Presència de cançó protesta a Catalunya i País Valencià

Gemma Bartrés Vidal - Granollers
El treball de recerca que presento té com a principal tema els grups musicals que se'ls podria catalogar d'alguna manera com a «grups compromesos» i que formen part del panorama musical català i valencià. He volgut investigar sobre aquest tema perquè personalment m'agrada molt i és una qüestió que té un lloc en la meva vida quotidiana; és per això, que vaig pensar que seria interessant i que gaudiria més d'aquesta recerca si era un tema que em motivava bastant i al que estava i estic molt enganxada. Una de les meves inquietuds, des de sempre, ha sigut fer una investigació que tingui alguna cosa relacionada amb la música ja que per a mi la música ho és tot i un detonant molt potent. A més a més, m'agradaria treballar, en un futur, fent reportatges o documentals sobre temes determinats i per això aquesta és una de les altres raons per la qual vaig decidir tirar endavant aquest projecte. Cal remarcar que, tot i estar bastant implicada personalment en aquest tema, en tot moment d'aquest treball de recerca he volgut ser sempre el més objectiva que he pogut ja que no vull que sigui un treball on doni la meva opinió sobre el que pensen o deixen de pensar aquests grups o afavorir una posició o una altra; he volgut fer una investigació el màxim d'objectiva possible i sense pretexts sobre el tema i les qüestions que em presento. Pel que fa al vessant més estrictament de treball d'investigació, vaig creure oportú escollir aquest tema perquè és un tema que està en contínua evolució ara actualment i això em donava més facilitats i un grau de «no saber què passarà demà» molt interessant que feien la investigació poc avorrida. Aquesta etapa de descoberta contínua va durar des del gener de 2016 fins a principis de juny del mateix any. En tot aquest temps, vaig contactar amb els grups musicals que em van semblar més interessants i que li podien donar més rigor al treball presentant-los a tots unes preguntes bastant semblants girant al voltant de la hipòtesi: «Hi ha més presència de cançó protesta al País Valencià que a Catalunya». En alguns casos, el contacte va ser immediat amb algun dels components que formaven el grup en qüestió, però en alguns casos, vaig tenir intermediaris i terceres persones que coneixien a algun component que van ser qui em van ajudar a contactar per a fer les entrevistes com podria ser el Xavi Angulo de la productora «Propaganda pel Fet!» o la Sandra Tello de la revista «Enderrock» entre altres persones. Quan em vaig plantejar fer les entrevistes als grups musicals, tenia clar que m'havia de moure bastant i desplaçar-me, així com anul·lar compromisos o classes, i això és el que vaig fer, volia entregar-me al 100% en aquest treball i no m'importava ja que estava veient que m'estaven sortint unes oportunitats úniques de poder parlar amb gent amb qui mai hauria imaginat parlar i era una cosa que vaig agrair molt i hi vaig donar molta importància ja que, com he dit abans, volia fer el treball el més verídic i rigorós possible, i si estudio uns grups musicals en concret no hi ha res més verídic que parlar amb ells mateixos. De manera que mirava de trobar el moment oportú, ja fos abans o després d'un concert, en una presentació d'un disc, en uns assaigs o simplement quedant personalment amb ells. Per les entrevistes, enregistrava l'àudio de l'entrevista amb la gravadora del meu mòbil i intentava gravar les imatges amb una GoPro sempre que la situació m'ho permetés; a més a més, portava imprès un paper amb totes les preguntes que volia fer i em donava carta blanca per una dos més preguntes que se'm poguessin ocórrer en aquell moment. Pel que fa a la part del País Valencià, s'ha de remarcar que vaig tenir més dificultat per a poder contactar amb grups musicals per no tenir-hi tanta proximitat territorial, és per això que vaig fer més entrevistes a grups musicals catalans que no valencians. Tot i això, vaig poder comptar amb l'amabilitat d'un dels grups valencians més emergents i importants actualment com és Aspencat i amb un grup més jove com és Auxili en una de les seves estades a Catalunya. Vaig tenir molta sort d'obtenir moltes respostes i vaig veure com la gent mostrava interès per l'enquesta i em preguntava pel meu treball de recerca. Es podria dir que el 100% de les persones a qui vaig proposar de fer l'enquesta van acceptar encantats i aquest fet em va agradar molt, tot i que les respostes no fossin com esperava. Molta gent va mostrar inseguretat i dubte quan els parlava de grups