Premis d'Actuació Cívica

Si voleu consultar els guanyadors, seleccioneu-ne l'any:

 

Barcelona

Promotor del plurilingüisme. Per la seva trajectòria exemplar al servei de la difusió de la identitat i la llengua catalana en l’àmbit escolar i l’ensenyament no formal, la promoció del patrimoni cultural, la divulgació de la cultura tradicional i popular, l’associacionisme i el voluntariat. Destaca la presidència de la Societat Catalana de Pedagogia, on ha impulsat activitats de recerca en enginyeria social de la pedagogia i, especialment, el programa «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que promou el plurilingüisme, aplicat en 288 escoles dels Països Catalans durant el curs 2015-2016.

(1950) és mestre, pedagog i filòsof. President de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Als disset anys inicia l’activitat cultural amb joves i adults, a la qual ha estat sempre vinculat, tant a Barcelona com a Badia i Barberà del Vallès. Impulsor de la programació anual a l’Escola Baloo, cooperativa de pares, i de les reivindicacions d’escoles en solars al barri, gràcies a les quals es van aconseguir edificis per diversos centres. El 1976 inicia l’Escola Coves d’en Cimany, on exerceix de director i formador. També inicia l’Escola d’Adults del Carmel. El 1980 assumeix el càrrec de cap d’Ordenació Educativa a la Direcció General d’Ensenyament Primari (preescolar i EGB) de la Generalitat de Catalunya. El 1982 s’incorpora a la inspecció d’educació. Mentrestant, segueix impulsant iniciatives de cinefòrums, convivències i música per a joves i adults, també amb interns de la presó Model.

Realitza la Tesi doctoral Escola ComunicActiva (1992). Des d’aleshores i fins al 2012 és professor de pedagogia i política de l’educació a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2001 i fins a l’actualitat forma part de la junta de la Societat Catalana de Pedagogia. Ha presidit comissions per a l’elaboració de documents públics com la Contribució al Pacte Nacional per l’Educació - Joaquim Xirau (2005). És president de la Societat Catalana de Pedagogia des del 2007, on ha impulsat activitats centrades en equips de recerca segons orientació (R+D+I), posant l’accent en la dimensió d’enginyeria social de la pedagogia. És director del programa de recerca i innovació «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que s’està aplicant actualment en dues-centes escoles catalanes, trenta escoles de les Illes Balears i cinquanta-vuit escoles occitanes.

Palma

Recuperador reeixit de la glosa mallorquina. Per la seva dedicació a recuperar la glosa mallorquina. Gràcies a ell el cant improvisat ha renascut amb gran èxit de públic i amb la incorporació de nous glosadors de generacions joves.

(Lloret de Vistalegre, 1960) és mestre i llicenciat en filologia catalana. Professor agregat de la Universitat de les Illes Balears i promotor de l’escola en català, ha estat el cap del Servei d’Ensenyament del Català del Govern de les Illes Balears. Lluitador per la llengua i la cultura popular de Mallorca, ha publicat una trentena de llibres sobre aquesta matèria i ha impulsat el moviment cultural i lingüístic dels glossadors.

L'Espluga de Francolí

Referent pedagògic al Camp de Tarragona. Ha esdevingut un puntal per a la comunitat educativa de la Conca de Barberà des de la seva tasca de directora del Centre de Recursos Pedagògics de la Conca.

Filo Farré i Anguera (L’Espluga de Francolí, 1950) és mestra, pedagoga i filòloga catalana. Ha estat un referent en diversos àmbits educatius, destacant especialment en l’ensenyament del català i l’impuls de la normalització lingüística al territori tarragoní. Al llarg de la seva vida ha contribuït de manera decisiva en l’educació d’infants i joves de la Conca de Barberà i comarques veïnes fomentant la formació dels seus docents amb constància i dedicació. Ha destacat en la renovació pedagògica a les comarques meridionals de Catalunya tenint en compte els 3 pilars fonamentals: dinamització, recursos i formació permanent.

La seva trajectòria és variada i rica: va ser cofundadora i membre activa a l’Agrupament Escolta l’Estornell, membre de la Colla Sardanista, col·laboradora en diverses publicacions locals i a l’Espluga FM Ràdio, Regidora a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí (de 1999 a 2007) d’Ensenyament, Informació, Comerç i Turisme; Consellera Comarcal d’Ensenyament de la Conca de Barberà (2003 –2007); Premi d’Honor de la Conca de Barberà - Menció de Serveis distingits (2016). Com a docent, ha exercit de mestra durant quaranta-vuit anys al Tarragonès, d’assessora del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre i finalment treballadora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) de la Conca de Barberà.

“Filo: una constel·lació d’amistat i saviesa dins un petit i bell univers educatiu” (frase dita pels amics i professionals en la seva jubilació).

Perpinyà

Impulsor de la música en català a Catalunya Nord. Promotor de la música en català a la Catalunya Nord fent-ne visible la seva viabilitat arran de la creació de l'associació "Angelets de la Terra"

Ramon Jordi Faura i Labat (Talteüll, Rosselló, 1979) és militant per la llengua i la cultura catalana del Rosselló. Va estudiar el català, que considera la seva llengua, a la Universitat de Girona. En 2001, crea l'associació «Angelets de la Terra» per donar un nou impuls al catalanisme cultural i polític a la Catalunya Nord. Adapta diverses iniciatives observades al Sud de l'Albera. Faura va realitzar el millor resultat per a un candidat catalanista a la Catalunya Nord, amb un 7,71% dels vots, per les «cantonals» en el centre ciutat de Perpinyà.

Durant 15 anys, els Angelets de la Terra han desenvolupat moltes activitats per «recatalanitzar» el Rosselló i fer-lo conèixer arreu dels Països Catalans: la penya de rugbi de la USAP i dels Dragons Catalans, el projecte Descobrir Catalunya per fer conèixer les festes populars catalanes als nouvinguts, la Crida pel Català a la SNCF (servei dels ferrocarrils francesos), la diada de Sant Jordi Jove a Perpinyà (2005 a 2008), el Festival de la Setmana per la Llengua (2007 a 2012). El darrer és el Col·lectiu Joan Pau Giner, que ara s’anomena Col·lectiu Angelets de la Terra, format per músics de Catalunya Nord per revifar la creació musical en català. Compta amb la participació de 90 formacions de Catalunya Nord i 80 formacions de la resta dels Països Catalans. 

Barcelona

Va formar-se en filologia germànica i romànica a Barcelona i a Colònia i ha estat bibliotecari a la ciutat alemanya d’Espira i professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Des de la seva tesi doctoral, dedicada al català de La Codonyera, ha centrat la seva àrea d’estudi preferentment en l’aragonès i el català de l’Aragó, als quals ha dedicat nombrosos articles i publicacions, i ha participat en diverses iniciatives per a la seva promoció. Traductor de l’alemany al català, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consello Asesor de l’Aragonés, membre d’honor de l’Academia de l’Aragonés i president d’Iniciativa Cultural de la Franja.

