Premis d'Actuació Cívica

Si voleu consultar els guanyadors, seleccioneu-ne l'any:

 

Barcelona

Impulsora de la Fundació BarcelonActua; activisme solidari a la ciutat de Barcelona, una comunitat que potencia l'ajuda mútua i la implicació de les persones en l'acció social del seu entorn més proper. 12.000 persones formen part de la organització com a voluntaris.

(1973) impulsora de BarcelonActua, una xarxa social solidària de Barcelona, una comunitat que pretén generar oportunitats per a tothom, unir persones amb necessitats i oferiments complementaris, sensibilitzar i crear comunitat (virtual i presencial). Té quatre pilars, el primer dels quals és l’acció social, eix vertebrador de tota la comunitat i vehiculat a través del BACtauler, l'espai que potencia l'ajuda mútua a partir d'oferiments i demandes concretes altruistes, i de les activitats dutes a terme als barris per arribar als col·lectius en situació de vulnerabilitat. El segon pilar són les persones (voluntaris, coordinadors, socis, emprenedors socials, representants d'altres entitats socials o centres educatius, beneficiaris de les activitats d'acció social) i el tercer la plataforma, a través de la qual fan possible la interacció entre les quasi 12.000 persones que formem part de la comunitat. Per últim, compten amb les empreses compromeses, pota clau de la sostenibilitat econòmica.

Organitza moltes trobades perquè les persones entrin en contacte i es generin oportunitats: potencia el sentiment de pertinença i alhora es genera una vessant solidària, ja que és un punt de trobada de gent que ho està passant malament i gent que vol ajudar. Compten amb 9 causes en què la base és donar de manera altruista. Periòdicament es desenvolupen activitats solidàries que permetin arribar a més barris i a més col·lectius en situació de vulnerabilitat, i alhora es vetlla per aconseguir augmentar els socis i les empreses compromeses per tal de cobrir les despeses dels projectes. “Després de mesos d’observar, i escoltar, com batega Barcelona en temps de crisi, de veure com gent que perd la feina opta per dedicar part del seu temps al voluntariat, de veure com gent a qui les coses li van bé sent la necessitat d’ajudar i no sap ben bé com, de veure com gent que no se’n surt mira el futur amb un intens pessimisme… Després de constatar aquesta polièdrica realitat, vaig pensar que, gràcies a la crisi, un nou model de ciutat, solidària i sensible, era per fi tan necessària com possible. Està en les nostres mans assolir-la i BarcelonActua és aquí per ajudar-nos”.

Roses

Emprenedor i innovador social a l’Empordà. Creador de la Xarxa de Convivència, una plataforma social que vol revolucionar la manera d’entendre la convivència i la cohesió social.

(Xauen, Marroc, 1992) és comunicador i emprenedor social. Va venir a viure a Catalunya amb 3 anys quan la seva família va emigrar. Amb 17, va crear l'Associació Xarxa de Convivència de Roses que ajuda a joves immigrants en risc d'exclusió social i que lluita a la vegada per fomentar la convivència i la cohesió a la comarca de l'Empordà amb una nova filosofia i metodologia de treball comunitari des de la joventut i el voluntariat. Ha guanyat els premis Joven Emprendedor Social per la Universitat Europea de Madrid i el Premi Fundació Princesa de Girona 2014 Categoria Social. A més, ha col·laborat i treballat en nombrosos mitjans de comunicació en la creació programes i espais dedicats a fomentar el coneixement de les cultures i la innovació i reivindicant el paper actiu dels joves catalans d'origen immigrant pel canvi i la transformació social. És activista social en Cooperació internacional amb el seu país d'origen, on l'educació és l'eix central.

Implicat amb la necessitat d'ajudar a reforçar la identitat dels individus en una societat catalana diversa i plural. A través de diverses conferències i xerrades fa arribar el seu missatge de pau social i concòrdia a moltes escoles, instituts i espais culturals del país. També és responsable de projectes de cooperació a la ONG Innovació i Desenvolupament per un Eix Multicultural amb seu a Salt. Actualment treballa en projectes d’innovació i transformació social a SUARA Cooperativa, una de les cooperatives d'atenció a les persones més gran de Catalunya.

