Premis d'Actuació Cívica

Si voleu consultar els guanyadors, seleccioneu-ne l'any:

 

Barcelona

Impulsora de la Fundació BarcelonActua; activisme solidari a la ciutat de Barcelona, una comunitat que potencia l'ajuda mútua i la implicació de les persones en l'acció social del seu entorn més proper. 12.000 persones formen part de la organització com a voluntaris.

(1973) impulsora de BarcelonActua, una xarxa social solidària de Barcelona, una comunitat que pretén generar oportunitats per a tothom, unir persones amb necessitats i oferiments complementaris, sensibilitzar i crear comunitat (virtual i presencial). Té quatre pilars, el primer dels quals és l’acció social, eix vertebrador de tota la comunitat i vehiculat a través del BACtauler, l'espai que potencia l'ajuda mútua a partir d'oferiments i demandes concretes altruistes, i de les activitats dutes a terme als barris per arribar als col·lectius en situació de vulnerabilitat. El segon pilar són les persones (voluntaris, coordinadors, socis, emprenedors socials, representants d'altres entitats socials o centres educatius, beneficiaris de les activitats d'acció social) i el tercer la plataforma, a través de la qual fan possible la interacció entre les quasi 12.000 persones que formem part de la comunitat. Per últim, compten amb les empreses compromeses, pota clau de la sostenibilitat econòmica.

Organitza moltes trobades perquè les persones entrin en contacte i es generin oportunitats: potencia el sentiment de pertinença i alhora es genera una vessant solidària, ja que és un punt de trobada de gent que ho està passant malament i gent que vol ajudar. Compten amb 9 causes en què la base és donar de manera altruista. Periòdicament es desenvolupen activitats solidàries que permetin arribar a més barris i a més col·lectius en situació de vulnerabilitat, i alhora es vetlla per aconseguir augmentar els socis i les empreses compromeses per tal de cobrir les despeses dels projectes. “Després de mesos d’observar, i escoltar, com batega Barcelona en temps de crisi, de veure com gent que perd la feina opta per dedicar part del seu temps al voluntariat, de veure com gent a qui les coses li van bé sent la necessitat d’ajudar i no sap ben bé com, de veure com gent que no se’n surt mira el futur amb un intens pessimisme… Després de constatar aquesta polièdrica realitat, vaig pensar que, gràcies a la crisi, un nou model de ciutat, solidària i sensible, era per fi tan necessària com possible. Està en les nostres mans assolir-la i BarcelonActua és aquí per ajudar-nos”.

Barcelona

Promotor del plurilingüisme. Per la seva trajectòria exemplar al servei de la difusió de la identitat i la llengua catalana en l’àmbit escolar i l’ensenyament no formal, la promoció del patrimoni cultural, la divulgació de la cultura tradicional i popular, l’associacionisme i el voluntariat. Destaca la presidència de la Societat Catalana de Pedagogia, on ha impulsat activitats de recerca en enginyeria social de la pedagogia i, especialment, el programa «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que promou el plurilingüisme, aplicat en 288 escoles dels Països Catalans durant el curs 2015-2016.

(1950) és mestre, pedagog i filòsof. President de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Als disset anys inicia l’activitat cultural amb joves i adults, a la qual ha estat sempre vinculat, tant a Barcelona com a Badia i Barberà del Vallès. Impulsor de la programació anual a l’Escola Baloo, cooperativa de pares, i de les reivindicacions d’escoles en solars al barri, gràcies a les quals es van aconseguir edificis per diversos centres. El 1976 inicia l’Escola Coves d’en Cimany, on exerceix de director i formador. També inicia l’Escola d’Adults del Carmel. El 1980 assumeix el càrrec de cap d’Ordenació Educativa a la Direcció General d’Ensenyament Primari (preescolar i EGB) de la Generalitat de Catalunya. El 1982 s’incorpora a la inspecció d’educació. Mentrestant, segueix impulsant iniciatives de cinefòrums, convivències i música per a joves i adults, també amb interns de la presó Model.

