Premis d'Actuació Cívica

Si voleu consultar els guanyadors, seleccioneu-ne l'any:

 

Barcelona

Promotor del plurilingüisme. Per la seva trajectòria exemplar al servei de la difusió de la identitat i la llengua catalana en l’àmbit escolar i l’ensenyament no formal, la promoció del patrimoni cultural, la divulgació de la cultura tradicional i popular, l’associacionisme i el voluntariat. Destaca la presidència de la Societat Catalana de Pedagogia, on ha impulsat activitats de recerca en enginyeria social de la pedagogia i, especialment, el programa «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que promou el plurilingüisme, aplicat en 288 escoles dels Països Catalans durant el curs 2015-2016.

(1950) és mestre, pedagog i filòsof. President de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Als disset anys inicia l’activitat cultural amb joves i adults, a la qual ha estat sempre vinculat, tant a Barcelona com a Badia i Barberà del Vallès. Impulsor de la programació anual a l’Escola Baloo, cooperativa de pares, i de les reivindicacions d’escoles en solars al barri, gràcies a les quals es van aconseguir edificis per diversos centres. El 1976 inicia l’Escola Coves d’en Cimany, on exerceix de director i formador. També inicia l’Escola d’Adults del Carmel. El 1980 assumeix el càrrec de cap d’Ordenació Educativa a la Direcció General d’Ensenyament Primari (preescolar i EGB) de la Generalitat de Catalunya. El 1982 s’incorpora a la inspecció d’educació. Mentrestant, segueix impulsant iniciatives de cinefòrums, convivències i música per a joves i adults, també amb interns de la presó Model.

Realitza la Tesi doctoral Escola ComunicActiva (1992). Des d’aleshores i fins al 2012 és professor de pedagogia i política de l’educació a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2001 i fins a l’actualitat forma part de la junta de la Societat Catalana de Pedagogia. Ha presidit comissions per a l’elaboració de documents públics com la Contribució al Pacte Nacional per l’Educació - Joaquim Xirau (2005). És president de la Societat Catalana de Pedagogia des del 2007, on ha impulsat activitats centrades en equips de recerca segons orientació (R+D+I), posant l’accent en la dimensió d’enginyeria social de la pedagogia. És director del programa de recerca i innovació «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que s’està aplicant actualment en dues-centes escoles catalanes, trenta escoles de les Illes Balears i cinquanta-vuit escoles occitanes.

Palma

Recuperador reeixit de la glosa mallorquina. Per la seva dedicació a recuperar la glosa mallorquina. Gràcies a ell el cant improvisat ha renascut amb gran èxit de públic i amb la incorporació de nous glosadors de generacions joves.

(Lloret de Vistalegre, 1960) és mestre i llicenciat en filologia catalana. Professor agregat de la Universitat de les Illes Balears i promotor de l’escola en català, ha estat el cap del Servei d’Ensenyament del Català del Govern de les Illes Balears. Lluitador per la llengua i la cultura popular de Mallorca, ha publicat una trentena de llibres sobre aquesta matèria i ha impulsat el moviment cultural i lingüístic dels glossadors.

Perpinyà

Impulsor de la música en català a Catalunya Nord. Promotor de la música en català a la Catalunya Nord fent-ne visible la seva viabilitat arran de la creació de l'associació "Angelets de la Terra"

Ramon Jordi Faura i Labat (Talteüll, Rosselló, 1979) és militant per la llengua i la cultura catalana del Rosselló. Va estudiar el català, que considera la seva llengua, a la Universitat de Girona. En 2001, crea l'associació «Angelets de la Terra» per donar un nou impuls al catalanisme cultural i polític a la Catalunya Nord. Adapta diverses iniciatives observades al Sud de l'Albera. Faura va realitzar el millor resultat per a un candidat catalanista a la Catalunya Nord, amb un 7,71% dels vots, per les «cantonals» en el centre ciutat de Perpinyà.

Durant 15 anys, els Angelets de la Terra han desenvolupat moltes activitats per «recatalanitzar» el Rosselló i fer-lo conèixer arreu dels Països Catalans: la penya de rugbi de la USAP i dels Dragons Catalans, el projecte Descobrir Catalunya per fer conèixer les festes populars catalanes als nouvinguts, la Crida pel Català a la SNCF (servei dels ferrocarrils francesos), la diada de Sant Jordi Jove a Perpinyà (2005 a 2008), el Festival de la Setmana per la Llengua (2007 a 2012). El darrer és el Col·lectiu Joan Pau Giner, que ara s’anomena Col·lectiu Angelets de la Terra, format per músics de Catalunya Nord per revifar la creació musical en català. Compta amb la participació de 90 formacions de Catalunya Nord i 80 formacions de la resta dels Països Catalans. 

Esterri d'Àneu

President del Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Paral·lelament a la seva feina de docent, des del 1983 fins a l’actualitat ha desplegat una tasca ingent de recuperació, conservació, restitució i difusió del patrimoni cultural aneuenc i pirinenc que abraça nombrosos àmbits d’actuació: arxivístic, etnogràfic, de la cultura popular i tradicional, arquitectònic, artístic, de la dansa, literari i turístic. Ha dirigit la revista de cultura pirinenca Àrnica i actualment és director de la revista Nabius. Des del 1993 és catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l’IES Màrius Torres de Lleida. Ha estat director dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (2007-2011).

Barcelona

Catedràtica i doctora especialista en formació del professorat i en l’àrea de llengua, ha mantingut durant anys un lideratge clar i desinteressat en projectes que, des de l’arrelament nacional a Catalunya, afavoreixen la promoció de la llengua, la innovació en l’ensenyament i en l’aprenentatge d’alumnes de diferents etapes educatives i la formació del professorat, mitjançant la col·laboració i la recerca amb diverses institucions educatives i universitats del país i internacionals, tenint sempre present en les seves accions la incorporació d’alumnes amb dificultats de caire individual i social. Ha estat presidenta de l’Associació Europea per a la Formació d’Ensenyants (ATEE) i actualment és presidenta de la Federació Mundial d’Associacions per a la formació del professorat (WFATE) i directora del Projecte COMconèixer, comunitat internacional d’aprenentatge en xarxa amb centres educatius públics i privats de Catalunya i del món.

