Premis d'Actuació Cívica

Si voleu consultar els guanyadors, seleccioneu-ne l'any:

 

Palma

Recuperador reeixit de la glosa mallorquina. Per la seva dedicació a recuperar la glosa mallorquina. Gràcies a ell el cant improvisat ha renascut amb gran èxit de públic i amb la incorporació de nous glosadors de generacions joves.

(Lloret de Vistalegre, 1960) és mestre i llicenciat en filologia catalana. Professor agregat de la Universitat de les Illes Balears i promotor de l’escola en català, ha estat el cap del Servei d’Ensenyament del Català del Govern de les Illes Balears. Lluitador per la llengua i la cultura popular de Mallorca, ha publicat una trentena de llibres sobre aquesta matèria i ha impulsat el moviment cultural i lingüístic dels glossadors.

Santa Agnès de Corona

Responsable des del 1996 de l’Editorial Mediterrània-Eivissa, ha donat a conèixer la cultura i la llengua de les Pitiüses mitjançant la publicació d’obres que fan referència a l’estudi de la llengua, reculls de literatura popular, la geografia i la història d’Eivissa i Formentera, obres d’investigació, contes, poemes, teatre i novel·les de diversos autors d’aquestes illes. Algunes de les obres publicades, atès l’escàs nombre de publicacions per a infants que tinguin com a referència els costums i la història eivissencs, han esdevingut eina de treball escolar. En un context difícil, en què la col·laboració de les institucions de les illes ha estat sovint escassa, ha aconseguit fer viable econòmicament el seu projecte editorial. Des de la llibreria Mediterrània ha tingut sempre un especial interès perquè la cultura catalana arribi a Eivissa, contribuint a reforçar el lligam amb la resta de les terres de parla catalana.

Catarroja

És director editorial de l’editorial Afers, fundador, responsable i cap de redacció de la revista Afers. Editor i membre del consell de redacció de la Revista d'Història de la Filosofia Catalana/Journal of Catalan Intellectual History, de l'editorial Afers i de l'Institut d’Estudis Catalans. Així mateix, és membre del consell de redacció de les revistes L'Espill, fundada per Joan Fuster el 1979, de la Universitat de València, i Caràcters, revista de llibres, també de la Universitat de València. Des del 1997 és editor de Publicacions de la Universitat de València, on es fa càrrec de les col·leccions d'història. Ha participat en l’organització de diferents activitats relacionades amb la història: va ser membre organitzador de les Primeres i de les Segones Jornades de Joves Historiadors i dels sis congressos d’Història de l’Horta Sud.

Barcelona

Catedràtica i doctora especialista en formació del professorat i en l’àrea de llengua, ha mantingut durant anys un lideratge clar i desinteressat en projectes que, des de l’arrelament nacional a Catalunya, afavoreixen la promoció de la llengua, la innovació en l’ensenyament i en l’aprenentatge d’alumnes de diferents etapes educatives i la formació del professorat, mitjançant la col·laboració i la recerca amb diverses institucions educatives i universitats del país i internacionals, tenint sempre present en les seves accions la incorporació d’alumnes amb dificultats de caire individual i social. Ha estat presidenta de l’Associació Europea per a la Formació d’Ensenyants (ATEE) i actualment és presidenta de la Federació Mundial d’Associacions per a la formació del professorat (WFATE) i directora del Projecte COMconèixer, comunitat internacional d’aprenentatge en xarxa amb centres educatius públics i privats de Catalunya i del món.

Paiporta

Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, va ser una de les fundadores de l’Escola Gavina a Picanya l’any 1975, escola pionera en l’ensenyament en català al País Valencià. Ha estat impulsora de l’editorial Tàndem Edicions, que va crear l’any 1990, i presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià en diverses ocasions. Membre del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2002, és autora d’una vintena de títols de narrativa infantil i juvenil, llibre de text i divulgació lingüística. Al llarg de la seva trajectòria cívica s’ha destacat per la tasca cultural a favor de la llengua.

Girona

Editor, escriptor i fotògraf. L’any 1995, continuant una tradició familiar de dedicació a les Arts Gràfiques, fundà Curbet Edicions, una editorial generalista que publica fonamentalment en català. És col·laborador habitual en diversos mitjans, ha editat dues recopilacions dels seus articles a "Girona explicada als meus fills" i "No em miris el cul", el llibre de narracions Vaig ser jo! i Girona contada a un transeúnte. Actualment és editor de la revista Poetari, ha compilat nombroses miscel·lànies i llibres col·lectius i ha estat l’impulsor de diversos actes cívics a l’entorn de la memòria històrica. El 2011 va guanyar el premi Rosa Leveroni amb el poemari Amb ulls de vidre. Es dedicà professionalment a la fotografia de l’any 1976 al 1984.

