Mostrant: 84 projectes

Pàgines

Els anys difícils de la postguerra: fam i misèria a Olesa de Montserrat

Modalitat: Alumnes
Josep Daura Casanovas, alumne de 2n de batxillerat de l'Institut El Castell - Esparreguera
Aquest treball se situa al poble d'Olesa de Montserrat en la immediata postguerra (1939-1952) i s'estudien dos dels aspectes bàsics de la vida quotidiana: l'alimentació i la salut. Es vol aprofundir en les condicions alimentàries de la població, en les cartilles de racionament dels aliments durant el règim franquista, la constant misèria i fam i en l'actitud i resposta de l'Estat. S'intenta, a més a més, donar resposta a certes preguntes i fer una valoració de la política econòmica del règim durant la primera etapa del franquisme.

L'acolliment d'infants

Modalitat: Alumnes
Núria Vilalta Nájar, alumna de 2n de batxillerat de l'Institut Antoni Pous i Argila - Manlleu
Es tracta d'un treball rigorós i actualitzat sobre el sistema d'acollida d'infants a Catalunya. S'intenta donar una visió total del procés, des de les primeres entrevistes i tràmits necessaris fins al moment final de l'acollida. Es detallen i comenten les diferents incidències, problemes i inconvenients que sorgeixen durant les diferents fases i s'intenta donar resposta a tots aquells dubtes no resolts.

Trepitgem el carrer per construir el futur

Modalitat: Alumnes
Pol Rifà Llimós, alumne de 2n de batxillerat de La Salle Manlleu - Manlleu
Estudi sociològic que vol comprendre la societat a partir de tres eixos simbòlics: el carrer, la festa i la revolta. El carrer com a símbol d’humanitat, la festa com a símbol de comunitat i la revolta com a símbol de llibertat.

Estudi sobre l'ús social del català dels alumnes nouvinguts de l'institut Martí l'Humà

Modalitat: Alumnes
Aïda Moyà, alumna de l’institut Martí l'Humà - Montblanc
El meu treball de recerca parteix, per una banda, d’una part teòrica, que es basa en l’estudi de la llengua catalana i el recurs de l’aula d’acollida. I per altra banda, la part pràctica es divideix en dos: el primer, tracta sobre l’ús social del català en el alumnes immigrants i, el segon, sobre l’ús social del català dels alumnes nouvinguts de l’aula d’acollida del meu centre escolar. L’objectiu del treball és el d’analitzar la situació actual de la llengua catalana aplicada als immigrants i, amb més atenció, a l’alumnat nouvingut del centre.

Manifestacions religioses als carrers de Valls

Modalitat: Alumnes
Jana Olivé, alumna de 2n de batxillerat de l’institut Jaume Huguet - Valls
El meu treball de recerca analitza totes aquelles manifestacions religioses de tradició popular que es poden observar simplement passejant pels carrers de Valls. Aquestes manifestacions són producte de l’activitat del poble, representacions autèntiques que han sorgit de les creences religioses de la gent i que no formen part d’una organització eclesiàstica. Aquestes manifestacions inclouen l’art religiós, és a dir, les arts plàstiques visibles pels carrers, i la religiositat popular, com ara les processons. L’art religiós que descric l’interpreto artísticament i simbòlicament.

Passat i present del teatre selvatà

Modalitat: Alumnes
David Pintaluba, alumne de 2n de batxillerat de l’institut Joan Puig i Ferreter - La Selva del Camp
El treball pretén ser una aproximació al fet teatral a la Selva del Camp, des de l'Edat Mitjana fins al segle XXI. En descrivim els principals objectius: 1. Contextualitzar el fet teatral selvatà en relació a la història del teatre a Catalunya. 2. Establir els diferents períodes o etapes en què el teatre ha estat present a la Selva. 3. Relacionar el fet teatral antic (medieval, barroc, romàntic) amb l'actual. 4. Ressenyar les diferents associacions selvatanes relacionades amb l'activitat teatral ( segles XX i XXI). 5.

Passat, present i futur del flabiol. Tradició i progrés

Modalitat: Alumnes
Isabel González, alumna de 2n de batxillerat del col·legi Les Alzines - Girona
La possible pèrdua del flabiol, protagonista amb el tamborí a la cobla, m'ha dut a investigar la història per verificar si aquest binomi ha existit sempre. Per conservar aquesta tradició catalana i obrir nous horitzons, analitzo si seria factible i beneficiós incloure'ls en altres àmbits musicals, i proposo l'electrificació del flabiol. La metodologia ha passat per la bibliografia, la webgrafia i la pràctica tecnològica en el camp de la informàtica i l'electrònica.

La Farga Catalana al Ripollès

Modalitat: Alumnes
Núria Hom, alumna de 2n de batxillerat del col·legi Escorial - Vic
El treball de recerca de l’alumna Núria Hom i Serra és un estudi en profunditat del món de la farga catalana al Ripollès. L’autora ha realitzat una recerca exhaustiva sobre el funcionament de la farga catalana, a través de la consulta bibliogràfica i de l’assistència a demostracions de farga, forja i carboneig. Però sobretot ha dut a terme un extens treball de camp en què ha catalogat tots els vestigis d’aquesta activitat metal•lúrgica al Ripollès, que ha ampliat a la primera matèria –amb una visita a la majoria de mines de la comarca- i al combustible.

Celeste Inconstància

Modalitat: Alumnes
Jordi Rafecas, alumne de 2n de batxillerat de l’institut de l'Arboç - L'Arboç
“Celeste inconstància”, com el seu títol suggereix, se centra en l’astronomia, i té aquest títol perquè tracta diferents fenòmens astronòmics que no es mantenen constants. Aquest treball es pot considerar dual, o bé dos treballs de recerca englobats en un, amb temes i objectius sense cap més lligam que l’astronomia. El “treball nocturn”, se centra en estrelles variables. Mitjançant el mètode d’Argelander, s’intentarà com a objectiu d’aquest treball nocturn trobar el període de variabilitat de dues estrelles variables.

Foc i tradició: la Colla de Diables del Prat de Llobregat

Modalitat: Alumnes
Pau Ruiz, alumne de 2n de batxillerat de l’institut Salvador Dalí - El Prat de Llobregat
El Treball de Recerca Foc i tradició té com a objectiu difondre la història de la Colla de Diables del Prat de Llobregat, que al llarg dels seus 32 anys d’existència ha creat molts dels actes que trobem en aquest moment en el calendari festiu del Prat de Llobregat, amb els objectius d'enriquir el teixit cultural de la ciutat i d’aglutinar gent de procedència diversa. És per això que per tal de facilitar la comprensió dels qui el llegeixin, està dividit en dues grans parts.

Pàgines