Santa Agnès de Corona

Responsable des del 1996 de l’Editorial Mediterrània-Eivissa, ha donat a conèixer la cultura i la llengua de les Pitiüses mitjançant la publicació d’obres que fan referència a l’estudi de la llengua, reculls de literatura popular, la geografia i la història d’Eivissa i Formentera, obres d’investigació, contes, poemes, teatre i novel·les de diversos autors d’aquestes illes. Algunes de les obres publicades, atès l’escàs nombre de publicacions per a infants que tinguin com a referència els costums i la història eivissencs, han esdevingut eina de treball escolar. En un context difícil, en què la col·laboració de les institucions de les illes ha estat sovint escassa, ha aconseguit fer viable econòmicament el seu projecte editorial. Des de la llibreria Mediterrània ha tingut sempre un especial interès perquè la cultura catalana arribi a Eivissa, contribuint a reforçar el lligam amb la resta de les terres de parla catalana.

Catarroja

És director editorial de l’editorial Afers, fundador, responsable i cap de redacció de la revista Afers. Editor i membre del consell de redacció de la Revista d'Història de la Filosofia Catalana/Journal of Catalan Intellectual History, de l'editorial Afers i de l'Institut d’Estudis Catalans. Així mateix, és membre del consell de redacció de les revistes L'Espill, fundada per Joan Fuster el 1979, de la Universitat de València, i Caràcters, revista de llibres, també de la Universitat de València. Des del 1997 és editor de Publicacions de la Universitat de València, on es fa càrrec de les col·leccions d'història. Ha participat en l’organització de diferents activitats relacionades amb la història: va ser membre organitzador de les Primeres i de les Segones Jornades de Joves Historiadors i dels sis congressos d’Història de l’Horta Sud.

Barcelona

Catedràtica i doctora especialista en formació del professorat i en l’àrea de llengua, ha mantingut durant anys un lideratge clar i desinteressat en projectes que, des de l’arrelament nacional a Catalunya, afavoreixen la promoció de la llengua, la innovació en l’ensenyament i en l’aprenentatge d’alumnes de diferents etapes educatives i la formació del professorat, mitjançant la col·laboració i la recerca amb diverses institucions educatives i universitats del país i internacionals, tenint sempre present en les seves accions la incorporació d’alumnes amb dificultats de caire individual i social. Ha estat presidenta de l’Associació Europea per a la Formació d’Ensenyants (ATEE) i actualment és presidenta de la Federació Mundial d’Associacions per a la formació del professorat (WFATE) i directora del Projecte COMconèixer, comunitat internacional d’aprenentatge en xarxa amb centres educatius públics i privats de Catalunya i del món.

Palma de Mallorca

Activista cívic, gestor cultural, periodista i escriptor. El seu compromís amb la defensa i la promoció de la llengua, la cultura i els drets nacionals de les Balears, en el marc dels Països Catalans, ha estat constant i intens al llarg de més de vint-i-cinc anys. Ha estat promotor i impulsor de gairebé totes les organitzacions i tots els moviments de reivindicació lingüística i política amb objectius de país que s’han creat i han actuat a Mallorca en les darreres dècades: Crida a la Solidaritat, Bloc Nacionalista d’Estudiants, Casal Independentista de Mallorca, Joves de Mallorca per la Llengua, Alternativa per Mallorca i Grup Blanquerna. Ha estat director de campanyes, coordinador i vicepresident de l’Obra Cultural Balear. En l’actualitat és el director de la ràdio Ona Mediterrània.

Paiporta

Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, va ser una de les fundadores de l’Escola Gavina a Picanya l’any 1975, escola pionera en l’ensenyament en català al País Valencià. Ha estat impulsora de l’editorial Tàndem Edicions, que va crear l’any 1990, i presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià en diverses ocasions. Membre del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2002, és autora d’una vintena de títols de narrativa infantil i juvenil, llibre de text i divulgació lingüística. Al llarg de la seva trajectòria cívica s’ha destacat per la tasca cultural a favor de la llengua.

Alguer

Activista cultural per la llengua i la cultura alguereses. Ha treballat a l’Ofi Lingüístic del Municipi de l’Alguer. Ha estat responsable de la creació i la coordinació de la delegació de la Plataforma per la Llengua, amb la qual organitza Les Estrenes, festa tradicional del 6 de gener, quasi desapareguda. És fundadora i secretària del Centre Excursionista de l’Alguer, entitat que promou el patrimoni natural i paisatgístic del territori i dedica anualment una excursió pel terme municipal de l’Alguer resseguint-ne la toponímia: la Passejada per la llengua. Ha impulsat, des del CEA, l’organització de l’Aplec Excursionista dels Països Catalans a la ciutat sarda. Ha col•laborat també amb la Fundació Ateneu Alguerès a l’hora d’organitzar conferències i concerts amb músics provinents dels països de llengua catalana.

Vic

Filòloga, mestra i directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona. Ha estat impulsora, a la seva comarca, d’iniciatives com les parelles lingüístiques, la campanya mediàtica Parla’m en català o l’espectacle poètic "Amb veu nova, les velles paraules", que es va representar al Parlament de Catalunya, les quals han reeixit a promoure el coneixement i l’ús social del català entre els col•lectius d’origen immigrant i a conscienciar la població catalanoparlant de la seva responsabilitat per assolir aquest objectiu. Aplicades amb èxit en àmbits territorials o sectorials més enllà d’Osona, en el cas de les parelles lingüístiques han esdevingut una referència de bona pràctica pedagògica i cívica.

Alguer

Director, fins al 2010, de la Biblioteca Municipal Rafael Sari de l’Alguer. L’any 1988 va fundar amb el seu germà Aldo l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer, entitat que ha treballat per la llengua i la cultura alguereses mitjançant la realització de cursos d’aprenentatge gratuïts de la varietat local del català des del 1990 fins avui, i l’organització de cursos de català estàndard, amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, des del 1993 fins al 1999. Ha estat vocal i secretari de la secció local d’Òmnium Cultural, constituïda el 1993, i és responsable, des d’aquest any, de la Coral Francesc Manunta. Ha escrit llibres i articles que tracten de la història i de la cultura alguereses, entre els quals, darrerament, el llibre El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció.

Andorra la Vella

Va involucrar-se en el desenvolupament de la Viquipèdia en anglès des del seu començament i va insistir des dels primers moments al fundador perquè n’obrís una versió en català. Va escriure el primer article de la Viquipèdia en català i va fer que fos la primera llengua després de l’anglès a tenir articles en aquesta enciclopèdia. Durant més de 10 anys, regularment, ha escrit aportacions a la Viquipèdia en català. Ha estat soci fundador i col•laborador de l'Associació Amical Viquipèdia, primera associació que promociona la Viquipèdia d’una llengua sense estat.

