Premis d'Actuació Cívica

Si voleu consultar els guanyadors, seleccioneu-ne l'any:

 

Barcelona

Impulsora de la Fundació BarcelonActua; activisme solidari a la ciutat de Barcelona, una comunitat que potencia l'ajuda mútua i la implicació de les persones en l'acció social del seu entorn més proper. 12.000 persones formen part de la organització com a voluntaris.

(1973) impulsora de BarcelonActua, una xarxa social solidària de Barcelona, una comunitat que pretén generar oportunitats per a tothom, unir persones amb necessitats i oferiments complementaris, sensibilitzar i crear comunitat (virtual i presencial). Té quatre pilars, el primer dels quals és l’acció social, eix vertebrador de tota la comunitat i vehiculat a través del BACtauler, l'espai que potencia l'ajuda mútua a partir d'oferiments i demandes concretes altruistes, i de les activitats dutes a terme als barris per arribar als col·lectius en situació de vulnerabilitat. El segon pilar són les persones (voluntaris, coordinadors, socis, emprenedors socials, representants d'altres entitats socials o centres educatius, beneficiaris de les activitats d'acció social) i el tercer la plataforma, a través de la qual fan possible la interacció entre les quasi 12.000 persones que formem part de la comunitat. Per últim, compten amb les empreses compromeses, pota clau de la sostenibilitat econòmica.

Organitza moltes trobades perquè les persones entrin en contacte i es generin oportunitats: potencia el sentiment de pertinença i alhora es genera una vessant solidària, ja que és un punt de trobada de gent que ho està passant malament i gent que vol ajudar. Compten amb 9 causes en què la base és donar de manera altruista. Periòdicament es desenvolupen activitats solidàries que permetin arribar a més barris i a més col·lectius en situació de vulnerabilitat, i alhora es vetlla per aconseguir augmentar els socis i les empreses compromeses per tal de cobrir les despeses dels projectes. “Després de mesos d’observar, i escoltar, com batega Barcelona en temps de crisi, de veure com gent que perd la feina opta per dedicar part del seu temps al voluntariat, de veure com gent a qui les coses li van bé sent la necessitat d’ajudar i no sap ben bé com, de veure com gent que no se’n surt mira el futur amb un intens pessimisme… Després de constatar aquesta polièdrica realitat, vaig pensar que, gràcies a la crisi, un nou model de ciutat, solidària i sensible, era per fi tan necessària com possible. Està en les nostres mans assolir-la i BarcelonActua és aquí per ajudar-nos”.

Barcelona

Promotor del plurilingüisme. Per la seva trajectòria exemplar al servei de la difusió de la identitat i la llengua catalana en l’àmbit escolar i l’ensenyament no formal, la promoció del patrimoni cultural, la divulgació de la cultura tradicional i popular, l’associacionisme i el voluntariat. Destaca la presidència de la Societat Catalana de Pedagogia, on ha impulsat activitats de recerca en enginyeria social de la pedagogia i, especialment, el programa «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que promou el plurilingüisme, aplicat en 288 escoles dels Països Catalans durant el curs 2015-2016.

(1950) és mestre, pedagog i filòsof. President de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Als disset anys inicia l’activitat cultural amb joves i adults, a la qual ha estat sempre vinculat, tant a Barcelona com a Badia i Barberà del Vallès. Impulsor de la programació anual a l’Escola Baloo, cooperativa de pares, i de les reivindicacions d’escoles en solars al barri, gràcies a les quals es van aconseguir edificis per diversos centres. El 1976 inicia l’Escola Coves d’en Cimany, on exerceix de director i formador. També inicia l’Escola d’Adults del Carmel. El 1980 assumeix el càrrec de cap d’Ordenació Educativa a la Direcció General d’Ensenyament Primari (preescolar i EGB) de la Generalitat de Catalunya. El 1982 s’incorpora a la inspecció d’educació. Mentrestant, segueix impulsant iniciatives de cinefòrums, convivències i música per a joves i adults, també amb interns de la presó Model.

Realitza la Tesi doctoral Escola ComunicActiva (1992). Des d’aleshores i fins al 2012 és professor de pedagogia i política de l’educació a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2001 i fins a l’actualitat forma part de la junta de la Societat Catalana de Pedagogia. Ha presidit comissions per a l’elaboració de documents públics com la Contribució al Pacte Nacional per l’Educació - Joaquim Xirau (2005). És president de la Societat Catalana de Pedagogia des del 2007, on ha impulsat activitats centrades en equips de recerca segons orientació (R+D+I), posant l’accent en la dimensió d’enginyeria social de la pedagogia. És director del programa de recerca i innovació «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que s’està aplicant actualment en dues-centes escoles catalanes, trenta escoles de les Illes Balears i cinquanta-vuit escoles occitanes.

Roses

Emprenedor i innovador social a l’Empordà. Creador de la Xarxa de Convivència, una plataforma social que vol revolucionar la manera d’entendre la convivència i la cohesió social.

(Xauen, Marroc, 1992) és comunicador i emprenedor social. Va venir a viure a Catalunya amb 3 anys quan la seva família va emigrar. Amb 17, va crear l'Associació Xarxa de Convivència de Roses que ajuda a joves immigrants en risc d'exclusió social i que lluita a la vegada per fomentar la convivència i la cohesió a la comarca de l'Empordà amb una nova filosofia i metodologia de treball comunitari des de la joventut i el voluntariat. Ha guanyat els premis Joven Emprendedor Social per la Universitat Europea de Madrid i el Premi Fundació Princesa de Girona 2014 Categoria Social. A més, ha col·laborat i treballat en nombrosos mitjans de comunicació en la creació programes i espais dedicats a fomentar el coneixement de les cultures i la innovació i reivindicant el paper actiu dels joves catalans d'origen immigrant pel canvi i la transformació social. És activista social en Cooperació internacional amb el seu país d'origen, on l'educació és l'eix central.

Implicat amb la necessitat d'ajudar a reforçar la identitat dels individus en una societat catalana diversa i plural. A través de diverses conferències i xerrades fa arribar el seu missatge de pau social i concòrdia a moltes escoles, instituts i espais culturals del país. També és responsable de projectes de cooperació a la ONG Innovació i Desenvolupament per un Eix Multicultural amb seu a Salt. Actualment treballa en projectes d’innovació i transformació social a SUARA Cooperativa, una de les cooperatives d'atenció a les persones més gran de Catalunya.

“La comunicació i l’activisme social són les meves passions més profundes. Sempre he entès el periodisme com una eina plena de futur, per transmetre idees, històries, realitats per inspirar el canvi social", .

Palma

Recuperador reeixit de la glosa mallorquina. Per la seva dedicació a recuperar la glosa mallorquina. Gràcies a ell el cant improvisat ha renascut amb gran èxit de públic i amb la incorporació de nous glosadors de generacions joves.

(Lloret de Vistalegre, 1960) és mestre i llicenciat en filologia catalana. Professor agregat de la Universitat de les Illes Balears i promotor de l’escola en català, ha estat el cap del Servei d’Ensenyament del Català del Govern de les Illes Balears. Lluitador per la llengua i la cultura popular de Mallorca, ha publicat una trentena de llibres sobre aquesta matèria i ha impulsat el moviment cultural i lingüístic dels glossadors.

L'Espluga de Francolí

Referent pedagògic al Camp de Tarragona. Ha esdevingut un puntal per a la comunitat educativa de la Conca de Barberà des de la seva tasca de directora del Centre de Recursos Pedagògics de la Conca.

Filo Farré i Anguera (L’Espluga de Francolí, 1950) és mestra, pedagoga i filòloga catalana. Ha estat un referent en diversos àmbits educatius, destacant especialment en l’ensenyament del català i l’impuls de la normalització lingüística al territori tarragoní. Al llarg de la seva vida ha contribuït de manera decisiva en l’educació d’infants i joves de la Conca de Barberà i comarques veïnes fomentant la formació dels seus docents amb constància i dedicació. Ha destacat en la renovació pedagògica a les comarques meridionals de Catalunya tenint en compte els 3 pilars fonamentals: dinamització, recursos i formació permanent.

La seva trajectòria és variada i rica: va ser cofundadora i membre activa a l’Agrupament Escolta l’Estornell, membre de la Colla Sardanista, col·laboradora en diverses publicacions locals i a l’Espluga FM Ràdio, Regidora a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí (de 1999 a 2007) d’Ensenyament, Informació, Comerç i Turisme; Consellera Comarcal d’Ensenyament de la Conca de Barberà (2003 –2007); Premi d’Honor de la Conca de Barberà - Menció de Serveis distingits (2016). Com a docent, ha exercit de mestra durant quaranta-vuit anys al Tarragonès, d’assessora del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre i finalment treballadora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) de la Conca de Barberà.

“Filo: una constel·lació d’amistat i saviesa dins un petit i bell univers educatiu” (frase dita pels amics i professionals en la seva jubilació).

Perpinyà

Impulsor de la música en català a Catalunya Nord. Promotor de la música en català a la Catalunya Nord fent-ne visible la seva viabilitat arran de la creació de l'associació "Angelets de la Terra"

Ramon Jordi Faura i Labat (Talteüll, Rosselló, 1979) és militant per la llengua i la cultura catalana del Rosselló. Va estudiar el català, que considera la seva llengua, a la Universitat de Girona. En 2001, crea l'associació «Angelets de la Terra» per donar un nou impuls al catalanisme cultural i polític a la Catalunya Nord. Adapta diverses iniciatives observades al Sud de l'Albera. Faura va realitzar el millor resultat per a un candidat catalanista a la Catalunya Nord, amb un 7,71% dels vots, per les «cantonals» en el centre ciutat de Perpinyà.

Durant 15 anys, els Angelets de la Terra han desenvolupat moltes activitats per «recatalanitzar» el Rosselló i fer-lo conèixer arreu dels Països Catalans: la penya de rugbi de la USAP i dels Dragons Catalans, el projecte Descobrir Catalunya per fer conèixer les festes populars catalanes als nouvinguts, la Crida pel Català a la SNCF (servei dels ferrocarrils francesos), la diada de Sant Jordi Jove a Perpinyà (2005 a 2008), el Festival de la Setmana per la Llengua (2007 a 2012). El darrer és el Col·lectiu Joan Pau Giner, que ara s’anomena Col·lectiu Angelets de la Terra, format per músics de Catalunya Nord per revifar la creació musical en català. Compta amb la participació de 90 formacions de Catalunya Nord i 80 formacions de la resta dels Països Catalans. 

Terrassa

Presidenta de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) des de l’any 2003, ha treballat per augmentar la presència de l’entitat arreu del territori amb la realització constant de concerts i activitats fins a assolir que el nombre de corals membres superés les cinc-centes. Paral·lelament, ha incrementat la internacionalització de la FCEC gràcies a la seva participació en assemblees, trobades, simposis i festivals arreu del món, cosa que ha tingut la seva culminació en el fet d’aconseguir que Barcelona sigui la seu del proper Simposi Mundial de Música Coral l’any 2017 i que la FCEC en sigui l’entitat organitzadora, juntament amb la Federació Internacional per la Música Coral (IFCM). Vinculada des de ben petita al Cor Infantil de la Coral Ègara de Ràdio Terrassa, és cantaire i presidenta de l’Agrupació Coral Matadepera.

Santa Agnès de Corona

Responsable des del 1996 de l’Editorial Mediterrània-Eivissa, ha donat a conèixer la cultura i la llengua de les Pitiüses mitjançant la publicació d’obres que fan referència a l’estudi de la llengua, reculls de literatura popular, la geografia i la història d’Eivissa i Formentera, obres d’investigació, contes, poemes, teatre i novel·les de diversos autors d’aquestes illes. Algunes de les obres publicades, atès l’escàs nombre de publicacions per a infants que tinguin com a referència els costums i la història eivissencs, han esdevingut eina de treball escolar. En un context difícil, en què la col·laboració de les institucions de les illes ha estat sovint escassa, ha aconseguit fer viable econòmicament el seu projecte editorial. Des de la llibreria Mediterrània ha tingut sempre un especial interès perquè la cultura catalana arribi a Eivissa, contribuint a reforçar el lligam amb la resta de les terres de parla catalana.

Barcelona

Va formar-se en filologia germànica i romànica a Barcelona i a Colònia i ha estat bibliotecari a la ciutat alemanya d’Espira i professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Des de la seva tesi doctoral, dedicada al català de La Codonyera, ha centrat la seva àrea d’estudi preferentment en l’aragonès i el català de l’Aragó, als quals ha dedicat nombrosos articles i publicacions, i ha participat en diverses iniciatives per a la seva promoció. Traductor de l’alemany al català, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consello Asesor de l’Aragonés, membre d’honor de l’Academia de l’Aragonés i president d’Iniciativa Cultural de la Franja.

Esterri d'Àneu

President del Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Paral·lelament a la seva feina de docent, des del 1983 fins a l’actualitat ha desplegat una tasca ingent de recuperació, conservació, restitució i difusió del patrimoni cultural aneuenc i pirinenc que abraça nombrosos àmbits d’actuació: arxivístic, etnogràfic, de la cultura popular i tradicional, arquitectònic, artístic, de la dansa, literari i turístic. Ha dirigit la revista de cultura pirinenca Àrnica i actualment és director de la revista Nabius. Des del 1993 és catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l’IES Màrius Torres de Lleida. Ha estat director dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (2007-2011).

Catarroja

És director editorial de l’editorial Afers, fundador, responsable i cap de redacció de la revista Afers. Editor i membre del consell de redacció de la Revista d'Història de la Filosofia Catalana/Journal of Catalan Intellectual History, de l'editorial Afers i de l'Institut d’Estudis Catalans. Així mateix, és membre del consell de redacció de les revistes L'Espill, fundada per Joan Fuster el 1979, de la Universitat de València, i Caràcters, revista de llibres, també de la Universitat de València. Des del 1997 és editor de Publicacions de la Universitat de València, on es fa càrrec de les col·leccions d'història. Ha participat en l’organització de diferents activitats relacionades amb la història: va ser membre organitzador de les Primeres i de les Segones Jornades de Joves Historiadors i dels sis congressos d’Història de l’Horta Sud.

Barcelona

Catedràtica i doctora especialista en formació del professorat i en l’àrea de llengua, ha mantingut durant anys un lideratge clar i desinteressat en projectes que, des de l’arrelament nacional a Catalunya, afavoreixen la promoció de la llengua, la innovació en l’ensenyament i en l’aprenentatge d’alumnes de diferents etapes educatives i la formació del professorat, mitjançant la col·laboració i la recerca amb diverses institucions educatives i universitats del país i internacionals, tenint sempre present en les seves accions la incorporació d’alumnes amb dificultats de caire individual i social. Ha estat presidenta de l’Associació Europea per a la Formació d’Ensenyants (ATEE) i actualment és presidenta de la Federació Mundial d’Associacions per a la formació del professorat (WFATE) i directora del Projecte COMconèixer, comunitat internacional d’aprenentatge en xarxa amb centres educatius públics i privats de Catalunya i del món.