Palma de Mallorca

Activista cívic, gestor cultural, periodista i escriptor. El seu compromís amb la defensa i la promoció de la llengua, la cultura i els drets nacionals de les Balears, en el marc dels Països Catalans, ha estat constant i intens al llarg de més de vint-i-cinc anys. Ha estat promotor i impulsor de gairebé totes les organitzacions i tots els moviments de reivindicació lingüística i política amb objectius de país que s’han creat i han actuat a Mallorca en les darreres dècades: Crida a la Solidaritat, Bloc Nacionalista d’Estudiants, Casal Independentista de Mallorca, Joves de Mallorca per la Llengua, Alternativa per Mallorca i Grup Blanquerna. Ha estat director de campanyes, coordinador i vicepresident de l’Obra Cultural Balear. En l’actualitat és el director de la ràdio Ona Mediterrània.

Campredó

Llicenciat en Filologia Anglogermànica, és professor d’anglès a Tortosa. Dinamitzador cultural de les Terres de l’Ebre en certàmens culturals com la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, les Jornades Literàries d’Amposta i les Jornades Templeres, el festival cinematogràfic Curt Redó i la fira de música tradicional Mestràlia a Campredó. Dirigeix el programa radiofònic Lletres Ebrenques a Antena Caro Roquetes i coordina el curs d’estiu de literatura ebrenca de la Universitat Rovira i Virgili. Col·laborador habitual de la premsa comarcal ebrenca, especialitzat en la literatura catalana a les Terres de l’Ebre, ha conreat la novel·la, la narració curta, la poesia, el teatre, la crítica literària i la traducció. És membre de la Junta territorial d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre.

Girona

Nascuda a Sant Martí de Llémena, a l’edat de tretze anys va començar a servir, els dissabtes i les festes de Sant Narcís, en un conegut restaurant de Girona. Després de viure una postguerra i altres vicissituds, segueix treballant als seus setanta-sis anys. Vestida amb el seu uniforme blanc, prepara el menjar, dirigeix l’equip de cuina i supervisa els menús que se serveixen al seu negoci, Can Roca, situat a escassos metres del que tenen els seus fills, el prestigiós El Celler de Can Roca. Amb la mateixa il•lusió que el primer dia, Can Roca és el resultat del sacrifici, el treball i la humilitat, uns valors que ha transmès als seus tres fills.

Alguer

Activista cultural per la llengua i la cultura alguereses. Ha treballat a l’Ofi Lingüístic del Municipi de l’Alguer. Ha estat responsable de la creació i la coordinació de la delegació de la Plataforma per la Llengua, amb la qual organitza Les Estrenes, festa tradicional del 6 de gener, quasi desapareguda. És fundadora i secretària del Centre Excursionista de l’Alguer, entitat que promou el patrimoni natural i paisatgístic del territori i dedica anualment una excursió pel terme municipal de l’Alguer resseguint-ne la toponímia: la Passejada per la llengua. Ha impulsat, des del CEA, l’organització de l’Aplec Excursionista dels Països Catalans a la ciutat sarda. Ha col•laborat també amb la Fundació Ateneu Alguerès a l’hora d’organitzar conferències i concerts amb músics provinents dels països de llengua catalana.

Alguer

Director, fins al 2010, de la Biblioteca Municipal Rafael Sari de l’Alguer. L’any 1988 va fundar amb el seu germà Aldo l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer, entitat que ha treballat per la llengua i la cultura alguereses mitjançant la realització de cursos d’aprenentatge gratuïts de la varietat local del català des del 1990 fins avui, i l’organització de cursos de català estàndard, amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, des del 1993 fins al 1999. Ha estat vocal i secretari de la secció local d’Òmnium Cultural, constituïda el 1993, i és responsable, des d’aquest any, de la Coral Francesc Manunta. Ha escrit llibres i articles que tracten de la història i de la cultura alguereses, entre els quals, darrerament, el llibre El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció.

Xelva

De professió administrativa, és una destacada activista dels moviments socials i dels drets nacionals del País Valencià i del conjunt dels territoris de parla catalana. Nascuda en una comarca castellanoparlant, viu i treballa a la ciutat de València i ha fet del català la seva llengua. L’any 1988 va fundar l’Assemblea de Veïns de Benimaclet, de la qual és presidenta, amb la finalitat de participar en les lluites d'aquest barri de València, antic poble de l'Horta que conserva una forta personalitat, i de promoure les tradicions populars i la cultura catalana amb iniciatives com el Carnestoltes de Benimaclet. Carme Belenguer ha contribuït decisivament a donar una orientació d'alliberament nacional a l’Assemblea i a bastir una xarxa de relacions positives amb un ampli ventall d’entitats.

Palma de Mallorca

Professora de música, especialista en pedagogia musical i activista cultural, ha estat una incansable dinamitzadora de la música arreu dels països de parla catalana. Fundadora i presidenta de Forum Musicae, centre per a la divulgació dels ensenyaments musicals a les Illes Balears, crea i promou en primer lloc l’Orquestra de Cambra Barroca Ars Musicae (2002), posteriorment l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (2004) i, finalment, el Cor Jove dels Països Catalans (2009), dirigit per Esteve Nabona. Amb l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, sota la batuta de Salvador Brotons, aconsegueix aplegar en una orquestra simfònica joves de Salses fins a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, afavorir el sentiment de pertinença i promoure el patrimoni musical del país. A més a més, ha estat la impulsora de les I Jornades d’Ensenyaments Musicals a les Balears, la Confederació d’Associacions de Música de l’Estat espanyol, l’Associació d’Ensenyants de Música de les Illes Balears, els Intercanvis de Joves d’Instituts en tot l’àmbit cultural català, el Concurs de Composició Matilde Salvador, el Centre per a la Difusió Lliure del Patrimoni Musical Català i el Col·lectiu de Dones dels Països Catalans.

Sabadell

Estudiós de la sardana i poeta, ha estat president de l’Orfeó de Sabadell i de Sabadell Sardanista, cofundador de la Federació Sardanista de Catalunya i soci fundador de la Fundació Universal de la Sardana. També va ser cofundador d’Òmnium Cultural a Sabadell. Ha escrit diverses comunicacions i ponències per als Congressos de Cultura Popular i Tradicional Catalanes, el Primer Congrés de Música a Catalunya i el Primer Congrés del Sardanisme. Té publicats una vintena de llibres d’assaig, poesia i sardanisme, entre els quals cal destacar Els poetes i la sardana, La sardana. Impressions i vivències (selecció de textos), Catalanisme i sardanisme. Una història compartida, Ramon Ribera Llobet 1882-1957. Obra sardanista i Orfeó de Sabadell. Apunts d’un centenari 1904-2004. Dirigeix els programes Esperit de festa i Sardanes a Ràdio Sabadell.

