premis d'Actuació Cívica

Si voleu consultar els guanyadors, seleccioneu-ne l'any:

 

Barcelona

Promotor del plurilingüisme. Per la seva trajectòria exemplar al servei de la difusió de la identitat i la llengua catalana en l’àmbit escolar i l’ensenyament no formal, la promoció del patrimoni cultural, la divulgació de la cultura tradicional i popular, l’associacionisme i el voluntariat. Destaca la presidència de la Societat Catalana de Pedagogia, on ha impulsat activitats de recerca en enginyeria social de la pedagogia i, especialment, el programa «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que promou el plurilingüisme, aplicat en 288 escoles dels Països Catalans durant el curs 2015-2016.

(1950) és mestre, pedagog i filòsof. President de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Als disset anys inicia l’activitat cultural amb joves i adults, a la qual ha estat sempre vinculat, tant a Barcelona com a Badia i Barberà del Vallès. Impulsor de la programació anual a l’Escola Baloo, cooperativa de pares, i de les reivindicacions d’escoles en solars al barri, gràcies a les quals es van aconseguir edificis per diversos centres. El 1976 inicia l’Escola Coves d’en Cimany, on exerceix de director i formador. També inicia l’Escola d’Adults del Carmel. El 1980 assumeix el càrrec de cap d’Ordenació Educativa a la Direcció General d’Ensenyament Primari (preescolar i EGB) de la Generalitat de Catalunya. El 1982 s’incorpora a la inspecció d’educació. Mentrestant, segueix impulsant iniciatives de cinefòrums, convivències i música per a joves i adults, també amb interns de la presó Model.

Realitza la Tesi doctoral Escola ComunicActiva (1992). Des d’aleshores i fins al 2012 és professor de pedagogia i política de l’educació a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2001 i fins a l’actualitat forma part de la junta de la Societat Catalana de Pedagogia. Ha presidit comissions per a l’elaboració de documents públics com la Contribució al Pacte Nacional per l’Educació - Joaquim Xirau (2005). És president de la Societat Catalana de Pedagogia des del 2007, on ha impulsat activitats centrades en equips de recerca segons orientació (R+D+I), posant l’accent en la dimensió d’enginyeria social de la pedagogia. És director del programa de recerca i innovació «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que s’està aplicant actualment en dues-centes escoles catalanes, trenta escoles de les Illes Balears i cinquanta-vuit escoles occitanes.

Palma

Recuperador reeixit de la glosa mallorquina. Per la seva dedicació a recuperar la glosa mallorquina. Gràcies a ell el cant improvisat ha renascut amb gran èxit de públic i amb la incorporació de nous glosadors de generacions joves.

(Lloret de Vistalegre, 1960) és mestre i llicenciat en filologia catalana. Professor agregat de la Universitat de les Illes Balears i promotor de l’escola en català, ha estat el cap del Servei d’Ensenyament del Català del Govern de les Illes Balears. Lluitador per la llengua i la cultura popular de Mallorca, ha publicat una trentena de llibres sobre aquesta matèria i ha impulsat el moviment cultural i lingüístic dels glossadors.

Perpinyà

Impulsor de la música en català a Catalunya Nord. Promotor de la música en català a la Catalunya Nord fent-ne visible la seva viabilitat arran de la creació de l'associació "Angelets de la Terra"

Ramon Jordi Faura i Labat (Talteüll, Rosselló, 1979) és militant per la llengua i la cultura catalana del Rosselló. Va estudiar el català, que considera la seva llengua, a la Universitat de Girona. En 2001, crea l'associació «Angelets de la Terra» per donar un nou impuls al catalanisme cultural i polític a la Catalunya Nord. Adapta diverses iniciatives observades al Sud de l'Albera. Faura va realitzar el millor resultat per a un candidat catalanista a la Catalunya Nord, amb un 7,71% dels vots, per les «cantonals» en el centre ciutat de Perpinyà.

