ENCONTATS, 20 contes compartits amb 5 grans escriptors i il·lustradors catalans

Alumnes de Cicle Inicial de primària de l'Escola Vedruna Girona - Girona
Un conte sembla simple, oi? Doncs per nosaltres fer un conte ha estat molt complex. Ha significat créixer, anar més lluny d’on crèiem que podríem arribar, fer volar la imaginació juntament amb els nostres companys, sentir que amb esforç i ganes, aprenent a llegir i escriure moltíssim som capaços de fer el que ens proposem. No han estat 20 contes, ha estat felicitat en estat pur. No podrem oblidar mai les vivències del projecte i les emocions que ens han acompanyat al llarg d’aquest curs. Ha estat intens, divertit, treballat, intel·lectual i engrescador tant pels mestres com pels alumnes. Quan s’inicia el curs hi ha molta feina a organitzar-ho tot i quan els nens i nenes ja sabem com ho farem, intentem decidir democràticament quin projecte emprendre durant el curs. Seria llarg d’explicar com ho hem fet, però el tema més votat ha estat “els contes”; volíem acabar el curs havent escrit un conte, o uns quants! Així que vam començar a llegir i llegir sense adonar-nos-en, agafant idees per escriure els nostres contes. Les senyoretes ens felicitaven per les ganes que hi posàvem, i ens van dir que això ens faria uns grans lectors. El primer que vam aprendre és que els contes tenen una introducció, un nus i un desenllaç. Què volíem fer primer? La introducció, és clar! Ens vàrem posar en 5 grups de 6 a cada classe i vàrem començar pel principi, per la introducció. Vam deixar volar la nostra imaginació tot pensant els personatges, els llocs i el temps en que passaria la nostra història inventada. El conte ja començava a agafar forma. Després de molt rumiar vam arremangar-nos, ja estàvem a punt per escriure la introducció, i ho vam fer! Tot i ser una tasca que ens omplia de ganes d’aprendre a escriure, no va ser gens senzilla, i va ser en aquest moment que vam pensar en el que sempre ens diuen la senyoretes: “-Quan alguna cosa no surt, sempre podem demanar ajuda!”. I així ho vam fer, vam buscar ajuda. Som molt ambiciosos, i la ment dels nens no té barreres, així que vam demanar a cinc grans escriptors i il·lustradors catalans si ens podien escriure el nus dels contes. Els vàrem escriure un mail a cadascú i tots van acceptar el repte! Quina emoció, no ens ho podíem creure, però era cert, teníem la possibilitat d’aprendre d’ells i afegir al nostre projecte una gran riquesa cultural! Els autors van ser la Roser Calafell, la Lola Casas, la Maria Mercè Roca, en Jordi Serra i en Josep Maria Fonalleras. Com ja hem explicat, vam fer 5 grups a cada classe, que tindrien com a padrí un dels autors. Així cada autor va ser padrí o padrina de quatre grups: un de 1r A, un de 1r B, un de 2n A i un de 2n B. Durant les vacances de Nadal ens vam endur entusiasmats un treball d’investigació en el que cada fillol va investigar, amb l’ajuda de les famílies, la biografia del seu padrí per presentar-lo a la resta de companys el dia que vingués a l'escola. Tornant de les vacances vam posar-ho en comú amb el grup. És difícil fer treballs en equip, però molt interessant i educatiu. De trifulgues ja en tenim, ja, però les senyoretes ens ajuden a solucionar-les. Sort en tenim d’elles! També vam portar a l'escola contes de cada escriptor o il·lustrador i els vam llegir, quina meravella, quines paraules, quin vocabulari: això eren experts! I als nens, que ens encanten les històries, ja us podeu imaginar que era com un somni! Sempre hi havia excuses per llegir contes... Així ja estàvem a punt per rebre els escriptors i il·lustradors a les nostres aules 5 dies diferents repartits entre els mesos de gener, febrer i març. Quan van arribar els dies esperats estàvem emocionats, els autors que havíem estudiat eren entre nosaltres! Els vam rebre amb pancartes escrites i dibuixades amb molta atenció i il·lusió. Les lleixes de la