Alguer

Nascut l’any 1937, ha exercit, des dels anys seixanta i des de la seva botiga de rentasec i sastreria, una constant i digna tasca d'informació de la història antiga i contemporània de l'Alguer, com també de les tradicions i els costums algueresos. Ha esdevingut, pel seu esperit de servei i d’acollida i per la seva capacitat pedagògica, un punt de referència per als catalans interessats en la cultura de l'Alguer. Ha aplegat amb diligència i cura, per iniciativa personal, un arxiu documental de valor notable que posa a la disposició de les nombroses persones que el visiten. Va ser fundador de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu el 1982.

Canet de Mar

Llicenciada en antropologia i sociologia, va fundar i és directora de la Fundació Assistència i Gestió Integral (AGI), organització beneficoassistencial especialitzada en l’ajuda social a dones que pateixen violència de gènere. Des de la Fundació AGI, ha engegat programes d’integració social i suport a les dones, d’atenció a famílies monoparentals encapçalades per dones, de reinserció per a homes maltractadors, de rehabilitació d’agressors sexuals, i també programes de prevenció de la violència en la infància i l’adolescència. En el terreny cultural, ha estat directora de la revista local Rufaca de la Cerdanya, vicepresidenta de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), col·laboradora dels Quaderns d’informació municipal de Llívia, i membre del Patronat del Festival de Música de Llívia.

L'Escala

Alumnes de Joan Comas i Vicens, mestre de l’esbart Montserrat de Barcelona i fundador de Ballets de Catalunya, Josep Clos (L’Escala, 1924) i Margarida Roca (Barcelona, 1927) han contribuït a salvaguardar la identitat de Catalunya a través de les danses tradicionals i l’ensenyament del català durant els anys més difícils de la dictadura de Franco. Han encaminat al llarg de seixanta anys tres generacions d’escalencs cap a la descoberta i el manteniment de la música i les danses catalanes. L’any 1948, juntament amb el compositor i músic Lluís Albert, van crear l’Esbart Dansaire, anomenat posteriorment Esbart La Farandola, amb el qual van participar representant Catalunya en diversos festivals a l’estranger com el d’Ashford, Anglaterra, el 1982, i el de la Selva Negra, Alemanya, el 1985, i des del qual han realitzat una rellevant tasca de recuperació de danses escalenques com el ball del drac, ball de pescadors, i la farandola, ball de carnaval. Josep Clos, a més a més, és autor del llibre Esbarts escalencs: 60 anys (1948-2008) i ha estat precursor en el camp del cine amateur.

L'Alguer

Ciutadà alguerès que ha mostrat una constant fidelitat a la llengua catalana, el seu exemple en l’ús de l’alguerès ha estat la millor pedagogia a favor del manteniment de la llengua. Ha participat i s’ha implicat en els projectes de catalanització que s’han dut a terme a l’Alguer, com la delegació d’Òmnium Cultural i l’Ateneu Alguerès, i en la difusió de la cultura històrica de la ciutat entre la població, especialment amb relació a la figura del rei Pere el Cerimoniós. Ha ajudat decisivament en els processos de catalogació de les espècies botàniques i zoològiques de l’Alguer i la seva contrada, i en la valoració d’edificis i indrets tradicionals de la ciutat, com també ha contribuït al manteniment del seu ús, com és el cas de l’ermita de l’Esperança. Ha mostrat, així mateix, una actitud permanent d’acollida als catalans que visiten l’Alguer, als quals assisteix amb un esperit de servei exemplar.

Elx

Persona clau en la creació del Casal Jaume I d’Acció Cultural del País Valencià a Elx, n’ha estat responsable durant els seus 10 anys d’existència, des d’on ha dut a terme iniciatives reeixides com l’Homenatge al Batalló d’Elx, el Correllengua o els Premis Jaume I. Darrerament, s’ha implicat en cos i ànima en la campanya contra el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià: va ser l’impulsor de la concentració de la Carrasqueta l’abril del 2007 per evitar el tancament del repetidor que dóna cobertura als Vinalopons i l’Alacantí i, recentment, des del tancament del repetidor, ha creat la Comissió de Ciutadans Pro-TV3 d’Elx.

Ontinyent

Mestra molt arrelada al país, fins a la seva jubilació al Col·legi Lluís Vives d’Ontinyent ha estat una educadora incansable que ha transmès als xiquets i xiquetes valencians durant quatre dècades la seva estima per la llengua, la cultura, les tradicions i la conservació mediambiental dels valencians. Creadora i potenciadora del programa Escoles Solidàries, és membre fundadora i presidenta de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, així com membre fundadora també d’Escola Valenciana, de la qual ha estat portaveu, i actualment forma part de la junta.

Barcelona

Nascuda fa 80 anys, s’ha dedicat tota la vida a la promoció i la difusió del cant coral i la pedagogia musical a Catalunya. Ha participat com a pianista, cantaire i ajudant de direcció a la Coral Sant Jordi; ha participat en la fundació del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, en la fundació del Cor Llevant i de la Coral de Mestres de l’Escola de Lurdes, en la cofundació de la Coral Infantil l’Espurna, el Cor Juvenil l’Espurna i la Coral Mata de Jonc. S’ha dedicat intensament a la formació de direcció coral i a la formació musical de mestres d’infants. Ha promogut intercanvis corals a nivell nacional i internacional amb l’objectiu de difondre la nostra cultura.

La Font de la Figuera

Filla d’immigrants castellans de Salamanca, els anys setanta es va vincular al Moviment de Renovació Pedagògica, i va ser una de les primeres introductores del valencià a l’escola pública. Va apostar per un model d’escola “popular i valenciana” i, arran d’això, va ser represaliada i expulsada de l’escola de Barx i es va traslladar al col·legi Roís de Corella, de Gandia, on va acabar essent directora. Després de més de 30 anys de compromís pedagògic, lingüístic i de país, enguany es jubila. L’escriptor Víctor Gómez Labrado va convertir-la en la protagonista de la novel·la La mestra, publicada el 1995 i continuadament reeditada.

Xàbia

Presidenta de l'Associació Cultural Antoni Llidó, durant més de trenta anys ha fet tot el possible per tal d’esbrinar qui van ser els responsables de la "desaparició" a Xile del capellà valencià Antoni Llidó, amb la ferma voluntat de portar-los davant la justícia. També s’ha dedicat a conservar i preservar, des de l’arrelament al país, els valors cívics i educatius que el seu germà Antoni va defensar al llarg de la seva vida i va demostrar amb una dedicació absoluta als més necessitats.