Ciutadella

Professora de geografia a les escoles Talitha i Costa i Llobera. Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professora des del 1972. Va tenir una participació molt activa en l’etapa constituent d’aquesta universitat i va ser firmant del Manifest de Bellaterra en representació de l’Escola de Mestres de Sant Cugat. Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat. És experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials i ha assessorat les administracions públiques amb referència a tot el cicle formatiu. S’ha interessat en tots els aspectes relacionats amb la renovació pedagògica, la innovació didàctica i la millora de la formació dels docents de primària, secundària i universitat.

Castelló de la Plana

Especialista en lectoescriptura, compensació educativa i organització de centres, mestra de mestres amb més de trenta anys d’experiència, ha realitzat un impecable treball diari a l’aula amb el qual ha ajudat els xiquets i les xiquetes a estimar el valencià i viure des d’una perspectiva arrelada al País Valencià. Des dels anys 70 ençà col·labora en iniciatives pedagògiques valencianes des de diversos àmbits, com la Universitat Jaume I i els Centres de Formació Permanent del Professorat. Membre activa d’Escola Valenciana, participa des dels seus inicis en l’organització de les Trobades d’Escoles en Valencià i és la representant de l’entitat a l’Institut Europeu d’Immersió Lingüística. Mestra en contínua renovació, li agrada explorar i innovar en les eines que faciliten una educació ferma i per a tothom en el marc d’un país amb identitat pròpia i obert al món.

Tivissa

Mestra de professió, s’ha dedicat tota la vida a ajudar aquelles persones que pateixen alguna necessitat psíquica, física o social, i s’ha involucrat en la formació d’infants i joves promovent-ne l’educació en el lleure. Entre d’altres activitats d’acollida i formació, ha iniciat els campaments Esforç (1979), l’Esplai l’Esforç de Tivissa (1990), l’Escola d’Estiu Esforç (2002) i, finalment, la constitució de la Fundació Esforç (2009). En l’entorn de la Serra de Llaberia, ha impulsat i animat el nou projecte de l’Alberg de Santa Maria de la Muntanya. Ha estat impulsora del Pessebre Vivent de Tivissa, que enguany fa 20 anys.

Girona

Editor, escriptor i fotògraf. L’any 1995, continuant una tradició familiar de dedicació a les Arts Gràfiques, fundà Curbet Edicions, una editorial generalista que publica fonamentalment en català. És col·laborador habitual en diversos mitjans, ha editat dues recopilacions dels seus articles a "Girona explicada als meus fills" i "No em miris el cul", el llibre de narracions Vaig ser jo! i Girona contada a un transeúnte. Actualment és editor de la revista Poetari, ha compilat nombroses miscel·lànies i llibres col·lectius i ha estat l’impulsor de diversos actes cívics a l’entorn de la memòria històrica. El 2011 va guanyar el premi Rosa Leveroni amb el poemari Amb ulls de vidre. Es dedicà professionalment a la fotografia de l’any 1976 al 1984.

Lleida

Editor i impressor, l’any 1990 funda l’editorial lleidatana Pagès Editors, dedicada a l’edició de llibres en català i aranès, i des del 1996 també en castellà, amb el segell Milenio. Fins avui, Pagès Editors ha publicat més de 2.150 llibres, abastant camps com les publicacions locals, la narrativa, la poesia, la història, l'assaig, els llibres escolars, la música i el teatre, les obres gràfiques i de referència. Amb una plantilla d’una trentena de persones, Pagès Editors ha editat prop de 1.500 autors amb el treball de coordinació de 25 directors de col·leccions. Impulsor i defensor d’un concepte descentralitzat de la cultura, ha estat membre i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (2006-2009), període en el qual es va escaure que la cultura catalana va ser invitada d’honor a la Fira de Frankfurt.

Tortosa

Professor i coordinador dels cursos de reciclatge de català per a mestres a les Terres de l’Ebre, s’ha dedicat amb una tenacitat i una constància exemplars a investigar, documentar i reflexionar entorn de la llengua catalana, preferentment en aspectes propis de les Terres de l’Ebre. És autor d’una obra extensa, ben feta i massa poc divulgada fora de les terres de l’Ebre, amb títols com L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre; Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal; i, conjuntament amb Josep Panisello, Cruïlla. Curs de llengua i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció.

València

Va començar a cantar l’any 1976, als 37 anys, animat per Ovidi Montllor. Des de l’inici de la democràcia s’ha convertit en un referent de la cançó al País Valencià, sobretot per la seva tasca de recuperació i difusió de la cançó popular en valencià per als xiquets i xiquetes. Ha compost més de 100 temes musicals, entre els quals destaca "Què vos passa valencians?". Així mateix, ha establert ponts de col·laboració amb intèrprets de primera línia de tots els territoris de parla comuna i ha mostrat una sensibilitat absoluta i un compromís generós i incansable en la tasca de normalització de la llengua a les escoles valencianes.

Girona

Nascuda en una família d’ensenyants (neboda de les mestres Canals), va ser impulsora de l’Associació Rosa Sensat. Fundadora de l’Escola Ton i Guida el 1962 al barri barceloní del Verdum, ha estat sempre compromesa en la defensa de la llengua i l’escola catalanes. Llicenciada en ciències exactes, ha estat una de les persones més influents en la didàctica de les matemàtiques a l’escola del nostre país, coneguda i reconeguda internacionalment. Ha realitzat una intensa activitat de formació de mestres en l’àmbit de l’ensenyament de les matemàtiques. N’ha estat professora a la UAB, a la Universitat de Vic i a la Universitat de Girona, ha estat impulsora de diferents grups de treball i recerca relacionats amb aquest àmbit com Almosta i Perímetre i ADEMGI (Associació d’Ensenyants de les Matemàtiques de les Comarques Gironines), i, darrerament, ha estat la responsable de la posada en funcionament del GAMAR (Gabinet de Materials i de Recerca per la Matemàtica a l’Escola).

Mataró

Mestre i pedagog, als anys setanta va ser coordinador de la Delegació d’Ensenyament Català (DEC) d’Òmnium Cultural. Incorporat com a tècnic al Departament d’Ensenyament de la Generalitat, l’any 1983 va ser nomenat cap del SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català), des del qual va impulsar el Programa d’Immersió Lingüística i el model d’Escola Catalana en Llengua i Continguts i va tutelar el canvi de llengua vehicular a les escoles catalanes. Ha estat assessor dels governs de Bolívia i Guatemala en la incorporació de les llengües indígenes al sistema escolar, rector de la Universitat Catalana d’Estiu i fundador del Centre d’Estudis Colombins. És president d’Amics de la Ciutat de Barcelona i d’Enllaç-Germanor amb l’Alguer.

Benaguasil

Empresari i activista valencià, és el responsable de l'èxit de l'empresa Consolat de Mar. Consolat de Mar fabrica a la Xina instruments de cost assequible, especialment de vent, i no ha planyut esforços per fabricar també a l'Àsia instruments tradicionals del nostre país fins ara difícils de trobar, com el fiscorn baix de cobla. Consolat de Mar, a més de la seva activitat empresarial, porta a terme una intensa tasca de filantropia musical amb la donació d'instruments a països del Tercer Món, el suport a formacions musicals valencianes i, sobretot, la creació de l’Orquestra Simfònica Consolat de Mar. Professor de geografia i història a secundària i president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, ha publicat diversos llibres, com Faules clàssiques i Històries de la ceba, i treballa en la creació d'un catàleg d'obres musicals tradicionals valencianes.