Palma de Mallorca

Activista cívic, gestor cultural, periodista i escriptor. El seu compromís amb la defensa i la promoció de la llengua, la cultura i els drets nacionals de les Balears, en el marc dels Països Catalans, ha estat constant i intens al llarg de més de vint-i-cinc anys. Ha estat promotor i impulsor de gairebé totes les organitzacions i tots els moviments de reivindicació lingüística i política amb objectius de país que s’han creat i han actuat a Mallorca en les darreres dècades: Crida a la Solidaritat, Bloc Nacionalista d’Estudiants, Casal Independentista de Mallorca, Joves de Mallorca per la Llengua, Alternativa per Mallorca i Grup Blanquerna. Ha estat director de campanyes, coordinador i vicepresident de l’Obra Cultural Balear. En l’actualitat és el director de la ràdio Ona Mediterrània.

Paiporta

Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, va ser una de les fundadores de l’Escola Gavina a Picanya l’any 1975, escola pionera en l’ensenyament en català al País Valencià. Ha estat impulsora de l’editorial Tàndem Edicions, que va crear l’any 1990, i presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià en diverses ocasions. Membre del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2002, és autora d’una vintena de títols de narrativa infantil i juvenil, llibre de text i divulgació lingüística. Al llarg de la seva trajectòria cívica s’ha destacat per la tasca cultural a favor de la llengua.

Campredó

Llicenciat en Filologia Anglogermànica, és professor d’anglès a Tortosa. Dinamitzador cultural de les Terres de l’Ebre en certàmens culturals com la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, les Jornades Literàries d’Amposta i les Jornades Templeres, el festival cinematogràfic Curt Redó i la fira de música tradicional Mestràlia a Campredó. Dirigeix el programa radiofònic Lletres Ebrenques a Antena Caro Roquetes i coordina el curs d’estiu de literatura ebrenca de la Universitat Rovira i Virgili. Col·laborador habitual de la premsa comarcal ebrenca, especialitzat en la literatura catalana a les Terres de l’Ebre, ha conreat la novel·la, la narració curta, la poesia, el teatre, la crítica literària i la traducció. És membre de la Junta territorial d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre.

Alguer

Activista cultural per la llengua i la cultura alguereses. Ha treballat a l’Ofi Lingüístic del Municipi de l’Alguer. Ha estat responsable de la creació i la coordinació de la delegació de la Plataforma per la Llengua, amb la qual organitza Les Estrenes, festa tradicional del 6 de gener, quasi desapareguda. És fundadora i secretària del Centre Excursionista de l’Alguer, entitat que promou el patrimoni natural i paisatgístic del territori i dedica anualment una excursió pel terme municipal de l’Alguer resseguint-ne la toponímia: la Passejada per la llengua. Ha impulsat, des del CEA, l’organització de l’Aplec Excursionista dels Països Catalans a la ciutat sarda. Ha col•laborat també amb la Fundació Ateneu Alguerès a l’hora d’organitzar conferències i concerts amb músics provinents dels països de llengua catalana.

Girona

Nascuda a Sant Martí de Llémena, a l’edat de tretze anys va començar a servir, els dissabtes i les festes de Sant Narcís, en un conegut restaurant de Girona. Després de viure una postguerra i altres vicissituds, segueix treballant als seus setanta-sis anys. Vestida amb el seu uniforme blanc, prepara el menjar, dirigeix l’equip de cuina i supervisa els menús que se serveixen al seu negoci, Can Roca, situat a escassos metres del que tenen els seus fills, el prestigiós El Celler de Can Roca. Amb la mateixa il•lusió que el primer dia, Can Roca és el resultat del sacrifici, el treball i la humilitat, uns valors que ha transmès als seus tres fills.

Barcelona

Membre del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, ha dirigit les corals infantils l’Esquitx i L’ARC i ha exercit com a professora de música en instituts, on ha dut a terme una sèrie de projectes multidisciplinaris amb la música com a eix vertebrador. És directora dels cors infantil i de noies de l’Escola de Música Municipal Can Ponsic de Barcelona i membre del Patronat de la Fundació l’ARC Música, entitat que gestiona l’esmentat equipament municipal i Xamfrà, Centre de Música i Escena per promoure la participació cultural i la inclusió social, que va impulsar i del qual és la directora. Dirigeix l’espai virtual El Teler de Música, una iniciativa d’emprenedoria social de la Fundació l’ARC Música per contribuir a la formació continuada i reflexió compartida de mestres de música i ajudar a la sostenibilitat de Xamfrà.

Vic

Filòloga, mestra i directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona. Ha estat impulsora, a la seva comarca, d’iniciatives com les parelles lingüístiques, la campanya mediàtica Parla’m en català o l’espectacle poètic "Amb veu nova, les velles paraules", que es va representar al Parlament de Catalunya, les quals han reeixit a promoure el coneixement i l’ús social del català entre els col•lectius d’origen immigrant i a conscienciar la població catalanoparlant de la seva responsabilitat per assolir aquest objectiu. Aplicades amb èxit en àmbits territorials o sectorials més enllà d’Osona, en el cas de les parelles lingüístiques han esdevingut una referència de bona pràctica pedagògica i cívica.

Alguer

Director, fins al 2010, de la Biblioteca Municipal Rafael Sari de l’Alguer. L’any 1988 va fundar amb el seu germà Aldo l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer, entitat que ha treballat per la llengua i la cultura alguereses mitjançant la realització de cursos d’aprenentatge gratuïts de la varietat local del català des del 1990 fins avui, i l’organització de cursos de català estàndard, amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, des del 1993 fins al 1999. Ha estat vocal i secretari de la secció local d’Òmnium Cultural, constituïda el 1993, i és responsable, des d’aquest any, de la Coral Francesc Manunta. Ha escrit llibres i articles que tracten de la història i de la cultura alguereses, entre els quals, darrerament, el llibre El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció.

Maó

Arqueòloga i catedràtica d’aquesta especialitat a la Universitat de Granada. Ha dirigit, entre altres, les excavacions de la ciutat romana de Pol•lèntia, a Alcúdia, conjuntament –fins a la seva mort– amb Antoni Arribas; les excavacions a la basílica paleocristiana de Son Fadrinet de Campos, amb l’Institut Arqueològic Alemany (DAI), i les intervencions al santuari de la Cova dels Jurats de Cales Coves, a Alaior. Acadèmica de la Real Academia de Bellas Artes de Granada, ha estat cap de Secció de l’Institut Menorquí d’Estudis. Presidenta de l’Ateneu de Maó, està duent a terme una gran feina de difusió a favor de la candidatura de la cultura talaiòtica de Menorca a Patrimoni Mundial, presentada pel Consell Insular de Menorca.

Andorra la Vella

Va involucrar-se en el desenvolupament de la Viquipèdia en anglès des del seu començament i va insistir des dels primers moments al fundador perquè n’obrís una versió en català. Va escriure el primer article de la Viquipèdia en català i va fer que fos la primera llengua després de l’anglès a tenir articles en aquesta enciclopèdia. Durant més de 10 anys, regularment, ha escrit aportacions a la Viquipèdia en català. Ha estat soci fundador i col•laborador de l'Associació Amical Viquipèdia, primera associació que promociona la Viquipèdia d’una llengua sense estat.

Ciutadella

Professora de geografia a les escoles Talitha i Costa i Llobera. Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professora des del 1972. Va tenir una participació molt activa en l’etapa constituent d’aquesta universitat i va ser firmant del Manifest de Bellaterra en representació de l’Escola de Mestres de Sant Cugat. Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat. És experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials i ha assessorat les administracions públiques amb referència a tot el cicle formatiu. S’ha interessat en tots els aspectes relacionats amb la renovació pedagògica, la innovació didàctica i la millora de la formació dels docents de primària, secundària i universitat.

Xàtiva

Cantant valencià amb més de trenta anys d’experiència que ha rescatat de l’oblit els cants de batre, les havaneres, les malaguenyes, els romanços i les «albaes» de les comarques valencianes de la Costera i la Vall d’Albaida, un patrimoni musical en perill d’extinció que només recordaven els més vells de cada poble i que ara és cantat per joves i traspassa fronteres. És reconegut com un dels «cantaors» més carismàtics de la música tradicional valenciana pel seu caràcter afable i per la defensa de les seves arrels. Ha col•laborat amb nombrosos grups de música tradicional, cantautors i grups de rock. Conegut artísticament com a «Botifarra», és, segons definició pròpia, un «cantaor de carrer».

Girona

Editor, escriptor i fotògraf. L’any 1995, continuant una tradició familiar de dedicació a les Arts Gràfiques, fundà Curbet Edicions, una editorial generalista que publica fonamentalment en català. És col·laborador habitual en diversos mitjans, ha editat dues recopilacions dels seus articles a "Girona explicada als meus fills" i "No em miris el cul", el llibre de narracions Vaig ser jo! i Girona contada a un transeúnte. Actualment és editor de la revista Poetari, ha compilat nombroses miscel·lànies i llibres col·lectius i ha estat l’impulsor de diversos actes cívics a l’entorn de la memòria històrica. El 2011 va guanyar el premi Rosa Leveroni amb el poemari Amb ulls de vidre. Es dedicà professionalment a la fotografia de l’any 1976 al 1984.

Xelva

De professió administrativa, és una destacada activista dels moviments socials i dels drets nacionals del País Valencià i del conjunt dels territoris de parla catalana. Nascuda en una comarca castellanoparlant, viu i treballa a la ciutat de València i ha fet del català la seva llengua. L’any 1988 va fundar l’Assemblea de Veïns de Benimaclet, de la qual és presidenta, amb la finalitat de participar en les lluites d'aquest barri de València, antic poble de l'Horta que conserva una forta personalitat, i de promoure les tradicions populars i la cultura catalana amb iniciatives com el Carnestoltes de Benimaclet. Carme Belenguer ha contribuït decisivament a donar una orientació d'alliberament nacional a l’Assemblea i a bastir una xarxa de relacions positives amb un ampli ventall d’entitats.

Fraga

Treballadora constant a favor de la investigació i la promoció del patrimoni cultural local fragatí, especialment la vestimenta popular, la llengua i els personatges de la història recent. Ha realitzat aquesta tasca de difusió cultural des de diversos mitjans de comunicació local com Ràdio Fraga. Des de 1996 és editora de la revista Fogaril i calaixera. Quaderns de memòria, a través de la qual ha reivindicat figures com el pintor Viladrich i el tenor Francisco Menen, ha resseguit nissagues familiars i empresarials fragatines i ha donat a conèixer la rica indumentària tradicional fragatina i la indústria fragatina de la figa seca. Ha publicat els llibres El dia de la faldeta 1977-1990, Les vint i una falòries i l’opuscle i suplement de la revista Les corredores de figues.

Castelló de la Plana

Especialista en lectoescriptura, compensació educativa i organització de centres, mestra de mestres amb més de trenta anys d’experiència, ha realitzat un impecable treball diari a l’aula amb el qual ha ajudat els xiquets i les xiquetes a estimar el valencià i viure des d’una perspectiva arrelada al País Valencià. Des dels anys 70 ençà col·labora en iniciatives pedagògiques valencianes des de diversos àmbits, com la Universitat Jaume I i els Centres de Formació Permanent del Professorat. Membre activa d’Escola Valenciana, participa des dels seus inicis en l’organització de les Trobades d’Escoles en Valencià i és la representant de l’entitat a l’Institut Europeu d’Immersió Lingüística. Mestra en contínua renovació, li agrada explorar i innovar en les eines que faciliten una educació ferma i per a tothom en el marc d’un país amb identitat pròpia i obert al món.

Tivissa

Mestra de professió, s’ha dedicat tota la vida a ajudar aquelles persones que pateixen alguna necessitat psíquica, física o social, i s’ha involucrat en la formació d’infants i joves promovent-ne l’educació en el lleure. Entre d’altres activitats d’acollida i formació, ha iniciat els campaments Esforç (1979), l’Esplai l’Esforç de Tivissa (1990), l’Escola d’Estiu Esforç (2002) i, finalment, la constitució de la Fundació Esforç (2009). En l’entorn de la Serra de Llaberia, ha impulsat i animat el nou projecte de l’Alberg de Santa Maria de la Muntanya. Ha estat impulsora del Pessebre Vivent de Tivissa, que enguany fa 20 anys.

Belianes

Pagès. Ànima i comunicador del moviment Compromís per Lleida i redactor del Manifest de Vallbona, promou una nova cultura de l'aigua i un nou model de desenvolupament social i econòmic per a les Terres de Lleida. Amb el seu activisme ha promogut una nova manera de repensar el país, la seva cohesió interna i la relació amb els territoris valencians i aragonesos al voltant de l’aigua.

València

Va començar a cantar l’any 1976, als 37 anys, animat per Ovidi Montllor. Des de l’inici de la democràcia s’ha convertit en un referent de la cançó al País Valencià, sobretot per la seva tasca de recuperació i difusió de la cançó popular en valencià per als xiquets i xiquetes. Ha compost més de 100 temes musicals, entre els quals destaca "Què vos passa valencians?". Així mateix, ha establert ponts de col·laboració amb intèrprets de primera línia de tots els territoris de parla comuna i ha mostrat una sensibilitat absoluta i un compromís generós i incansable en la tasca de normalització de la llengua a les escoles valencianes.

Barcelona

Economista i polític, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i va treballar com a cap de servei en el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat. Ha estat president de la Quinta de Salut l’Aliança, vicepresident de la Federació de Mutualitats de Catalunya, vocal de la Junta Directiva del FC Barcelona, secretari general de la Unió de Botiguers de Catalunya i conseller de Premsa Catalana S.A., editor de l’Avui. Actualment és tresorer d’Òmnium Cultural i és un dels membres principals del grup transversal "L’Opinió Catalana", que promou l’entesa entre catalanistes de diferent orientació política. Ha estat un treballador discret, mai en la primera línia, però sempre present i eficaç. La seva generositat ha fet que sovint hagi ocupat càrrecs per sota dels seus coneixements i mèrits.

Girona

Nascuda en una família d’ensenyants (neboda de les mestres Canals), va ser impulsora de l’Associació Rosa Sensat. Fundadora de l’Escola Ton i Guida el 1962 al barri barceloní del Verdum, ha estat sempre compromesa en la defensa de la llengua i l’escola catalanes. Llicenciada en ciències exactes, ha estat una de les persones més influents en la didàctica de les matemàtiques a l’escola del nostre país, coneguda i reconeguda internacionalment. Ha realitzat una intensa activitat de formació de mestres en l’àmbit de l’ensenyament de les matemàtiques. N’ha estat professora a la UAB, a la Universitat de Vic i a la Universitat de Girona, ha estat impulsora de diferents grups de treball i recerca relacionats amb aquest àmbit com Almosta i Perímetre i ADEMGI (Associació d’Ensenyants de les Matemàtiques de les Comarques Gironines), i, darrerament, ha estat la responsable de la posada en funcionament del GAMAR (Gabinet de Materials i de Recerca per la Matemàtica a l’Escola).