Arties

Mestre de llengua i literatura catalanes, antic professor de l’Institut Narcís Oller de Valls, ha dut a terme una tasca exemplar en el camp de l’escoltisme com a precursor, entre d’altres, de l’Agrupament Escolta de Blancafort, ha publicat narracions i ha fet estudis de botànica, toponímia, sobre aspectes de la cultura popular com els balls parlats, i ha impulsat i ha dut a terme un labor extraordinària de restauració d’esglésies i ermites.

Alpens

Per la seva personal i valuosa contribució a la continuïtat i l’expansió del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, al qual donà suport tothora, d’acord amb el bisbe Vic, sempre amatent a tots els aspectes d’aquella destacada activitat d’afirmació cultural catalana, desenvolupada fins al terme de la seva vint-i-cinquena edició en temps adversos per a la nostra cultura i de persecució de la nostra llengua.

Barcelona

Per una densa trajectòria de servei al país com a advocat, economista, sociòleg i ornitòleg, que ha desenvolupat en les instàncies més diverses, com la reestructuració de la indústria cotonera catalana; la Institució Catalana d’Història Natural, que va presidir i des de la qual va impulsar el llibre Natura, ús o abús? Llibre blanc de la Natura als Països Catalans, document d'ecologia científica pioner a Europa; la col·laboració amb Pere Duran i Farell a Gas Natural; la secretaria del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, etc. Discret i eficient, ha estat clau en nombroses iniciatives culturals, com ara propiciar el diàleg entre Catalunya i el País Valencià, i la gestació d'Acció Cultural del País Valencià. Ornitòleg per vocació, fou col·laborador desinteressat de J. M. de Casacuberta a l’Editorial Barcino, on va publicar Els ocells de les terres catalanes (1956) i L’estructura econòmica de les terres catalanes (1963). És doctor en Sociologia per la Universitat de Ginebra (1963), títol que va obtenir amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne.

L'Espluga de Francolí

Per la participació activa en associacions i entitats culturals tarragonines, en especial de la Conca de Barberà, com l’Arxiu del Monestir de Poblet; el Centre d’Estudis Locals de l’Espluga de Francolí, que presideix i des del qual ha organitzat diverses exposicions importants sobre prehistòria local, la Guerra Civil, la flora i vegetació, etc.; la comissió Pro-restauració de l’Església Vella, i els patronats municipals d’Iniciatives, de l’Escola-Taller i de la Cova de la Font Major, el muntatge museogràfic de la qual va projectar i dirigeix. Ha publicat nombrosos treballs monogràfics d'història de la Conca de Barberà, articles en revistes i llibres especialitzats, i és coautor de la important Història de l’Espluga de Francolí, en curs d’edició en sis volums.

Barcelona

Per una dilatada activitat de trovador, rondallaire, cantant i sobretot promotor i animador del folk català, tasca que va iniciar l'any 1967 amb el Grup de Folk i que va continuar amb altres formacions emblemàtiques de la música popular, com Els Sapastres i l'Orquestrina Galana, fins a esdevenir precedent i inspirador del moviment de renovació de la cançó catalana d’arrel tradicional que més endavant donaria com a fruit el Festival i el Centre Artesà Tradicionàrius i que actualment ha afavorit que hi hagi grups i festivals de música folk arreu dels Països Catalans, que continuen la línia que ell va iniciar.

Manacor

Per tota una vida consagrada a l'ensenyament i la promoció de la llengua i la cultura catalanes a diverses localitats de Mallorca, en especial amb la creació i direcció de l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor -destinada a divulgar, fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la nostra llengua i cultura-, on ha col.laborat en el reciclatge de mestres i professors; i perquè com a director del Servei d'Assessorament Lingüístic de l'Ajuntament manacorí ha donat suport a les campanyes municipals de normalització lingüística, a més de ser autor de diversos llibres sobre lingüística, toponímia, l'epistolari Alcover, etc.

Cantonigròs

Perquè amb la seva tasca docent de més de quaranta anys com a mestra de català a diverses escoles i al Centre Comarcal Lleidatà, entre d'altres, ha lluitat pel català a l'escola ja des dels temps més foscos, ha establert plans d'ensenyament de la llengua i ha produït materials didàctics basats en la cultura popular, com rondalles i cançons. A més d'una intensa dedicació a la correcció de textos a nombroses associacions, com a capdavantera en la promoció de la memòria popular de Jacint Verdaguer, la seva perseverança va ser decisiva per al manteniment de Vil.la Joana com a casa-museu del poeta.

Barcelona

Per la seva trajectòria de servei al país com a pedagog i impulsor d'iniciatives cíviques, educatives i pastorals, tasca que ha desenvolupat, des dels anys seixanta i des de la seva pertinença a la Companyia de Jesús, en la dinamització del Servei de Colònies de Vacances i de l'Escola de l'Esplai de Barcelona -que va contribuir a fundar-; la consolidació de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai i l'organització de l'associacionisme juvenil català en la Taula de Joves, i que ha continuat com a Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i, actualment, com a animador de diversos grups de joves i director de l'Escola Tècnica Professional del Clot.

Baó

Per la seva vinculació a gairebé totes les campanyes, lluites i moviments en pro del català a la Catalunya Nord; i perquè amb els seus consells professionals com a impressor i corrector, i la seva força de convicció, ha incitat força autors i editors que només publicaven en francès a fer-ho en català. Va coordinar el llibre Qui sem els catalans del nord i és secretari del Centre Cultural Català de Perpinyà.

Palma de Mallorca

Per la seva tasca com a editor i continuador de l'Editorial Moll, que, amb el Diccionari Català-Valencià-Balear, és referència i senyera de l'edició en la nostra llengua als Països Catalans; i perquè col·labora en gairebé totes les iniciatives cíviques i culturals de les Illes, com l'Obra Cultural Balear, el Gremi d'Editors -que presideix des de fa molts anys- o el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, a través del qual participa en un bon nombre de les lluites per la salvaguarda de l'entorn natural illenc.

Terrassa

Per la seva infatigable labor com a membre de la Comissió Permanent de les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos, que ha contribuït a modernitzar i revitalitzar l'organització d'aquest fòrum anual d'erudits locals; i perquè des de fa quasi cinquanta anys i sense cap mena d'ajut ha format i manté oberta als estudiosos la que, avui per avui, és la més important biblioteca de temes locals i comarcals dels Països Catalans.

Valls

Per la seva intensa activitat com a historiador, etnògraf, fotògraf, lingüista, editor i divulgador de la cultura catalana, que el va portar, entre altres iniciatives, a donar continuïtat, junt amb la seva esposa, a la meritòria Editorial Rafael Dalmau, i a formar part de nombroses associacions i entitats cíviques i culturals.