Porreres

Filòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears, especialitzat en sociolingüística. Ha tingut una llarga trajectòria com a activista a favor de la llengua i la cultura pròpies. Va ser un dels impulsors de les activitats del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Mallorca i va formar part durant els anys 80 i 90 de la Comissió per a l’Ensenyament i Normalització del Català (CENC) de l’Obra Cultural Balear; va ser també membre de la junta directiva del Moviment d’Escoles Mallorquines i impulsor de l’Associació 31, que organitza activitats culturals que promouen l’ús de la llengua entre els joves de secundària. Dins aquest camp es va destacar per l’organització dels primers concerts de rock en català fets a les Illes i pel fet de ser l’impulsor de l’arribada als cinemes balears d’un gran nombre de pel·lícules en llengua catalana. Durant la legislatura 1999-2003 va ser director general de Política Lingüística de les Illes Balears. De la seva gestió es destaquen les múltiples accions per normalitzar el català als mitjans de comunicació (creació de Som Ràdio), els canvis legislatius en l’àmbit comercial (elaboració dels apartats lingüístics de la Llei de Comerç), el suport a l’etiquetatge de productes en català i la promoció de la llengua catalana com a idioma d’acollida dels nouvinguts.

Peratallada

Fill de pagesos, va entrar d’aprenent a Ràdio Girona just quan tenia setze anys. Al principi va compaginar les pràctiques radiofòniques amb la carrera de magisteri. El servei militar el va obligar a traslladar-se a Barcelona, on hi havia els estudis centrals de Ràdio Espanya. Va formar part de l’equip inicial de Ràdio 4, la primera ràdio en català després del franquisme, va treballar a la desapareguda Cadena 13 i va tenir diferents responsabilitats a TVE a Sant Cugat, la primera televisió que va parlar en català. El 1991 va entrar a Catalunya Ràdio, on va ser prejubilat el 2009. A hores d’ara s’ocupa de la coordinació general i la programació de Ràdio Estel. Al llarg de la seva dilatada carrera periodística, ha promogut la presència i la difusió de la música en català als mitjans de comunicació.

Benifaió

Mestre valencià que ha fet de l’ensenyament en la nostra llengua un dels seus objectius vitals. Fa vint-i-cinc anys, quan era el director del col·legi Trullàs de Benifaió, va aconseguir que s’hi implantés l’ensenyament en valencià i, des d’aleshores, continua fent trobades a la seva comarca, com a president de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera. President fundador i membre actiu d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, ha estat una de les ànimes del premi literari escolar Sambori, iniciativa nascuda el 1998 amb l’objectiu de promoure i difondre l’ús del valencià dins l’àmbit educatiu. President de la Fundació Sambori, creada el 2004 arran de l’èxit del certamen, ha ajudat que el Sambori arribés a tots els nivells educatius, des dels xiquets d’infantil i primària fins als joves de secundària, batxillerat, les universitats, les escoles d’adults i les escoles oficials d’idiomes. Des de fa uns tres anys, gràcies al suport d’Òmnium Cultural, el Premi Sambori també arriba a alumnes del Principat de Catalunya, de la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer. Josep Chaqués, així mateix, ha estat autor, coordinador i editor de més de cinc-cents llibres de text i ha coordinat l’àrea de literatura infantil i juvenil en valencià de l’editorial Edelvives.

L'Escala

Alumnes de Joan Comas i Vicens, mestre de l’esbart Montserrat de Barcelona i fundador de Ballets de Catalunya, Josep Clos (L’Escala, 1924) i Margarida Roca (Barcelona, 1927) han contribuït a salvaguardar la identitat de Catalunya a través de les danses tradicionals i l’ensenyament del català durant els anys més difícils de la dictadura de Franco. Han encaminat al llarg de seixanta anys tres generacions d’escalencs cap a la descoberta i el manteniment de la música i les danses catalanes. L’any 1948, juntament amb el compositor i músic Lluís Albert, van crear l’Esbart Dansaire, anomenat posteriorment Esbart La Farandola, amb el qual van participar representant Catalunya en diversos festivals a l’estranger com el d’Ashford, Anglaterra, el 1982, i el de la Selva Negra, Alemanya, el 1985, i des del qual han realitzat una rellevant tasca de recuperació de danses escalenques com el ball del drac, ball de pescadors, i la farandola, ball de carnaval. Josep Clos, a més a més, és autor del llibre Esbarts escalencs: 60 anys (1948-2008) i ha estat precursor en el camp del cine amateur.

Consell

Escriptor mallorquí, des de molt jove ha alternat el periodisme i la literatura i ha conreat diversos gèneres literaris, entre els quals la novel·la, la narrativa infantil, la poesia i el teatre, gènere en el qual ha destacat més. Entre altres obres, ha publicat Les contarelles d'en Pere Ferreguí (1979), Kabyl (Finalista del Premi Ignasi Iglésias 1984), Fumar d'amagat (Premi Teatre Principal del Consell Insular de Mallorca 1987), L'illa d'escuma rosa (Premi Ciutat d'Olot de narrativa infantil 1988), El cavall (Premi Ciutat de Mollerussa de novel·la 1992), Eclipsi per a un home sol (Premi Sant Carles Borromeu d'Andorra per a contes 1992), Fills de l'espera (Premi Recull de Teatre 1992), Concert de comiat (Premi Fiter i Rossell 1995), Fills del Raiguer (Premi Vila Martorell de poesia, 2005) i Irène Némirovsky (Premi Recull de Blanes de teatre, 2006). Cultivador assidu del gènere aforístic, l'any 2000 en publicà el primer recull al llibre Aforismes. Fogueró de Guaspires. Habitualment, col·labora a la premsa escrita de Mallorca i d'altres indrets dels països de parla catalana.

Ontinyent

Mestra molt arrelada al país, fins a la seva jubilació al Col·legi Lluís Vives d’Ontinyent ha estat una educadora incansable que ha transmès als xiquets i xiquetes valencians durant quatre dècades la seva estima per la llengua, la cultura, les tradicions i la conservació mediambiental dels valencians. Creadora i potenciadora del programa Escoles Solidàries, és membre fundadora i presidenta de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, així com membre fundadora també d’Escola Valenciana, de la qual ha estat portaveu, i actualment forma part de la junta.

L'Alguer

Ciutadà alguerès que ha mostrat una constant fidelitat a la llengua catalana, el seu exemple en l’ús de l’alguerès ha estat la millor pedagogia a favor del manteniment de la llengua. Ha participat i s’ha implicat en els projectes de catalanització que s’han dut a terme a l’Alguer, com la delegació d’Òmnium Cultural i l’Ateneu Alguerès, i en la difusió de la cultura històrica de la ciutat entre la població, especialment amb relació a la figura del rei Pere el Cerimoniós. Ha ajudat decisivament en els processos de catalogació de les espècies botàniques i zoològiques de l’Alguer i la seva contrada, i en la valoració d’edificis i indrets tradicionals de la ciutat, com també ha contribuït al manteniment del seu ús, com és el cas de l’ermita de l’Esperança. Ha mostrat, així mateix, una actitud permanent d’acollida als catalans que visiten l’Alguer, als quals assisteix amb un esperit de servei exemplar.