Realitza la Tesi doctoral Escola ComunicActiva (1992). Des d’aleshores i fins al 2012 és professor de pedagogia i política de l’educació a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2001 i fins a l’actualitat forma part de la junta de la Societat Catalana de Pedagogia. Ha presidit comissions per a l’elaboració de documents públics com la Contribució al Pacte Nacional per l’Educació - Joaquim Xirau (2005). És president de la Societat Catalana de Pedagogia des del 2007, on ha impulsat activitats centrades en equips de recerca segons orientació (R+D+I), posant l’accent en la dimensió d’enginyeria social de la pedagogia. És director del programa de recerca i innovació «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que s’està aplicant actualment en dues-centes escoles catalanes, trenta escoles de les Illes Balears i cinquanta-vuit escoles occitanes.

Roses

Emprenedor i innovador social a l’Empordà. Creador de la Xarxa de Convivència, una plataforma social que vol revolucionar la manera d’entendre la convivència i la cohesió social.

(Xauen, Marroc, 1992) és comunicador i emprenedor social. Va venir a viure a Catalunya amb 3 anys quan la seva família va emigrar. Amb 17, va crear l'Associació Xarxa de Convivència de Roses que ajuda a joves immigrants en risc d'exclusió social i que lluita a la vegada per fomentar la convivència i la cohesió a la comarca de l'Empordà amb una nova filosofia i metodologia de treball comunitari des de la joventut i el voluntariat. Ha guanyat els premis Joven Emprendedor Social per la Universitat Europea de Madrid i el Premi Fundació Princesa de Girona 2014 Categoria Social. A més, ha col·laborat i treballat en nombrosos mitjans de comunicació en la creació programes i espais dedicats a fomentar el coneixement de les cultures i la innovació i reivindicant el paper actiu dels joves catalans d'origen immigrant pel canvi i la transformació social. És activista social en Cooperació internacional amb el seu país d'origen, on l'educació és l'eix central.

Implicat amb la necessitat d'ajudar a reforçar la identitat dels individus en una societat catalana diversa i plural. A través de diverses conferències i xerrades fa arribar el seu missatge de pau social i concòrdia a moltes escoles, instituts i espais culturals del país. També és responsable de projectes de cooperació a la ONG Innovació i Desenvolupament per un Eix Multicultural amb seu a Salt. Actualment treballa en projectes d’innovació i transformació social a SUARA Cooperativa, una de les cooperatives d'atenció a les persones més gran de Catalunya.

“La comunicació i l’activisme social són les meves passions més profundes. Sempre he entès el periodisme com una eina plena de futur, per transmetre idees, històries, realitats per inspirar el canvi social", .

Perpinyà

Impulsor de la música en català a Catalunya Nord. Promotor de la música en català a la Catalunya Nord fent-ne visible la seva viabilitat arran de la creació de l'associació "Angelets de la Terra"

Ramon Jordi Faura i Labat (Talteüll, Rosselló, 1979) és militant per la llengua i la cultura catalana del Rosselló. Va estudiar el català, que considera la seva llengua, a la Universitat de Girona. En 2001, crea l'associació «Angelets de la Terra» per donar un nou impuls al catalanisme cultural i polític a la Catalunya Nord. Adapta diverses iniciatives observades al Sud de l'Albera. Faura va realitzar el millor resultat per a un candidat catalanista a la Catalunya Nord, amb un 7,71% dels vots, per les «cantonals» en el centre ciutat de Perpinyà.

