Marxar per un somni

Aritz Agramunt Moreno, Jan Blancaflort Asturiano, Leila Cuello Busquets, (...) - Esparreguera
Marxar per un somni és el treball realitzat per un grup de nois i noies de cinquè en l’entorn d’un projecte més general dedicat als nòmades. Els humans, d’alguna manera, sempre hem estat nòmades. Fins i tot després del procés de sedentarització del Neolític, grans masses de persones s’han desplaçat (i encara es desplacen) per motius diferents però amb un mateix objectiu: trobar una vida millor, unes condicions de vida més dignes, més segures. Tot investigant el significat de la paraula nòmada sorgeix el terme èxode rural, i busquem què vol dir. De la recerca i de la conversa amb els nois i noies surten intervencions com aquestes: - Es refereix a la migració de la gent jove del camp a la ciutat. - Aquest procés és molt antic i es va accelerar amb la revolució industrial. - Va passar a la segona meitat del segle XIX. - És molt especial perquè canvies de residència, de professió: treballaven de pagesos i pastors i quan van a la ciutat troben altres feines. - Marxen del camp perquè hi ha menys oportunitats i les màquines fan la seva feina. - La diferència entre un èxode rural i un èxode és que els primers marxen de campo per anar a la ciutat i els segons marxen per una guerra o per falta de menjar. - Als anys 50 i 60 van marxar molta gent d’Andalusia, d’ Extremadura, i altres llocs, més d’un milió i mig de persones van arribar a Catalunya amb un tren que es deia el Sevillano. - Si la migració és molt lluny marxen els homes primer i si la distància era més curta marxaven les dones. - La taxa de natalitat va augmentar perquè la població era més jove. - Moltes vegades la gent de la ciutat menyspreava els camperols que havien arribat i ells no s’acabaven d’adaptar a la ciutat. - A la part antiga de la ciutat hi vivien els que ja hi eren, els que venien es quedaven a la part de les afores. - Molts pobles van quedar abandonats. - Als anys 1920 i 1930 van venir dent de Murcia i Albacete. Mirem el vídeo: Èxode del camp a la ciutat sobre l’origen del barri de Bellvitge. Quan seguim la conversa amb els nois i noies ens adonem que quasi la totalitat de la classe té un pare/mare o avi/àvia que ha arribat a Catalunya en aquests anys. Per aprofundir en el tema, els nois i noies dissenyen una sèrie de preguntes per saber com havia estat l’experiència i registrem les converses en vídeo i/o àudio. Les històries que descobrim tots plegats no ens deixen indiferents. Posen de manifest unes sensibilitats i intimitats que molt sovint els nens desconeixien. El projecte ens engresca i volen donar-ho a conèixer muntant un vídeo. Més tard s’animen a fer un acte a l’auditori de l’Escola en el que es conviden totes les famílies i els protagonistes de la història. La visita a l’Arxiu Municipal d’Esparreguera, per una banda, i la visita al Museu de la Immigració i al vagó de “El Sevillano”, per una altra, van permetre conèixer quins barris de la vila havien rebut més immigració i fer-se càrrec de les condicions en què havien viatjat els seus avantpassats. Aquest projecte ens ha portat a treballar aspectes com l’elaboració de preguntes rellevants, l’esforç de posar-se davant de la càmera per fer l’enregistrament, organització del temps, seleccionar els fragments més interessants de les entrevistes i triar tots els elements (imatges i músiques) amb que es muntaria el vídeo. Un pare de la classe, entès en aquestes tecnologies, ens ajuda a fer el muntatge final. Per a l’acte familiar elaboren una invitació i preparen un discurs per presentar-ho i donar la benvinguda a les famílies: “Bona tarda benvolgudes famílies: D’entrada avui som aquí per donar-vos les gràcies per haver col•laborat en el nostre projecte. A més a més us volem mostrar el video “Marxar per un Somni”, que hem editat a partir de les entrevistes que us vam fer al llarg del primer trimestre. Ens ha agradat molt que compartíssiu les vostres aventures amb nosaltres i que ens ho expliquéssiu en primera persona. Hem tingut una experiència molt bonica, al saber com heu viscut la vostra vida de l’èxode rural. Sabem que ha sigut dur i ens hem intentat posar a la vostra pell, però no hem pogut, perquè són records molt profunds i no els hem viscut amb vosaltres. Hem pogut escoltar històries diferents i emocionants. Amb vosaltres hem après coses que no sabíem de les nostres famílies: a. que el viatge amb tren era dur, incòmode i llarg, podia durar més de vint-i-quatre hores b. que s’havia de fer un esforç molt gran per deixar les famílies c. que la tristesa us acompanyava però tots anàveu amb l’esperança de trobar una vida millor d. que tots heu tingut molt coratge. Ara us ensenyarem el vídeo que hem fet amb les vostres entrevistes, esperem que us agradi. En darrer lloc us volem dir que ens ho hem passat molt bé fent aquest projecte, però també hem sentit una mica de pena perquè sabem que heu passat moments difícils al llarg del vostre gran viatge, que segur que us ha canviat molt la vida. Gràcies a vosaltres hem après a valorar com era la vida fa uns anys. Us donem les gràcies pels vostres esforços, paciència, coneixement i dedicació. I també al Lluís, pare de la Marina, per haver-nos donat un cop de mà en el muntatge del vídeo. Esperem que us hagi agradat. Gràcies per fer possible aquest vídeo i el nostre projecte. Moltes gràcies per haver vingut!!” Segurament, la millor manera de valorar aquest projecte és el que van dir alguns nois i noies, “des que el meu avi em va explicar la seva història, ara li demano que m’expliqui més coses”.