“La comunicació i l’activisme social són les meves passions més profundes. Sempre he entès el periodisme com una eina plena de futur, per transmetre idees, històries, realitats per inspirar el canvi social", .

Ciutadella

Professora de geografia a les escoles Talitha i Costa i Llobera. Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professora des del 1972. Va tenir una participació molt activa en l’etapa constituent d’aquesta universitat i va ser firmant del Manifest de Bellaterra en representació de l’Escola de Mestres de Sant Cugat. Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat. És experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials i ha assessorat les administracions públiques amb referència a tot el cicle formatiu. S’ha interessat en tots els aspectes relacionats amb la renovació pedagògica, la innovació didàctica i la millora de la formació dels docents de primària, secundària i universitat.

Vic

Filòloga, mestra i directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona. Ha estat impulsora, a la seva comarca, d’iniciatives com les parelles lingüístiques, la campanya mediàtica Parla’m en català o l’espectacle poètic "Amb veu nova, les velles paraules", que es va representar al Parlament de Catalunya, les quals han reeixit a promoure el coneixement i l’ús social del català entre els col•lectius d’origen immigrant i a conscienciar la població catalanoparlant de la seva responsabilitat per assolir aquest objectiu. Aplicades amb èxit en àmbits territorials o sectorials més enllà d’Osona, en el cas de les parelles lingüístiques han esdevingut una referència de bona pràctica pedagògica i cívica.

Xelva

De professió administrativa, és una destacada activista dels moviments socials i dels drets nacionals del País Valencià i del conjunt dels territoris de parla catalana. Nascuda en una comarca castellanoparlant, viu i treballa a la ciutat de València i ha fet del català la seva llengua. L’any 1988 va fundar l’Assemblea de Veïns de Benimaclet, de la qual és presidenta, amb la finalitat de participar en les lluites d'aquest barri de València, antic poble de l'Horta que conserva una forta personalitat, i de promoure les tradicions populars i la cultura catalana amb iniciatives com el Carnestoltes de Benimaclet. Carme Belenguer ha contribuït decisivament a donar una orientació d'alliberament nacional a l’Assemblea i a bastir una xarxa de relacions positives amb un ampli ventall d’entitats.

Castelló de la Plana

Especialista en lectoescriptura, compensació educativa i organització de centres, mestra de mestres amb més de trenta anys d’experiència, ha realitzat un impecable treball diari a l’aula amb el qual ha ajudat els xiquets i les xiquetes a estimar el valencià i viure des d’una perspectiva arrelada al País Valencià. Des dels anys 70 ençà col·labora en iniciatives pedagògiques valencianes des de diversos àmbits, com la Universitat Jaume I i els Centres de Formació Permanent del Professorat. Membre activa d’Escola Valenciana, participa des dels seus inicis en l’organització de les Trobades d’Escoles en Valencià i és la representant de l’entitat a l’Institut Europeu d’Immersió Lingüística. Mestra en contínua renovació, li agrada explorar i innovar en les eines que faciliten una educació ferma i per a tothom en el marc d’un país amb identitat pròpia i obert al món.

Tivissa

Mestra de professió, s’ha dedicat tota la vida a ajudar aquelles persones que pateixen alguna necessitat psíquica, física o social, i s’ha involucrat en la formació d’infants i joves promovent-ne l’educació en el lleure. Entre d’altres activitats d’acollida i formació, ha iniciat els campaments Esforç (1979), l’Esplai l’Esforç de Tivissa (1990), l’Escola d’Estiu Esforç (2002) i, finalment, la constitució de la Fundació Esforç (2009). En l’entorn de la Serra de Llaberia, ha impulsat i animat el nou projecte de l’Alberg de Santa Maria de la Muntanya. Ha estat impulsora del Pessebre Vivent de Tivissa, que enguany fa 20 anys.

Barcelona

Economista i polític, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i va treballar com a cap de servei en el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat. Ha estat president de la Quinta de Salut l’Aliança, vicepresident de la Federació de Mutualitats de Catalunya, vocal de la Junta Directiva del FC Barcelona, secretari general de la Unió de Botiguers de Catalunya i conseller de Premsa Catalana S.A., editor de l’Avui. Actualment és tresorer d’Òmnium Cultural i és un dels membres principals del grup transversal "L’Opinió Catalana", que promou l’entesa entre catalanistes de diferent orientació política. Ha estat un treballador discret, mai en la primera línia, però sempre present i eficaç. La seva generositat ha fet que sovint hagi ocupat càrrecs per sota dels seus coneixements i mèrits.