Durant 15 anys, els Angelets de la Terra han desenvolupat moltes activitats per «recatalanitzar» el Rosselló i fer-lo conèixer arreu dels Països Catalans: la penya de rugbi de la USAP i dels Dragons Catalans, el projecte Descobrir Catalunya per fer conèixer les festes populars catalanes als nouvinguts, la Crida pel Català a la SNCF (servei dels ferrocarrils francesos), la diada de Sant Jordi Jove a Perpinyà (2005 a 2008), el Festival de la Setmana per la Llengua (2007 a 2012). El darrer és el Col·lectiu Joan Pau Giner, que ara s’anomena Col·lectiu Angelets de la Terra, format per músics de Catalunya Nord per revifar la creació musical en català. Compta amb la participació de 90 formacions de Catalunya Nord i 80 formacions de la resta dels Països Catalans. 

Santa Agnès de Corona

Responsable des del 1996 de l’Editorial Mediterrània-Eivissa, ha donat a conèixer la cultura i la llengua de les Pitiüses mitjançant la publicació d’obres que fan referència a l’estudi de la llengua, reculls de literatura popular, la geografia i la història d’Eivissa i Formentera, obres d’investigació, contes, poemes, teatre i novel·les de diversos autors d’aquestes illes. Algunes de les obres publicades, atès l’escàs nombre de publicacions per a infants que tinguin com a referència els costums i la història eivissencs, han esdevingut eina de treball escolar. En un context difícil, en què la col·laboració de les institucions de les illes ha estat sovint escassa, ha aconseguit fer viable econòmicament el seu projecte editorial. Des de la llibreria Mediterrània ha tingut sempre un especial interès perquè la cultura catalana arribi a Eivissa, contribuint a reforçar el lligam amb la resta de les terres de parla catalana.

Barcelona

Va formar-se en filologia germànica i romànica a Barcelona i a Colònia i ha estat bibliotecari a la ciutat alemanya d’Espira i professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Des de la seva tesi doctoral, dedicada al català de La Codonyera, ha centrat la seva àrea d’estudi preferentment en l’aragonès i el català de l’Aragó, als quals ha dedicat nombrosos articles i publicacions, i ha participat en diverses iniciatives per a la seva promoció. Traductor de l’alemany al català, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consello Asesor de l’Aragonés, membre d’honor de l’Academia de l’Aragonés i president d’Iniciativa Cultural de la Franja.

Esterri d'Àneu

President del Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Paral·lelament a la seva feina de docent, des del 1983 fins a l’actualitat ha desplegat una tasca ingent de recuperació, conservació, restitució i difusió del patrimoni cultural aneuenc i pirinenc que abraça nombrosos àmbits d’actuació: arxivístic, etnogràfic, de la cultura popular i tradicional, arquitectònic, artístic, de la dansa, literari i turístic. Ha dirigit la revista de cultura pirinenca Àrnica i actualment és director de la revista Nabius. Des del 1993 és catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l’IES Màrius Torres de Lleida. Ha estat director dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (2007-2011).

Catarroja

És director editorial de l’editorial Afers, fundador, responsable i cap de redacció de la revista Afers. Editor i membre del consell de redacció de la Revista d'Història de la Filosofia Catalana/Journal of Catalan Intellectual History, de l'editorial Afers i de l'Institut d’Estudis Catalans. Així mateix, és membre del consell de redacció de les revistes L'Espill, fundada per Joan Fuster el 1979, de la Universitat de València, i Caràcters, revista de llibres, també de la Universitat de València. Des del 1997 és editor de Publicacions de la Universitat de València, on es fa càrrec de les col·leccions d'història. Ha participat en l’organització de diferents activitats relacionades amb la història: va ser membre organitzador de les Primeres i de les Segones Jornades de Joves Historiadors i dels sis congressos d’Història de l’Horta Sud.

Barcelona

Catedràtica i doctora especialista en formació del professorat i en l’àrea de llengua, ha mantingut durant anys un lideratge clar i desinteressat en projectes que, des de l’arrelament nacional a Catalunya, afavoreixen la promoció de la llengua, la innovació en l’ensenyament i en l’aprenentatge d’alumnes de diferents etapes educatives i la formació del professorat, mitjançant la col·laboració i la recerca amb diverses institucions educatives i universitats del país i internacionals, tenint sempre present en les seves accions la incorporació d’alumnes amb dificultats de caire individual i social. Ha estat presidenta de l’Associació Europea per a la Formació d’Ensenyants (ATEE) i actualment és presidenta de la Federació Mundial d’Associacions per a la formació del professorat (WFATE) i directora del Projecte COMconèixer, comunitat internacional d’aprenentatge en xarxa amb centres educatius públics i privats de Catalunya i del món.

