RESTAURANT DRAC

ALUMNES P4A I TUTORA (SUSANA LLAMAS LUMBRERAS) - ÒDENA
Qui ens hauria dit que al mes de setembre començaríem triant el nom de la classe i acabarien al mes de juny convertint l’aula en un autèntic restaurant, on vindrien els pares a dinar de veritat. Com en tots els inicis de contes: "Hi havia una vegada uns nens i unes nenes que havien de triar un nom per a la seva nova classe. I després de parlar, d’opinar, van votar. El guanyador va ser “Rínxols d’Or”... I així va ser com vam començar el nostre projecte. Vam treballar una mica els óssos i com no, vam classificar (gran, petit i mitjà), vam comparar i tot semblava que ens dirigiríem a treballar els animals. Però els nens són imprevisibles i el nostre projecte va fer un gir: els ossos del conte van marxar de casa a fer un passeig perquè les sopes que la mama ossa havia preparat cremaven molt i no se les podien menjar. Com es fa un sopa? Quins ingredients porta? Comencem a investigar, comencem a cuinar. A l’hora de sortir fem entrar als pares i mares a la classe a tastar les sopes que hem fet. Però no tothom pot venir perquè treballen i que podríem fer perquè tothom vingui a la nostra classe? DONCS UN RESTAURANT!!! Comencem. Què hi ha en un restaurant? Qui hi treballa? Què podem fer? I poc a poc el restaurant va anar agafant forma: fent estovalles, preparant menús, mirant cartes, preparant les taules, fent la beguda, fent-nos els diners i també les targetes de crèdit per pagar... Molta feina per endavant però que s’anava fent amb moltes ganes i il.lusió. I llavors va arribar el gran dia, amb molts nervis a la panxa però també amb moltíssima il•lusió vam començar a cuinar, a preparar els primers i segons plats. La classe se’ns va quedar petita. Allà hi eren tots els pares i mares , fins i tot hi havia alguns avis que no es volien perdre la gran inauguració. Tots/es havien fet mans i mànigues per assistir-hi: demanant festa, canviant torns, musulmans en ple ramadà... Com nosaltres tots eren una pinya, es feien fotos plegats abans d’entrar... La porta es va obrir, el cartell ja hi deia “OBERT”, els clients van començar a entrar, anaven seient mirant atentament tot al seu voltant. Dues hores allà dins, dues hores de molts riures, de molta cordialitat i sobretot de molta emoció. Dues hores que van ser el reflex de tot allò que vam estar treballant durant tot un curs sencer. Aquí us deixem algunes de les opinions que ens van donar els pares: “A nosaltres des del primer moment, que la mestra ens va comentar lo del restaurant ens va fer moltíssima il•lusió i a la mateixa vegada una gran expectació per saber fins a on podien arribar uns nens de 4 i 5 anys alhora de fer un restaurant i fer-nos a tots els pares i mares el dinar; i la veritat és que va ser tot un èxit, els nens estaven súper il•lusionats i ho van fer súper bé el mateix dia de la inauguració i tots els dies previs amb tota la preparació per poder fer realitat el "Seu Restaurant". La veritat és que va ser un projecte molt interessant en què els nens i nenes, van aprendre molt i s'ho van passar súper bé, gràcies a la ajuda de la mestra que els va anar guiant per poder arribar a l’objectiu final. Avui encara el Roger, agafa la carpeta de p4, busca el seu davantal i juga a fer de cambrer al seu Restaurant.” (Mare Roger) “Primero, felicitar el gran trabajo realizado por todo el equipo. Encontré una gran complicidad entre todos los compañeros de clase. En todo momento se vio mucho compañerismo y todos sabían lo que tenían que hacer. Me quedé muy sorprendida de la buena organización del equipo. La comida la encontré buena y sinceramente “no las tenía todas conmigo”. Una gran presentación Sinceramente os felicito a todos” (Mare Aníbal) “En mi opinión, el Restaurante fue una experiencia buenísima. No creo que se iguale como experiencia para los niños, con esa cooperación entre ellos, ilusión, diversión. También a la profesora porque fue todo perfecto. Yo me sorprendí por la organización de los críos, tanto cocineros, camareros y recepcionistas. Y encima la comida buena de gusto; preparación de los platos y decoración. Para mí todo genial. Una gran felicitación en todo.” (Pare Aníbal)