La Font de la Figuera

Filla d’immigrants castellans de Salamanca, els anys setanta es va vincular al Moviment de Renovació Pedagògica, i va ser una de les primeres introductores del valencià a l’escola pública. Va apostar per un model d’escola “popular i valenciana” i, arran d’això, va ser represaliada i expulsada de l’escola de Barx i es va traslladar al col·legi Roís de Corella, de Gandia, on va acabar essent directora. Després de més de 30 anys de compromís pedagògic, lingüístic i de país, enguany es jubila. L’escriptor Víctor Gómez Labrado va convertir-la en la protagonista de la novel·la La mestra, publicada el 1995 i continuadament reeditada.

Eina

Filla de Gilbert Grau, creador del Partit Federalista Europeu de Catalunya, va cursar estudis a Montpeller i Heidelberg i ha estat i és professora d'alemany i de català a Perpinyà, ja abans de la creació del Departament a la Universitat de Perpinyà. Molt compromesa amb la llengua i la cultura catalanes a Catalunya del Nord, ha participat en la Bressola, l’Associació Arrels, l’Associació Flama dels Països Catalans i l’Associació “No a Vauban a la Unesco”. L’any 2004, va ser una de les impulsores de l’exitosa campanya contra la proposta de Georges Frêche d’anomenar Septimània el Llenguadoc i el Rosselló.

Ciutadella

Estudiós de la llengua i la literatura catalanes de Menorca, ha estat impulsor dels quaderns de poesia Xibau, conseller de Normalització Lingüística (1979-1983) i conseller de Cultura i Educació (1983-1992) al Consell Insular de Menorca, diputat al Parlament de les Illes Balears (1983-1992) i actualment és membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC. Amb el pseudònim de Pere Xerxa, és autor, així mateix, d’una reconeguda obra poètica, a través de la qual ha volgut expressar les inquietuds col·lectives. El seu compromís cívic també s’ha manifestat a través d’una constant tasca articulista en mitjans d’arreu dels països de llengua catalana.

Barcelona

President de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, ha participat activament en nombroses iniciatives per a la normalització de la llengua catalana, en especial les vinculades a l'edició i la difusió del llibre en català, com la creació de la distribuïdora l'Arc de Berà i la Llibreria Ona, l'impuls de l'Editorial Pòrtic i la gerència de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Serra d'Or, així com en la introducció de l'ús del català en el món de la publicitat a través de Publicitària Catalana. Com a president del Gremi d'Editors ha impulsat fires del llibre a Barcelona.

València

Assessora jurídica de diverses institucions i entitats. Encarregada del Servei Jurídic d’Acció Cultural del País Valencià des de 1996. Conferenciant i ponent sobre temes de debat jurídic i drets lingüístics en diversos àmbits. Ha dut, i duu, nombroses causes a favor del respecte a la democràcia i, el que és més important, ha guanyat totes les causes jurídiques relatives a la TV3 del País Valencià i a la unitat de la llengua, incloent-hi la més recent davant del Tribunal Suprem espanyol que ha reconegut, després d’un procés de molts anys i sent ja una sentència inapel•lable, la unitat lingüística del català

El Masnou

Advocat i historiador. President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Secretari de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de Col•legis d’Advocats de Catalunya Treballa des de fa temps en la defensa dels drets lingüístics dels catalans. Ha impartit cursos i conferències sobre història contemporània de Catalunya, la propietat intel·lectual i els drets lingüístics. Ha estat un dels principals instigadors del retorn dels papers de Salamanca a Catalunya, tant a través de la Comissió de la Dignitat com amb la publicació del llibre Els papers de Salamanca. L’espoliació del patrimoni documental de Catalunya (1938-1939). Ha publicat, a més, obres com La Generalitat en la història de Catalunya (1982), Història de Catalunya (1987) o Els drets lingüístics dels catalanoparlants (1990), juntament amb Francesc Ferrer i Gironès.

Palau-solità i Plegamans

Prestigiós novel.lista, autor teatral i traductor. Fill de Josep M. Folch i Torres. Entre els seus llibres podem destacar: La maroma (Premi Joanot Martorell 1956), La visita (Premi Sant Jordi 1964), Sala de miralls (Premi Ramon Llull 1982), Testa de vell en bronze (Premi Sant Joan 1997) i Contra el silenci (2006). Des de la Fundació Folch i Torres, situada a Palau-solità i Plegamans, treballa per difondre l’obra i el coneixement dels cinc germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres. La Fundació ha estat una de les promotores de l’Any Patufet (1904-2004), en el marc del qual ha publicat En Patufet, antologia i història i Pàgines Viscudes 1915, de Josep M. Folch i Torres.

Real de Gandía

Mestre i pedagog, des de l’any 1969 ensenya català al col·legi Escola Pia del carrer de Carnissers de València. Ha estat tutor, coordinador i cap de departament al mateix col·legi, on, en uns anys especialment durs, es va convertir en exemple de pedagog compromès i de valencianista coherent. A les seves classes han après català i també a estimar el país, generacions i generacions de valencians del centre de la ciutat. Ha aguantat estoicament tota mena de pressions i coaccions. Ha estat, igualment, fundador o membre actiu de nombroses fundacions cíviques: sindicat STEPV, Acció Cultural del País Valencià, Centre Carles Salvador, Bloc Nacionalista Valencià i Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc.

Ciutadella

Filòloga i professora dedicada a la cultura i la llengua a Menorca, ha escrit molts articles i llibres sobre literatura menorquina, ha estat curadora de diversos volums i ha participat en nombrosos congressos filològics. En la societat cultural illenca, ha tingut i té càrrecs de rellevància a la Revista de Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis i la Universtitat de les Illes Balears

L'Alguer

Mestra i treballadora per la llengua, ha realitzat una tasca incansable a favor de la normalització lingüística a l'escola i forma part de la delegació algueresa d’Òmnium Cultural des de la seva creació. Col·laboradora de la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Cultural de l'Alguer i l'Escola de la Tercera Edat, actualment és coordinadora del Grup de Mestres del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i està implicada com a docent i supervisora en el Projecte Palomba.

Arties

Mestre de llengua i literatura catalanes, antic professor de l’Institut Narcís Oller de Valls, ha dut a terme una tasca exemplar en el camp de l’escoltisme com a precursor, entre d’altres, de l’Agrupament Escolta de Blancafort, ha publicat narracions i ha fet estudis de botànica, toponímia, sobre aspectes de la cultura popular com els balls parlats, i ha impulsat i ha dut a terme un labor extraordinària de restauració d’esglésies i ermites.