Guimerà

Perquè des de la seva condició d'eclesiàstic i rector de l'Espluga Calba, dels Omellons i dels Omells de Na Gaia promou iniciatives culturals, cíviques i socials al servei d'una comunitat eminentment agrícola, entre les quals destaca la creació de la pròspera cooperativa tèxtil John Fil, que dóna feina a més de cent vint persones i que beneficia el poble i tota aquella zona de les Garrigues.

Monòver

Per ser impulsor i protector de la cultura catalana a les comarques del sud del País Valencià i perquè la seva tasca al capdavant de moltes iniciatives ha estat i és fonamental per a la pervivència de la nostra cultura i la nostra llengua en una zona que corre un perill molt greu de despersonalització.

Vinçà

Per la seva exemplar fidelitat als Països Catalans i la seva militància catalanista, que exerceix com a llibreter i director de la Llibreria Catalana de Perpinyà, on desenvolupa moltes iniciatives d’animació cultural, com ara la participació en l’exposició Expolangues de París; i també per la seva continuada col·laboració en publicacions com El Punt, Catalunya Nord i Terres Catalanes.

Barcelona

En record i homenatge a tota una vida de servei a Catalunya com a infatigable promotor de l’ensenyament de la llengua catalana en els temps de repressió i de dictadura franquista durant la qual va crear la revista Cavall Fort i que, com a membre del Patronat de la Fundació Jaume I, fou un dinamitzador eficaç d’aquests premis, als quals va aportar la seva remarcable capacitat d’iniciativa, de consell i de coneixements.

Lleida

Per la seva intensa i exemplar executòria i els seus valors ètics com a catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida, i en nombroses entitats i iniciatives cíviques i culturals ciutadanes, com la fundació de l’Ateneu Popular de Ponent, l’Orfeó Lleidatà, el Cercle Francesc Eiximenis, la Creu Roja a Lleida i Òmnium Cultural, que n’han fet àrbitre i exemple, molt respectat, entre els lleidatans sensibles a la catalanitat. És autor, entre altres llibres, de diversos estudis sobre el sindicalisme català i de la història del CADCI.

Alacant

Per la seva llarga trajectòria de fidelitat nacional, iniciada de ben jove militant en l’anarquisme empordanès, escrivint en diaris i revistes llibertàries, fundant sindicats i participant en la guerra al front d’Aragó. Integrat al moviment nacionalista valencià, participa activament en la vida associativa i cultural d’Alacant fins a esdevenir referent obligat, i sovint solitari, en totes les iniciatives culturals al sud dels Països Catalans, com l’Associació Cívica per a la Normalització del Valencià, Acció Cultural del País Valencià, l’Associació Cultural Lloixa de Sant Joan d’Alacant i, més recentment, els Casals Jaume I d’Alacant i Elx i l’Associació de Veïns del Cap de l’Horta.

Arsèguel

Per la seva dilatada activitat com a etno-musicòleg i investigador de l’acordió diatònic que culmina amb la creació del Museu d’Arsèguel i l’organització, des de fa anys, de les trobades d’acordionistes del Pirineu. Ha publicat nombrosos treballs erudits sobre música popular; participa en el “Tradicionàrius”, en programes de ràdio i, més recentment, ha impulsat la creació de la “Ruta dels oficis d’ahir” que agrupa vuit museus temàtics de l’Alt Urgell.

L'Espluga de Francolí

Perquè com a paradigma de tasca callada i poc coneguda, però eficaç i constant al servei del país, durant molts anys fou secretari del Casal de la vila i publicà cròniques, sempre en la nostra llengua i amb especial atenció al món pagès, a la revista “Joventut” de Valls. La seva disponibilitat com a corrector i professor de català és un tret remarcable d’un mestratge exercit infatigablement amb tenacitat i fidelitat exemplars i sense fer remor, que continua en la revista “El Francolí”, el Certamen Literari i qualsevol altra activitat local.

Barcelona

Perquè com a professor, poeta i traductor s’ha constituït en capdavanter de la difusió en anglès dels poetes i novel·listes catalans, tot mantenint una relació molt estreta amb la literatura que s’escriu en català. El seu assessorament i entusiasme són reconeguts pels seus companys i amics del PEN Club Català i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, essent un col·laborador inestimable i sovint desinteressat de la Institució de les Lletres Catalanes.

Palma de Mallorca

Perquè, com a matrimoni compromès en la promoció i el recobrament dels signes d’identitat del país, s’han dedicat sempre junts i de forma desinteressada i constant a tota mena d’iniciatives socials i culturals, primer dins l’escoltisme i el guiatge; més endavant organitzant el grup Blanquerna, seminari de formació i estudis nacionalistes i, finalment, incorporats al secretariat de l’Obra Cultural Balear.

Manresa

Perquè com a sacerdot, actualment rector de Viver i Serratex, i poeta s’ha distingit per una catalanitat irreductible que ha manifestat a través de nombrosos llibres i dels seus escrits en el Full Diocesà de Solsona, que dirigeix des de fa vint-i-cinc anys, i de totes les seves intervencions públiques, en les quals, amb profund sentit pastoral i una eloqüència remarcable, dóna mostres de sòlida erudició i de gran fidelitat a l’Evangeli i al país.

Fornells de la Selva

Per la seva activitat exemplar com a arxiver de l'Arxiu Diocesà de Girona, on amb pocs mitjans i a còpia d'esforç personal ha aconseguit uns grans resultats, i també per la seva dedicació a la història, tant erudita com de divulgació, que l'ha portat a publicar una quarantena de llibres, i a ser considerat un dels investigadors més sòlids amb què compta l'Església catalana, i tot això subordinat a l'exercici ple de les seves responsabilitats pastorals i docents.

L'Alguer

Per la seva militància catalana a l'Alguer, on fundà Ràdio Sigma, l'única emissora que ha emès en català a Sardenya i per haver establert ponts culturals entre els catalanoparlants d'aquella illa italiana i Catalunya; perquè, conscient que la llengua escrita consolida el coneixement oral, fundà la revista popular "Verd Alguer" i participa en les activitats d'Òmnium Cultural de l'Alguer amb dedicació i voluntat de concòrdia exemplars. Metge de professió, juntament amb la seva esposa promou el teatre popular i organitza el festival anual de cançó algueresa.

Barcelona

Per la seva dedicació exemplar al país com a monjo i antic prior de l'Abadia de Montserrat i la seva tasca com a director de la revista Serra d'Or, una tasca amagada i volgudament silenciosa, però important per a la cultura catalana que ha desenvolupat al llarg de més de trenta anys sense interrupció.

