Veus d'un temps

Alumnes de 5è i 6è de primària de l’escola Bordils - Bordils
Durant els darrers dos cursos, els alumnes de l’escola han estat explorant el seu poble, investigant els espais i oficis que els semblaven més interessants, recuperant la memòria dels avis, fotografiant i filmant les persones, tradicions i records. Aquests dos anys de treball es realitzen en el marc del programa Comenius Regio ‘Descobrint i construint el patrimoni local i europeu a través de la comunicació audiovisual’, un projecte de l’Ajuntament de Bordils, l’Escola de Bordils i l’Associació A Bao A Qu en associació amb la Câmara Municipal de Maoita, l’Agrupamento de Escolas José Afonso i l’as. Os Filhos de Lumière. El treball que es presenta parteix de la investigació sobre els refugis antiaeris que, un grup de deu alumnes de cicle superior, van realitzar entre el setembre del 2013 i el febrer del 2014 i conclou amb la projecció i presentació de les seves descobertes en el mateix camp d’aviació. Aquest grup de joves van recuperar la memòria de la Guerra Civil a través de records d’aquells que eren nens i joves durant la guerra: els veïns de Bordils Pilar Almar, Josep Estragó i Martí Julià, i amb la col•laboració del poeta Ricard Creus, que llegeix un dels seus “36 poemes a partir del 36”. El projecte ha suposat una aportació important pel que fa a l’ús de les eines cinematogràfiques i de l’audiovisual però, sobretot un apropament a l’entorn: espais, oficis i treballs que s’estan perdent i records vinculats a la nostra història i és que, “les ferides de la guerra ressorgeixen tant al paisatge com en el record de molts, com deixen palès els refugis als voltants del camp d’aviació del Pla de Celrà i com recullen els testimonis d’alguns avis que la van viure”(Jordi Camps i Linnell, 20/06/14 Punt Avui) ELS REFUGIS DEL CAMP D’AVIACIÓ Iniciem el projecte llistant aquells espais del poble que volem conèixer més: l’antic safareig, els vivers, la llera del riu, ... L’antic camp d’aviació i els refugis antiaeris es presenten com un indret molt atractiu amb un interès històric rellevant, tots han sentit a parlar de la guerra civil espanyola a casa i sobretot, entre la gent gran, però en parlen amb una lleugeresa pròpia d’aquells a qui els queda molt lluny i coneixen poc què significà aquell període de la història del nostre país. Un cop localitzat el camp i situats els diferents refugis que el voregen, ens decantem per visitar el, popularment conegut, refugi dels guatlleros: es troba en bon estat i net de males herbes -hi podem entrar, la qual cosa ens atrau molt-, es troba en el terme municipal de Bordils -la majoria es troben al poble veí de Celrà- i és desconegut per la majoria de nosaltres. Aquest primer contacte amb l’espai es fa amb molt de respecte, coneixem la funció dels refugis i ens comencem a imaginar què podia sentir la gent que es movia per aquell espai. Llibretes i càmeres de fotografiar ens permeten recollir paraules i imatges, cada nen/a es passeja en silenci, deixant que l’espai l’impregni d’impressions que, més tard, a l’escola, recuperarà i li serviran per escriure una petita vivència. Aquella primera visita al refugi desperta preguntes, neguits, necessitats,... i sense adornar-nos-en comencem una recerca d’informació trepidant a través dels documentals “Aeròdrom 311” i “Catalunya sota les bombes”, de lectures dels arxius històrics municipals i del libre El camp d'aviació de Celrà, 1936-19392 ( Rossel, A. Taller d’Història de celrà, 1996. Monografia que explica la història de l’aeròdrom que va existir durant els anys de la Guerra Civil espanyola.) , de la visita al museu d’Història de la ciutat de Girona així com els refugis antiaeris del Jardí de la Infància d’aquesta mateixa ciutat. Després d’aquest període d’investigació sentim la necessitat de trobar i parlar amb supervivents d’aquesta guerra i aprofitar aquests testimonis, cada vegada menys, per contribuir a recuperar la memòria històrica. Volem gravar-los i fer una peça audiovisual, però ens cal reflexionar molt sobre la proposta: què volem que ens expliquin?, com volem que sigui la trobada?, com generarem conversa?, quin espai és el més idoni per l’encontre?, qui són els millors candidats?, busquem relació entre els diferents testimonis?,... La visualització de diferents extrets de films documentals i successives visites al refugi ens ajuda a concretar la proposta de gravació. Registrem gairebé dues hores de conversa, fem un centenar de fotografies, gravem una desena de plans d’espais buits i, cerquem l’oportunitat d’enregistrar com l’autor del “Del cel blau va ploure cendra…” recita aquests commovedors versos del poema que ens acompanya, sobretot, al llarg d’aquests moments en què les veus de gent del poble prenen protagonisme. El treball que prossegueix suposa seleccionar allò més interessant i muntar la peça amb el programa Premiere, part del procés molt costós tenint en compte el munt de material generat. L’equilibri entre decisions que hem de prendre tot el grup (selecció de fotografies, de plans, d’aparició de plans, de veus en off, de lectura de textos, títol, ...) i muntatge de la peça en grup de tres o quatre, agilitza un procés llarg de creació audiovisual. L’exposició ‘Descobrim Bordils: exposició i recorregut pel poble’ que conclou el projecte del programa Comenius Regio ens ofereix l’oportunitat de mostrar la peça i explicar les nostres descobertes a tothom de l’escola i del poble que ho desitgi, una experiència que els alumnes recorden molt positivament i que vincula els aprenentatges escolars amb l’entorn i la història del seu poble i país.