Mataró

Mestre i pedagog, als anys setanta va ser coordinador de la Delegació d’Ensenyament Català (DEC) d’Òmnium Cultural. Incorporat com a tècnic al Departament d’Ensenyament de la Generalitat, l’any 1983 va ser nomenat cap del SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català), des del qual va impulsar el Programa d’Immersió Lingüística i el model d’Escola Catalana en Llengua i Continguts i va tutelar el canvi de llengua vehicular a les escoles catalanes. Ha estat assessor dels governs de Bolívia i Guatemala en la incorporació de les llengües indígenes al sistema escolar, rector de la Universitat Catalana d’Estiu i fundador del Centre d’Estudis Colombins. És president d’Amics de la Ciutat de Barcelona i d’Enllaç-Germanor amb l’Alguer.

Lleida

Editor i impressor, l’any 1990 funda l’editorial lleidatana Pagès Editors, dedicada a l’edició de llibres en català i aranès, i des del 1996 també en castellà, amb el segell Milenio. Fins avui, Pagès Editors ha publicat més de 2.150 llibres, abastant camps com les publicacions locals, la narrativa, la poesia, la història, l'assaig, els llibres escolars, la música i el teatre, les obres gràfiques i de referència. Amb una plantilla d’una trentena de persones, Pagès Editors ha editat prop de 1.500 autors amb el treball de coordinació de 25 directors de col·leccions. Impulsor i defensor d’un concepte descentralitzat de la cultura, ha estat membre i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (2006-2009), període en el qual es va escaure que la cultura catalana va ser invitada d’honor a la Fira de Frankfurt.

Tortosa

Professor i coordinador dels cursos de reciclatge de català per a mestres a les Terres de l’Ebre, s’ha dedicat amb una tenacitat i una constància exemplars a investigar, documentar i reflexionar entorn de la llengua catalana, preferentment en aspectes propis de les Terres de l’Ebre. És autor d’una obra extensa, ben feta i massa poc divulgada fora de les terres de l’Ebre, amb títols com L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre; Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal; i, conjuntament amb Josep Panisello, Cruïlla. Curs de llengua i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció.

Sabadell

Estudiós de la sardana i poeta, ha estat president de l’Orfeó de Sabadell i de Sabadell Sardanista, cofundador de la Federació Sardanista de Catalunya i soci fundador de la Fundació Universal de la Sardana. També va ser cofundador d’Òmnium Cultural a Sabadell. Ha escrit diverses comunicacions i ponències per als Congressos de Cultura Popular i Tradicional Catalanes, el Primer Congrés de Música a Catalunya i el Primer Congrés del Sardanisme. Té publicats una vintena de llibres d’assaig, poesia i sardanisme, entre els quals cal destacar Els poetes i la sardana, La sardana. Impressions i vivències (selecció de textos), Catalanisme i sardanisme. Una història compartida, Ramon Ribera Llobet 1882-1957. Obra sardanista i Orfeó de Sabadell. Apunts d’un centenari 1904-2004. Dirigeix els programes Esperit de festa i Sardanes a Ràdio Sabadell.

Alguer

Nascut l’any 1937, ha exercit, des dels anys seixanta i des de la seva botiga de rentasec i sastreria, una constant i digna tasca d'informació de la història antiga i contemporània de l'Alguer, com també de les tradicions i els costums algueresos. Ha esdevingut, pel seu esperit de servei i d’acollida i per la seva capacitat pedagògica, un punt de referència per als catalans interessats en la cultura de l'Alguer. Ha aplegat amb diligència i cura, per iniciativa personal, un arxiu documental de valor notable que posa a la disposició de les nombroses persones que el visiten. Va ser fundador de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu el 1982.

Benaguasil

Empresari i activista valencià, és el responsable de l'èxit de l'empresa Consolat de Mar. Consolat de Mar fabrica a la Xina instruments de cost assequible, especialment de vent, i no ha planyut esforços per fabricar també a l'Àsia instruments tradicionals del nostre país fins ara difícils de trobar, com el fiscorn baix de cobla. Consolat de Mar, a més de la seva activitat empresarial, porta a terme una intensa tasca de filantropia musical amb la donació d'instruments a països del Tercer Món, el suport a formacions musicals valencianes i, sobretot, la creació de l’Orquestra Simfònica Consolat de Mar. Professor de geografia i història a secundària i president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, ha publicat diversos llibres, com Faules clàssiques i Històries de la ceba, i treballa en la creació d'un catàleg d'obres musicals tradicionals valencianes.

Porreres

Filòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears, especialitzat en sociolingüística. Ha tingut una llarga trajectòria com a activista a favor de la llengua i la cultura pròpies. Va ser un dels impulsors de les activitats del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Mallorca i va formar part durant els anys 80 i 90 de la Comissió per a l’Ensenyament i Normalització del Català (CENC) de l’Obra Cultural Balear; va ser també membre de la junta directiva del Moviment d’Escoles Mallorquines i impulsor de l’Associació 31, que organitza activitats culturals que promouen l’ús de la llengua entre els joves de secundària. Dins aquest camp es va destacar per l’organització dels primers concerts de rock en català fets a les Illes i pel fet de ser l’impulsor de l’arribada als cinemes balears d’un gran nombre de pel·lícules en llengua catalana. Durant la legislatura 1999-2003 va ser director general de Política Lingüística de les Illes Balears. De la seva gestió es destaquen les múltiples accions per normalitzar el català als mitjans de comunicació (creació de Som Ràdio), els canvis legislatius en l’àmbit comercial (elaboració dels apartats lingüístics de la Llei de Comerç), el suport a l’etiquetatge de productes en català i la promoció de la llengua catalana com a idioma d’acollida dels nouvinguts.

Palma de Mallorca

Professora de música, especialista en pedagogia musical i activista cultural, ha estat una incansable dinamitzadora de la música arreu dels països de parla catalana. Fundadora i presidenta de Forum Musicae, centre per a la divulgació dels ensenyaments musicals a les Illes Balears, crea i promou en primer lloc l’Orquestra de Cambra Barroca Ars Musicae (2002), posteriorment l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (2004) i, finalment, el Cor Jove dels Països Catalans (2009), dirigit per Esteve Nabona. Amb l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, sota la batuta de Salvador Brotons, aconsegueix aplegar en una orquestra simfònica joves de Salses fins a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, afavorir el sentiment de pertinença i promoure el patrimoni musical del país. A més a més, ha estat la impulsora de les I Jornades d’Ensenyaments Musicals a les Balears, la Confederació d’Associacions de Música de l’Estat espanyol, l’Associació d’Ensenyants de Música de les Illes Balears, els Intercanvis de Joves d’Instituts en tot l’àmbit cultural català, el Concurs de Composició Matilde Salvador, el Centre per a la Difusió Lliure del Patrimoni Musical Català i el Col·lectiu de Dones dels Països Catalans.

Peratallada

Fill de pagesos, va entrar d’aprenent a Ràdio Girona just quan tenia setze anys. Al principi va compaginar les pràctiques radiofòniques amb la carrera de magisteri. El servei militar el va obligar a traslladar-se a Barcelona, on hi havia els estudis centrals de Ràdio Espanya. Va formar part de l’equip inicial de Ràdio 4, la primera ràdio en català després del franquisme, va treballar a la desapareguda Cadena 13 i va tenir diferents responsabilitats a TVE a Sant Cugat, la primera televisió que va parlar en català. El 1991 va entrar a Catalunya Ràdio, on va ser prejubilat el 2009. A hores d’ara s’ocupa de la coordinació general i la programació de Ràdio Estel. Al llarg de la seva dilatada carrera periodística, ha promogut la presència i la difusió de la música en català als mitjans de comunicació.

L'Escala

Alumnes de Joan Comas i Vicens, mestre de l’esbart Montserrat de Barcelona i fundador de Ballets de Catalunya, Josep Clos (L’Escala, 1924) i Margarida Roca (Barcelona, 1927) han contribuït a salvaguardar la identitat de Catalunya a través de les danses tradicionals i l’ensenyament del català durant els anys més difícils de la dictadura de Franco. Han encaminat al llarg de seixanta anys tres generacions d’escalencs cap a la descoberta i el manteniment de la música i les danses catalanes. L’any 1948, juntament amb el compositor i músic Lluís Albert, van crear l’Esbart Dansaire, anomenat posteriorment Esbart La Farandola, amb el qual van participar representant Catalunya en diversos festivals a l’estranger com el d’Ashford, Anglaterra, el 1982, i el de la Selva Negra, Alemanya, el 1985, i des del qual han realitzat una rellevant tasca de recuperació de danses escalenques com el ball del drac, ball de pescadors, i la farandola, ball de carnaval. Josep Clos, a més a més, és autor del llibre Esbarts escalencs: 60 anys (1948-2008) i ha estat precursor en el camp del cine amateur.

Terrassa

Músic i organista, es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat i posteriorment als conservatoris municipals de Terrassa i de Barcelona. Estudià piano, orgue i direcció amb els professors Josep Caminals, Montserrat Torrent i Enric Ribó, respectivament. Ha fet recitals d’orgue als Estats espanyol i francès i també a la Confederació Helvètica, i habitualment pren part en el cicle Els Orgues de Catalunya. Com a organista acompanyant de l’Escolania de Montserrat ha fet gires de concerts per Europa, Àsia i Amèrica. Durant quaranta anys ha estat director del Cor Montserrat de Terrassa. Fundador de l’ Escola de Pedagogia Musical-Mètode Ireneu Segarra i de l’Associació Catalana de l’Orgue, és organista titular de la Catedral de Terrassa i professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Consell

Escriptor mallorquí, des de molt jove ha alternat el periodisme i la literatura i ha conreat diversos gèneres literaris, entre els quals la novel·la, la narrativa infantil, la poesia i el teatre, gènere en el qual ha destacat més. Entre altres obres, ha publicat Les contarelles d'en Pere Ferreguí (1979), Kabyl (Finalista del Premi Ignasi Iglésias 1984), Fumar d'amagat (Premi Teatre Principal del Consell Insular de Mallorca 1987), L'illa d'escuma rosa (Premi Ciutat d'Olot de narrativa infantil 1988), El cavall (Premi Ciutat de Mollerussa de novel·la 1992), Eclipsi per a un home sol (Premi Sant Carles Borromeu d'Andorra per a contes 1992), Fills de l'espera (Premi Recull de Teatre 1992), Concert de comiat (Premi Fiter i Rossell 1995), Fills del Raiguer (Premi Vila Martorell de poesia, 2005) i Irène Némirovsky (Premi Recull de Blanes de teatre, 2006). Cultivador assidu del gènere aforístic, l'any 2000 en publicà el primer recull al llibre Aforismes. Fogueró de Guaspires. Habitualment, col·labora a la premsa escrita de Mallorca i d'altres indrets dels països de parla catalana.

Canet de Mar

Llicenciada en antropologia i sociologia, va fundar i és directora de la Fundació Assistència i Gestió Integral (AGI), organització beneficoassistencial especialitzada en l’ajuda social a dones que pateixen violència de gènere. Des de la Fundació AGI, ha engegat programes d’integració social i suport a les dones, d’atenció a famílies monoparentals encapçalades per dones, de reinserció per a homes maltractadors, de rehabilitació d’agressors sexuals, i també programes de prevenció de la violència en la infància i l’adolescència. En el terreny cultural, ha estat directora de la revista local Rufaca de la Cerdanya, vicepresidenta de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), col·laboradora dels Quaderns d’informació municipal de Llívia, i membre del Patronat del Festival de Música de Llívia.

Benifaió

Mestre valencià que ha fet de l’ensenyament en la nostra llengua un dels seus objectius vitals. Fa vint-i-cinc anys, quan era el director del col·legi Trullàs de Benifaió, va aconseguir que s’hi implantés l’ensenyament en valencià i, des d’aleshores, continua fent trobades a la seva comarca, com a president de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera. President fundador i membre actiu d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, ha estat una de les ànimes del premi literari escolar Sambori, iniciativa nascuda el 1998 amb l’objectiu de promoure i difondre l’ús del valencià dins l’àmbit educatiu. President de la Fundació Sambori, creada el 2004 arran de l’èxit del certamen, ha ajudat que el Sambori arribés a tots els nivells educatius, des dels xiquets d’infantil i primària fins als joves de secundària, batxillerat, les universitats, les escoles d’adults i les escoles oficials d’idiomes. Des de fa uns tres anys, gràcies al suport d’Òmnium Cultural, el Premi Sambori també arriba a alumnes del Principat de Catalunya, de la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer. Josep Chaqués, així mateix, ha estat autor, coordinador i editor de més de cinc-cents llibres de text i ha coordinat l’àrea de literatura infantil i juvenil en valencià de l’editorial Edelvives.

Santa Coloma de Queralt

Arran del naixement de la seva primera filla, amb síndrome de Down, va començar a treballar amb empenta i dedicació per a la integració social i laboral de les persones amb discapacitat psíquica a la Conca de Barberà. És mare fundadora, gerent i secretària de l’Associació Pro-persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà (APRODISCA), creada el 1983 i que actualment ofereix diàriament serveis ocupacionals i terapèutics a prop de 125 persones amb discapacitat, i compta amb un equip tècnic i de suport de més de 50 professionals.

Elx

Persona clau en la creació del Casal Jaume I d’Acció Cultural del País Valencià a Elx, n’ha estat responsable durant els seus 10 anys d’existència, des d’on ha dut a terme iniciatives reeixides com l’Homenatge al Batalló d’Elx, el Correllengua o els Premis Jaume I. Darrerament, s’ha implicat en cos i ànima en la campanya contra el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià: va ser l’impulsor de la concentració de la Carrasqueta l’abril del 2007 per evitar el tancament del repetidor que dóna cobertura als Vinalopons i l’Alacantí i, recentment, des del tancament del repetidor, ha creat la Comissió de Ciutadans Pro-TV3 d’Elx.

Ontinyent

Mestra molt arrelada al país, fins a la seva jubilació al Col·legi Lluís Vives d’Ontinyent ha estat una educadora incansable que ha transmès als xiquets i xiquetes valencians durant quatre dècades la seva estima per la llengua, la cultura, les tradicions i la conservació mediambiental dels valencians. Creadora i potenciadora del programa Escoles Solidàries, és membre fundadora i presidenta de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, així com membre fundadora també d’Escola Valenciana, de la qual ha estat portaveu, i actualment forma part de la junta.

