Estudi microbiològic de mòbils i tauletes

Ivan Vallejo Gutierrez - Esparreguera
Estudi microbiològic de mòbils i tauletes Els smartphones s’han convertit en una part indispensable a la nostra vida. Avui en dia joves i adults de tot arreu utilitzem aquests aparells, per a gairebé tot, la comunicació, com per la fotografia, aplicacions o videojocs. Aquest fet comporta poder portar aquests aparells a totes les parts i deixar-los en diversos llocs i en moltes ocasions en qualsevol condició higiènica. Les mans i instruments de tot tipus poden servir de punts o vectors de transmissió de microorganismes. L’usuari d’aquests dispositius ha de conèixer els possibles riscos de contagi i transmissió de bacteris que se troben a productes d’ús rutinari. S’ha escollit aquest treball perquè sembla que la contaminació microbiològica d’aquests aparells és un tema interessant a investigar. A més existeixen altres estudis realitzats sobre aquest tema, en espacial sobre els smartphones, en treballadors d’hospitals, on s’havia trobat contaminació per coliformes. Amb aquest estudis es van plantejar unes qüestions tals com si hi a una higiene adequada als telèfons mòbils. Es pot trobar contaminació microbiològica als mateixos?. Consultades les referències estretes de la recerca inicial es van plantejar les següent hipòtesis: 1) Hi ha una falta d’higiene a la població i 2) Els mòbils tenen més contaminació microbiològica que les tauletes. També es van plantejar una sèrie d’objectius com: aplicar tècniques d’estudi microbiològiques i estadístiques, determinar si aquests hàbits varien segons l’edat, sexe, o l’ús, copsar el grau de dependència del mòbil, estudiar els hàbits higiènics de la població, determinar si el grau de contaminació microbiològica varia segons el sexe, l’edat o l’ús i comparar els resultats amb altres estudis. Per tal de comprovar les hipòtesis, es van realitzar dos dissenys experimentals: treball de laboratori - cultius de bacterians a partir de mostres procedents dels mòbils i tauletes de 20 voluntaris – i treball de camp – enquestes entre l’alumnat . En el treball de laboratori primer es va procedir a fer un disseny experimental consistent en el cultiu de bacteris en plaques de Petri obtinguts de la superfície de diferents mòbils i tauletes de voluntaris. Primer es van recollir els medis de cultius, es van preparar les plaques de Petri amb agar (gelatina deshidratada, medi de cultiu), a continuació es van prendre mostres de smartphones i tauletes, que es van posar en un sèrum, més tard es va fer el cultiu de bacteris, i es van posar les plaques al forn a 40º graus (que es la temperatura a la que creixen els bacteris). Durant aquest procés es va controlar el creixement de les colònies o el tipus de bacteri que creixia a les 24h i a les 48h, per tal de comprovar la contaminació bacteriana. El treball de camp va consistir a passar 45 enquestes anònimes de 6 preguntes tancades, a 3 franges d’edat diferents (1r d’ESO, 3r d’ESO i 1r de batxillerat). A la enquesta es van preguntar sobre l’antiguitat del mòbil, la freqüència d’ús, la percepció de dependència del mateix, la forma de neteja del mòbil i la freqüència de rentat. Finalment es va preguntar si es rentaven les mans després d’anar al lavabo. A continuació les enquestes es van buidar a unes taules. Es van controlar les variables sexe i edat. I a partir de l’anàlisi dels resultats realitzats podem concloure que: més d’un terç de la nostra població d’estudi confessen no netejar mai la pantalla del seu mòbil. La freqüència de neteja entre els que ho fan diàriament varia per sexes; la majoria dels enquestats indica que sempre es renta les mans després d’anar al servei, només un 10% ho feien només en ocasions; Tot i així s’ha constatat que el 95% dels mòbils presentaven algun tipus de contaminació bacteriana. Segons aquests resultats podem considerar que hi ha una falta d’higiene dels mòbils, que es correspon amb un alt índex de contaminació microbiològica de les pantalles dels mòbils. L’origen d’aquesta contaminació és divers, no es pot relacionar amb falta d’higiene en rentar-se les mans, ja que els enquestats afirmen rentar-se les mans després d’anar al lavabo, i els cultius realitzats indiquen una molt lleu contaminació per bacteris fecals. En canvi si que hi ha una contaminació important per altres bacteris i fongs. Així doncs la primera hipòtesi queda confirmada. D’altra banda també s’han assolit els objectius relacionats amb aquesta hipòtesi. S’ha observat com els hàbits d’higiene varien segons el sexe (superior a les noies), però no amb l’edat. Cal indicar que el treball de camp es va fer únicament referent a l’ús del mòbil. Pel que fa a la segona hipòtesi de treball, (hipòtesi 2). Els mòbils tenen més contaminació microbiològica que les tauletes): A partir de les sembres i cultius dels mòbils i tauletes analitzats s’ha troba que la contaminació microbiològica es pot considerar genèrica a la majoria dels mòbils i tauletes analitzats, havent-se detectat alguns bacteris patògens, tot i que en percentatges inferiors a altres estudis esmentats en la bibliografia. També aquesta hipòtesi queda confirmada a priori , ja que no s’han detectat bacteris especialment perillosos (segons el color dels bacteris detectats es pot saber els tipus de bacteris que hi havia). Per aquest motiu podem afirmar que les tauletes tenen més contaminació microbiològica que els mòbils, per tant queda demostrada que la segona hipòtesi no es certa.