Fraga

Treballadora constant a favor de la investigació i la promoció del patrimoni cultural local fragatí, especialment la vestimenta popular, la llengua i els personatges de la història recent. Ha realitzat aquesta tasca de difusió cultural des de diversos mitjans de comunicació local com Ràdio Fraga. Des de 1996 és editora de la revista Fogaril i calaixera. Quaderns de memòria, a través de la qual ha reivindicat figures com el pintor Viladrich i el tenor Francisco Menen, ha resseguit nissagues familiars i empresarials fragatines i ha donat a conèixer la rica indumentària tradicional fragatina i la indústria fragatina de la figa seca. Ha publicat els llibres El dia de la faldeta 1977-1990, Les vint i una falòries i l’opuscle i suplement de la revista Les corredores de figues.

Lleida

Editor i impressor, l’any 1990 funda l’editorial lleidatana Pagès Editors, dedicada a l’edició de llibres en català i aranès, i des del 1996 també en castellà, amb el segell Milenio. Fins avui, Pagès Editors ha publicat més de 2.150 llibres, abastant camps com les publicacions locals, la narrativa, la poesia, la història, l'assaig, els llibres escolars, la música i el teatre, les obres gràfiques i de referència. Amb una plantilla d’una trentena de persones, Pagès Editors ha editat prop de 1.500 autors amb el treball de coordinació de 25 directors de col·leccions. Impulsor i defensor d’un concepte descentralitzat de la cultura, ha estat membre i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (2006-2009), període en el qual es va escaure que la cultura catalana va ser invitada d’honor a la Fira de Frankfurt.

Sabadell

Estudiós de la sardana i poeta, ha estat president de l’Orfeó de Sabadell i de Sabadell Sardanista, cofundador de la Federació Sardanista de Catalunya i soci fundador de la Fundació Universal de la Sardana. També va ser cofundador d’Òmnium Cultural a Sabadell. Ha escrit diverses comunicacions i ponències per als Congressos de Cultura Popular i Tradicional Catalanes, el Primer Congrés de Música a Catalunya i el Primer Congrés del Sardanisme. Té publicats una vintena de llibres d’assaig, poesia i sardanisme, entre els quals cal destacar Els poetes i la sardana, La sardana. Impressions i vivències (selecció de textos), Catalanisme i sardanisme. Una història compartida, Ramon Ribera Llobet 1882-1957. Obra sardanista i Orfeó de Sabadell. Apunts d’un centenari 1904-2004. Dirigeix els programes Esperit de festa i Sardanes a Ràdio Sabadell.

Consell

Escriptor mallorquí, des de molt jove ha alternat el periodisme i la literatura i ha conreat diversos gèneres literaris, entre els quals la novel·la, la narrativa infantil, la poesia i el teatre, gènere en el qual ha destacat més. Entre altres obres, ha publicat Les contarelles d'en Pere Ferreguí (1979), Kabyl (Finalista del Premi Ignasi Iglésias 1984), Fumar d'amagat (Premi Teatre Principal del Consell Insular de Mallorca 1987), L'illa d'escuma rosa (Premi Ciutat d'Olot de narrativa infantil 1988), El cavall (Premi Ciutat de Mollerussa de novel·la 1992), Eclipsi per a un home sol (Premi Sant Carles Borromeu d'Andorra per a contes 1992), Fills de l'espera (Premi Recull de Teatre 1992), Concert de comiat (Premi Fiter i Rossell 1995), Fills del Raiguer (Premi Vila Martorell de poesia, 2005) i Irène Némirovsky (Premi Recull de Blanes de teatre, 2006). Cultivador assidu del gènere aforístic, l'any 2000 en publicà el primer recull al llibre Aforismes. Fogueró de Guaspires. Habitualment, col·labora a la premsa escrita de Mallorca i d'altres indrets dels països de parla catalana.