L'Alguer

Ciutadà alguerès que ha mostrat una constant fidelitat a la llengua catalana, el seu exemple en l’ús de l’alguerès ha estat la millor pedagogia a favor del manteniment de la llengua. Ha participat i s’ha implicat en els projectes de catalanització que s’han dut a terme a l’Alguer, com la delegació d’Òmnium Cultural i l’Ateneu Alguerès, i en la difusió de la cultura històrica de la ciutat entre la població, especialment amb relació a la figura del rei Pere el Cerimoniós. Ha ajudat decisivament en els processos de catalogació de les espècies botàniques i zoològiques de l’Alguer i la seva contrada, i en la valoració d’edificis i indrets tradicionals de la ciutat, com també ha contribuït al manteniment del seu ús, com és el cas de l’ermita de l’Esperança. Ha mostrat, així mateix, una actitud permanent d’acollida als catalans que visiten l’Alguer, als quals assisteix amb un esperit de servei exemplar.

Torroella de Montgrí

Creador i director de les Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí i iniciador del Festival de Música de Torroella de Montgrí, prestigiós festival que el 2005 va celebrar el 25è aniversari. Ha format part de la Comissió de Defensa del Ter i ha presidit el Casal del Montgrí. Ha estat director artístic de l’Auditori de Barcelona i del Festival de Músiques Religioses de Girona. És membre fundador i secretari general de la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya, en el marc de la qual dirigeix l’Aula de Música Tradicional de Catalunya.

Barcelona

Nascuda fa 80 anys, s’ha dedicat tota la vida a la promoció i la difusió del cant coral i la pedagogia musical a Catalunya. Ha participat com a pianista, cantaire i ajudant de direcció a la Coral Sant Jordi; ha participat en la fundació del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, en la fundació del Cor Llevant i de la Coral de Mestres de l’Escola de Lurdes, en la cofundació de la Coral Infantil l’Espurna, el Cor Juvenil l’Espurna i la Coral Mata de Jonc. S’ha dedicat intensament a la formació de direcció coral i a la formació musical de mestres d’infants. Ha promogut intercanvis corals a nivell nacional i internacional amb l’objectiu de difondre la nostra cultura.

Eina

Filla de Gilbert Grau, creador del Partit Federalista Europeu de Catalunya, va cursar estudis a Montpeller i Heidelberg i ha estat i és professora d'alemany i de català a Perpinyà, ja abans de la creació del Departament a la Universitat de Perpinyà. Molt compromesa amb la llengua i la cultura catalanes a Catalunya del Nord, ha participat en la Bressola, l’Associació Arrels, l’Associació Flama dels Països Catalans i l’Associació “No a Vauban a la Unesco”. L’any 2004, va ser una de les impulsores de l’exitosa campanya contra la proposta de Georges Frêche d’anomenar Septimània el Llenguadoc i el Rosselló.

Ciutadella

Estudiós de la llengua i la literatura catalanes de Menorca, ha estat impulsor dels quaderns de poesia Xibau, conseller de Normalització Lingüística (1979-1983) i conseller de Cultura i Educació (1983-1992) al Consell Insular de Menorca, diputat al Parlament de les Illes Balears (1983-1992) i actualment és membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC. Amb el pseudònim de Pere Xerxa, és autor, així mateix, d’una reconeguda obra poètica, a través de la qual ha volgut expressar les inquietuds col·lectives. El seu compromís cívic també s’ha manifestat a través d’una constant tasca articulista en mitjans d’arreu dels països de llengua catalana.

Barcelona

President de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, ha participat activament en nombroses iniciatives per a la normalització de la llengua catalana, en especial les vinculades a l'edició i la difusió del llibre en català, com la creació de la distribuïdora l'Arc de Berà i la Llibreria Ona, l'impuls de l'Editorial Pòrtic i la gerència de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Serra d'Or, així com en la introducció de l'ús del català en el món de la publicitat a través de Publicitària Catalana. Com a president del Gremi d'Editors ha impulsat fires del llibre a Barcelona.

Juneda

Militant d’Estat Català, durant els primers anys de la Guerra Civil va ajudar exiliats a passar cap a França, per la qual cosa fou detingut, i va formar part de la Brigada Mixta 132. En tornar de l’exili, es va traslladar a Tarragona, on, durant el franquisme, va continuar la lluita activista per les llibertats del nostre país. Es va involucrar en la creació del Club de Joves i va ser dels iniciadors d'Òmnium Cultural del Tarragonès. També va participar en l'organització de conferències i actes patriòtics a la llibreria La Rambla i va ser president de la Cooperativa Tarraconense des de 1977 fins al 1979.

Figueres

Després de cursar estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, el 1985 va crear la campanya "El piano a l'abast", que va portar a més de 130 poblacions catalanes. És l’autor d’orquestracions de les obres dels compositors vuitcentistes Josep Serra i Albert Cotó, i també és creador d’obres per a orquestra de corda, entre les quals el conte musical L’Estel Passerell i la Balada del Sabater d’Ordis. Ha estat convidat a dirigir orquestres d’Europa i Amèrica. És l'impulsor, fundador i director titular de l'Orquestra de Cambra de l’Empordà i de la Filharmònica de Catalunya.

La Font de la Figuera

Filla d’immigrants castellans de Salamanca, els anys setanta es va vincular al Moviment de Renovació Pedagògica, i va ser una de les primeres introductores del valencià a l’escola pública. Va apostar per un model d’escola “popular i valenciana” i, arran d’això, va ser represaliada i expulsada de l’escola de Barx i es va traslladar al col·legi Roís de Corella, de Gandia, on va acabar essent directora. Després de més de 30 anys de compromís pedagògic, lingüístic i de país, enguany es jubila. L’escriptor Víctor Gómez Labrado va convertir-la en la protagonista de la novel·la La mestra, publicada el 1995 i continuadament reeditada.

Salses

Deportat al camp de concentració de Dachau pels nazis i pel Govern de Vichy. President de l’Associació Porta dels Països Catalans, que durant més de 20 anys ha treballat per la construcció a Salses, al costat de l’autopista, d’una porta que simbolitzi l’entrada als Països Catalans. L’any 2003, gràcies a les subscripcions populars i a l’ajut de les institucions catalanes, i a pesar dels entrebancs burocràtics i polítics, es va inaugurar la porta, una monumental escultura d’Emili Armengol.

Real de Gandía

Mestre i pedagog, des de l’any 1969 ensenya català al col·legi Escola Pia del carrer de Carnissers de València. Ha estat tutor, coordinador i cap de departament al mateix col·legi, on, en uns anys especialment durs, es va convertir en exemple de pedagog compromès i de valencianista coherent. A les seves classes han après català i també a estimar el país, generacions i generacions de valencians del centre de la ciutat. Ha aguantat estoicament tota mena de pressions i coaccions. Ha estat, igualment, fundador o membre actiu de nombroses fundacions cíviques: sindicat STEPV, Acció Cultural del País Valencià, Centre Carles Salvador, Bloc Nacionalista Valencià i Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc.

València

Assessora jurídica de diverses institucions i entitats. Encarregada del Servei Jurídic d’Acció Cultural del País Valencià des de 1996. Conferenciant i ponent sobre temes de debat jurídic i drets lingüístics en diversos àmbits. Ha dut, i duu, nombroses causes a favor del respecte a la democràcia i, el que és més important, ha guanyat totes les causes jurídiques relatives a la TV3 del País Valencià i a la unitat de la llengua, incloent-hi la més recent davant del Tribunal Suprem espanyol que ha reconegut, després d’un procés de molts anys i sent ja una sentència inapel•lable, la unitat lingüística del català

Vilafranca del Penedès

Per la seva contribució a la represa de diverses activitats de signe catalanista al Penedès –la seva terra d’adopció– durant els anys més difícils. I molt especialment per la seva tasca ingent de promoció de la música coral. Va ser un dels impulsors de l’Agrupació Polifònica de Vilafranca exercint-ne la presidència (1957-70) i la direcció (1970-73), va formar part de l’equip directiu del Secretariat d’Orfeons de Catalunya i va participar en la creació de la Federació Catalana d’Entitats Corals. El 1976 funda la Coral Sant Sadurní, que dirigeix fins al 1989, i la seva filial infantil Els Gotims, i el 1990 la Coral Foix, a Torrelles de Foix, que dirigeix fins al 2004. És director de l’Schola Gregoriana de Vilafranca, que des de finals dels 80 fomenta la recuperació del cant gregorià. Des d’aquesta entitat, ha estat l’impulsor i organitzador de la 1ª Trobada de grups de cant gregorià de Catalunya, realitzada a Sant Cugat el 2005.

El Masnou

Advocat i historiador. President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Secretari de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de Col•legis d’Advocats de Catalunya Treballa des de fa temps en la defensa dels drets lingüístics dels catalans. Ha impartit cursos i conferències sobre història contemporània de Catalunya, la propietat intel·lectual i els drets lingüístics. Ha estat un dels principals instigadors del retorn dels papers de Salamanca a Catalunya, tant a través de la Comissió de la Dignitat com amb la publicació del llibre Els papers de Salamanca. L’espoliació del patrimoni documental de Catalunya (1938-1939). Ha publicat, a més, obres com La Generalitat en la història de Catalunya (1982), Història de Catalunya (1987) o Els drets lingüístics dels catalanoparlants (1990), juntament amb Francesc Ferrer i Gironès.

Palau-solità i Plegamans

Prestigiós novel.lista, autor teatral i traductor. Fill de Josep M. Folch i Torres. Entre els seus llibres podem destacar: La maroma (Premi Joanot Martorell 1956), La visita (Premi Sant Jordi 1964), Sala de miralls (Premi Ramon Llull 1982), Testa de vell en bronze (Premi Sant Joan 1997) i Contra el silenci (2006). Des de la Fundació Folch i Torres, situada a Palau-solità i Plegamans, treballa per difondre l’obra i el coneixement dels cinc germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres. La Fundació ha estat una de les promotores de l’Any Patufet (1904-2004), en el marc del qual ha publicat En Patufet, antologia i història i Pàgines Viscudes 1915, de Josep M. Folch i Torres.

L'Alguer

Mestra i treballadora per la llengua, ha realitzat una tasca incansable a favor de la normalització lingüística a l'escola i forma part de la delegació algueresa d’Òmnium Cultural des de la seva creació. Col·laboradora de la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Cultural de l'Alguer i l'Escola de la Tercera Edat, actualment és coordinadora del Grup de Mestres del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i està implicada com a docent i supervisora en el Projecte Palomba.

Barcelona

Dedicat al llarg de la seva vida a l’excursionisme i a l’escalada catalans, va ser president del Club Excursionista de Gràcia, dels Cantaires Muntanyencs i del Mountain Wilderness de Catalunya. Promotor de la Fira del Llibre de Muntanya, ha escrit diversos articles periodístics i llibres sobre muntanyisme. Admirador i deixeble de J. M. Batista i Roca, va ser secretari del Consell Nacional Català.

Xàbia

Presidenta de l'Associació Cultural Antoni Llidó, durant més de trenta anys ha fet tot el possible per tal d’esbrinar qui van ser els responsables de la "desaparició" a Xile del capellà valencià Antoni Llidó, amb la ferma voluntat de portar-los davant la justícia. També s’ha dedicat a conservar i preservar, des de l’arrelament al país, els valors cívics i educatius que el seu germà Antoni va defensar al llarg de la seva vida i va demostrar amb una dedicació absoluta als més necessitats.

Ciutadella

Filòloga i professora dedicada a la cultura i la llengua a Menorca, ha escrit molts articles i llibres sobre literatura menorquina, ha estat curadora de diversos volums i ha participat en nombrosos congressos filològics. En la societat cultural illenca, ha tingut i té càrrecs de rellevància a la Revista de Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis i la Universtitat de les Illes Balears

Artesa de Segre

Per la seva personal i valuosa contribució en el camp de l’arqueologia a la comarca de la Noguera, on ha descobert jaciments, ha participat en nombroses excavacions, ha estudiat els pous de glaç, els forns de calç, els forns de guix, les teuleries i les saleries de les Terres del Marquesat. Soci fundador de l’Associació Cultural “La Roureda”, ha presentat ponències en diversos congressos i ha col·laborat en activitats museogràfiques i pedagògiques.

Sant Feliu de Llobregat

Lliurada en cos i ànima a l’ajuda dels més desvalguts des de fa 25 anys, duu a terme l’acolliment de les persones que s’adrecen a Càritas a la parròquia de Sant Llorenç, a Sant Feliu de Llobregat. Capdavantera en les campanyes de recollida de joguines i d’aliments, ha ajudat a conformar un important grup de voluntaris i professionals dedicats a l’atenció i l’ajut socials.

Sabadell

Directora de la Fundació Acollida i Esperança, de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, que al barri barceloní de la Barceloneta duta una acció formidable a favor dels qui viuen al carrer sense família, dels qui pateixen problemes greus de dependència amb la droga o amb l’alcohol, dels malalts de la sida,etc.

Alpens

Per la seva personal i valuosa contribució a la continuïtat i l’expansió del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, al qual donà suport tothora, d’acord amb el bisbe Vic, sempre amatent a tots els aspectes d’aquella destacada activitat d’afirmació cultural catalana, desenvolupada fins al terme de la seva vint-i-cinquena edició en temps adversos per a la nostra cultura i de persecució de la nostra llengua.

Mataró

Professor de català de llarga trajectòria (va començar a fer classes de català durant la Segona República al Foment Mataroní), ha estat president de l’Associació Oblats, un dels impulsors de la Lliga del bon mot i membre destacat d’Òmnium Cultural a Mataró.

La Sentiu de Sió

Des de 1975 ha treballat a Sant Boi de Llobregat com a voluntari de diverses iniciatives socials, com l’Esplai Arrels, secretari de l’Associació de Veïns o l’Escola Popular d’Adults. Ha estat fundador i ànima des de 1985 de la Fundació Marianao, que duu a terme una tasca exemplar en el camp de l’educació, de l’atenció als joves i de la integració dels immigrants

Arties

Mestre de llengua i literatura catalanes, antic professor de l’Institut Narcís Oller de Valls, ha dut a terme una tasca exemplar en el camp de l’escoltisme com a precursor, entre d’altres, de l’Agrupament Escolta de Blancafort, ha publicat narracions i ha fet estudis de botànica, toponímia, sobre aspectes de la cultura popular com els balls parlats, i ha impulsat i ha dut a terme un labor extraordinària de restauració d’esglésies i ermites.

Barcelona

Paradigma de mestre lliurat a la tasca de formació professional i educativa a l’Escola Tècnica Professional del Clot, l’any 1932 s’incorporà a la Joventut Obrera Cristiana de la Federació de Joves Cristians i n’assumí el secretariat, membre de la Comissió Abat Oliba, fundador del Museu de Torrebesses (Segrià).