Mataró

Mestre i pedagog, als anys setanta va ser coordinador de la Delegació d’Ensenyament Català (DEC) d’Òmnium Cultural. Incorporat com a tècnic al Departament d’Ensenyament de la Generalitat, l’any 1983 va ser nomenat cap del SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català), des del qual va impulsar el Programa d’Immersió Lingüística i el model d’Escola Catalana en Llengua i Continguts i va tutelar el canvi de llengua vehicular a les escoles catalanes. Ha estat assessor dels governs de Bolívia i Guatemala en la incorporació de les llengües indígenes al sistema escolar, rector de la Universitat Catalana d’Estiu i fundador del Centre d’Estudis Colombins. És president d’Amics de la Ciutat de Barcelona i d’Enllaç-Germanor amb l’Alguer.

Porreres

Filòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears, especialitzat en sociolingüística. Ha tingut una llarga trajectòria com a activista a favor de la llengua i la cultura pròpies. Va ser un dels impulsors de les activitats del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Mallorca i va formar part durant els anys 80 i 90 de la Comissió per a l’Ensenyament i Normalització del Català (CENC) de l’Obra Cultural Balear; va ser també membre de la junta directiva del Moviment d’Escoles Mallorquines i impulsor de l’Associació 31, que organitza activitats culturals que promouen l’ús de la llengua entre els joves de secundària. Dins aquest camp es va destacar per l’organització dels primers concerts de rock en català fets a les Illes i pel fet de ser l’impulsor de l’arribada als cinemes balears d’un gran nombre de pel·lícules en llengua catalana. Durant la legislatura 1999-2003 va ser director general de Política Lingüística de les Illes Balears. De la seva gestió es destaquen les múltiples accions per normalitzar el català als mitjans de comunicació (creació de Som Ràdio), els canvis legislatius en l’àmbit comercial (elaboració dels apartats lingüístics de la Llei de Comerç), el suport a l’etiquetatge de productes en català i la promoció de la llengua catalana com a idioma d’acollida dels nouvinguts.

Canet de Mar

Llicenciada en antropologia i sociologia, va fundar i és directora de la Fundació Assistència i Gestió Integral (AGI), organització beneficoassistencial especialitzada en l’ajuda social a dones que pateixen violència de gènere. Des de la Fundació AGI, ha engegat programes d’integració social i suport a les dones, d’atenció a famílies monoparentals encapçalades per dones, de reinserció per a homes maltractadors, de rehabilitació d’agressors sexuals, i també programes de prevenció de la violència en la infància i l’adolescència. En el terreny cultural, ha estat directora de la revista local Rufaca de la Cerdanya, vicepresidenta de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), col·laboradora dels Quaderns d’informació municipal de Llívia, i membre del Patronat del Festival de Música de Llívia.

Santa Coloma de Queralt

Arran del naixement de la seva primera filla, amb síndrome de Down, va començar a treballar amb empenta i dedicació per a la integració social i laboral de les persones amb discapacitat psíquica a la Conca de Barberà. És mare fundadora, gerent i secretària de l’Associació Pro-persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà (APRODISCA), creada el 1983 i que actualment ofereix diàriament serveis ocupacionals i terapèutics a prop de 125 persones amb discapacitat, i compta amb un equip tècnic i de suport de més de 50 professionals.

Sant Feliu de Llobregat

Lliurada en cos i ànima a l’ajuda dels més desvalguts des de fa 25 anys, duu a terme l’acolliment de les persones que s’adrecen a Càritas a la parròquia de Sant Llorenç, a Sant Feliu de Llobregat. Capdavantera en les campanyes de recollida de joguines i d’aliments, ha ajudat a conformar un important grup de voluntaris i professionals dedicats a l’atenció i l’ajut socials.