Durant 15 anys, els Angelets de la Terra han desenvolupat moltes activitats per «recatalanitzar» el Rosselló i fer-lo conèixer arreu dels Països Catalans: la penya de rugbi de la USAP i dels Dragons Catalans, el projecte Descobrir Catalunya per fer conèixer les festes populars catalanes als nouvinguts, la Crida pel Català a la SNCF (servei dels ferrocarrils francesos), la diada de Sant Jordi Jove a Perpinyà (2005 a 2008), el Festival de la Setmana per la Llengua (2007 a 2012). El darrer és el Col·lectiu Joan Pau Giner, que ara s’anomena Col·lectiu Angelets de la Terra, format per músics de Catalunya Nord per revifar la creació musical en català. Compta amb la participació de 90 formacions de Catalunya Nord i 80 formacions de la resta dels Països Catalans. 

Terrassa

Presidenta de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) des de l’any 2003, ha treballat per augmentar la presència de l’entitat arreu del territori amb la realització constant de concerts i activitats fins a assolir que el nombre de corals membres superés les cinc-centes. Paral·lelament, ha incrementat la internacionalització de la FCEC gràcies a la seva participació en assemblees, trobades, simposis i festivals arreu del món, cosa que ha tingut la seva culminació en el fet d’aconseguir que Barcelona sigui la seu del proper Simposi Mundial de Música Coral l’any 2017 i que la FCEC en sigui l’entitat organitzadora, juntament amb la Federació Internacional per la Música Coral (IFCM). Vinculada des de ben petita al Cor Infantil de la Coral Ègara de Ràdio Terrassa, és cantaire i presidenta de l’Agrupació Coral Matadepera.

Paiporta

Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, va ser una de les fundadores de l’Escola Gavina a Picanya l’any 1975, escola pionera en l’ensenyament en català al País Valencià. Ha estat impulsora de l’editorial Tàndem Edicions, que va crear l’any 1990, i presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià en diverses ocasions. Membre del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2002, és autora d’una vintena de títols de narrativa infantil i juvenil, llibre de text i divulgació lingüística. Al llarg de la seva trajectòria cívica s’ha destacat per la tasca cultural a favor de la llengua.

Palma de Mallorca

Activista cívic, gestor cultural, periodista i escriptor. El seu compromís amb la defensa i la promoció de la llengua, la cultura i els drets nacionals de les Balears, en el marc dels Països Catalans, ha estat constant i intens al llarg de més de vint-i-cinc anys. Ha estat promotor i impulsor de gairebé totes les organitzacions i tots els moviments de reivindicació lingüística i política amb objectius de país que s’han creat i han actuat a Mallorca en les darreres dècades: Crida a la Solidaritat, Bloc Nacionalista d’Estudiants, Casal Independentista de Mallorca, Joves de Mallorca per la Llengua, Alternativa per Mallorca i Grup Blanquerna. Ha estat director de campanyes, coordinador i vicepresident de l’Obra Cultural Balear. En l’actualitat és el director de la ràdio Ona Mediterrània.

Xelva

De professió administrativa, és una destacada activista dels moviments socials i dels drets nacionals del País Valencià i del conjunt dels territoris de parla catalana. Nascuda en una comarca castellanoparlant, viu i treballa a la ciutat de València i ha fet del català la seva llengua. L’any 1988 va fundar l’Assemblea de Veïns de Benimaclet, de la qual és presidenta, amb la finalitat de participar en les lluites d'aquest barri de València, antic poble de l'Horta que conserva una forta personalitat, i de promoure les tradicions populars i la cultura catalana amb iniciatives com el Carnestoltes de Benimaclet. Carme Belenguer ha contribuït decisivament a donar una orientació d'alliberament nacional a l’Assemblea i a bastir una xarxa de relacions positives amb un ampli ventall d’entitats.