Barcelona

Per una densa trajectòria de servei al país com a advocat, economista, sociòleg i ornitòleg, que ha desenvolupat en les instàncies més diverses, com la reestructuració de la indústria cotonera catalana; la Institució Catalana d’Història Natural, que va presidir i des de la qual va impulsar el llibre Natura, ús o abús? Llibre blanc de la Natura als Països Catalans, document d'ecologia científica pioner a Europa; la col·laboració amb Pere Duran i Farell a Gas Natural; la secretaria del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, etc. Discret i eficient, ha estat clau en nombroses iniciatives culturals, com ara propiciar el diàleg entre Catalunya i el País Valencià, i la gestació d'Acció Cultural del País Valencià. Ornitòleg per vocació, fou col·laborador desinteressat de J. M. de Casacuberta a l’Editorial Barcino, on va publicar Els ocells de les terres catalanes (1956) i L’estructura econòmica de les terres catalanes (1963). És doctor en Sociologia per la Universitat de Ginebra (1963), títol que va obtenir amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne.

Dènia

Perquè ha posat generosament al servei del país la seva dedicació professional com a advocat, que el va portar a defensar patriotes valencians davant dels tribunals franquistes i, des de fa molts anys, a treballar des de l’ombra en tots els processos de dignificació nacional al País Valencià, amb una tasca continuada d'assessorament tan eficaç com discreta, i fins i tot anònima, a entitats com Acció Cultural del País Valencià, el Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma i les fundacions Ausiàs March i Josep Renau, entre d'altres, i per haver estat decisiu en qüestions com ara la defensa de la instal·lació de repetidors de TV3 o la conversió de l'edifici d'El Siglo Valenciano en centre d'irradiació cultural catalana al bell mig de la capital valenciana.

Fraga

Per una tasca vocacional i exemplar com a professor de primària i director d'escola a Santa Margarida de Montbui; com a impulsor de l’associacionisme cultural en defensa de la llengua catalana a la Franja de Ponent, on presideix, des de l’origen, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, amb seu a Fraga. És fundador i col·laborador de les publicacions Temps de Franja, Batecs i l’anuari Cinga, i ha impulsat accions cíviques a favor de la llengua, com jornades d’estudi, edició de publicacions, conferències de divulgació de la Franja, etc. També és autor d’una obra ja considerable sobre la llengua fragatina: Refranyer fragatí, Frases fetes, Les cançons de la nostra gent i Les motades de Fraga.

Barcelona

Per una dilatada activitat de trovador, rondallaire, cantant i sobretot promotor i animador del folk català, tasca que va iniciar l'any 1967 amb el Grup de Folk i que va continuar amb altres formacions emblemàtiques de la música popular, com Els Sapastres i l'Orquestrina Galana, fins a esdevenir precedent i inspirador del moviment de renovació de la cançó catalana d’arrel tradicional que més endavant donaria com a fruit el Festival i el Centre Artesà Tradicionàrius i que actualment ha afavorit que hi hagi grups i festivals de música folk arreu dels Països Catalans, que continuen la línia que ell va iniciar.

Llorenç del Penedès

Perquè, vinculat vocacionalment al món de la música, ha estat cantaire de l'Orfeó Català, secretari executiu de l'entitat i assesor cultural del Palau de la Música; directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya, de la Federació Catalana d'Entitats Corals, de la Fundació Pau Casals i de l'Escola de Pedagogia Musical; perquè col·labora i dirigeix la revista Catalunya Música; per una continuada tasca d'animació social al Centre Cultural de Llorenç del Penedès, i per ser autor, entre d'altres, dels llibres El cant coral a Catalunya, L'Orfeó Català: llibre del Centenari i Pedres Vives, i de nombrosos articles de divulgació musical.

L'Espluga de Francolí

Per la participació activa en associacions i entitats culturals tarragonines, en especial de la Conca de Barberà, com l’Arxiu del Monestir de Poblet; el Centre d’Estudis Locals de l’Espluga de Francolí, que presideix i des del qual ha organitzat diverses exposicions importants sobre prehistòria local, la Guerra Civil, la flora i vegetació, etc.; la comissió Pro-restauració de l’Església Vella, i els patronats municipals d’Iniciatives, de l’Escola-Taller i de la Cova de la Font Major, el muntatge museogràfic de la qual va projectar i dirigeix. Ha publicat nombrosos treballs monogràfics d'història de la Conca de Barberà, articles en revistes i llibres especialitzats, i és coautor de la important Història de l’Espluga de Francolí, en curs d’edició en sis volums.

Barcelona

Per la seva trajectòria de servei al país com a pedagog i impulsor d'iniciatives cíviques, educatives i pastorals, tasca que ha desenvolupat, des dels anys seixanta i des de la seva pertinença a la Companyia de Jesús, en la dinamització del Servei de Colònies de Vacances i de l'Escola de l'Esplai de Barcelona -que va contribuir a fundar-; la consolidació de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai i l'organització de l'associacionisme juvenil català en la Taula de Joves, i que ha continuat com a Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i, actualment, com a animador de diversos grups de joves i director de l'Escola Tècnica Professional del Clot.

Baó

Per la seva vinculació a gairebé totes les campanyes, lluites i moviments en pro del català a la Catalunya Nord; i perquè amb els seus consells professionals com a impressor i corrector, i la seva força de convicció, ha incitat força autors i editors que només publicaven en francès a fer-ho en català. Va coordinar el llibre Qui sem els catalans del nord i és secretari del Centre Cultural Català de Perpinyà.

Benicarló

Per la seva tasca com a responsable de la selecció catalana de futbol i per la seva col.laboració en diversos programes esportius de les ràdios i televisions catalanes, mitjançant els quals, i gràcies al potencial de convicció dels moderns mitjans de comunicació de masses, contribueix al prestigi de l'esport català i a la difusió i ús social de la nostra llengua.

Manacor

Per tota una vida consagrada a l'ensenyament i la promoció de la llengua i la cultura catalanes a diverses localitats de Mallorca, en especial amb la creació i direcció de l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor -destinada a divulgar, fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la nostra llengua i cultura-, on ha col.laborat en el reciclatge de mestres i professors; i perquè com a director del Servei d'Assessorament Lingüístic de l'Ajuntament manacorí ha donat suport a les campanyes municipals de normalització lingüística, a més de ser autor de diversos llibres sobre lingüística, toponímia, l'epistolari Alcover, etc.

Cantonigròs

Perquè amb la seva tasca docent de més de quaranta anys com a mestra de català a diverses escoles i al Centre Comarcal Lleidatà, entre d'altres, ha lluitat pel català a l'escola ja des dels temps més foscos, ha establert plans d'ensenyament de la llengua i ha produït materials didàctics basats en la cultura popular, com rondalles i cançons. A més d'una intensa dedicació a la correcció de textos a nombroses associacions, com a capdavantera en la promoció de la memòria popular de Jacint Verdaguer, la seva perseverança va ser decisiva per al manteniment de Vil.la Joana com a casa-museu del poeta.

Barcelona

Per una llarga trajectòria de pedagog i professor de català que el va portar a ser membre fundador de la DEC d'Òmnium Cultural i del seu Comitè Pedagògic i a participar, als anys setanta, en accions de catalanització de l'entorn de Barcelona, en especial Santa Coloma de Gramenet, on va contactar amb el món de la immigració castellanoparlant i, més endavant, la magribina, de les quals és considerat un agent d'integració eficaç i reconegut. Ha estat també un dels impulsors de les escoles Bressola a la Catalunya Nord, i és autor de llibres guardonats amb diversos premis de literatura per a nois i noies.

València

Per la fidelitat al país del seu treball com a registrador de la propietat, al Consell Valencià del Moviment Europeu i a la Comissió per a la Recopilació del Dret Civil Valencià; i per la seva acció militant a Lo Rat Penat, en la venda de llibres en valencià i en les campanyes per a l'ús del valencià en la litúrgia; per ser membre de diverses fundacions nacionalistes i dels Consells Populars de Cultura Catalana, haver participat en la naixença de les revistes Diàleg i El Temps, col·laborar en la instal·lació de repetidors de TV-3 arreu del País Valencià, i per ser autor de l'Informe jurídic sobre l'ús del valencià a les escoles, bàsic per a l'escolarització dels infants en el nostre idioma comú.

Palma de Mallorca

Per la seva tasca com a editor i continuador de l'Editorial Moll, que, amb el Diccionari Català-Valencià-Balear, és referència i senyera de l'edició en la nostra llengua als Països Catalans; i perquè col·labora en gairebé totes les iniciatives cíviques i culturals de les Illes, com l'Obra Cultural Balear, el Gremi d'Editors -que presideix des de fa molts anys- o el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, a través del qual participa en un bon nombre de les lluites per la salvaguarda de l'entorn natural illenc.

Moià

Per la seva llarga activitat com a sacerdot, gramàtic, docent i escriptor d'obres poètiques, d'història local i de gramàtica, entre les quals destaca la publicació, iniciada l'any 1968, dels manuals El català en fitxes, accés a la nostra llengua gairebé obligat per a milers d'alumnes i d'aspirants al professorat; aquestes tasques el van portar a ser membre de la Junta Permanent de Català i del consell consultiu per a l'elaboració de la nova gramàtica normativa de l'Institut d'Estudis Catalans.

Perpinyà

Perquè com a professora d'ensenyament secundari a l'escola pública francesa desenvolupa una tasca intensa i eficaç en pro de l'escola catalana, que abraça des de la incentivació i promoció de classes de català fins a la formació de mestres i l'elaboració de materials didàctics; la intel·ligència i fermesa de la seva tasca l'han convertida en l'ànima de la introducció del català al sistema educatiu francès i li han merescut de ser punt de referència i encarregada del català per part de la Inspecció Acadèmica del Departament dels Pirineus Orientals.

Barcelona

Per la seva obra com a pediatre i pedagog, sempre impregnada de voluntat de servei i de respecte envers l'infant i la societat; i també per la perseverant tasca de lingüista preocupat per divulgar i afermar l'ús de la llengua catalana entre els científics, com a redactor del Vocabulari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, director del Diccionari Enciclopèdic de medicina i autor de nombrosos llibres; i per ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i haver estat president de la Societat Catalana de Pediatria, de la Societat Catalana de Biologia i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

Terrassa

Per la seva infatigable labor com a membre de la Comissió Permanent de les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos, que ha contribuït a modernitzar i revitalitzar l'organització d'aquest fòrum anual d'erudits locals; i perquè des de fa quasi cinquanta anys i sense cap mena d'ajut ha format i manté oberta als estudiosos la que, avui per avui, és la més important biblioteca de temes locals i comarcals dels Països Catalans.

Agramunt

Per la seva exemplar fidelitat als Països Catalans, manifestada en una llarga militància que l'ha portat a esdevenir el més prolífic defensor de la llengua i la cultura catalanes a Andorra, on resideix -i on acollí durant molts anys la representació pràctica de la Generalitat exiliada-, fins a ésser reconegut com la persona que més hi treballa i pateix per l'idioma, al qual dedica, malgrat la seva edat, gran quantitat d'hores i d'esforç.

Alcúdia

Pel seu molt dilatat magisteri com a professor d'institut i mestre de llengua valenciana, reconegut i valorat per la seva continuada defensa del nostre idioma i del país, que l'ha portat a influir en nombroses generacions de joves escriptors i artistes, i ha contribuït a forjar vocacions nacionalistes a les comarques centrals del País Valencià.

Valls

Per la seva intensa activitat com a historiador, etnògraf, fotògraf, lingüista, editor i divulgador de la cultura catalana, que el va portar, entre altres iniciatives, a donar continuïtat, junt amb la seva esposa, a la meritòria Editorial Rafael Dalmau, i a formar part de nombroses associacions i entitats cíviques i culturals.

Guimerà

Perquè des de la seva condició d'eclesiàstic i rector de l'Espluga Calba, dels Omellons i dels Omells de Na Gaia promou iniciatives culturals, cíviques i socials al servei d'una comunitat eminentment agrícola, entre les quals destaca la creació de la pròspera cooperativa tèxtil John Fil, que dóna feina a més de cent vint persones i que beneficia el poble i tota aquella zona de les Garrigues.

Reus

Perquè, com a inspectora d'ensenyament, ha dut a terme una actuació continuada, exemplar i sense límits professionals a favor de l'escola catalana a les comarques de Tarragona, la qual és reconeguda i valorada molt positivament pels diversos àmbits del món educatiu: professorat i pares i mares d'alumnes.

Monòver

Per ser impulsor i protector de la cultura catalana a les comarques del sud del País Valencià i perquè la seva tasca al capdavant de moltes iniciatives ha estat i és fonamental per a la pervivència de la nostra cultura i la nostra llengua en una zona que corre un perill molt greu de despersonalització.

Vinçà

Per la seva exemplar fidelitat als Països Catalans i la seva militància catalanista, que exerceix com a llibreter i director de la Llibreria Catalana de Perpinyà, on desenvolupa moltes iniciatives d’animació cultural, com ara la participació en l’exposició Expolangues de París; i també per la seva continuada col·laboració en publicacions com El Punt, Catalunya Nord i Terres Catalanes.

Barcelona

En record i homenatge a tota una vida de servei a Catalunya com a infatigable promotor de l’ensenyament de la llengua catalana en els temps de repressió i de dictadura franquista durant la qual va crear la revista Cavall Fort i que, com a membre del Patronat de la Fundació Jaume I, fou un dinamitzador eficaç d’aquests premis, als quals va aportar la seva remarcable capacitat d’iniciativa, de consell i de coneixements.

Lleida

Per la seva intensa i exemplar executòria i els seus valors ètics com a catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida, i en nombroses entitats i iniciatives cíviques i culturals ciutadanes, com la fundació de l’Ateneu Popular de Ponent, l’Orfeó Lleidatà, el Cercle Francesc Eiximenis, la Creu Roja a Lleida i Òmnium Cultural, que n’han fet àrbitre i exemple, molt respectat, entre els lleidatans sensibles a la catalanitat. És autor, entre altres llibres, de diversos estudis sobre el sindicalisme català i de la història del CADCI.

Barcelona

Per la seva dilatada dedicació cívica envers la infància, la població marginada o amb mancances i la gent gran, que comença als moviments catòlics infantils i continua, des del 1953, a Càritas, on participa en la creació del Servei de Colònies de Vacances i l’Escola de l’Esplai; a Auxília, com a professor voluntari i president en el període 1975-1985 i a la qual encara representa a l’Estat espanyol; i a la Federació Catalana del Voluntariat Social, que va impulsar i presidir fins l’any passat i, des del 1993, representant Catalunya dins l’Association pour le Volontariat en Europe.

Sabadell

Per la seva lluita constant i exemplar per desvetllar i fer conèixer els problemes dels més febles i per construir una Europa on els drets de les minories siguin respectats i protegits, com a fundador i secretari general del CIEMEN, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions; amb la creació d’Acció Solidària pels Pobles, i les seves campanyes d’ajut a Bòsnia i Txetxènia; l’establiment d’un centre de documentació i un banc de dades bibliogràfic; la publicació d’articles, llibres i materials pedagògics; l’organització de seminaris i conferències, i la participació en diversos organismes internacionals.