Campredó

Llicenciat en Filologia Anglogermànica, és professor d’anglès a Tortosa. Dinamitzador cultural de les Terres de l’Ebre en certàmens culturals com la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, les Jornades Literàries d’Amposta i les Jornades Templeres, el festival cinematogràfic Curt Redó i la fira de música tradicional Mestràlia a Campredó. Dirigeix el programa radiofònic Lletres Ebrenques a Antena Caro Roquetes i coordina el curs d’estiu de literatura ebrenca de la Universitat Rovira i Virgili. Col·laborador habitual de la premsa comarcal ebrenca, especialitzat en la literatura catalana a les Terres de l’Ebre, ha conreat la novel·la, la narració curta, la poesia, el teatre, la crítica literària i la traducció. És membre de la Junta territorial d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre.

Maó

Arqueòloga i catedràtica d’aquesta especialitat a la Universitat de Granada. Ha dirigit, entre altres, les excavacions de la ciutat romana de Pol•lèntia, a Alcúdia, conjuntament –fins a la seva mort– amb Antoni Arribas; les excavacions a la basílica paleocristiana de Son Fadrinet de Campos, amb l’Institut Arqueològic Alemany (DAI), i les intervencions al santuari de la Cova dels Jurats de Cales Coves, a Alaior. Acadèmica de la Real Academia de Bellas Artes de Granada, ha estat cap de Secció de l’Institut Menorquí d’Estudis. Presidenta de l’Ateneu de Maó, està duent a terme una gran feina de difusió a favor de la candidatura de la cultura talaiòtica de Menorca a Patrimoni Mundial, presentada pel Consell Insular de Menorca.

Fraga

Treballadora constant a favor de la investigació i la promoció del patrimoni cultural local fragatí, especialment la vestimenta popular, la llengua i els personatges de la història recent. Ha realitzat aquesta tasca de difusió cultural des de diversos mitjans de comunicació local com Ràdio Fraga. Des de 1996 és editora de la revista Fogaril i calaixera. Quaderns de memòria, a través de la qual ha reivindicat figures com el pintor Viladrich i el tenor Francisco Menen, ha resseguit nissagues familiars i empresarials fragatines i ha donat a conèixer la rica indumentària tradicional fragatina i la indústria fragatina de la figa seca. Ha publicat els llibres El dia de la faldeta 1977-1990, Les vint i una falòries i l’opuscle i suplement de la revista Les corredores de figues.

Belianes

Pagès. Ànima i comunicador del moviment Compromís per Lleida i redactor del Manifest de Vallbona, promou una nova cultura de l'aigua i un nou model de desenvolupament social i econòmic per a les Terres de Lleida. Amb el seu activisme ha promogut una nova manera de repensar el país, la seva cohesió interna i la relació amb els territoris valencians i aragonesos al voltant de l’aigua.

L'Alguer

Ciutadà alguerès que ha mostrat una constant fidelitat a la llengua catalana, el seu exemple en l’ús de l’alguerès ha estat la millor pedagogia a favor del manteniment de la llengua. Ha participat i s’ha implicat en els projectes de catalanització que s’han dut a terme a l’Alguer, com la delegació d’Òmnium Cultural i l’Ateneu Alguerès, i en la difusió de la cultura històrica de la ciutat entre la població, especialment amb relació a la figura del rei Pere el Cerimoniós. Ha ajudat decisivament en els processos de catalogació de les espècies botàniques i zoològiques de l’Alguer i la seva contrada, i en la valoració d’edificis i indrets tradicionals de la ciutat, com també ha contribuït al manteniment del seu ús, com és el cas de l’ermita de l’Esperança. Ha mostrat, així mateix, una actitud permanent d’acollida als catalans que visiten l’Alguer, als quals assisteix amb un esperit de servei exemplar.

Salses

Deportat al camp de concentració de Dachau pels nazis i pel Govern de Vichy. President de l’Associació Porta dels Països Catalans, que durant més de 20 anys ha treballat per la construcció a Salses, al costat de l’autopista, d’una porta que simbolitzi l’entrada als Països Catalans. L’any 2003, gràcies a les subscripcions populars i a l’ajut de les institucions catalanes, i a pesar dels entrebancs burocràtics i polítics, es va inaugurar la porta, una monumental escultura d’Emili Armengol.