Mataró

Professor de català de llarga trajectòria (va començar a fer classes de català durant la Segona República al Foment Mataroní), ha estat president de l’Associació Oblats, un dels impulsors de la Lliga del bon mot i membre destacat d’Òmnium Cultural a Mataró.

Fraga

Per una tasca vocacional i exemplar com a professor de primària i director d'escola a Santa Margarida de Montbui; com a impulsor de l’associacionisme cultural en defensa de la llengua catalana a la Franja de Ponent, on presideix, des de l’origen, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, amb seu a Fraga. És fundador i col·laborador de les publicacions Temps de Franja, Batecs i l’anuari Cinga, i ha impulsat accions cíviques a favor de la llengua, com jornades d’estudi, edició de publicacions, conferències de divulgació de la Franja, etc. També és autor d’una obra ja considerable sobre la llengua fragatina: Refranyer fragatí, Frases fetes, Les cançons de la nostra gent i Les motades de Fraga.

Benicarló

Per la seva tasca com a responsable de la selecció catalana de futbol i per la seva col.laboració en diversos programes esportius de les ràdios i televisions catalanes, mitjançant els quals, i gràcies al potencial de convicció dels moderns mitjans de comunicació de masses, contribueix al prestigi de l'esport català i a la difusió i ús social de la nostra llengua.

Manacor

Per tota una vida consagrada a l'ensenyament i la promoció de la llengua i la cultura catalanes a diverses localitats de Mallorca, en especial amb la creació i direcció de l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor -destinada a divulgar, fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la nostra llengua i cultura-, on ha col.laborat en el reciclatge de mestres i professors; i perquè com a director del Servei d'Assessorament Lingüístic de l'Ajuntament manacorí ha donat suport a les campanyes municipals de normalització lingüística, a més de ser autor de diversos llibres sobre lingüística, toponímia, l'epistolari Alcover, etc.

Cantonigròs

Perquè amb la seva tasca docent de més de quaranta anys com a mestra de català a diverses escoles i al Centre Comarcal Lleidatà, entre d'altres, ha lluitat pel català a l'escola ja des dels temps més foscos, ha establert plans d'ensenyament de la llengua i ha produït materials didàctics basats en la cultura popular, com rondalles i cançons. A més d'una intensa dedicació a la correcció de textos a nombroses associacions, com a capdavantera en la promoció de la memòria popular de Jacint Verdaguer, la seva perseverança va ser decisiva per al manteniment de Vil.la Joana com a casa-museu del poeta.

Barcelona

Per una llarga trajectòria de pedagog i professor de català que el va portar a ser membre fundador de la DEC d'Òmnium Cultural i del seu Comitè Pedagògic i a participar, als anys setanta, en accions de catalanització de l'entorn de Barcelona, en especial Santa Coloma de Gramenet, on va contactar amb el món de la immigració castellanoparlant i, més endavant, la magribina, de les quals és considerat un agent d'integració eficaç i reconegut. Ha estat també un dels impulsors de les escoles Bressola a la Catalunya Nord, i és autor de llibres guardonats amb diversos premis de literatura per a nois i noies.

Perpinyà

Perquè com a professora d'ensenyament secundari a l'escola pública francesa desenvolupa una tasca intensa i eficaç en pro de l'escola catalana, que abraça des de la incentivació i promoció de classes de català fins a la formació de mestres i l'elaboració de materials didàctics; la intel·ligència i fermesa de la seva tasca l'han convertida en l'ànima de la introducció del català al sistema educatiu francès i li han merescut de ser punt de referència i encarregada del català per part de la Inspecció Acadèmica del Departament dels Pirineus Orientals.

València

Per la fidelitat al país del seu treball com a registrador de la propietat, al Consell Valencià del Moviment Europeu i a la Comissió per a la Recopilació del Dret Civil Valencià; i per la seva acció militant a Lo Rat Penat, en la venda de llibres en valencià i en les campanyes per a l'ús del valencià en la litúrgia; per ser membre de diverses fundacions nacionalistes i dels Consells Populars de Cultura Catalana, haver participat en la naixença de les revistes Diàleg i El Temps, col·laborar en la instal·lació de repetidors de TV-3 arreu del País Valencià, i per ser autor de l'Informe jurídic sobre l'ús del valencià a les escoles, bàsic per a l'escolarització dels infants en el nostre idioma comú.

Palma de Mallorca

Per la seva tasca com a editor i continuador de l'Editorial Moll, que, amb el Diccionari Català-Valencià-Balear, és referència i senyera de l'edició en la nostra llengua als Països Catalans; i perquè col·labora en gairebé totes les iniciatives cíviques i culturals de les Illes, com l'Obra Cultural Balear, el Gremi d'Editors -que presideix des de fa molts anys- o el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, a través del qual participa en un bon nombre de les lluites per la salvaguarda de l'entorn natural illenc.

Moià

Per la seva llarga activitat com a sacerdot, gramàtic, docent i escriptor d'obres poètiques, d'història local i de gramàtica, entre les quals destaca la publicació, iniciada l'any 1968, dels manuals El català en fitxes, accés a la nostra llengua gairebé obligat per a milers d'alumnes i d'aspirants al professorat; aquestes tasques el van portar a ser membre de la Junta Permanent de Català i del consell consultiu per a l'elaboració de la nova gramàtica normativa de l'Institut d'Estudis Catalans.

Barcelona

Per la seva obra com a pediatre i pedagog, sempre impregnada de voluntat de servei i de respecte envers l'infant i la societat; i també per la perseverant tasca de lingüista preocupat per divulgar i afermar l'ús de la llengua catalana entre els científics, com a redactor del Vocabulari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, director del Diccionari Enciclopèdic de medicina i autor de nombrosos llibres; i per ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i haver estat president de la Societat Catalana de Pediatria, de la Societat Catalana de Biologia i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

Alcúdia

Pel seu molt dilatat magisteri com a professor d'institut i mestre de llengua valenciana, reconegut i valorat per la seva continuada defensa del nostre idioma i del país, que l'ha portat a influir en nombroses generacions de joves escriptors i artistes, i ha contribuït a forjar vocacions nacionalistes a les comarques centrals del País Valencià.

Monòver

Per ser impulsor i protector de la cultura catalana a les comarques del sud del País Valencià i perquè la seva tasca al capdavant de moltes iniciatives ha estat i és fonamental per a la pervivència de la nostra cultura i la nostra llengua en una zona que corre un perill molt greu de despersonalització.

Agramunt

Per la seva exemplar fidelitat als Països Catalans, manifestada en una llarga militància que l'ha portat a esdevenir el més prolífic defensor de la llengua i la cultura catalanes a Andorra, on resideix -i on acollí durant molts anys la representació pràctica de la Generalitat exiliada-, fins a ésser reconegut com la persona que més hi treballa i pateix per l'idioma, al qual dedica, malgrat la seva edat, gran quantitat d'hores i d'esforç.