Barcelona

Per la seva participació l’any 1986 quan en tenia només vint d’edat, en la fundació de l’Associació d’Amics de la Gent Gran, per tal d’atendre a domicili i gratuïtament persones d’edat avançada i desvalgudes, la qual és reconeguda i s’integra en la Fédération Internationale des Petits Frères des Pauvres, amb seu a París, que actua a França, el Marroc, els Estats Units, el Canadà, Irlanda, Mèxic i Alemanya, i per la seva dedicació als consells institucionals de Benestar Social i del Voluntariat.

Alacant

Per la seva llarga trajectòria de fidelitat nacional, iniciada de ben jove militant en l’anarquisme empordanès, escrivint en diaris i revistes llibertàries, fundant sindicats i participant en la guerra al front d’Aragó. Integrat al moviment nacionalista valencià, participa activament en la vida associativa i cultural d’Alacant fins a esdevenir referent obligat, i sovint solitari, en totes les iniciatives culturals al sud dels Països Catalans, com l’Associació Cívica per a la Normalització del Valencià, Acció Cultural del País Valencià, l’Associació Cultural Lloixa de Sant Joan d’Alacant i, més recentment, els Casals Jaume I d’Alacant i Elx i l’Associació de Veïns del Cap de l’Horta.

Lleida

Per la seva llarga dedicació a la música i a la difusió i animació del moviment coral arreu de Catalunya que el portà a dirigir més de trenta anys l’Orfeó Lleidatà i a ser cofundador dels Cursos Internacionals de Direcció Coral, dels quals han sorgit grups i personalitats eminents en el món musical. Exdiputat al Parlament de Catalunya, pertany a una nissaga que ha excel·lit en el camp de la música, especialment coral, i que ha deixat una petja ciutadana exemplar.

Arsèguel

Per la seva dilatada activitat com a etno-musicòleg i investigador de l’acordió diatònic que culmina amb la creació del Museu d’Arsèguel i l’organització, des de fa anys, de les trobades d’acordionistes del Pirineu. Ha publicat nombrosos treballs erudits sobre música popular; participa en el “Tradicionàrius”, en programes de ràdio i, més recentment, ha impulsat la creació de la “Ruta dels oficis d’ahir” que agrupa vuit museus temàtics de l’Alt Urgell.

Llombai

Perquè com a sacerdot i rector d’Alaquàs, i director de la revista SAÓ, de València, participa activament en la lluita per la pervivència de la llengua catalana als ambients eclesiàstics sovint refractaris a l’ús de l’idioma propi del poble al qual diuen servir, i ha impulsat l’edició de la Bíblia interconfessional en la modalitat lingüística valenciana i la distribució d’aquest llibre cabdal a les parròquies i escoles del País Valencià.

L'Espluga de Francolí

Perquè com a paradigma de tasca callada i poc coneguda, però eficaç i constant al servei del país, durant molts anys fou secretari del Casal de la vila i publicà cròniques, sempre en la nostra llengua i amb especial atenció al món pagès, a la revista “Joventut” de Valls. La seva disponibilitat com a corrector i professor de català és un tret remarcable d’un mestratge exercit infatigablement amb tenacitat i fidelitat exemplars i sense fer remor, que continua en la revista “El Francolí”, el Certamen Literari i qualsevol altra activitat local.

Capellades

Perquè a més de la seva dedicació professional com a propietària i directora d'una important empresa d’arts gràfiques, esmerça temps i esforç en la dinamització cultural de la vila, on fa deu anys va crear una associació destinada a acostar la música al poble i a promocionar els intèrprets joves mitjançant l’organització de concerts amb orquestres importants d’arreu del món, del Concurs Paper de Música de Capellades i del Curs Internacional de Música de Cambra; la promoció d’enregistraments, i altres activitats que ha potenciat amb la construcció d’un auditori annex a la seva indústria.

Barcelona

Perquè com a professor, poeta i traductor s’ha constituït en capdavanter de la difusió en anglès dels poetes i novel·listes catalans, tot mantenint una relació molt estreta amb la literatura que s’escriu en català. El seu assessorament i entusiasme són reconeguts pels seus companys i amics del PEN Club Català i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, essent un col·laborador inestimable i sovint desinteressat de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sueca

Per la seva aportació tècnica, sempre compromesa i sovint arriscada, a la captació de les emissions de TV-3 a les llars del País Valencià, sense la qual no hauria estat possible ni posar-les en marxa ni mantenir-les quan s’hi ha posat traves, com per exemple superant el precintat dels repetidors. Gràcies a la seva agilitat i saber fer, s’han pogut cloure amb èxit les iniciatives polítiques endegades els darrers tretze anys per defensar la presència de la televisió catalana al País Valencià.

Sabadell

Per la seva dedicació des de molt jove a l’ensenyament i la difusió de l’ús de la nostra llengua, activitat que l’ha portada a organitzar classes de català arreu de la ciutat i a participar en tota mena d’activitats culturals i cíviques com a presidenta de la delegació d’Òmnium Cultural en aquesta capital del Vallès.

Perpinyà

Perquè en ell s’encarna tota una nova generació de militants catalans compromesos en un moment clau per a la recuperació identitària de la Catalunya Nord, que es manifesta en la seva tasca com a professor de català; col·laborant en “El Punt” o en els llibres Qui sem els catalans del Nord i Els Països Catalans de la generació llibertat i en la seva participació en l’Associació Catalana d’Estudiants, sindicat que va presidir; en l’Associació per l’Ensenyament del Català (APLEC); en la Federació per la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes; en el “Correllengua”, o encapçalant les campanyes a favor de la signatura de la Carta Europea de Protecció de les Llengües Regionals i d’oposició a les traves administratives i polítiques centralistes.

Palma de Mallorca

Perquè, com a matrimoni compromès en la promoció i el recobrament dels signes d’identitat del país, s’han dedicat sempre junts i de forma desinteressada i constant a tota mena d’iniciatives socials i culturals, primer dins l’escoltisme i el guiatge; més endavant organitzant el grup Blanquerna, seminari de formació i estudis nacionalistes i, finalment, incorporats al secretariat de l’Obra Cultural Balear.

Barcelona

Per la seva tasca tenaç, abnegada, eficient i anònima a favor de la literatura catalana i de la incorporació a la nostra llengua de grans autors de la literatura universal, tot continuant l’obra iniciada juntament amb el seu espòs Joan Sales amb la col·lecció “Club dels Novel·listes.”

Manresa

Perquè com a sacerdot, actualment rector de Viver i Serratex, i poeta s’ha distingit per una catalanitat irreductible que ha manifestat a través de nombrosos llibres i dels seus escrits en el Full Diocesà de Solsona, que dirigeix des de fa vint-i-cinc anys, i de totes les seves intervencions públiques, en les quals, amb profund sentit pastoral i una eloqüència remarcable, dóna mostres de sòlida erudició i de gran fidelitat a l’Evangeli i al país.

Fornells de la Selva

Per la seva activitat exemplar com a arxiver de l'Arxiu Diocesà de Girona, on amb pocs mitjans i a còpia d'esforç personal ha aconseguit uns grans resultats, i també per la seva dedicació a la història, tant erudita com de divulgació, que l'ha portat a publicar una quarantena de llibres, i a ser considerat un dels investigadors més sòlids amb què compta l'Església catalana, i tot això subordinat a l'exercici ple de les seves responsabilitats pastorals i docents.

Perpinyà

Per haver fundat, o contribuït a fundar, entitats importants de la Catalunya Nord, com el Grup Cultural de Joventut Catalana; l'Esquerra Catalana dels Treballadors, primer partit polític català, i el seu portaveu "La Falç"; la Universitat Catalana d'Estiu; el Grup Pirinenc Rossellonès; el grup d'animació "Guillem de Cabestany" que va rellançar la cançó catalana a les comarques del nord; la Unió per la Regió Catalana (URC) per separar el Rosselló del Llenguadoc; les escoles catalanes "La Bressola"; el Foment 11 de Setembre, i per promoure, actualment, l'escoltisme nord-català.

L'Alguer

Per la seva militància catalana a l'Alguer, on fundà Ràdio Sigma, l'única emissora que ha emès en català a Sardenya i per haver establert ponts culturals entre els catalanoparlants d'aquella illa italiana i Catalunya; perquè, conscient que la llengua escrita consolida el coneixement oral, fundà la revista popular "Verd Alguer" i participa en les activitats d'Òmnium Cultural de l'Alguer amb dedicació i voluntat de concòrdia exemplars. Metge de professió, juntament amb la seva esposa promou el teatre popular i organitza el festival anual de cançó algueresa.

Barcelona

Per la seva tasca com a voluntària a Arrels, grup de servei de la Fundació Sant Pere Claver dedicat a atendre persones sense llar, omplir les mancances socioafectives, laborals o de salut que pateixen i ajudar-les a superar el desarrelament, tot oferint-los aixopluc en un Centre Obert, amistat, companyia i, quan és possible, el reciclatge i la motivació necessaris per a la seva recuperació personal i la integració social i laboral, alhora que promou la sensibilització de la societat envers els marginats.

Sant Llorenç Savall

Per la seva actuació com a sacerdot i rector de Gallifa, on ha fundat el primer Santuari del món dedicat a la Mare de Déu de l'Ecologia. Autor de nombrosos llibres, polèmics la majoria, el seu compromís envers la llibertat del nostre poble el va portar a ser present en molts dels esforços fets per enderrocar la dictadura; a ser processat pel Tribunal de Orden Público el 1963 arran de l'empresonament de Jordi Pujol; a ser un dels organitzadors de la manifestació de capellans del 1967, i a pertànyer al grup inicial de l'Assemblea de Catalunya, esdevenint així referent i model de diverses generacions de lluitadors catalans.

Manresa

Per la seva obra d'atenció dels minusvàlids psíquics com a director del Centre "Casa Nostra" de Sudanell, que ha transformat en una autèntica universitat laboral i de lleure interactiva on es multipliquen les experiències d'integració i on, a través dels seus mètodes, inobstrusius i inspiradors de confiança, reeduca no només els acollits, sinó, i molt important, les seves famílies, i on impulsa un centre per a disminuïts de la tercera edat; i perquè la seva tasca, així com la de formació d'equips d'educadors i monitors eficaços, l'ha portat a ser persona d'exemplaritat social notable, reconeguda i admirada en el món de l'assistència i la integració.

Barcelona

Per la seva dedicació exemplar al país com a monjo i antic prior de l'Abadia de Montserrat i la seva tasca com a director de la revista Serra d'Or, una tasca amagada i volgudament silenciosa, però important per a la cultura catalana que ha desenvolupat al llarg de més de trenta anys sense interrupció.

Prada de Conflent

Per la tenaç fidelitat a la nació catalana amb que participa en iniciatives de catalanització tan significatives com les escoles Bressola de Perpinyà i Prada de Conflent -aquesta fundada per ell- on es fa immersió lingüística total; en la lluita per aconseguir la instal.lació de repetidors que permeten la difusió de TV-3 i Canal 33 a la Catalunya Nord, o en la modificació del projecte de llei que ha legalitzat l'ensenyament en català a França.

Bellpuig d'Urgell

Per la seva tasca, sempre inspirada per una sòlida convicció catalana, com a promotor d'activitats a Bellpuig, a Barcelona -on formà part de l'Obra del Ballet Popular i del Centre Comarcal Lleidatà, del qual fou president- i a l'Espluga de Francolí, on ha impulsat la vida cultural i cívica de la vila. Com a responsable de la Residència Jaume I ha destacat professionalment per la seva dedicació i per les seves iniciatives d'animació de les persones grans que hi resideixen, amb projecció a totes les comarques tarragonines.

Alcàsser

Per la seva dinàmica i destacada activitat en pro de la llengua catalana en l'àmbit escolar i pedagògic, amb la fundació -fa més de trenta anys- de diversos organismes per a la renovació pedagògica i la normalització lingüística, entre les quals, més recentment, la Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyament Públic en Valencià i de la Federació Escola Valenciana que és actualment el moviment cívic més actiu i de més repercussió en la tasca de normalització lingüística al País Valencià, on organitza trobades que cada primavera apleguen desenes de milers de persones al carrer per a reivindicar la nostra llengua.

Palamós

Per la seva fidel dedicació com a sacerdot i rector de la Parròquia de Santa Eugènia de Palamós, on ha impulsat els treballs d'integració social i cultural dels immigrants, ha creat una llar de transeünts, una guarderia infantil, una associació de veïns i, a través de les classes de català, promou la convivència entre persones de cultura i raça diferents fins a fer-los esdevenir ciutadans de Catalunya perfectament arrelats a la nostra terra.

Castellar del Vallès

Per la seva dilatada tasca com a professor de català i la seva intervenció activa en múltiples iniciatives culturals sabadellenques com els Amics del Cinema, la delegació d'Òmnium Cultural, el Cine Club Sabadell i altres entitats que ha contribuit a crear, així com les seves aportacions a la Fundació Bosch i Cardellach, al Centre Excursionista de Sabadell, a la Comissió Municipal de Normalització Lingüística, a l'Arxiu Històric de Castellar del Vallès, etc.

Barcelona

Per la tasca d'integració cultural que realitza des de fa molts anys al barri de les Roquetes tot animant i impulsant activitats, en particular les relacionades amb les tradicions musicals populars de la nostra terra, les quals ha contribuït a difondre amb l'Agrupació Sardanista i Esbart Ideal d'en Clavé, la Banda Simfònica i Cobla Roquetenca, la revista "Rutllana"; i organitzant, des del 1968, l'Aplec de les Roquetes, un dels més prestigiosos i concorreguts de Catalunya.

Barcelona

Catedràtica d'Història Contemporània per la Universitat Pontifícia de Salamanca, on instaurà la Càtedra Jaume Vicens Vives per tal de promoure i actualitzar des del diàleg i la discussió un millor coneixement entre els pobles de Catalunya i Castella i les seves respectives cultures, mitjançant cursos de llengua i literatura catalanes, una biblioteca, l'organització de Setmanes Culturals i altres activitats de promoció, tasques que realitza amb gran vitalitat i entusiasme, tot superant les dificultats amb fidelitat exemplar al nostre país i a la nostra llengua.

Barcelona

Per la seva trajectòria d'advocat i pedagog consagrat a la protecció de la infància, -a la qual dedicà la seva tesi doctoral sobre la Declaració Universal dels Drets de l'Infant- i l'atenció als infants maltractats; i per la seva participació en la creació de "Rosa Sensat" l'any 1965 i de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau, i en d'altres entitats com la Fundació Internacional "Pro Pueris", la Coordinadora Catalana al Servei de l'Infant i la Fundació Artur Martorell, activitats que l'han dut a esdevenir una autoritat internacional en el camp dels Drets de l'Infant.

Perpinyà

Per la seva presència i dedicació sacrificada i exemplar a entitats imprescindibles per al redreçament de la Catalunya Nord, com la Federació de Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana i el Centre Cultural Català de Perpinyà -que ha presidit durant molts anys- tot aportant a aquestes tasques la seva capacitat d'humanista, d'impulsor de la unitat i de ferm defensor de la llengua, de la cultura i dels valors nacionals de Catalunya.