Artesa de Segre

Per la seva personal i valuosa contribució en el camp de l’arqueologia a la comarca de la Noguera, on ha descobert jaciments, ha participat en nombroses excavacions, ha estudiat els pous de glaç, els forns de calç, els forns de guix, les teuleries i les saleries de les Terres del Marquesat. Soci fundador de l’Associació Cultural “La Roureda”, ha presentat ponències en diversos congressos i ha col·laborat en activitats museogràfiques i pedagògiques.

Barcelona

Dedicat al llarg de la seva vida a l’excursionisme i a l’escalada catalans, va ser president del Club Excursionista de Gràcia, dels Cantaires Muntanyencs i del Mountain Wilderness de Catalunya. Promotor de la Fira del Llibre de Muntanya, ha escrit diversos articles periodístics i llibres sobre muntanyisme. Admirador i deixeble de J. M. Batista i Roca, va ser secretari del Consell Nacional Català.

Arties

Mestre de llengua i literatura catalanes, antic professor de l’Institut Narcís Oller de Valls, ha dut a terme una tasca exemplar en el camp de l’escoltisme com a precursor, entre d’altres, de l’Agrupament Escolta de Blancafort, ha publicat narracions i ha fet estudis de botànica, toponímia, sobre aspectes de la cultura popular com els balls parlats, i ha impulsat i ha dut a terme un labor extraordinària de restauració d’esglésies i ermites.

Dènia

Perquè ha posat generosament al servei del país la seva dedicació professional com a advocat, que el va portar a defensar patriotes valencians davant dels tribunals franquistes i, des de fa molts anys, a treballar des de l’ombra en tots els processos de dignificació nacional al País Valencià, amb una tasca continuada d'assessorament tan eficaç com discreta, i fins i tot anònima, a entitats com Acció Cultural del País Valencià, el Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma i les fundacions Ausiàs March i Josep Renau, entre d'altres, i per haver estat decisiu en qüestions com ara la defensa de la instal·lació de repetidors de TV3 o la conversió de l'edifici d'El Siglo Valenciano en centre d'irradiació cultural catalana al bell mig de la capital valenciana.

Cantonigròs

Perquè amb la seva tasca docent de més de quaranta anys com a mestra de català a diverses escoles i al Centre Comarcal Lleidatà, entre d'altres, ha lluitat pel català a l'escola ja des dels temps més foscos, ha establert plans d'ensenyament de la llengua i ha produït materials didàctics basats en la cultura popular, com rondalles i cançons. A més d'una intensa dedicació a la correcció de textos a nombroses associacions, com a capdavantera en la promoció de la memòria popular de Jacint Verdaguer, la seva perseverança va ser decisiva per al manteniment de Vil.la Joana com a casa-museu del poeta.

Terrassa

Per la seva infatigable labor com a membre de la Comissió Permanent de les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos, que ha contribuït a modernitzar i revitalitzar l'organització d'aquest fòrum anual d'erudits locals; i perquè des de fa quasi cinquanta anys i sense cap mena d'ajut ha format i manté oberta als estudiosos la que, avui per avui, és la més important biblioteca de temes locals i comarcals dels Països Catalans.

Lleida

Per la seva intensa i exemplar executòria i els seus valors ètics com a catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida, i en nombroses entitats i iniciatives cíviques i culturals ciutadanes, com la fundació de l’Ateneu Popular de Ponent, l’Orfeó Lleidatà, el Cercle Francesc Eiximenis, la Creu Roja a Lleida i Òmnium Cultural, que n’han fet àrbitre i exemple, molt respectat, entre els lleidatans sensibles a la catalanitat. És autor, entre altres llibres, de diversos estudis sobre el sindicalisme català i de la història del CADCI.

Barcelona

Per la seva dedicació de tota la vida a la promoció d'iniciatives culturales catalanes, especialment en el camp de l'excursionisme i la formació dels més joves en els valors patriòtics mitjançant l'estimació i el coneixement del país, tasca a la qual s'ha dedicat molts anys com a membre de la Unió Excursionista de Catalunya, on formà part del Consell General i de la redacció de la revista "Excursionisme"; pel seu treball en la difusió i el suport publicitari de la revista "Serra d'Or" i en la Junta Directiva d'Òmnium Cultural i, molt especialment, per la seva col.laboració continuada durant vint-i-cinc anys en l'organització de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants, com a membre del seu Secretariat Permanent.