Benifaió

Mestre valencià que ha fet de l’ensenyament en la nostra llengua un dels seus objectius vitals. Fa vint-i-cinc anys, quan era el director del col·legi Trullàs de Benifaió, va aconseguir que s’hi implantés l’ensenyament en valencià i, des d’aleshores, continua fent trobades a la seva comarca, com a president de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera. President fundador i membre actiu d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, ha estat una de les ànimes del premi literari escolar Sambori, iniciativa nascuda el 1998 amb l’objectiu de promoure i difondre l’ús del valencià dins l’àmbit educatiu. President de la Fundació Sambori, creada el 2004 arran de l’èxit del certamen, ha ajudat que el Sambori arribés a tots els nivells educatius, des dels xiquets d’infantil i primària fins als joves de secundària, batxillerat, les universitats, les escoles d’adults i les escoles oficials d’idiomes. Des de fa uns tres anys, gràcies al suport d’Òmnium Cultural, el Premi Sambori també arriba a alumnes del Principat de Catalunya, de la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer. Josep Chaqués, així mateix, ha estat autor, coordinador i editor de més de cinc-cents llibres de text i ha coordinat l’àrea de literatura infantil i juvenil en valencià de l’editorial Edelvives.

Ciutadella

Estudiós de la llengua i la literatura catalanes de Menorca, ha estat impulsor dels quaderns de poesia Xibau, conseller de Normalització Lingüística (1979-1983) i conseller de Cultura i Educació (1983-1992) al Consell Insular de Menorca, diputat al Parlament de les Illes Balears (1983-1992) i actualment és membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC. Amb el pseudònim de Pere Xerxa, és autor, així mateix, d’una reconeguda obra poètica, a través de la qual ha volgut expressar les inquietuds col·lectives. El seu compromís cívic també s’ha manifestat a través d’una constant tasca articulista en mitjans d’arreu dels països de llengua catalana.

Barcelona

President de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, ha participat activament en nombroses iniciatives per a la normalització de la llengua catalana, en especial les vinculades a l'edició i la difusió del llibre en català, com la creació de la distribuïdora l'Arc de Berà i la Llibreria Ona, l'impuls de l'Editorial Pòrtic i la gerència de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Serra d'Or, així com en la introducció de l'ús del català en el món de la publicitat a través de Publicitària Catalana. Com a president del Gremi d'Editors ha impulsat fires del llibre a Barcelona.

El Masnou

Advocat i historiador. President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Secretari de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de Col•legis d’Advocats de Catalunya Treballa des de fa temps en la defensa dels drets lingüístics dels catalans. Ha impartit cursos i conferències sobre història contemporània de Catalunya, la propietat intel·lectual i els drets lingüístics. Ha estat un dels principals instigadors del retorn dels papers de Salamanca a Catalunya, tant a través de la Comissió de la Dignitat com amb la publicació del llibre Els papers de Salamanca. L’espoliació del patrimoni documental de Catalunya (1938-1939). Ha publicat, a més, obres com La Generalitat en la història de Catalunya (1982), Història de Catalunya (1987) o Els drets lingüístics dels catalanoparlants (1990), juntament amb Francesc Ferrer i Gironès.

Palau-solità i Plegamans

Prestigiós novel.lista, autor teatral i traductor. Fill de Josep M. Folch i Torres. Entre els seus llibres podem destacar: La maroma (Premi Joanot Martorell 1956), La visita (Premi Sant Jordi 1964), Sala de miralls (Premi Ramon Llull 1982), Testa de vell en bronze (Premi Sant Joan 1997) i Contra el silenci (2006). Des de la Fundació Folch i Torres, situada a Palau-solità i Plegamans, treballa per difondre l’obra i el coneixement dels cinc germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres. La Fundació ha estat una de les promotores de l’Any Patufet (1904-2004), en el marc del qual ha publicat En Patufet, antologia i història i Pàgines Viscudes 1915, de Josep M. Folch i Torres.

Ciutadella

Filòloga i professora dedicada a la cultura i la llengua a Menorca, ha escrit molts articles i llibres sobre literatura menorquina, ha estat curadora de diversos volums i ha participat en nombrosos congressos filològics. En la societat cultural illenca, ha tingut i té càrrecs de rellevància a la Revista de Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis i la Universtitat de les Illes Balears

Fraga

Per una tasca vocacional i exemplar com a professor de primària i director d'escola a Santa Margarida de Montbui; com a impulsor de l’associacionisme cultural en defensa de la llengua catalana a la Franja de Ponent, on presideix, des de l’origen, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, amb seu a Fraga. És fundador i col·laborador de les publicacions Temps de Franja, Batecs i l’anuari Cinga, i ha impulsat accions cíviques a favor de la llengua, com jornades d’estudi, edició de publicacions, conferències de divulgació de la Franja, etc. També és autor d’una obra ja considerable sobre la llengua fragatina: Refranyer fragatí, Frases fetes, Les cançons de la nostra gent i Les motades de Fraga.