Bellpuig d'Urgell

Per la seva tasca, sempre inspirada per una sòlida convicció catalana, com a promotor d'activitats a Bellpuig, a Barcelona -on formà part de l'Obra del Ballet Popular i del Centre Comarcal Lleidatà, del qual fou president- i a l'Espluga de Francolí, on ha impulsat la vida cultural i cívica de la vila. Com a responsable de la Residència Jaume I ha destacat professionalment per la seva dedicació i per les seves iniciatives d'animació de les persones grans que hi resideixen, amb projecció a totes les comarques tarragonines.

Castellar del Vallès

Per la seva dilatada tasca com a professor de català i la seva intervenció activa en múltiples iniciatives culturals sabadellenques com els Amics del Cinema, la delegació d'Òmnium Cultural, el Cine Club Sabadell i altres entitats que ha contribuit a crear, així com les seves aportacions a la Fundació Bosch i Cardellach, al Centre Excursionista de Sabadell, a la Comissió Municipal de Normalització Lingüística, a l'Arxiu Històric de Castellar del Vallès, etc.

Barcelona

Catedràtica d'Història Contemporània per la Universitat Pontifícia de Salamanca, on instaurà la Càtedra Jaume Vicens Vives per tal de promoure i actualitzar des del diàleg i la discussió un millor coneixement entre els pobles de Catalunya i Castella i les seves respectives cultures, mitjançant cursos de llengua i literatura catalanes, una biblioteca, l'organització de Setmanes Culturals i altres activitats de promoció, tasques que realitza amb gran vitalitat i entusiasme, tot superant les dificultats amb fidelitat exemplar al nostre país i a la nostra llengua.

Perpinyà

Per la seva presència i dedicació sacrificada i exemplar a entitats imprescindibles per al redreçament de la Catalunya Nord, com la Federació de Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana i el Centre Cultural Català de Perpinyà -que ha presidit durant molts anys- tot aportant a aquestes tasques la seva capacitat d'humanista, d'impulsor de la unitat i de ferm defensor de la llengua, de la cultura i dels valors nacionals de Catalunya.

Ciutadella

Per la seva constància en el combat per la conservació de la identitat menorquina, que l'ha fet referència obligada i dinamitzador de tota mena d'iniciatives culturals -com les Joventuts Musicals de Ciutadella, que ell mateix fundà l'any 1958- i en la impulsió de la tan necessària participació col·lectiva, i perquè s'ha preocupat d'establir i de mantenir els vincles de relació, coneixement i col·laboració entre intel·lectuals, polítics i professionals de Menorca i Catalunya com a integrants d'una mateixa comunitat cultural.

Barcelona

De família aranesa vinculada a Barcelona, és un sacerdot compromès que exerceix el seu ministeri amb fidelitat exemplar al país i la seva gent, actitud que, essent rector de Sant Medir, el portà a fer-ne una parròquia oberta al barri i sensible als torbs d'opressió que patia el nostre poble, fins a esdevenir aixopluc de grups de diferent sensibilitat social i política com l'Assemblea de Catalunya, i de la fundació de les Comissions Obreres de Catalunya; o a ser un dels creadors, fa més de trenta anys, del Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits.

Barcelona

Per la tasca d'integració cultural que realitza des de fa molts anys al barri de les Roquetes tot animant i impulsant activitats, en particular les relacionades amb les tradicions musicals populars de la nostra terra, les quals ha contribuït a difondre amb l'Agrupació Sardanista i Esbart Ideal d'en Clavé, la Banda Simfònica i Cobla Roquetenca, la revista "Rutllana"; i organitzant, des del 1968, l'Aplec de les Roquetes, un dels més prestigiosos i concorreguts de Catalunya.

Campanet

Per la seva important actuació personal que l'ha singularitzat com a referent de qualsevol expressió de reivindicació nacional a Mallorca; pel seu mestratge, que l'ha fet exemple per als seus alumnes i una figura carismàtica entre el jovent, entre el professorat i envers el país, on és estímul i clau de nombrosos compromisos cívico-polítics, així com mobilitzador imaginatiu d'actuacions que reforcen la personalitat nacional de Mallorca com el grup Blanquerna; el suport decisiu en una etapa crítica de la revista "Lluc" o la seva tasca com a promotor d'"El Mirall", publicació mensual de l'Obra Cultural Balear; per la seva presència freqüent en col·loquis, conferències, taules rodones i homenatges; i també per la seva excel·lent obra de creació literària.

Llívia

Per la seva dilatada trajectòria d'animador cultural, que entre d'altres coses el portà a col·laborar en la fundació i la direcció de Ràdio Puigcerdà i a exercir com a corresponsal de diversos mitjans de comunicació d'abast nacional; a impulsar la formació del Museu Municipal on hi ha la famosa i antiga farmàcia de la Vila de Llívia, i a organitzar els concerts d'estiu que donaren lloc als festivals de música d'aquella població que en onze edicions consecutives han assolit un gran prestigi musical plenament consolidat; per la seva participació en la creació i la continuïtat de la publicació anual "Quadern Municipal" i, finalment, per la seva dedicació sacrificada i eficaç a promoure la construcció d'un orgue monumental sufragat per subscripció popular.

Girona

Per la seva molt llarga i intensa militància com a activista català, que continua en plena activitat als 81 anys i que l'ha portat a participar en tasques tan diverses com la Federació de Joves Cristians de Catalunya i els Minyons de muntanya de Batista i Roca, en la seva joventut; en la Comissió Abat Oliba després de la guerra; en la creació de la llibreria Les Voltes; a participar en el Consell Nacional Català; en la implantació d'Òmnium Cultural a les comarques gironines; en la creació de la revista "Presència"; en les tasques de "Cultura en Ruta"; en les campanyes "Català a l'escola" i "Català al carrer"; en la difusió de programes en diversos mitjans de comunicació àudio-visuals i moltes altres activitats que l'han fet el típic "militant de tota la vida".