Llívia

Per la seva dilatada trajectòria d'animador cultural, que entre d'altres coses el portà a col·laborar en la fundació i la direcció de Ràdio Puigcerdà i a exercir com a corresponsal de diversos mitjans de comunicació d'abast nacional; a impulsar la formació del Museu Municipal on hi ha la famosa i antiga farmàcia de la Vila de Llívia, i a organitzar els concerts d'estiu que donaren lloc als festivals de música d'aquella població que en onze edicions consecutives han assolit un gran prestigi musical plenament consolidat; per la seva participació en la creació i la continuïtat de la publicació anual "Quadern Municipal" i, finalment, per la seva dedicació sacrificada i eficaç a promoure la construcció d'un orgue monumental sufragat per subscripció popular.

Sant Celoni

Per la seva actuació destacada com a divulgador dels valors naturals del Montseny i com a defensor d'aquell territori, a més d'altres accions de caràcter ecològic; és autor també de nombrosos articles i llibres en defensa de la vida animal i vegetal, i en definitiva, del patrimoni natural de la nostra terra.

Barcelona

per les seves múltiples i poc conegudes activitats de resistència cultural, iniciades tot just acabada la guerra civil amb l'ajut als presos polítics i serveis d'informació als familiars; per la seva participació en la represa de l'escoltisme a casa nostra i en la creació d'escoles catalanes i en la recuperació de Blanquerna, tasques en les quals col·laborà amb Alexandre Galí; i molt especialment, per la creació, l'any 1967, de la Fonoteca Històrica de Catalunya, que recull enregistraments àudio-visuals d'esdeveniments i parlaments de personalitats del món cultural, polític i social de Catalunya.

Barcelona

Per la seva activitat professional i científica, reconeguda universalment, al servei de l'antropologia i l'etnografia catalanes i en particular per la creació del Museu Etnològic de Barcelona -que dirigí al llarg de molts anys juntament amb la seva esposa Zeferina-; per la seva participació entusiasta en altres iniciatives museístiques, i per una tasca constant de divulgació de la història i la cultura tradicional de Catalunya.

Lluc

Prior del Santuari de Lluc (Illes Balears), per la seva activitat pastoral, menada sempre amb un sentit evangèlic i de fidelitat exemplar a les arrels i els senyals d'identitat del poble mallorquí, que tothora ha vetllat per mantenir i enfortir; per una tasca constant de divulgació en aquesta mateixa línia i pels nombrosos treballs de recerca històrica que l'han portat a pertànyer a les institucions acadèmiques més importants del país.

Gandia

Per la seva obra com a poeta i prosista ja prou important i reconeguda, i per una llarga militància en la lluita nacionalista al País Valencià, que culmina avui amb la promoció i l'animació dels actes que, arreu dels Països Catalans, commemoraran el cinquè centenari del "Tirant lo Blanc", una de les obres més universals de la literatura catalana.

Felanitx

Pel llarg testimoniatge de fidelitat que ha palesat en la seva tasca sacerdotal, com un dels principals impulsors de la litúrgia en català a Mallorca, i sobretot, en les seves obres d'història de Mallorca, de Felanitx (vila d'on és cronista oficial) i sobre l'església mallorquina, en totes les quals ha posat de manifest la seva profunda identificació amb la llengua i la cultura que ens uneix i ens és comuna.

Barcelona

Per la seva tasca persistent i eficaç de lluitador català irreductible en molt diverses iniciatives cíviques, ja des dels temps més difícils, com a impulsor i organitzador dels Focs de Sant Joan i altres activitats de la sectorial de Tradicions i Costums d'Òmnium Cultural i del "Memorial Onze de Setembre", a través del qual ha aconseguit de retrobar la capella del Fossar de les Moreres i d'iniciar-ne la restauració.