valencians, fins i tot quan assistien a un festival amb presència de grups valencians i amb un d'ells com a cap de cartell. Tot i això, estic molt contenta amb l'experiència que vaig tenir fent aquestes enquestes, no només pel treball, sinó de manera més personal, ja que vaig gaudir molt parlant amb altra gent del que m'agrada i comprovant el que sabien. Al final, vaig tenir un total de 100 respostes perquè vaig considerar que era un nombre significatiu i rodó al qual podia donar un sentit. El mètode que he emprat per elaborar tot el treball ha fet que la seva estructura no sigui la usual i això ha provocat que no estigui explícitament format de dues parts separades, sinó que una, la que es pot considerar més teòrica, es barreja amb l'altra, la que és el treball de camp. D'aquesta manera, en tot moment del treball faig referència tant a la part conceptual com a la part pràctica sense diferenciar-les perquè considero que és la millor manera de presentar la meva recerca. Quan vaig començar a plantejar-me aquest tema, tenia moltes hipòtesis plantejades que giraven al voltant d'aspectes diferents sobre els grups de música catalans i valencians que es podien considerar compromesos. Però hi havia molts subtemes que m'interessava tocar com per exemple investigar sobre com havien anat guanyant popularitat els grups valencians a Catalunya des dels anys noranta. Finalment em vaig decantar per la següent hipòtesi, afirmant des d'un primer moment que: «Hi ha més presència de cançó protesta al País Valencià que a Catalunya» Vaig creure oportú escollir aquesta hipòtesi ja que era el tema que més m'interessava abraçar perquè com ja he dit abans, estem vivint un moment d'evolució d'aquest tipus de música cada vegada més fort i ràpid tant a Catalunya com a València i volia entendre quina era la relació que tenien aquestes dues regions dels Països Catalans i com aquest component de lluita en la música es desenvolupava en els dos àmbits ja que d'alguna manera estava veient com al País Valencià encaraven les cançons d'una manera diferent que a Catalunya i volia saber què era. Els objectius que em marco en aquest treball de recerca són els següents: • Conèixer la presència de la cançó protesta a Catalunya i València • Descobrir les raons de la seva existència • Saber fins a quin punt s'assemblen els grups catalans i valencians i es poden considerar combatius pel que fa a estil de música, ideologia política, manera de dir les coses, llengua, objectius… • Distingir com és la rebuda a València i a Catalunya per part del públic. • Descobrir si tenen uns referents semblants i de quina regió són • Analitzar com manifesten el seu missatge, si és directament o indirectament • Saber quins grups recolzen el procés independentista • Intentar saber quines són les reivindicacions en cada grup • Conèixer el paper que juguen els grups en el panorama combatiu valencià i català però que canten en castellà • Analitzar el perfil d'oients que tenen aquests tipus de grups Primerament, cal mencionar que durant aquesta recerca, he fet ús de dos tipus diferents de fonts d'informació que considero important diferenciar. Per una banda, he utilitzat fonts primàries. Aquestes s'han concretat a l'hora de fer entrevistes, enquestes i observacions personals sobre el tema; per altra banda, també he utilitzat fonts secundàries, per exemple en els moments que he utilitzat Internet, llibres i documentals per a completar la informació. Per dur a terme tots aquests objectius que em proposava i per validar o refutar la hipòtesi vaig decidir intentar, primerament, contactar amb gent que em pogués ajudar a posar sobre la taula i acotar més la meva investigació ja que tenia moltíssimes idees i necessitava assentar-les i decidir quines eren les que més m'interessaven pel que fa al treball. Vaig començar a enviar correus electrònics als mateixos grups i a les seves productores per tal que em poguessin concedir una entrevista per al treball, ja que des d'un primer moment vaig pensar que el treball tindria molt més rigor i que seria més creïble si podia aconseguir parlar de primera mà amb les mateixes persones que van compondre les lletres les quals eren un dels motius de la meva recerca. Sense gaires esperances que pogués obtenir una resposta, em vaig sorprendre de l'amabilitat i la disposició d'ajudar-me que van tenir els primers grups musicals que els vaig enviar els correus. En aquesta acollida al meu projecte de treball cal destacar la Sandra Tello, periodista de la revista musical «Enderrock». Ella em va ajudar a acotar el tema i a donarme una