Girona

Nascuda en una família d’ensenyants (neboda de les mestres Canals), va ser impulsora de l’Associació Rosa Sensat. Fundadora de l’Escola Ton i Guida el 1962 al barri barceloní del Verdum, ha estat sempre compromesa en la defensa de la llengua i l’escola catalanes. Llicenciada en ciències exactes, ha estat una de les persones més influents en la didàctica de les matemàtiques a l’escola del nostre país, coneguda i reconeguda internacionalment. Ha realitzat una intensa activitat de formació de mestres en l’àmbit de l’ensenyament de les matemàtiques. N’ha estat professora a la UAB, a la Universitat de Vic i a la Universitat de Girona, ha estat impulsora de diferents grups de treball i recerca relacionats amb aquest àmbit com Almosta i Perímetre i ADEMGI (Associació d’Ensenyants de les Matemàtiques de les Comarques Gironines), i, darrerament, ha estat la responsable de la posada en funcionament del GAMAR (Gabinet de Materials i de Recerca per la Matemàtica a l’Escola).

Juneda

Militant d’Estat Català, durant els primers anys de la Guerra Civil va ajudar exiliats a passar cap a França, per la qual cosa fou detingut, i va formar part de la Brigada Mixta 132. En tornar de l’exili, es va traslladar a Tarragona, on, durant el franquisme, va continuar la lluita activista per les llibertats del nostre país. Es va involucrar en la creació del Club de Joves i va ser dels iniciadors d'Òmnium Cultural del Tarragonès. També va participar en l'organització de conferències i actes patriòtics a la llibreria La Rambla i va ser president de la Cooperativa Tarraconense des de 1977 fins al 1979.

Salses

Deportat al camp de concentració de Dachau pels nazis i pel Govern de Vichy. President de l’Associació Porta dels Països Catalans, que durant més de 20 anys ha treballat per la construcció a Salses, al costat de l’autopista, d’una porta que simbolitzi l’entrada als Països Catalans. L’any 2003, gràcies a les subscripcions populars i a l’ajut de les institucions catalanes, i a pesar dels entrebancs burocràtics i polítics, es va inaugurar la porta, una monumental escultura d’Emili Armengol.

Real de Gandía

Mestre i pedagog, des de l’any 1969 ensenya català al col·legi Escola Pia del carrer de Carnissers de València. Ha estat tutor, coordinador i cap de departament al mateix col·legi, on, en uns anys especialment durs, es va convertir en exemple de pedagog compromès i de valencianista coherent. A les seves classes han après català i també a estimar el país, generacions i generacions de valencians del centre de la ciutat. Ha aguantat estoicament tota mena de pressions i coaccions. Ha estat, igualment, fundador o membre actiu de nombroses fundacions cíviques: sindicat STEPV, Acció Cultural del País Valencià, Centre Carles Salvador, Bloc Nacionalista Valencià i Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc.

Fraga

Per una tasca vocacional i exemplar com a professor de primària i director d'escola a Santa Margarida de Montbui; com a impulsor de l’associacionisme cultural en defensa de la llengua catalana a la Franja de Ponent, on presideix, des de l’origen, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, amb seu a Fraga. És fundador i col·laborador de les publicacions Temps de Franja, Batecs i l’anuari Cinga, i ha impulsat accions cíviques a favor de la llengua, com jornades d’estudi, edició de publicacions, conferències de divulgació de la Franja, etc. També és autor d’una obra ja considerable sobre la llengua fragatina: Refranyer fragatí, Frases fetes, Les cançons de la nostra gent i Les motades de Fraga.

L'Espluga de Francolí

Per la participació activa en associacions i entitats culturals tarragonines, en especial de la Conca de Barberà, com l’Arxiu del Monestir de Poblet; el Centre d’Estudis Locals de l’Espluga de Francolí, que presideix i des del qual ha organitzat diverses exposicions importants sobre prehistòria local, la Guerra Civil, la flora i vegetació, etc.; la comissió Pro-restauració de l’Església Vella, i els patronats municipals d’Iniciatives, de l’Escola-Taller i de la Cova de la Font Major, el muntatge museogràfic de la qual va projectar i dirigeix. Ha publicat nombrosos treballs monogràfics d'història de la Conca de Barberà, articles en revistes i llibres especialitzats, i és coautor de la important Història de l’Espluga de Francolí, en curs d’edició en sis volums.