Barcelona

Per una densa trajectòria de servei al país com a advocat, economista, sociòleg i ornitòleg, que ha desenvolupat en les instàncies més diverses, com la reestructuració de la indústria cotonera catalana; la Institució Catalana d’Història Natural, que va presidir i des de la qual va impulsar el llibre Natura, ús o abús? Llibre blanc de la Natura als Països Catalans, document d'ecologia científica pioner a Europa; la col·laboració amb Pere Duran i Farell a Gas Natural; la secretaria del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, etc. Discret i eficient, ha estat clau en nombroses iniciatives culturals, com ara propiciar el diàleg entre Catalunya i el País Valencià, i la gestació d'Acció Cultural del País Valencià. Ornitòleg per vocació, fou col·laborador desinteressat de J. M. de Casacuberta a l’Editorial Barcino, on va publicar Els ocells de les terres catalanes (1956) i L’estructura econòmica de les terres catalanes (1963). És doctor en Sociologia per la Universitat de Ginebra (1963), títol que va obtenir amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne.

Baó

Per la seva vinculació a gairebé totes les campanyes, lluites i moviments en pro del català a la Catalunya Nord; i perquè amb els seus consells professionals com a impressor i corrector, i la seva força de convicció, ha incitat força autors i editors que només publicaven en francès a fer-ho en català. Va coordinar el llibre Qui sem els catalans del nord i és secretari del Centre Cultural Català de Perpinyà.

Palma de Mallorca

Per la seva tasca com a editor i continuador de l'Editorial Moll, que, amb el Diccionari Català-Valencià-Balear, és referència i senyera de l'edició en la nostra llengua als Països Catalans; i perquè col·labora en gairebé totes les iniciatives cíviques i culturals de les Illes, com l'Obra Cultural Balear, el Gremi d'Editors -que presideix des de fa molts anys- o el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, a través del qual participa en un bon nombre de les lluites per la salvaguarda de l'entorn natural illenc.

València

Per la fidelitat al país del seu treball com a registrador de la propietat, al Consell Valencià del Moviment Europeu i a la Comissió per a la Recopilació del Dret Civil Valencià; i per la seva acció militant a Lo Rat Penat, en la venda de llibres en valencià i en les campanyes per a l'ús del valencià en la litúrgia; per ser membre de diverses fundacions nacionalistes i dels Consells Populars de Cultura Catalana, haver participat en la naixença de les revistes Diàleg i El Temps, col·laborar en la instal·lació de repetidors de TV-3 arreu del País Valencià, i per ser autor de l'Informe jurídic sobre l'ús del valencià a les escoles, bàsic per a l'escolarització dels infants en el nostre idioma comú.

Barcelona

Per la seva obra com a pediatre i pedagog, sempre impregnada de voluntat de servei i de respecte envers l'infant i la societat; i també per la perseverant tasca de lingüista preocupat per divulgar i afermar l'ús de la llengua catalana entre els científics, com a redactor del Vocabulari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, director del Diccionari Enciclopèdic de medicina i autor de nombrosos llibres; i per ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i haver estat president de la Societat Catalana de Pediatria, de la Societat Catalana de Biologia i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

Vinçà

Per la seva exemplar fidelitat als Països Catalans i la seva militància catalanista, que exerceix com a llibreter i director de la Llibreria Catalana de Perpinyà, on desenvolupa moltes iniciatives d’animació cultural, com ara la participació en l’exposició Expolangues de París; i també per la seva continuada col·laboració en publicacions com El Punt, Catalunya Nord i Terres Catalanes.

Perpinyà

Perquè en ell s’encarna tota una nova generació de militants catalans compromesos en un moment clau per a la recuperació identitària de la Catalunya Nord, que es manifesta en la seva tasca com a professor de català; col·laborant en “El Punt” o en els llibres Qui sem els catalans del Nord i Els Països Catalans de la generació llibertat i en la seva participació en l’Associació Catalana d’Estudiants, sindicat que va presidir; en l’Associació per l’Ensenyament del Català (APLEC); en la Federació per la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes; en el “Correllengua”, o encapçalant les campanyes a favor de la signatura de la Carta Europea de Protecció de les Llengües Regionals i d’oposició a les traves administratives i polítiques centralistes.