La Sentiu de Sió

Des de 1975 ha treballat a Sant Boi de Llobregat com a voluntari de diverses iniciatives socials, com l’Esplai Arrels, secretari de l’Associació de Veïns o l’Escola Popular d’Adults. Ha estat fundador i ànima des de 1985 de la Fundació Marianao, que duu a terme una tasca exemplar en el camp de l’educació, de l’atenció als joves i de la integració dels immigrants

Barcelona

Paradigma de mestre lliurat a la tasca de formació professional i educativa a l’Escola Tècnica Professional del Clot, l’any 1932 s’incorporà a la Joventut Obrera Cristiana de la Federació de Joves Cristians i n’assumí el secretariat, membre de la Comissió Abat Oliba, fundador del Museu de Torrebesses (Segrià).

Sabadell

Directora de la Fundació Acollida i Esperança, de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, que al barri barceloní de la Barceloneta duta una acció formidable a favor dels qui viuen al carrer sense família, dels qui pateixen problemes greus de dependència amb la droga o amb l’alcohol, dels malalts de la sida,etc.

Barcelona

Per una llarga trajectòria de pedagog i professor de català que el va portar a ser membre fundador de la DEC d'Òmnium Cultural i del seu Comitè Pedagògic i a participar, als anys setanta, en accions de catalanització de l'entorn de Barcelona, en especial Santa Coloma de Gramenet, on va contactar amb el món de la immigració castellanoparlant i, més endavant, la magribina, de les quals és considerat un agent d'integració eficaç i reconegut. Ha estat també un dels impulsors de les escoles Bressola a la Catalunya Nord, i és autor de llibres guardonats amb diversos premis de literatura per a nois i noies.

Reus

Perquè, com a inspectora d'ensenyament, ha dut a terme una actuació continuada, exemplar i sense límits professionals a favor de l'escola catalana a les comarques de Tarragona, la qual és reconeguda i valorada molt positivament pels diversos àmbits del món educatiu: professorat i pares i mares d'alumnes.

Barcelona

Per la seva dilatada dedicació cívica envers la infància, la població marginada o amb mancances i la gent gran, que comença als moviments catòlics infantils i continua, des del 1953, a Càritas, on participa en la creació del Servei de Colònies de Vacances i l’Escola de l’Esplai; a Auxília, com a professor voluntari i president en el període 1975-1985 i a la qual encara representa a l’Estat espanyol; i a la Federació Catalana del Voluntariat Social, que va impulsar i presidir fins l’any passat i, des del 1993, representant Catalunya dins l’Association pour le Volontariat en Europe.

Sabadell

Per la seva lluita constant i exemplar per desvetllar i fer conèixer els problemes dels més febles i per construir una Europa on els drets de les minories siguin respectats i protegits, com a fundador i secretari general del CIEMEN, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions; amb la creació d’Acció Solidària pels Pobles, i les seves campanyes d’ajut a Bòsnia i Txetxènia; l’establiment d’un centre de documentació i un banc de dades bibliogràfic; la publicació d’articles, llibres i materials pedagògics; l’organització de seminaris i conferències, i la participació en diversos organismes internacionals.

Barcelona

Per la seva participació l’any 1986 quan en tenia només vint d’edat, en la fundació de l’Associació d’Amics de la Gent Gran, per tal d’atendre a domicili i gratuïtament persones d’edat avançada i desvalgudes, la qual és reconeguda i s’integra en la Fédération Internationale des Petits Frères des Pauvres, amb seu a París, que actua a França, el Marroc, els Estats Units, el Canadà, Irlanda, Mèxic i Alemanya, i per la seva dedicació als consells institucionals de Benestar Social i del Voluntariat.

Manresa

Per la seva obra d'atenció dels minusvàlids psíquics com a director del Centre "Casa Nostra" de Sudanell, que ha transformat en una autèntica universitat laboral i de lleure interactiva on es multipliquen les experiències d'integració i on, a través dels seus mètodes, inobstrusius i inspiradors de confiança, reeduca no només els acollits, sinó, i molt important, les seves famílies, i on impulsa un centre per a disminuïts de la tercera edat; i perquè la seva tasca, així com la de formació d'equips d'educadors i monitors eficaços, l'ha portat a ser persona d'exemplaritat social notable, reconeguda i admirada en el món de l'assistència i la integració.