Barcelona

Per la seva trajectòria de servei al país com a pedagog i impulsor d'iniciatives cíviques, educatives i pastorals, tasca que ha desenvolupat, des dels anys seixanta i des de la seva pertinença a la Companyia de Jesús, en la dinamització del Servei de Colònies de Vacances i de l'Escola de l'Esplai de Barcelona -que va contribuir a fundar-; la consolidació de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai i l'organització de l'associacionisme juvenil català en la Taula de Joves, i que ha continuat com a Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i, actualment, com a animador de diversos grups de joves i director de l'Escola Tècnica Professional del Clot.

Valls

Per la seva intensa activitat com a historiador, etnògraf, fotògraf, lingüista, editor i divulgador de la cultura catalana, que el va portar, entre altres iniciatives, a donar continuïtat, junt amb la seva esposa, a la meritòria Editorial Rafael Dalmau, i a formar part de nombroses associacions i entitats cíviques i culturals.

Alacant

Per la seva llarga trajectòria de fidelitat nacional, iniciada de ben jove militant en l’anarquisme empordanès, escrivint en diaris i revistes llibertàries, fundant sindicats i participant en la guerra al front d’Aragó. Integrat al moviment nacionalista valencià, participa activament en la vida associativa i cultural d’Alacant fins a esdevenir referent obligat, i sovint solitari, en totes les iniciatives culturals al sud dels Països Catalans, com l’Associació Cívica per a la Normalització del Valencià, Acció Cultural del País Valencià, l’Associació Cultural Lloixa de Sant Joan d’Alacant i, més recentment, els Casals Jaume I d’Alacant i Elx i l’Associació de Veïns del Cap de l’Horta.

Perpinyà

Perquè en ell s’encarna tota una nova generació de militants catalans compromesos en un moment clau per a la recuperació identitària de la Catalunya Nord, que es manifesta en la seva tasca com a professor de català; col·laborant en “El Punt” o en els llibres Qui sem els catalans del Nord i Els Països Catalans de la generació llibertat i en la seva participació en l’Associació Catalana d’Estudiants, sindicat que va presidir; en l’Associació per l’Ensenyament del Català (APLEC); en la Federació per la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes; en el “Correllengua”, o encapçalant les campanyes a favor de la signatura de la Carta Europea de Protecció de les Llengües Regionals i d’oposició a les traves administratives i polítiques centralistes.

Perpinyà

Per haver fundat, o contribuït a fundar, entitats importants de la Catalunya Nord, com el Grup Cultural de Joventut Catalana; l'Esquerra Catalana dels Treballadors, primer partit polític català, i el seu portaveu "La Falç"; la Universitat Catalana d'Estiu; el Grup Pirinenc Rossellonès; el grup d'animació "Guillem de Cabestany" que va rellançar la cançó catalana a les comarques del nord; la Unió per la Regió Catalana (URC) per separar el Rosselló del Llenguadoc; les escoles catalanes "La Bressola"; el Foment 11 de Setembre, i per promoure, actualment, l'escoltisme nord-català.

Barcelona

Per la seva decisiva aportació als inicis del moviment de la Nova Cançó Catalana; per la creació de bon nombre d'institucions i d'empreses pioneres en el camp de la cultura àudio-visual, com les editores de discs EDIGSA i CONCENTRIC, la primera Llibreria ONA de llibres i discos catalans i, molt especialment, la Cova del Drac, primera plataforma pública de reivindicació del català com a llengua normal dins el món de l'espectacle, a través de la qual ha contribuït a la professionalització de cantants en català, d'actors, autors i directors de teatre, etc. Entre moltes altres activitats, sovint arriscades, el Jurat ha tingut en compte les seves nombroses col·laboracions i mecenatges a gran quantitat de campanyes de recatalanització, com el seu impuls al concurs de Cantonigròs i, molt especialment, la intensa dedicació a l'associació "Amics de Joan Ballester", iniciativa seva, en una línia tenaç de defensa dels Països Catalans a través d'accions molt imaginatives i útils.