Barcelona

Per la seva trajectòria de lluitador per la cultura catalana iniciada de ben jove, a finals dels anys quaranta i en la clandestinitat més estricta, en el grup de joves nacionalistes que animava Joan Ballester i a través de la seva vinculació -sovint com a element directiu- a entitats i grups ben diversos, com ara el Foment de la Sardana de Barcelona, el Cercle d'Estudis Europeus, Franciscàlia, Solidaritat d'Obrers de Catalunya, Amics de la Ciutat i Òmnium Cultural. Participà activament en l'organització de l'acte multitudinari "Som una nació" al Camp Nou l'any 1981. Membre de la Comissió Organitzadora del Centenari de Pompeu Fabra, l'any 1967, s'integrà després, i fins avui, al Secretariat Permanent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

Puiggròs

Per la seva tasca, silenciosa però monumental, de recerca i estudi de la petita història de les terres de ponent, amb la recuperació, recopilació i divulgació pedagògica de fets, costums, tradicions i llegendes lleidatanes, amb la qual tasca ha deixat una empremta profunda en aquelles comarques i, en especial, al Segrià. Ha cultivat també la literatura: poesia, història, llibre juvenil, etc.

Gandia

Per la seva activitat com a professor d'ensenyament secundari, exercida sempre en català; pels seus nombrosos estudis sobre comerç exterior i economia urbana i, sobretot, per la seva remarcable actuació com a director del Centre d'Estudis i Investigacions "Alfons el Vell", on porta a terme una intensa activitat cultural i editorial, tot promovent els intercanvis personals i institucionals entre les diverses terres catalanes, així com el coneixement de personatges i fets de significació inequívocament nacional, com el Tirant lo Blanc o els Borja, a més del projecte en curs de vertebració cívica i cultural de les comarques centrals valencianes.

Blanes

Per la seva coratjosa, esforçada i modèlica acció d'editar la revista "Recull" de Blanes, la qual, ja des del 1920 en què fou fundada, ha mantingut fins i tot en les èpoques més difícils, un alt nivell de qualitat literària i de fidelitat nacional, i com a promotor continuat i exemplar dels Premis Recull, uns dels més prestigiosos de Catalunya, a través dels quals han estat estimulades i fetes conèixer diverses generacions de joves escriptors.

Barcelona

Per la seva trajectòria professional com a fotògraf fidel a les realitats culturals catalanes fins a esdevenir un dels testimonis gràfics més significats d'un període particularment ric i difícil de la història del nostre poble, així com de tota mena d'iniciatives en el camp del teatre, de la música i de la recerca etnogràfica.

Barcelona

per les seves múltiples i poc conegudes activitats de resistència cultural, iniciades tot just acabada la guerra civil amb l'ajut als presos polítics i serveis d'informació als familiars; per la seva participació en la represa de l'escoltisme a casa nostra i en la creació d'escoles catalanes i en la recuperació de Blanquerna, tasques en les quals col·laborà amb Alexandre Galí; i molt especialment, per la creació, l'any 1967, de la Fonoteca Històrica de Catalunya, que recull enregistraments àudio-visuals d'esdeveniments i parlaments de personalitats del món cultural, polític i social de Catalunya.

Barcelona

Per la seva activitat professional i científica, reconeguda universalment, al servei de l'antropologia i l'etnografia catalanes i en particular per la creació del Museu Etnològic de Barcelona -que dirigí al llarg de molts anys juntament amb la seva esposa Zeferina-; per la seva participació entusiasta en altres iniciatives museístiques, i per una tasca constant de divulgació de la història i la cultura tradicional de Catalunya.

Lluc

Prior del Santuari de Lluc (Illes Balears), per la seva activitat pastoral, menada sempre amb un sentit evangèlic i de fidelitat exemplar a les arrels i els senyals d'identitat del poble mallorquí, que tothora ha vetllat per mantenir i enfortir; per una tasca constant de divulgació en aquesta mateixa línia i pels nombrosos treballs de recerca històrica que l'han portat a pertànyer a les institucions acadèmiques més importants del país.

Monistrol de Montserrat

Monjo de Montserrat, per la seva extensa i valuosa contribució a la recerca històrica dels Països Catalans en general i, en especial, de l'antic bisbat d'Urgell i el principat d'Andorra -on la seva obra és amplament reconeguda i valorada-, temes sobre els quals ha publicat nombrosos llibres i articles, i s'ha distingit sobretot en l'edició de documents i textos, així com en la direcció de revistes d'història de prestigi en els medis científics mundials.

Llorenç del Penedès

Fundat l'any 1889, durant aquest segle de vida ha realitzat una acció d'animació cultural molt meritòria en un poble petit de l'Alt Penedès, tasca que tingué un relleu encara més remarcable als anys més difícils de la postguerra, i que ha estat sempre obra col·lectiva i anònima de tot el poble.

Palma de Mallorca

Per la seva participació, constant i modèlica, en tota mena d'iniciatives culturals i molt especialment les orientades a dotar la joventut mallorquina d'elements d'estudi i reflexió sobre la història del país, l'economia i la seva projecció de futur, tasques que realitza a través del Grup Blanquerna, del qual és fundador i promotor.

Barcelona

Per la seva dedicació, exemplar i callada, a la promoció dels valors del nostre país, i en primer lloc de la llengua catalana, especialment en l'exercici del seu càrrec de Secretari Executiu prop de la Junta d'Òmnium Cultural, funció que ha exercit sempre amb gran eficàcia i discreció, així com les gestions, sovint confidencials, que li foren encomanades en les èpoques més difícils de dictadura i clandestinitat.

Calaceit

Pel seu testimoniatge d'una catalanitat militant en una regió tan difícil com la Franja de Ponent, a la qual ha promogut amb coratge la nostra cultura mitjançant l'organització de cursos, conferències i tota mena d'activitats, així com la publicació d'estudis i obres de divulgació com els llibres "La Franja de Ponent", "Calaceit al s. XIII, una vila medieval entre fronteres" i "Toponímia de la vila de Pena-Roja".

Barcelona

Per la seva actuació com a President de l'Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana i de la campanya "El País a l'Escola"; per la seva participació en la creació del diari "AVUI", i també per d'altres iniciatives culturals, com l'Agermanament Catalano-Occità.

Codalet

Per la seva llarga trajectòria de lluitador nacionalista al servei de la cultura catalana, portada a terme especialment a través de la seva exemplar dedicació com a professor d'ensenyament secundari de Prada, de les edicions "Terra nostra", i per haver estat durant molts anys l'ànima i el principal suport d'organització de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.

Elx

Arquitecte municipal que s'ha distingit com a restaurador de la catalanitat en la presentació i la promoció del "Misteri o Festa d'Elx", representació para-litúrgica de teatre medieval català, així com per la seva destacada participació en activitats com el Congrés de Cultura Catalana i el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Barcelona

Per la seva tasca persistent i eficaç de lluitador català irreductible en molt diverses iniciatives cíviques, ja des dels temps més difícils, com a impulsor i organitzador dels Focs de Sant Joan i altres activitats de la sectorial de Tradicions i Costums d'Òmnium Cultural i del "Memorial Onze de Setembre", a través del qual ha aconseguit de retrobar la capella del Fossar de les Moreres i d'iniciar-ne la restauració.