Barcelona

En record i homenatge a tota una vida de servei a Catalunya com a infatigable promotor de l’ensenyament de la llengua catalana en els temps de repressió i de dictadura franquista durant la qual va crear la revista Cavall Fort i que, com a membre del Patronat de la Fundació Jaume I, fou un dinamitzador eficaç d’aquests premis, als quals va aportar la seva remarcable capacitat d’iniciativa, de consell i de coneixements.

Llombai

Perquè com a sacerdot i rector d’Alaquàs, i director de la revista SAÓ, de València, participa activament en la lluita per la pervivència de la llengua catalana als ambients eclesiàstics sovint refractaris a l’ús de l’idioma propi del poble al qual diuen servir, i ha impulsat l’edició de la Bíblia interconfessional en la modalitat lingüística valenciana i la distribució d’aquest llibre cabdal a les parròquies i escoles del País Valencià.

L'Espluga de Francolí

Perquè com a paradigma de tasca callada i poc coneguda, però eficaç i constant al servei del país, durant molts anys fou secretari del Casal de la vila i publicà cròniques, sempre en la nostra llengua i amb especial atenció al món pagès, a la revista “Joventut” de Valls. La seva disponibilitat com a corrector i professor de català és un tret remarcable d’un mestratge exercit infatigablement amb tenacitat i fidelitat exemplars i sense fer remor, que continua en la revista “El Francolí”, el Certamen Literari i qualsevol altra activitat local.

Sabadell

Per la seva dedicació des de molt jove a l’ensenyament i la difusió de l’ús de la nostra llengua, activitat que l’ha portada a organitzar classes de català arreu de la ciutat i a participar en tota mena d’activitats culturals i cíviques com a presidenta de la delegació d’Òmnium Cultural en aquesta capital del Vallès.

Perpinyà

Perquè en ell s’encarna tota una nova generació de militants catalans compromesos en un moment clau per a la recuperació identitària de la Catalunya Nord, que es manifesta en la seva tasca com a professor de català; col·laborant en “El Punt” o en els llibres Qui sem els catalans del Nord i Els Països Catalans de la generació llibertat i en la seva participació en l’Associació Catalana d’Estudiants, sindicat que va presidir; en l’Associació per l’Ensenyament del Català (APLEC); en la Federació per la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes; en el “Correllengua”, o encapçalant les campanyes a favor de la signatura de la Carta Europea de Protecció de les Llengües Regionals i d’oposició a les traves administratives i polítiques centralistes.

Barcelona

Per la seva tasca tenaç, abnegada, eficient i anònima a favor de la literatura catalana i de la incorporació a la nostra llengua de grans autors de la literatura universal, tot continuant l’obra iniciada juntament amb el seu espòs Joan Sales amb la col·lecció “Club dels Novel·listes.”

Sueca

Per la seva aportació tècnica, sempre compromesa i sovint arriscada, a la captació de les emissions de TV-3 a les llars del País Valencià, sense la qual no hauria estat possible ni posar-les en marxa ni mantenir-les quan s’hi ha posat traves, com per exemple superant el precintat dels repetidors. Gràcies a la seva agilitat i saber fer, s’han pogut cloure amb èxit les iniciatives polítiques endegades els darrers tretze anys per defensar la presència de la televisió catalana al País Valencià.

Prada de Conflent

Per la tenaç fidelitat a la nació catalana amb que participa en iniciatives de catalanització tan significatives com les escoles Bressola de Perpinyà i Prada de Conflent -aquesta fundada per ell- on es fa immersió lingüística total; en la lluita per aconseguir la instal.lació de repetidors que permeten la difusió de TV-3 i Canal 33 a la Catalunya Nord, o en la modificació del projecte de llei que ha legalitzat l'ensenyament en català a França.

Alcàsser

Per la seva dinàmica i destacada activitat en pro de la llengua catalana en l'àmbit escolar i pedagògic, amb la fundació -fa més de trenta anys- de diversos organismes per a la renovació pedagògica i la normalització lingüística, entre les quals, més recentment, la Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyament Públic en Valencià i de la Federació Escola Valenciana que és actualment el moviment cívic més actiu i de més repercussió en la tasca de normalització lingüística al País Valencià, on organitza trobades que cada primavera apleguen desenes de milers de persones al carrer per a reivindicar la nostra llengua.

Palamós

Per la seva fidel dedicació com a sacerdot i rector de la Parròquia de Santa Eugènia de Palamós, on ha impulsat els treballs d'integració social i cultural dels immigrants, ha creat una llar de transeünts, una guarderia infantil, una associació de veïns i, a través de les classes de català, promou la convivència entre persones de cultura i raça diferents fins a fer-los esdevenir ciutadans de Catalunya perfectament arrelats a la nostra terra.

Barcelona

Catedràtica d'Història Contemporània per la Universitat Pontifícia de Salamanca, on instaurà la Càtedra Jaume Vicens Vives per tal de promoure i actualitzar des del diàleg i la discussió un millor coneixement entre els pobles de Catalunya i Castella i les seves respectives cultures, mitjançant cursos de llengua i literatura catalanes, una biblioteca, l'organització de Setmanes Culturals i altres activitats de promoció, tasques que realitza amb gran vitalitat i entusiasme, tot superant les dificultats amb fidelitat exemplar al nostre país i a la nostra llengua.

Perpinyà

Per la seva presència i dedicació sacrificada i exemplar a entitats imprescindibles per al redreçament de la Catalunya Nord, com la Federació de Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana i el Centre Cultural Català de Perpinyà -que ha presidit durant molts anys- tot aportant a aquestes tasques la seva capacitat d'humanista, d'impulsor de la unitat i de ferm defensor de la llengua, de la cultura i dels valors nacionals de Catalunya.

Perpinyà

Per la seva vinculació, des de l'origen, a la primera escola primària catalana creada per l'associació Arrels; perquè actualment forma part del cos de mestres de l'Estat francès tot i exercir en una escola catalana i desenvolupar intercanvis culturals amb escoles de l'Empordà i de Barcelona; per la publicació de diversos articles en revistes especialitzades i haver traduït al català documents inèdits del moviment "Freinet"; i també per haver estat en l'origen de la constitució de la primera Agrupació Europea d'interès econòmic en el marc dels intercanvis i de la recerca pedagògica, que té per objectiu fomentar l'intercanvi escolar entre centres del Principat, del País Valencià, de les Illes Balears, de Catalunya Nord i d'Occitània.
Es dedica plenament a la seva tasca de servei a l'ensenyament del català i en català en una clara línia de fidelitat a la realitat dels Països Catalans, dedicació que ha fet de Laura Manaut un exemple del combat per la catalanitat a nivell pedagògic per a tota una generació de mestres a la Catalunya Nord.

Premià de Mar

per la seva tasca com a il·lustrador i director artístic de Cavall Fort des dels inicis de la revista, i per haver-la feta amb un esperit obert, eclèctic i pedagògic, gràcies al qual diverses generacions de joves il·lustradors han vist esperonades les seves iniciatives; per la seva activitat docent com a professor i director de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i també pels nombrosos murals que ornen esglésies i edificis civils d'arreu del país.