Barcelona

Per la seva tasca com a voluntària a Arrels, grup de servei de la Fundació Sant Pere Claver dedicat a atendre persones sense llar, omplir les mancances socioafectives, laborals o de salut que pateixen i ajudar-les a superar el desarrelament, tot oferint-los aixopluc en un Centre Obert, amistat, companyia i, quan és possible, el reciclatge i la motivació necessaris per a la seva recuperació personal i la integració social i laboral, alhora que promou la sensibilització de la societat envers els marginats.

Bellpuig d'Urgell

Per la seva tasca, sempre inspirada per una sòlida convicció catalana, com a promotor d'activitats a Bellpuig, a Barcelona -on formà part de l'Obra del Ballet Popular i del Centre Comarcal Lleidatà, del qual fou president- i a l'Espluga de Francolí, on ha impulsat la vida cultural i cívica de la vila. Com a responsable de la Residència Jaume I ha destacat professionalment per la seva dedicació i per les seves iniciatives d'animació de les persones grans que hi resideixen, amb projecció a totes les comarques tarragonines.

Palamós

Per la seva fidel dedicació com a sacerdot i rector de la Parròquia de Santa Eugènia de Palamós, on ha impulsat els treballs d'integració social i cultural dels immigrants, ha creat una llar de transeünts, una guarderia infantil, una associació de veïns i, a través de les classes de català, promou la convivència entre persones de cultura i raça diferents fins a fer-los esdevenir ciutadans de Catalunya perfectament arrelats a la nostra terra.

Barcelona

Per la seva trajectòria d'advocat i pedagog consagrat a la protecció de la infància, -a la qual dedicà la seva tesi doctoral sobre la Declaració Universal dels Drets de l'Infant- i l'atenció als infants maltractats; i per la seva participació en la creació de "Rosa Sensat" l'any 1965 i de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau, i en d'altres entitats com la Fundació Internacional "Pro Pueris", la Coordinadora Catalana al Servei de l'Infant i la Fundació Artur Martorell, activitats que l'han dut a esdevenir una autoritat internacional en el camp dels Drets de l'Infant.

Ciutadella

Per la seva constància en el combat per la conservació de la identitat menorquina, que l'ha fet referència obligada i dinamitzador de tota mena d'iniciatives culturals -com les Joventuts Musicals de Ciutadella, que ell mateix fundà l'any 1958- i en la impulsió de la tan necessària participació col·lectiva, i perquè s'ha preocupat d'establir i de mantenir els vincles de relació, coneixement i col·laboració entre intel·lectuals, polítics i professionals de Menorca i Catalunya com a integrants d'una mateixa comunitat cultural.

Barcelona

De família aranesa vinculada a Barcelona, és un sacerdot compromès que exerceix el seu ministeri amb fidelitat exemplar al país i la seva gent, actitud que, essent rector de Sant Medir, el portà a fer-ne una parròquia oberta al barri i sensible als torbs d'opressió que patia el nostre poble, fins a esdevenir aixopluc de grups de diferent sensibilitat social i política com l'Assemblea de Catalunya, i de la fundació de les Comissions Obreres de Catalunya; o a ser un dels creadors, fa més de trenta anys, del Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits.

Barcelona

Per la seva actuació incessant a favor dels disminuïts psíquics, duta a terme primer a l'entitat ASPANIAS i, des del 1965, a través de la societat cooperativa TALLER ESCOLA BARCELONETA, amb diversos centres de treball distribuïts arreu de Barcelona, en els que han trobat acolliment i una ocupació adient més de dos-cents cinquanta disminuïts psíquics, els quals hi reben una formació laboral i professional que facilita la seva integració a la societat.

Barcelona

Per haver estat l'ànima i l'apòstol d'una tasca social i formativa exemplar, al barri d'Hostafrancs de Barcelona, durant més de mig segle. Per haver format nombrosos deixebles, molts dels quals han adoptat una ferma actitud de servei envers el nostre poble gràcies a l'exemple que ell els donà amb la seva religiositat i catalanitat, amb el seu lliurament personal, ple de modèstia i de senzillesa. Una bibliografia força extensa, dedicada a temes educacionals i històrics, ha estat ara enriquida amb el llibre "Fidelitat a Catalunya", un títol que escau perfectament al seu autor.