Barcelona

Per la seva dilatada activitat com a coreògraf, animador cultural, radiofonista i editor televisiu, amb especial rellevància pel que fa a la seva participació en la fundació de l'Esbart Verdaguer i l'Esbart Sarrià, i la seva col·laboració a la fundació de l'Obra del Ballet Popular; per la seva tasca com a promotor i inspirador d'actes públics d'homenatge a valors de la nostra cultura com Joaquim Serra i Pau Casals; la seva participació com a membre del Consell de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i, entre moltes altres iniciatives, la promoció de les primeres emissions de televisió en català "Mare nostrum" i "Teatre català", i del programa radiofònic "Paraula i pensament", iniciat l'any 1968, així com pel seu mestratge envers les noves generacions d'animadors culturals de la nostra terra.

Barcelona

Per la seva decisiva aportació als inicis del moviment de la Nova Cançó Catalana; per la creació de bon nombre d'institucions i d'empreses pioneres en el camp de la cultura àudio-visual, com les editores de discs EDIGSA i CONCENTRIC, la primera Llibreria ONA de llibres i discos catalans i, molt especialment, la Cova del Drac, primera plataforma pública de reivindicació del català com a llengua normal dins el món de l'espectacle, a través de la qual ha contribuït a la professionalització de cantants en català, d'actors, autors i directors de teatre, etc. Entre moltes altres activitats, sovint arriscades, el Jurat ha tingut en compte les seves nombroses col·laboracions i mecenatges a gran quantitat de campanyes de recatalanització, com el seu impuls al concurs de Cantonigròs i, molt especialment, la intensa dedicació a l'associació "Amics de Joan Ballester", iniciativa seva, en una línia tenaç de defensa dels Països Catalans a través d'accions molt imaginatives i útils.

Centelles

Per la seva destacada aportació a la nostra cultura com a editor de llibres catalans acomplerta, des de l'any 1940, a la ciutat de Mèxic, on resideix, amb una producció -de més de seixanta títols- que el situa al primer lloc entre els editors en llengua catalana de fora de Catalunya; per la seva persistent tasca d'impulsió de tota mena d'activitats destinades a mantenir la catalanitat i la cohesió dels exiliats d'Amèrica i llurs descendents, amb la seva constant dedicació a l'Orfeó Català de Mèxic i una continuada presència als mitjans de comunicació mexicans per donar a conèixer la realitat social, política i cultural del nostre país.

Vinçà

Actual president del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. Li és atorgat aquest premi pel testimoni permanent de catalanitat que ha donat des de la seva jovenesa en totes les seves dilatades activitats -fou membre del grup "L'Alzina", de Montpeller, ja els anys quaranta- tot oferint sempre desinteressadament i incansable la seva col·laboració en la majoria de les tasques de recuperació cultural i cívica que s'han promogut en els darrers vint-i-cinc anys a la Catalunya Nord; per la seva participació a iniciatives com la Universitat Catalana d'Estiu, els congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i els d'Història de la Medicina Catalana; per la seva col·laboració permanent a diaris i revistes de la Catalunya Nord i per la publicació de gran nombre de treballs d'investigació i divulgació orientats a la salvaguarda del patrimoni artístic nord-català.

Palma de Mallorca

Per haver viscut plenament la majoria de les iniciatives culturals nascudes a Mallorca en els darrers seixanta anys, per haver-hi mantingut un concepte clar i obert a tots els àmbits de les terres de llengua catalana, i per haver col.laborat ben aviat a la normalització lingüística amb el seu "Diccionari de l'Art i dels Oficis de la Construcció".

València

Per la seva activitat incansable i la seva actitud transparent i agosarada de militant compromès amb el poble treballador i amb l'ideal d'unitat i independència de Catalunya, manifestat des del País Valencià en un context especialment dur. Pel seu combat en diaris i revistes i a través del llibres de títols tan significatius com "Països Catalans i Llibertat" i "És molt senzill: digueu-li Catalunya". Per haver dirigit des del càrrec de vicerector els Estatuts de la Universitat de València, en els quals hom assumeix un clar compromís de catalanitat.

Barcelona

Per la seva participació constant en entitats ciutadanes d'arrelada tradició educativa, tals com el Centre Excursionista de Catalunya i l'Orfeó Català, de la junta dels quals ha estat membre i continua essent-ne col·laborador entusiasta, així com per la seva silenciosa però abnegada col·laboració a l'Arxiu de la Masia Catalana i altres iniciatives cíviques.

Girona

Per la seva abnegada tasca de restauració del call jueu de Girona, que ha permès el ressorgiment i la promoció internacional d'aquest a través del Centre Isaac el Cec, i per moltes altres iniciatives culturals impulsades dels anys cinquanta ençà.

Maó

Director i ànima de l'Enciclopèdia de Menorca, obra ingent a la qual dedica la seva vida, a part les altres múltiples activitats culturals que realitza a través de l'Obra Cultural Balear.

Barcelona

Per la seva dedicació, abnegada, silenciosa i sovint desconeguda, gràcies a la qual ha estat possible la realització i la continuïtat de la prestigiosa revista SERRA D'OR.

Palma de Mallorca

Per la seva tasca cívica i cultural entre el clergat de Mallorca, tasca que ha estat decisiva per moltes de les actituds preses en favor de la cultura dels Països Catalans; per la seva gran constància en la catalanització de la litúrgia i el seu esforç per donar continuïtat a la revista "Lluch", accions que el fan una de les persones que més han treballat per la identitat cultural de les Illes.

Barcelona

Per la seva abnegada dedicació, de tota una vida, al servei de l'Institut d'Estudis Catalans; per la seva participació, en circumstàncies ben difícils, en tasques patriòtiques i humanitàries i per la contribució, sempre generosa, a la catalogació bibliogràfica i a la difusió d'aquesta catalogació a través de Serra d'Or i altres publicacions.

Castelló de la Plana

Per la seva permanent actitud a favor dels drets culturals i lingüístics dels Països Catalans i per la seva destacada participació en la defensa d'aquests drets al País Valencià a través del programa radiofònic "Nosaltres, els valencians", el més antic en català al País Valencià; per la publicació de llibres d'ensenyament; per la introducció del català als instituts d'ensenyament mitjà i per haver estat sempre un dels activistes més notoris en la lluita per la catalanització de l'escola.