Gandia

Per la seva activitat com a professor d'ensenyament secundari, exercida sempre en català; pels seus nombrosos estudis sobre comerç exterior i economia urbana i, sobretot, per la seva remarcable actuació com a director del Centre d'Estudis i Investigacions "Alfons el Vell", on porta a terme una intensa activitat cultural i editorial, tot promovent els intercanvis personals i institucionals entre les diverses terres catalanes, així com el coneixement de personatges i fets de significació inequívocament nacional, com el Tirant lo Blanc o els Borja, a més del projecte en curs de vertebració cívica i cultural de les comarques centrals valencianes.

Perpinyà

Per la seva dedicació, des de fa molts anys, a l'ensenyament i a la difusió de la nostra llengua mitjançant l'organització de cursos de català per a joves i adults, cursos a distància per als catalans exiliats França endins, i sobretot amb la creació, al seu càrrec, de la Biblioteca Catalana de la capital rossellonesa.

Reus

Per la seva tasca ingent i continuada en l'ensenyament de la nostra llengua i en la formació de bon nombre de professors de català; pels seus estudis de toponímia i el seu mestratge en aquest camp i per haver estat un animador continuat d'iniciatives en defensa de la nostra identitat nacional.

Lleida

Per la seva dedicació exemplar i de molts anys a l'ensenyament de la llengua catalana i en català, amb l'organització de cursos de llengua i cultura i la seva participació en la preparació d'un cos eficient de professors de català que posteriorment prengué forma dins la JAEC i obrí camí a expectatives positives de normalització lingüística a l'ensenyament, tasques que realitzà des dels anys més difícils.

Barcelona

Per la seva tasca constant per l'extensió del coneixement del nostre idioma, expressada en treballs de difusió a través de mitjans informatius; d'ensenyament, amb la seva participació en la gramàtica "Signe" -instrument eficaç que aparegué quan era més necessari-; d'incorporació del català al nou llenguatge informàtic, i sobretot en la seva dedicació de molts anys a l'organització i la coordinació de classes de català arreu del país.

Perpinyà

Incansable militant de la llengua que, amb entusiasme i discreció exemplars, s'ha distingit en la tasca de formació, dinamització i organització dels professors de català, els quals han d'assumir aquest ensenyament en les circumstàncies notòriament difícils que malauradament encara són pròpies de la Catalunya Nord.

Perpinyà

Per la seva llarga tasca, sempre realitzada benèvolament, de l'organització de cursos de català i la seva participació en nombroses iniciatives d'interès nacional, com el col·lectiu de professors de català per a adults, l'Esbart Joventut, el Molí Sardanista, el Centre de Documentació i d'Animació de Cultura Catalana, i altres activitats, en les dures condicions a què obliga la situació difícil per a la nostra cultura a Catalunya Nord.

Calaceit

Pel seu testimoniatge d'una catalanitat militant en una regió tan difícil com la Franja de Ponent, a la qual ha promogut amb coratge la nostra cultura mitjançant l'organització de cursos, conferències i tota mena d'activitats, així com la publicació d'estudis i obres de divulgació com els llibres "La Franja de Ponent", "Calaceit al s. XIII, una vila medieval entre fronteres" i "Toponímia de la vila de Pena-Roja".

Codalet

Per la seva llarga trajectòria de lluitador nacionalista al servei de la cultura catalana, portada a terme especialment a través de la seva exemplar dedicació com a professor d'ensenyament secundari de Prada, de les edicions "Terra nostra", i per haver estat durant molts anys l'ànima i el principal suport d'organització de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.

Tortosa

Per la seva exemplar activitat de salvaguarda de la nostra llengua en una població i en una època de resistència i dificultats, durant la qual donà classes de català a l'Escola d'Art i actuà en català en el Jutjat, i molt especialment per la seva tasca com a organitzador i conservador del Museu-Arxiu Municipal i d'aquella ciutat.

Barcelona

Pel seu dilatat testimoniatge de fidelitat a Catalunya, especialment en dos camps tan remarcables com són la pedagogia i el teatre, en el primer dels quals destacà per la creació, l'any 1939, de l'Escola Isabel de Villena, avançada de la coeducació i de l'ensenyament en català ja en els difícils primers anys del franquisme. I, pel que fa al segon vessant de la seva trajectòria, per la seva destacada aportació en la formació d'actors i en l'exemplar traducció de nombroses obres teatrals, especialment de l'alemany, per la qual activitat se la pot considerar com la introductora a Catalunya de Berthold Brecht, Dürrenmat i Luckács.

Palma de Mallorca

Per haver viscut plenament la majoria de les iniciatives culturals nascudes a Mallorca en els darrers seixanta anys, per haver-hi mantingut un concepte clar i obert a tots els àmbits de les terres de llengua catalana, i per haver col.laborat ben aviat a la normalització lingüística amb el seu "Diccionari de l'Art i dels Oficis de la Construcció".

L'Alguer

Per la seva llarga i intensa executòria com a lluitador nacionalista en aquell enclau de l'illa de Sardenya, on perviu el nostre idioma en circumstàncies molt precàries.

Tremp

Per la seva llarga trajectòria com a professor de català i impulsor de l'ensenyament de la nostra llengua; per la seva col·laboració en la formació lingüística de locutors i guionistes de les emissores catalanes de ràdio i televisió; així com la seva constant participació en qualsevol iniciativa destinada a fomentar la presència de la nostra llengua al carrer i en la vida de relació.

València

Per la seva col·laboració exemplar en les activitats del Secretariat de l'Idioma de València i molt especialment per la seva tasca com a director de la revista "El Temps", una publicació de qualitat, la tasca de la qual és realitzada en circumstàncies difícils.

Barcelona

Per la seva llarga dedicació a l'ensenyament de la llengua catalana i l'assessoria lingüística d'entitats de molt diversa mena; per la seva dedicació al recobrament de les nostres tradicions, així com per la seva continuada tasca d'edicions lingüístiques i poètiques.

Perpinyà

Per la seva ja llarga trajectòria de publicista i filòleg, i com a promotor de la llengua i la cultura catalanes al Rosselló, mitjançant els seus llibres i articles i l'animació constant d'institucions com el GREC (Grup Rossellonès d'Estudis Catalans) del qual és fundador, la Universitat Catalana d'Estiu, etc.

Maó

Director i ànima de l'Enciclopèdia de Menorca, obra ingent a la qual dedica la seva vida, a part les altres múltiples activitats culturals que realitza a través de l'Obra Cultural Balear.

Castelló de la Plana

Per la seva permanent actitud a favor dels drets culturals i lingüístics dels Països Catalans i per la seva destacada participació en la defensa d'aquests drets al País Valencià a través del programa radiofònic "Nosaltres, els valencians", el més antic en català al País Valencià; per la publicació de llibres d'ensenyament; per la introducció del català als instituts d'ensenyament mitjà i per haver estat sempre un dels activistes més notoris en la lluita per la catalanització de l'escola.