La Preferència en les Preferents

Gerard Camats Penella - Artesa de Segre
Àmbit: Altres
“La Preferència en les Preferents” és un treball de Recerca que busca desenvolupar la problemàtica que es va dur a terme arran de la distribució de Participacions Preferents a l’Estat Espanyol. Aquest busca els objectius d’analitzar l’origen de les PPR i el seu desenvolupament fins a l’actualitat, estudiar-ne l’origen del problema i les seves causes, comparar les diferents solucions que van plantejar les entitats i el Govern, analitzar la incidència del problema en el meu entorn, saber l’opinió que ha generat aquest problema en el meu territori, justificar si aquest problema es tracta d’una estafa i valorar-ne la moral i l’ètica utilitzades durant tot el procés. El treball està estructurat en diverses parts. En primer lloc, es defineix el concepte de Participació Preferent i s’aclareixen diferents conceptes que són clau al llarg del text. Seguidament, es fa un anàlisi detallat de la seva història, dividint-la en dues parts segons l’opinió i la distribució que es va fer del producte. Tot seguit, s’exposa el problema des de la perspectiva de set entitats de crèdit diferents, analitzant la magnitud de Preferents que s’havien distribuït i la solució que van proposar quan la problemàtica va aparèixer. La següent part pretén recollir l’opinió que generà tot aquest afer des de 7 perspectives diferents : l’institucional (arran d’una entrevista amb l’Honorable conseller Jordi Baiget), el bancari (amb l’entrevista a un banquer del BBVA i a un del Banc Santander), dels experts (amb les conclusions extretes de 22 entrevistes dutes a terme a professors de la Universitat de Lleida, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra), jurídic (arran de l’entrevista a dos advocats), dels activistes (on trobem el punt de vista de Joan Mora, exalcalde de Mataró i activista), dels afectats (amb l’entrevista a la Cecília Areny, afectada per Caixa Catalunya) i, finalment, les conclusions extretes a través d’una enquesta realitzada a 190 persones que resideixen a Artesa de Segre. Finalment, exposo les conclusions finals, on explico com he assolit el compliment dels diferents objectius inicials marcats en la introducció; trec conclusions pròpies sobre la gran varietat d’opinions que es troben al llarg del treball i les conclusions de la moral i de l’ètica utilitzada durant el transcurs de la problemàtica, incidint, sobretot, en la necessitat d’actuar per un benefici comú per tal d’evitar un afer com l’exposat en aquest treball i poder tirar endavant com a societat.