classe s’omplien dels seus contes que tots compràvem i anàvem a buscar a les biblioteques amb emoció: semblava un museu! També escrivíem fragments de la seva vida en petits cartonets i en fèiem un mural: cap falta d’ortografia! Fins i tot seleccionàvem les frases fetes recollides entre els seus contes i les penjàvem al suro del passadís juntament amb cartells de benvinguda per a cada un dels autors. També ens vam preparar per escrit una presentació oral explicant la seva biografia als altres companys i vam escriure una entrevista per fer-los, acabant de respondre els petits dubtes que ens havien quedat. Estem fets uns grans periodistes! Quantes hores d’assaig! Com que ja els havíem enviat els nostres encapçalaments per correu uns mesos abans, ells ens van portar el nus de cada conte. Teníem tantes ganes d’escoltar el que ens havien escrit... ho van fer tan bé! Ens posava la pell de gallina sentir-los llegir les frases que havien escrit per nosaltres amb tanta delicadesa. Finalment molts aplaudiments i després ens van signar i dedicar els llibres que teníem d’ells. Si ens els trobem pel carrer, perquè molts són gironins, sembla que el temps s’aturi i no ens en podem estar de fer-los una bona salutació! Ara ens tocava acabar el nostre conte. Se’ns va girar feina, com acabaria? Ens hauria d’agradar a tots els del grup. Que difícil, però ho vam aconseguir. Vam llegir-lo moltes vegades abans no vam poder escriure el desenllaç. Enmig de tot aquest projecte de contes, teníem ganes d’anar al palau dels contes, al lloc on podem deixar volar la fantasia, la por, l’alegria...: la biblioteca! I allà ens va rebre en Bufalletres, en Cesc Serrat, un conta contes que ens va deixar bocabadats amb la seva gràcia, la traça i el sentiment narrant les històries més boniques i màgiques amb titelles, caixes, teatres i fins i tot un petard! Inspirant-nos en la seva manera d’explicar contes ens va animar a fer un teatre, una petita maqueta dins d’una caixa de sabates amb els elements principals del conte que havíem fet cada grup, tot amb material reciclat i d’estar per casa. Així el podríem explicar tan bé com ell. Tot i que ens faltaria molta pràctica, les ganes d’aprendre’n omplien tots els racons! Els teatrets ens van quedar una cucada i els vam haver de rifar, perquè tots el volíem! Immersos en aquest bonic projecte de contes, vam realitzar moltes activitats, algunes d'elles guiats per grans experts de la literatura; d'altres van requerir del nostre esforç, dedicació i treball individual i en grup: tots ens vam sentir necessaris i vam aportar el millor que tenim. El mes de gener vàrem anar al teatre municipal de Girona a veure un conte teatralitzat anomenat “L’Endrapasomnis”. Una obra que ens va transmetre una quantitat infinita de valors i treballava la gestió de les emocions, en especial la por. També vàrem decidir que, a part de treballar els poemes de diferents autors, teníem ganes d’aprendre a escriure’ls nosaltres, i així ho vam fer! Començant per llegir-ne molts i molts de diferents per agafar idees, inventar rodolins per grups i, finalment...crear els nostres propis poemes: el de Nadal i el de Sant Jordi! Una vegada acabats els poemes de St. Jordi, ens vàrem gravar recitant-los i entre tots vàrem fer una crítica dels aspectes positius i a millorar de cada un. Finalment, entre tots, vàrem fer un recull dels nostres poemes preferits de diferents autors catalans i castellans. Quins grans poetes estem fets i com n’hem après! Entre tots, també vàrem crear una rúbrica per autoavaluar-nos el nivell de lectura al llarg del curs, vàrem establir nosaltres mateixos els criteris per a cada un dels tres nivells: nivell principiant, nivell practicant i nivell expert. Ens ha servit molt per conèixer les nostres mancances i progressos a l’hora de llegir. El mes d’abril, mes de Sant Jordi, va arribar l'hora de convidar els experts en "explicar un conte abans d'anar