Vinçà

Actual president del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. Li és atorgat aquest premi pel testimoni permanent de catalanitat que ha donat des de la seva jovenesa en totes les seves dilatades activitats -fou membre del grup "L'Alzina", de Montpeller, ja els anys quaranta- tot oferint sempre desinteressadament i incansable la seva col·laboració en la majoria de les tasques de recuperació cultural i cívica que s'han promogut en els darrers vint-i-cinc anys a la Catalunya Nord; per la seva participació a iniciatives com la Universitat Catalana d'Estiu, els congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i els d'Història de la Medicina Catalana; per la seva col·laboració permanent a diaris i revistes de la Catalunya Nord i per la publicació de gran nombre de treballs d'investigació i divulgació orientats a la salvaguarda del patrimoni artístic nord-català.

Barcelona

Per la seva dilatada activitat com a coreògraf, animador cultural, radiofonista i editor televisiu, amb especial rellevància pel que fa a la seva participació en la fundació de l'Esbart Verdaguer i l'Esbart Sarrià, i la seva col·laboració a la fundació de l'Obra del Ballet Popular; per la seva tasca com a promotor i inspirador d'actes públics d'homenatge a valors de la nostra cultura com Joaquim Serra i Pau Casals; la seva participació com a membre del Consell de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i, entre moltes altres iniciatives, la promoció de les primeres emissions de televisió en català "Mare nostrum" i "Teatre català", i del programa radiofònic "Paraula i pensament", iniciat l'any 1968, així com pel seu mestratge envers les noves generacions d'animadors culturals de la nostra terra.

Vilassar de Mar

Pel seu mestratge i la seva hospitalitat, la qual va fer de la rectoria de Riells del Montseny un lloc de trobada de la resistència cultural en els temps més difícils de la postguerra, i fou així origen i refugi de moltes iniciatives.
La seva bonhomia i la força del seu lirisme com a poeta constitueixen un bell marc per a aquest representant de l'Església catalana, que ha donat tants i tants testimonis en favor del nostre poble.

Barcelona

Per la seva llarga dedicació, desinteressada i gairebé anònima, a una gran diversitat de promocions culturals, entre les quals destaca especialment la del teatre por a nois i noies, que l'ha empès a organitzar, durant vint anys, els cicles de teatre Cavall Fort, els quals ha fet possibles arreu de Catalunya, aconseguint alhora la participació de grups de teatre de tots els Països Catalans.

Perpinyà

Per la creació i el manteniment del Museu Català de les Arts i les Tradicions Populars "La casa pairal", del Castellet de Perpinyà; i per la seva continuada tasca d'impulsió d'iniciatives catalanistes.

Barcelona

Per la seva participació constant en entitats ciutadanes d'arrelada tradició educativa, tals com el Centre Excursionista de Catalunya i l'Orfeó Català, de la junta dels quals ha estat membre i continua essent-ne col·laborador entusiasta, així com per la seva silenciosa però abnegada col·laboració a l'Arxiu de la Masia Catalana i altres iniciatives cíviques.

Girona

Per la seva abnegada tasca de restauració del call jueu de Girona, que ha permès el ressorgiment i la promoció internacional d'aquest a través del Centre Isaac el Cec, i per moltes altres iniciatives culturals impulsades dels anys cinquanta ençà.

Perpinyà

Per la seva ja llarga trajectòria de publicista i filòleg, i com a promotor de la llengua i la cultura catalanes al Rosselló, mitjançant els seus llibres i articles i l'animació constant d'institucions com el GREC (Grup Rossellonès d'Estudis Catalans) del qual és fundador, la Universitat Catalana d'Estiu, etc.

Barcelona

Per la seva continuada dedicació a la promoció del teatre català, activitat en la qual ha esdevingut un dels noms inqüestionables i respectats per tothom.

Perpinyà

Per la seva lluita en pro de la unió d'esforços nacionalistes a la Catalunya Nord, a través de la Federació d'entitats catalanistes, i per la seva participació en iniciatives tan remarcables com la fundació de les escoles maternals Arrels continuades després per les Bressola, les emissions de Ràdio Arrels, etc.

Montblanc

Per la seva obra ingent, idealista i desinteressada, en la recuperació del patrimoni arquitectònic i monumental de la vila de Montblanc, on dirigeix des dels inicis el Museu-Arxiu de la vila i comarca i intervé en la reconstrucció del recinte emmurallat; per la seva participació en la reconstrucció del monestir de Poblet i, sobretot, en la formació del seu primer museu, i per la seva col·laboració en multitud d'estudis i treballs de recerca.