Ciutadella

Per la seva constància en el combat per la conservació de la identitat menorquina, que l'ha fet referència obligada i dinamitzador de tota mena d'iniciatives culturals -com les Joventuts Musicals de Ciutadella, que ell mateix fundà l'any 1958- i en la impulsió de la tan necessària participació col·lectiva, i perquè s'ha preocupat d'establir i de mantenir els vincles de relació, coneixement i col·laboració entre intel·lectuals, polítics i professionals de Menorca i Catalunya com a integrants d'una mateixa comunitat cultural.

Barcelona

De família aranesa vinculada a Barcelona, és un sacerdot compromès que exerceix el seu ministeri amb fidelitat exemplar al país i la seva gent, actitud que, essent rector de Sant Medir, el portà a fer-ne una parròquia oberta al barri i sensible als torbs d'opressió que patia el nostre poble, fins a esdevenir aixopluc de grups de diferent sensibilitat social i política com l'Assemblea de Catalunya, i de la fundació de les Comissions Obreres de Catalunya; o a ser un dels creadors, fa més de trenta anys, del Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits.

Barcelona

Per la seva dedicació de tota la vida a la promoció d'iniciatives culturales catalanes, especialment en el camp de l'excursionisme i la formació dels més joves en els valors patriòtics mitjançant l'estimació i el coneixement del país, tasca a la qual s'ha dedicat molts anys com a membre de la Unió Excursionista de Catalunya, on formà part del Consell General i de la redacció de la revista "Excursionisme"; pel seu treball en la difusió i el suport publicitari de la revista "Serra d'Or" i en la Junta Directiva d'Òmnium Cultural i, molt especialment, per la seva col.laboració continuada durant vint-i-cinc anys en l'organització de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants, com a membre del seu Secretariat Permanent.

Perpinyà

Per la seva vinculació, des de l'origen, a la primera escola primària catalana creada per l'associació Arrels; perquè actualment forma part del cos de mestres de l'Estat francès tot i exercir en una escola catalana i desenvolupar intercanvis culturals amb escoles de l'Empordà i de Barcelona; per la publicació de diversos articles en revistes especialitzades i haver traduït al català documents inèdits del moviment "Freinet"; i també per haver estat en l'origen de la constitució de la primera Agrupació Europea d'interès econòmic en el marc dels intercanvis i de la recerca pedagògica, que té per objectiu fomentar l'intercanvi escolar entre centres del Principat, del País Valencià, de les Illes Balears, de Catalunya Nord i d'Occitània.
Es dedica plenament a la seva tasca de servei a l'ensenyament del català i en català en una clara línia de fidelitat a la realitat dels Països Catalans, dedicació que ha fet de Laura Manaut un exemple del combat per la catalanitat a nivell pedagògic per a tota una generació de mestres a la Catalunya Nord.

Girona

Per la seva molt llarga i intensa militància com a activista català, que continua en plena activitat als 81 anys i que l'ha portat a participar en tasques tan diverses com la Federació de Joves Cristians de Catalunya i els Minyons de muntanya de Batista i Roca, en la seva joventut; en la Comissió Abat Oliba després de la guerra; en la creació de la llibreria Les Voltes; a participar en el Consell Nacional Català; en la implantació d'Òmnium Cultural a les comarques gironines; en la creació de la revista "Presència"; en les tasques de "Cultura en Ruta"; en les campanyes "Català a l'escola" i "Català al carrer"; en la difusió de programes en diversos mitjans de comunicació àudio-visuals i moltes altres activitats que l'han fet el típic "militant de tota la vida".

Barcelona

Per la seva trajectòria de lluitador per la cultura catalana iniciada de ben jove, a finals dels anys quaranta i en la clandestinitat més estricta, en el grup de joves nacionalistes que animava Joan Ballester i a través de la seva vinculació -sovint com a element directiu- a entitats i grups ben diversos, com ara el Foment de la Sardana de Barcelona, el Cercle d'Estudis Europeus, Franciscàlia, Solidaritat d'Obrers de Catalunya, Amics de la Ciutat i Òmnium Cultural. Participà activament en l'organització de l'acte multitudinari "Som una nació" al Camp Nou l'any 1981. Membre de la Comissió Organitzadora del Centenari de Pompeu Fabra, l'any 1967, s'integrà després, i fins avui, al Secretariat Permanent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

Campanet

Per la seva important actuació personal que l'ha singularitzat com a referent de qualsevol expressió de reivindicació nacional a Mallorca; pel seu mestratge, que l'ha fet exemple per als seus alumnes i una figura carismàtica entre el jovent, entre el professorat i envers el país, on és estímul i clau de nombrosos compromisos cívico-polítics, així com mobilitzador imaginatiu d'actuacions que reforcen la personalitat nacional de Mallorca com el grup Blanquerna; el suport decisiu en una etapa crítica de la revista "Lluc" o la seva tasca com a promotor d'"El Mirall", publicació mensual de l'Obra Cultural Balear; per la seva presència freqüent en col·loquis, conferències, taules rodones i homenatges; i també per la seva excel·lent obra de creació literària.

Llívia

Per la seva dilatada trajectòria d'animador cultural, que entre d'altres coses el portà a col·laborar en la fundació i la direcció de Ràdio Puigcerdà i a exercir com a corresponsal de diversos mitjans de comunicació d'abast nacional; a impulsar la formació del Museu Municipal on hi ha la famosa i antiga farmàcia de la Vila de Llívia, i a organitzar els concerts d'estiu que donaren lloc als festivals de música d'aquella població que en onze edicions consecutives han assolit un gran prestigi musical plenament consolidat; per la seva participació en la creació i la continuïtat de la publicació anual "Quadern Municipal" i, finalment, per la seva dedicació sacrificada i eficaç a promoure la construcció d'un orgue monumental sufragat per subscripció popular.

Perpinyà

Per la seva dedicació, des de fa molts anys, a l'ensenyament i a la difusió de la nostra llengua mitjançant l'organització de cursos de català per a joves i adults, cursos a distància per als catalans exiliats França endins, i sobretot amb la creació, al seu càrrec, de la Biblioteca Catalana de la capital rossellonesa.

Barcelona

Per la seva dilatada i intensa activitat com a llibreter i editor eminentment popular i de divulgació, com ara el conegut calendari o bloc Millà de sobretaula; i sobretot per l'arreplec i conservació del més complet arxiu teatral de Catalunya, base imprescindible i suport durant molts anys dels elencs teatrals d'afeccionats, tan arrelats a la nostra terra.

Premià de Mar

per la seva tasca com a il·lustrador i director artístic de Cavall Fort des dels inicis de la revista, i per haver-la feta amb un esperit obert, eclèctic i pedagògic, gràcies al qual diverses generacions de joves il·lustradors han vist esperonades les seves iniciatives; per la seva activitat docent com a professor i director de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i també pels nombrosos murals que ornen esglésies i edificis civils d'arreu del país.

Gandia

Per la seva activitat com a professor d'ensenyament secundari, exercida sempre en català; pels seus nombrosos estudis sobre comerç exterior i economia urbana i, sobretot, per la seva remarcable actuació com a director del Centre d'Estudis i Investigacions "Alfons el Vell", on porta a terme una intensa activitat cultural i editorial, tot promovent els intercanvis personals i institucionals entre les diverses terres catalanes, així com el coneixement de personatges i fets de significació inequívocament nacional, com el Tirant lo Blanc o els Borja, a més del projecte en curs de vertebració cívica i cultural de les comarques centrals valencianes.

Blanes

Per la seva coratjosa, esforçada i modèlica acció d'editar la revista "Recull" de Blanes, la qual, ja des del 1920 en què fou fundada, ha mantingut fins i tot en les èpoques més difícils, un alt nivell de qualitat literària i de fidelitat nacional, i com a promotor continuat i exemplar dels Premis Recull, uns dels més prestigiosos de Catalunya, a través dels quals han estat estimulades i fetes conèixer diverses generacions de joves escriptors.

Puiggròs

Per la seva tasca, silenciosa però monumental, de recerca i estudi de la petita història de les terres de ponent, amb la recuperació, recopilació i divulgació pedagògica de fets, costums, tradicions i llegendes lleidatanes, amb la qual tasca ha deixat una empremta profunda en aquelles comarques i, en especial, al Segrià. Ha cultivat també la literatura: poesia, història, llibre juvenil, etc.

Monistrol de Montserrat

Monjo de Montserrat, per la seva extensa i valuosa contribució a la recerca històrica dels Països Catalans en general i, en especial, de l'antic bisbat d'Urgell i el principat d'Andorra -on la seva obra és amplament reconeguda i valorada-, temes sobre els quals ha publicat nombrosos llibres i articles, i s'ha distingit sobretot en l'edició de documents i textos, així com en la direcció de revistes d'història de prestigi en els medis científics mundials.

Barcelona

Per la seva trajectòria professional com a fotògraf fidel a les realitats culturals catalanes fins a esdevenir un dels testimonis gràfics més significats d'un període particularment ric i difícil de la història del nostre poble, així com de tota mena d'iniciatives en el camp del teatre, de la música i de la recerca etnogràfica.

Sant Celoni

Per la seva actuació destacada com a divulgador dels valors naturals del Montseny i com a defensor d'aquell territori, a més d'altres accions de caràcter ecològic; és autor també de nombrosos articles i llibres en defensa de la vida animal i vegetal, i en definitiva, del patrimoni natural de la nostra terra.

Barcelona

per les seves múltiples i poc conegudes activitats de resistència cultural, iniciades tot just acabada la guerra civil amb l'ajut als presos polítics i serveis d'informació als familiars; per la seva participació en la represa de l'escoltisme a casa nostra i en la creació d'escoles catalanes i en la recuperació de Blanquerna, tasques en les quals col·laborà amb Alexandre Galí; i molt especialment, per la creació, l'any 1967, de la Fonoteca Històrica de Catalunya, que recull enregistraments àudio-visuals d'esdeveniments i parlaments de personalitats del món cultural, polític i social de Catalunya.

Barcelona

Per la seva activitat professional i científica, reconeguda universalment, al servei de l'antropologia i l'etnografia catalanes i en particular per la creació del Museu Etnològic de Barcelona -que dirigí al llarg de molts anys juntament amb la seva esposa Zeferina-; per la seva participació entusiasta en altres iniciatives museístiques, i per una tasca constant de divulgació de la història i la cultura tradicional de Catalunya.

Lluc

Prior del Santuari de Lluc (Illes Balears), per la seva activitat pastoral, menada sempre amb un sentit evangèlic i de fidelitat exemplar a les arrels i els senyals d'identitat del poble mallorquí, que tothora ha vetllat per mantenir i enfortir; per una tasca constant de divulgació en aquesta mateixa línia i pels nombrosos treballs de recerca històrica que l'han portat a pertànyer a les institucions acadèmiques més importants del país.

Barcelona

Per la seva tasca constant per l'extensió del coneixement del nostre idioma, expressada en treballs de difusió a través de mitjans informatius; d'ensenyament, amb la seva participació en la gramàtica "Signe" -instrument eficaç que aparegué quan era més necessari-; d'incorporació del català al nou llenguatge informàtic, i sobretot en la seva dedicació de molts anys a l'organització i la coordinació de classes de català arreu del país.

Gandia

Per la seva obra com a poeta i prosista ja prou important i reconeguda, i per una llarga militància en la lluita nacionalista al País Valencià, que culmina avui amb la promoció i l'animació dels actes que, arreu dels Països Catalans, commemoraran el cinquè centenari del "Tirant lo Blanc", una de les obres més universals de la literatura catalana.

Perpinyà

Incansable militant de la llengua que, amb entusiasme i discreció exemplars, s'ha distingit en la tasca de formació, dinamització i organització dels professors de català, els quals han d'assumir aquest ensenyament en les circumstàncies notòriament difícils que malauradament encara són pròpies de la Catalunya Nord.

Felanitx

Pel llarg testimoniatge de fidelitat que ha palesat en la seva tasca sacerdotal, com un dels principals impulsors de la litúrgia en català a Mallorca, i sobretot, en les seves obres d'història de Mallorca, de Felanitx (vila d'on és cronista oficial) i sobre l'església mallorquina, en totes les quals ha posat de manifest la seva profunda identificació amb la llengua i la cultura que ens uneix i ens és comuna.

Reus

Per la seva tasca ingent i continuada en l'ensenyament de la nostra llengua i en la formació de bon nombre de professors de català; pels seus estudis de toponímia i el seu mestratge en aquest camp i per haver estat un animador continuat d'iniciatives en defensa de la nostra identitat nacional.

Lleida

Per la seva dedicació exemplar i de molts anys a l'ensenyament de la llengua catalana i en català, amb l'organització de cursos de llengua i cultura i la seva participació en la preparació d'un cos eficient de professors de català que posteriorment prengué forma dins la JAEC i obrí camí a expectatives positives de normalització lingüística a l'ensenyament, tasques que realitzà des dels anys més difícils.

Barcelona

Per la seva dedicació, exemplar i callada, a la promoció dels valors del nostre país, i en primer lloc de la llengua catalana, especialment en l'exercici del seu càrrec de Secretari Executiu prop de la Junta d'Òmnium Cultural, funció que ha exercit sempre amb gran eficàcia i discreció, així com les gestions, sovint confidencials, que li foren encomanades en les èpoques més difícils de dictadura i clandestinitat.

Calaceit

Pel seu testimoniatge d'una catalanitat militant en una regió tan difícil com la Franja de Ponent, a la qual ha promogut amb coratge la nostra cultura mitjançant l'organització de cursos, conferències i tota mena d'activitats, així com la publicació d'estudis i obres de divulgació com els llibres "La Franja de Ponent", "Calaceit al s. XIII, una vila medieval entre fronteres" i "Toponímia de la vila de Pena-Roja".

Banyoles

Considerat com una de les figures cabdals del món de la música per a cobla, ha estat un ferm impulsor de la sardana i el cant coral, i és un dels compositors de sardanes més prestigiosos de Catalunya, model de tècnica rigorosa, inspiració i sensibilitat. La seva obra musical intensa i brillant, plena d'encerts, és unànimement aplaudida i reconeguda, així com la seva actitud de catalanitat exemplar.

Barcelona

Per la seva trajectòria d'investigador en el camp dels estudis verdaguerians, com a col·laborador de Josep Maria de Casacuberta i autor amb el seu mestre de l'edició de l'Epistolari de Jacint Verdaguer, així com per la seva exemplar actitud de servei mantinguda abnegadament i sempre d'una forma desinteressada.

Llorenç del Penedès

Fundat l'any 1889, durant aquest segle de vida ha realitzat una acció d'animació cultural molt meritòria en un poble petit de l'Alt Penedès, tasca que tingué un relleu encara més remarcable als anys més difícils de la postguerra, i que ha estat sempre obra col·lectiva i anònima de tot el poble.