opinió externa en els inicis de la meva investigació, que es remunten cap al desembre de l'any passat, 2015, així com també em va indicar com podia arribar a contactar amb certs grups musicals i com encarar-ho tot plegat. A partir d'aquí, vaig tenir la gran sort de poder anar fent entrevistes als que eren els grups musicals principals del meu treball de recerca. Vaig escollir aquest mètode perquè em permetia fer un recull d'informació adient a un treball que volia que fos de caire qualitatiu. En la selecció de grups per a les entrevistes, vaig intentar triar diferents grups amb distintes trajectòries i amb el discurs no tant semblant. Pensava que això em permetria contrastar més les respostes i veure diferents punts de vista i assolir els objectius que m'havia proposat. Tot i que tenia l'oportunitat de realitzar més entrevistes, vaig decidir finalitzar les entrevistes amb 2 grups valencians i 5 grups catalans ja que em van donar la informació necessària per als meus objectius i no necessitava tenir-ne més. Per altra banda, vaig decidir anar una mica més enllà, i tenir una opinió d'un expert/crític musical, és per això que vaig voler entrevistar també l'Albert Puig perquè em donés una mirada més externa i crítica. A més a més, vaig contactar també amb la directora del Canet Rock, la Gemma Recoder, qui em va ajudar a explicar-me el funcionament del festival i els seus inicis. En total, vaig poder realitzar 9 entrevistes a: Soto de Pirat's Sound Sistema, Arnau Aymerich d'Ebri Knight, Albert Puig, Titot de Brams, Els Catarres, Ivan Gosp i Kiko Tur d'Aspencat, Esteve d'Auxili, Gemma Recoder del Canet Rock i a Alguer Miquel de Txarango. El contingut complet de les entrevistes el podeu trobar transcrit a l'annex i a les que faig referència en molts punts del desenvolupament del cos del treball i de les quals he tret la major part de la informació. Vaig decidir que aquest treball fos un treball bastant qualitatiu, en el que volia que la visió de les persones expertes o de dins dels propis grups hi tingués un valor essencial, però també vaig considerar important tenir alguna dada estadística amb números sobre el tema treballat; és per això, que vaig passar una enquesta, que també podreu trobar a l'annex, pels Batxillerats de diferents escoles de Granollers amb qui tinc relació, com per exemple l'escola Cervetó o l'EMI. Per tal de que fos més àmplies les respostes, vaig decidir passar aquestes enquestes també a adolescents externs, triats aleatòriament i que formaven part de diferents territoris tant del País Valencià com de fora dels Països Catalans i que sabia que em podrien respondre bé a l'enquesta presentada. D'aquesta manera, podia tenir respostes de diferents punts del territori i de visions diferents. Volia completar aquest recorregut metodològic, em va semblar oportú afegir-hi la meva pròpia visió i experiència. Per això, aprofitant que durant l'estiu tenia planejat assistir al festival musical «Canet Rock», vaig trobar interessant passar un altre tipus d'enquesta més enfocada al festival, però sempre tenint en compte la hipòtesi: «Hi ha més presència de cançó compromesa al País Valencià que a Catalunya», aprofitant també que va ser una de les edicions amb més presència de grups valencians. Paral·lelament a tot això, cal destacar que he anat llegint el llibre «Totes les cançons parlen de tu» del cantant del grup Obrint Pas, que vaig trobar interessant pel que fa al passat històric de València i el qual em va ajudar a entendre'l més. També vaig fer ús de dos llibres que parlaven d'Ovidi Montllor i Estellés així com també vaig visionar diversos documentals sobre la censura de la cançó del segle passat i altres entrevistes televisives o per ràdio que m'interessaven per complementar. Tot queda referenciat en l'apartat de Fonts d'informació. Cal comentar que l'anàlisi i interpretació de les enquestes realitzades tant les del Canet Rock com les generals, està situat a un dels apartats finals del treball. No obstant, les preguntes de les enquestes que parlaven sobre la popularitat d'Ovidi Montllor les he situat juntament a la part mes teòrica i històrica del treball on parlo d'ell ja que he considerat que tenia una relació molt directa amb el que explicava i he cregut que tindrien molt més sentit comentar-les allà. De manera que la metodologia que he emprat, s'ha anat creant en funció de les necessitats que detectava per tal de poder assolir objectius i refutar o validar hipòtesi. En tot cas he de dir que he orientat la recerca de manera que em fos possible la triangulació de la informació.