Ull, canvi i acció

Ull, canvi i acció és un projecte que pretén facilitar als alumnes la integració d’un seguit de valors i pràctiques encaminades a aconseguir una societat més justa i comprensiva a través del llenguatge audiovisual. L’objectiu principal d’aquesta experiència és utilitzar el llenguatge audiovisual, que als alumnes els és proper i engrescador, com una eina didàctica que els permeti promoure el coneixement d’altres realitats culturals i socials, així com el fet migratori. A la vegada la tècnica audiovisual permet crear agents multiplicadors en la convivència i la tolerància, fomentant valors com l’amistat, la ruptura de prejudicis, l’esforç, l’autonomia i la responsabilitat. D’ON PARTIM ? Amb l’arribada fa uns anys d’un important nombre d’alumnes procedents d’altres realitats socioculturals, les tasques docents del nostre centre s’han anat adaptant a aquesta nova situació escolar. Per altra banda, la ràpida expansió de la societat de les noves tecnologies digitals propicia un entorn en el que la imatge audiovisual ha esdevingut un eina bàsica que cal aprofitar en la docència per a la construcció de valors. El nostre centre compta amb una llarga tradició per part dels alumnes i membres de l’equip docent en la realització de projectes audiovisuals. Aquest projecte neix amb la voluntat de potenciar aquest interès i aprofitar-lo com un recurs didàctic que amb el temps s’ha anat introduint en el currículum com a matèria optativa fent de treball audiovisual esdevingui un element fonamental de la nostra pràctica educativa. QUÈ FEM ? L’experiència didàctica que presentem consisteix en una estada en un país del qual provenen alumnes d’origen estranger del nostre institut amb la finalitat de gravar un documental. Els participants d’aquesta experiència són estudiants de tercer d’ESO i de primer de Batxillerat, els quals realitzen els seus treballs de recerca. Abans del viatge els estudiants realitzen una matèria optativa on aprenen a emprar un seguit d’eines tècniques bàsiques que intervenen en la producció audiovisual. Es familiaritzen amb la càmera, amb el llenguatge audiovisual i amb l’edició d’imatges. També es duen a terme diferents tallers per conèixer la realitat social, cultural i política del país que es visitarà, així com les costums i tradicions. Durant l’estada al país en qüestió, els alumnes es documenten, filmen, entrevisten, prenen notes, etc., amb la idea de realitzar un documental que posteriorment ells mateixos editen, amb el suport docent pertinent. L’edició es duu a terme durant el curs següent. Un cop enllestit es presenta dins la mostra de documentals d’Olot Olot.doc i després a diversos centres escolars, entitats associatives i mostres audiovisuals. Els països que es visiten s’escullen en funció de la procedència de la major part dels nostres alumnes d’origen estranger. El projecte s’està realitzant des del curs 2006-2007 fins a l’actualitat. S'ha realitzat una trilogia al Marroc, un a Cuba, un a l’Índia, un a Gàmbia i un a la Xina. El primer documental porta per títol 1498. Olot-Marràqueix. Es van treballar quatre àmbits concrets: educació, religió, família i oficis, a les zones de Marràqueix, Fes i Xaouen. El segon porta per títol Històries de vida i es va centrar en històries de vida d’alumnes del nostre institut i en la convivència amb joves que participen en el Programa Catalunya-Magrib. Es van visitar les ciutats de Fes, Nador i Tànger. El tercer documental es titula Tu tens rellotge, jo tinc temps i el tema central va ser la literatura i el desert. Aquest cop es va potenciar la creativitat de cada alumne i el descobriment del desert com a font d’inspiració artística i literària. De Marràqueix es va fer una ruta per diferents pobles passant per Aït-Benhadou, Tinerhir, Mellab... fins arribar a Merzouga, una de les portes del desert. El quart documental es titula El meu avi viu a Cuba. Aquesta vegada ja no es visità el Marroc, sinó Cuba i es van treballar les històries de vida de tres alumnes d’origen cubà que van tornar al seu país per primera vegada des que van arribar a Catalunya. Les ciutats que es van visitar foren Santiago de Cuba i L’Havana. A la cinquena edició vam anar a l’Índia. El documental es titula Txaló-Txaló. En ell es mostra el retorn d’en Kamal al seu país després de 2 anys i el de la Pardeep, que des dels 9 anys que fa que viu a Catalunya no havia tornat mai a l’Índia. A la sisena edició es viatja fins a Gàmbia. El títol del documental és Em diuen Tubab on vam viatjar acompanyats de l’Ami i la Fatu. Una d’elles descobreix les seves arrels per primera vegada i coneix les seves àvies. A la setena i última edició el destí és la Xina. Allà la Zhihui i en Yun ens van presentar les seves famílies i ens van ensenyar l’escola on anaven de petits i el barri on van créixer. El documental resultant d’aquesta experiència porta per títol Un dia, tres hiverns. Aquest curs l’experiència fa un parèntesi per poder dedicar temps a preparar la traducció dels documentals i poder-ne fer difusió arreu.