Perpinyà

Per la seva llarga tasca, sempre realitzada benèvolament, de l'organització de cursos de català i la seva participació en nombroses iniciatives d'interès nacional, com el col·lectiu de professors de català per a adults, l'Esbart Joventut, el Molí Sardanista, el Centre de Documentació i d'Animació de Cultura Catalana, i altres activitats, en les dures condicions a què obliga la situació difícil per a la nostra cultura a Catalunya Nord.

Palma de Mallorca

Per la seva participació, constant i modèlica, en tota mena d'iniciatives culturals i molt especialment les orientades a dotar la joventut mallorquina d'elements d'estudi i reflexió sobre la història del país, l'economia i la seva projecció de futur, tasques que realitza a través del Grup Blanquerna, del qual és fundador i promotor.

Codalet

Per la seva llarga trajectòria de lluitador nacionalista al servei de la cultura catalana, portada a terme especialment a través de la seva exemplar dedicació com a professor d'ensenyament secundari de Prada, de les edicions "Terra nostra", i per haver estat durant molts anys l'ànima i el principal suport d'organització de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.

Elx

Arquitecte municipal que s'ha distingit com a restaurador de la catalanitat en la presentació i la promoció del "Misteri o Festa d'Elx", representació para-litúrgica de teatre medieval català, així com per la seva destacada participació en activitats com el Congrés de Cultura Catalana i el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Barcelona

Per la seva actuació incessant a favor dels disminuïts psíquics, duta a terme primer a l'entitat ASPANIAS i, des del 1965, a través de la societat cooperativa TALLER ESCOLA BARCELONETA, amb diversos centres de treball distribuïts arreu de Barcelona, en els que han trobat acolliment i una ocupació adient més de dos-cents cinquanta disminuïts psíquics, els quals hi reben una formació laboral i professional que facilita la seva integració a la societat.

Tortosa

Per la seva exemplar activitat de salvaguarda de la nostra llengua en una població i en una època de resistència i dificultats, durant la qual donà classes de català a l'Escola d'Art i actuà en català en el Jutjat, i molt especialment per la seva tasca com a organitzador i conservador del Museu-Arxiu Municipal i d'aquella ciutat.

Barcelona

Per la seva tasca persistent i eficaç de lluitador català irreductible en molt diverses iniciatives cíviques, ja des dels temps més difícils, com a impulsor i organitzador dels Focs de Sant Joan i altres activitats de la sectorial de Tradicions i Costums d'Òmnium Cultural i del "Memorial Onze de Setembre", a través del qual ha aconseguit de retrobar la capella del Fossar de les Moreres i d'iniciar-ne la restauració.

Barcelona

Per la seva actuació com a President de l'Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana i de la campanya "El País a l'Escola"; per la seva participació en la creació del diari "AVUI", i també per d'altres iniciatives culturals, com l'Agermanament Catalano-Occità.

Barcelona

Per la seva ja llarga activitat en el món editorial català, dins el qual ha estat el principal impulsor, a la postguerra, de la nova poesia catalana amb accions com la fundació de la prestigiosa col·lecció de poesia "Els Llibres de l'Ossa Menor", que ell creà i dirigí durant molts anys, el premi literari d'igual nom que després prengué el nom de Premi "Carles Riba"; la col·lecció "Les quatre estacions", etc. El jurat també ha valorat la seva acció com a promotor cultural, l'animació de nous valors literaris i, molt especialment, la realització d'una interessant tasca de pont entre escriptors catalans i gallecs, llengua a la qual el vincula el seu origen familiar.

Barcelona

Pel seu dilatat testimoniatge de fidelitat a Catalunya, especialment en dos camps tan remarcables com són la pedagogia i el teatre, en el primer dels quals destacà per la creació, l'any 1939, de l'Escola Isabel de Villena, avançada de la coeducació i de l'ensenyament en català ja en els difícils primers anys del franquisme. I, pel que fa al segon vessant de la seva trajectòria, per la seva destacada aportació en la formació d'actors i en l'exemplar traducció de nombroses obres teatrals, especialment de l'alemany, per la qual activitat se la pot considerar com la introductora a Catalunya de Berthold Brecht, Dürrenmat i Luckács.

Vinçà

Actual president del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. Li és atorgat aquest premi pel testimoni permanent de catalanitat que ha donat des de la seva jovenesa en totes les seves dilatades activitats -fou membre del grup "L'Alzina", de Montpeller, ja els anys quaranta- tot oferint sempre desinteressadament i incansable la seva col·laboració en la majoria de les tasques de recuperació cultural i cívica que s'han promogut en els darrers vint-i-cinc anys a la Catalunya Nord; per la seva participació a iniciatives com la Universitat Catalana d'Estiu, els congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i els d'Història de la Medicina Catalana; per la seva col·laboració permanent a diaris i revistes de la Catalunya Nord i per la publicació de gran nombre de treballs d'investigació i divulgació orientats a la salvaguarda del patrimoni artístic nord-català.

Barcelona

Per la seva dilatada activitat com a coreògraf, animador cultural, radiofonista i editor televisiu, amb especial rellevància pel que fa a la seva participació en la fundació de l'Esbart Verdaguer i l'Esbart Sarrià, i la seva col·laboració a la fundació de l'Obra del Ballet Popular; per la seva tasca com a promotor i inspirador d'actes públics d'homenatge a valors de la nostra cultura com Joaquim Serra i Pau Casals; la seva participació com a membre del Consell de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i, entre moltes altres iniciatives, la promoció de les primeres emissions de televisió en català "Mare nostrum" i "Teatre català", i del programa radiofònic "Paraula i pensament", iniciat l'any 1968, així com pel seu mestratge envers les noves generacions d'animadors culturals de la nostra terra.

Centelles

Per la seva destacada aportació a la nostra cultura com a editor de llibres catalans acomplerta, des de l'any 1940, a la ciutat de Mèxic, on resideix, amb una producció -de més de seixanta títols- que el situa al primer lloc entre els editors en llengua catalana de fora de Catalunya; per la seva persistent tasca d'impulsió de tota mena d'activitats destinades a mantenir la catalanitat i la cohesió dels exiliats d'Amèrica i llurs descendents, amb la seva constant dedicació a l'Orfeó Català de Mèxic i una continuada presència als mitjans de comunicació mexicans per donar a conèixer la realitat social, política i cultural del nostre país.

Barcelona

Per la seva decisiva aportació als inicis del moviment de la Nova Cançó Catalana; per la creació de bon nombre d'institucions i d'empreses pioneres en el camp de la cultura àudio-visual, com les editores de discs EDIGSA i CONCENTRIC, la primera Llibreria ONA de llibres i discos catalans i, molt especialment, la Cova del Drac, primera plataforma pública de reivindicació del català com a llengua normal dins el món de l'espectacle, a través de la qual ha contribuït a la professionalització de cantants en català, d'actors, autors i directors de teatre, etc. Entre moltes altres activitats, sovint arriscades, el Jurat ha tingut en compte les seves nombroses col·laboracions i mecenatges a gran quantitat de campanyes de recatalanització, com el seu impuls al concurs de Cantonigròs i, molt especialment, la intensa dedicació a l'associació "Amics de Joan Ballester", iniciativa seva, en una línia tenaç de defensa dels Països Catalans a través d'accions molt imaginatives i útils.

Vilassar de Mar

Pel seu mestratge i la seva hospitalitat, la qual va fer de la rectoria de Riells del Montseny un lloc de trobada de la resistència cultural en els temps més difícils de la postguerra, i fou així origen i refugi de moltes iniciatives.
La seva bonhomia i la força del seu lirisme com a poeta constitueixen un bell marc per a aquest representant de l'Església catalana, que ha donat tants i tants testimonis en favor del nostre poble.

Palma de Mallorca

Per haver viscut plenament la majoria de les iniciatives culturals nascudes a Mallorca en els darrers seixanta anys, per haver-hi mantingut un concepte clar i obert a tots els àmbits de les terres de llengua catalana, i per haver col.laborat ben aviat a la normalització lingüística amb el seu "Diccionari de l'Art i dels Oficis de la Construcció".

València

Per la seva activitat incansable i la seva actitud transparent i agosarada de militant compromès amb el poble treballador i amb l'ideal d'unitat i independència de Catalunya, manifestat des del País Valencià en un context especialment dur. Pel seu combat en diaris i revistes i a través del llibres de títols tan significatius com "Països Catalans i Llibertat" i "És molt senzill: digueu-li Catalunya". Per haver dirigit des del càrrec de vicerector els Estatuts de la Universitat de València, en els quals hom assumeix un clar compromís de catalanitat.

Reus

Per la seva actitud útil, valenta i constant com a ciutadà i pel seu treball rigorós com a científic, que l'ha fet autor de prop de dos-cents títols entre llibres, estudis i opuscles, i col·laborador en institucions tan remarcables com la Societat Catalana de Geografia, les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos i l'Institut d'Estudis Catalans, de la Secció de Filosofia i Ciències Socials del qual és membre numerari.

Barcelona

Per la seva llarga dedicació, desinteressada i gairebé anònima, a una gran diversitat de promocions culturals, entre les quals destaca especialment la del teatre por a nois i noies, que l'ha empès a organitzar, durant vint anys, els cicles de teatre Cavall Fort, els quals ha fet possibles arreu de Catalunya, aconseguint alhora la participació de grups de teatre de tots els Països Catalans.

Barcelona

Per haver estat l'ànima i l'apòstol d'una tasca social i formativa exemplar, al barri d'Hostafrancs de Barcelona, durant més de mig segle. Per haver format nombrosos deixebles, molts dels quals han adoptat una ferma actitud de servei envers el nostre poble gràcies a l'exemple que ell els donà amb la seva religiositat i catalanitat, amb el seu lliurament personal, ple de modèstia i de senzillesa. Una bibliografia força extensa, dedicada a temes educacionals i històrics, ha estat ara enriquida amb el llibre "Fidelitat a Catalunya", un títol que escau perfectament al seu autor.

Barcelona

Per la seva participació constant en entitats ciutadanes d'arrelada tradició educativa, tals com el Centre Excursionista de Catalunya i l'Orfeó Català, de la junta dels quals ha estat membre i continua essent-ne col·laborador entusiasta, així com per la seva silenciosa però abnegada col·laboració a l'Arxiu de la Masia Catalana i altres iniciatives cíviques.

Barcelona

Per la seva llarga dedicació a l'ensenyament de la llengua catalana i l'assessoria lingüística d'entitats de molt diversa mena; per la seva dedicació al recobrament de les nostres tradicions, així com per la seva continuada tasca d'edicions lingüístiques i poètiques.

L'Alguer

Per la seva llarga i intensa executòria com a lluitador nacionalista en aquell enclau de l'illa de Sardenya, on perviu el nostre idioma en circumstàncies molt precàries.

Perpinyà

Per la creació i el manteniment del Museu Català de les Arts i les Tradicions Populars "La casa pairal", del Castellet de Perpinyà; i per la seva continuada tasca d'impulsió d'iniciatives catalanistes.

Tremp

Per la seva llarga trajectòria com a professor de català i impulsor de l'ensenyament de la nostra llengua; per la seva col·laboració en la formació lingüística de locutors i guionistes de les emissores catalanes de ràdio i televisió; així com la seva constant participació en qualsevol iniciativa destinada a fomentar la presència de la nostra llengua al carrer i en la vida de relació.

València

Per la seva col·laboració exemplar en les activitats del Secretariat de l'Idioma de València i molt especialment per la seva tasca com a director de la revista "El Temps", una publicació de qualitat, la tasca de la qual és realitzada en circumstàncies difícils.

Maó

Director i ànima de l'Enciclopèdia de Menorca, obra ingent a la qual dedica la seva vida, a part les altres múltiples activitats culturals que realitza a través de l'Obra Cultural Balear.

Barcelona

Per la seva continuada dedicació a la promoció del teatre català, activitat en la qual ha esdevingut un dels noms inqüestionables i respectats per tothom.

València

Per la constant vocació catalana de la seva obra de composició musical, reflectida en múltiples poemes corals, cançons, òperes -com "Vinatea" i "La filla del rei barbut"-, etc.

Barcelona

Per la seva dedicació, abnegada, silenciosa i sovint desconeguda, gràcies a la qual ha estat possible la realització i la continuïtat de la prestigiosa revista SERRA D'OR.

Girona

Per la seva abnegada tasca de restauració del call jueu de Girona, que ha permès el ressorgiment i la promoció internacional d'aquest a través del Centre Isaac el Cec, i per moltes altres iniciatives culturals impulsades dels anys cinquanta ençà.

Perpinyà

Per la seva ja llarga trajectòria de publicista i filòleg, i com a promotor de la llengua i la cultura catalanes al Rosselló, mitjançant els seus llibres i articles i l'animació constant d'institucions com el GREC (Grup Rossellonès d'Estudis Catalans) del qual és fundador, la Universitat Catalana d'Estiu, etc.

Palma de Mallorca

Per la seva tasca cívica i cultural entre el clergat de Mallorca, tasca que ha estat decisiva per moltes de les actituds preses en favor de la cultura dels Països Catalans; per la seva gran constància en la catalanització de la litúrgia i el seu esforç per donar continuïtat a la revista "Lluch", accions que el fan una de les persones que més han treballat per la identitat cultural de les Illes.

Perpinyà

Per la seva lluita en pro de la unió d'esforços nacionalistes a la Catalunya Nord, a través de la Federació d'entitats catalanistes, i per la seva participació en iniciatives tan remarcables com la fundació de les escoles maternals Arrels continuades després per les Bressola, les emissions de Ràdio Arrels, etc.

Barcelona

Per la seva abnegada dedicació, de tota una vida, al servei de l'Institut d'Estudis Catalans; per la seva participació, en circumstàncies ben difícils, en tasques patriòtiques i humanitàries i per la contribució, sempre generosa, a la catalogació bibliogràfica i a la difusió d'aquesta catalogació a través de Serra d'Or i altres publicacions.

Castelló de la Plana

Per la seva permanent actitud a favor dels drets culturals i lingüístics dels Països Catalans i per la seva destacada participació en la defensa d'aquests drets al País Valencià a través del programa radiofònic "Nosaltres, els valencians", el més antic en català al País Valencià; per la publicació de llibres d'ensenyament; per la introducció del català als instituts d'ensenyament mitjà i per haver estat sempre un dels activistes més notoris en la lluita per la catalanització de l'escola.

Montblanc

Per la seva obra ingent, idealista i desinteressada, en la recuperació del patrimoni arquitectònic i monumental de la vila de Montblanc, on dirigeix des dels inicis el Museu-Arxiu de la vila i comarca i intervé en la reconstrucció del recinte emmurallat; per la seva participació en la reconstrucció del monestir de Poblet i, sobretot, en la formació del seu primer museu, i per la seva col·laboració en multitud d'estudis i treballs de recerca.