Sant Llorenç Savall

Per la seva actuació com a sacerdot i rector de Gallifa, on ha fundat el primer Santuari del món dedicat a la Mare de Déu de l'Ecologia. Autor de nombrosos llibres, polèmics la majoria, el seu compromís envers la llibertat del nostre poble el va portar a ser present en molts dels esforços fets per enderrocar la dictadura; a ser processat pel Tribunal de Orden Público el 1963 arran de l'empresonament de Jordi Pujol; a ser un dels organitzadors de la manifestació de capellans del 1967, i a pertànyer al grup inicial de l'Assemblea de Catalunya, esdevenint així referent i model de diverses generacions de lluitadors catalans.

Barcelona

Per la seva dilatada i intensa activitat com a llibreter i editor eminentment popular i de divulgació, com ara el conegut calendari o bloc Millà de sobretaula; i sobretot per l'arreplec i conservació del més complet arxiu teatral de Catalunya, base imprescindible i suport durant molts anys dels elencs teatrals d'afeccionats, tan arrelats a la nostra terra.

Gandia

Per la seva activitat com a professor d'ensenyament secundari, exercida sempre en català; pels seus nombrosos estudis sobre comerç exterior i economia urbana i, sobretot, per la seva remarcable actuació com a director del Centre d'Estudis i Investigacions "Alfons el Vell", on porta a terme una intensa activitat cultural i editorial, tot promovent els intercanvis personals i institucionals entre les diverses terres catalanes, així com el coneixement de personatges i fets de significació inequívocament nacional, com el Tirant lo Blanc o els Borja, a més del projecte en curs de vertebració cívica i cultural de les comarques centrals valencianes.

Barcelona

Per la seva trajectòria d'investigador en el camp dels estudis verdaguerians, com a col·laborador de Josep Maria de Casacuberta i autor amb el seu mestre de l'edició de l'Epistolari de Jacint Verdaguer, així com per la seva exemplar actitud de servei mantinguda abnegadament i sempre d'una forma desinteressada.

Barcelona

Per la seva ja llarga activitat en el món editorial català, dins el qual ha estat el principal impulsor, a la postguerra, de la nova poesia catalana amb accions com la fundació de la prestigiosa col·lecció de poesia "Els Llibres de l'Ossa Menor", que ell creà i dirigí durant molts anys, el premi literari d'igual nom que després prengué el nom de Premi "Carles Riba"; la col·lecció "Les quatre estacions", etc. El jurat també ha valorat la seva acció com a promotor cultural, l'animació de nous valors literaris i, molt especialment, la realització d'una interessant tasca de pont entre escriptors catalans i gallecs, llengua a la qual el vincula el seu origen familiar.

Centelles

Per la seva destacada aportació a la nostra cultura com a editor de llibres catalans acomplerta, des de l'any 1940, a la ciutat de Mèxic, on resideix, amb una producció -de més de seixanta títols- que el situa al primer lloc entre els editors en llengua catalana de fora de Catalunya; per la seva persistent tasca d'impulsió de tota mena d'activitats destinades a mantenir la catalanitat i la cohesió dels exiliats d'Amèrica i llurs descendents, amb la seva constant dedicació a l'Orfeó Català de Mèxic i una continuada presència als mitjans de comunicació mexicans per donar a conèixer la realitat social, política i cultural del nostre país.

Reus

Per la seva actitud útil, valenta i constant com a ciutadà i pel seu treball rigorós com a científic, que l'ha fet autor de prop de dos-cents títols entre llibres, estudis i opuscles, i col·laborador en institucions tan remarcables com la Societat Catalana de Geografia, les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos i l'Institut d'Estudis Catalans, de la Secció de Filosofia i Ciències Socials del qual és membre numerari.

Castelló de la Plana

Per la seva permanent actitud a favor dels drets culturals i lingüístics dels Països Catalans i per la seva destacada participació en la defensa d'aquests drets al País Valencià a través del programa radiofònic "Nosaltres, els valencians", el més antic en català al País Valencià; per la publicació de llibres d'ensenyament; per la introducció del català als instituts d'ensenyament mitjà i per haver estat sempre un dels activistes més notoris en la lluita per la catalanització de l'escola.