a dormir": els pares, mares, avis i àvies...! El vincle que tenim amb vosaltres i la vostra implicació, en la mesura del possible, amb l'escola, fa que veiem com d’important és el projecte i l' aprenentatge de llegir i escriure bé, molt bé! Així que el dijous 4 de maig, 15 pares i mares vàreu venir a explicar-nos un conte. Tots van ser diferents: alguns amb l’ordinador, d’altres amb recursos tecnològics del mòbil, alguns contes sobre la pell, d’altres fent un petit teatret de titelles, amb gestos, amb imatges... i fins i tot rapejant! Quina tarda literària més bonica, preparada, afectuosa i divertida ens varen regalar! És per això que la vam titular: 15 contes, 120 somriures. Us ho agraïm de tot cor, l’escola és de tots i junts aconseguirem arribar ben lluny! Alba Llatjós, Patrícia Bosch, Natalia Fontané, Mònica Thomas, Marissa Urcola, Anna Pagès, Manel Casas, Susana Montalban, Sílvia Monserrat, Susana Vargas, Anna Fina, Imma Valentí, Emilio Sebastián, Miquel Àngel Oliva, i Lluís Nogué: moltes gràcies! Veient com d’immersos estàvem en el projecte, ja us deveu imaginar de què ens vàrem disfressar per Carnestoltes, oi? Anàvem tots del personatge de conte que vam voler i a part d’explicar el nostre conte a la resta, també vam fer una passarel·la amb música! Un dia diferent, divertit i emocionant! Tot s’hi valia! A més, les senyoretes ens van sorprendre disfressades de llibres. Va ser rodó! Una tarda vam rebre novament la visita d’una de les escriptores del nostre projecte, la Maria Mercè Roca. Va venir expressament a l’escola a presentar-nos i explicar-nos el seu conte acabat de publicar: “L’hort del senyor Puig”. Com que fem el projecte de l’hort, el vam trobar molt encertat... i per Sant Jordi, molts de nosaltres el vàrem comprar! També us volem explicar que aquest any hem donat una empenta important a la llengua i a la forma de treballar-la. A part del projecte, el català l’hem organitzat per racons d’aprenentatge, treballant individualment i en equip de manera força autònoma amb les pautes de les mestres. Hem fet el racó de lectura, racó d’expressió escrita, racó de Chromebooks i racó d’ortografia. També hem portat cadascú de nosaltres una paraula interessant al llarg del curs que hem regalat a la resta de companys: abraonar-se, intransigent, colonitzar, menovell, immensitat, lil·liputenc, fotovoltaica, pardal, trencallós, ornitorinc... Aquestes paraules són un regal que no és material, i per això és encara més important! Aquest any, a més a més, hem anat a fer la volta tots junts a “Temps de flors”, aprofitant que un dels punts que havien fet algunes mares de l’escola estava dedicat als contes infantils. Flors naturals i contes tradicionals… Coneixem millor combinació? Com a cloenda del nostre projecte, el dia 8 de juny vàrem fer una obra de teatre per les famílies on explicàvem com havia començat el projecte, com l’havíem dut a terme, l’evolució que havia tingut al llarg del curs Les anècdotes, detalls, vivències i sensacions estaven intercalades amb les fotografies de tot l’any, alguns fragments de contes i fins i tot hi havia música en directe. Moltes hores d’assaig, però això sí, vam enfortir la nostra expressió oral. Al acabar, molts aplaudiments! Els pares i l’equip directiu de l’escola estaven meravellats de com havíem treballat! De tot aquest projecte, pel qual estem encantats amb els contes, és a dir ENCONTATS -d’aquí en ve el títol-, en vàrem voler fer un llibre.. L’empresa Set de Disseny, a qui vam encarregar la maquetació, ens va deixar formar-ne part. Ens van enviar dos dissenys de llibres i de manera democràtica i davant les urnes, el 30 de maig a la tarda vàrem viure les primeres eleccions de Cicle Inicial. Les mestres ens varen explicar que cada un dels nostres vots tenia la mateixa importància. La més petita de cicle inicial, la Lucia, i el més gran, en Jordi, van estar a la mesa electoral per organitzar les votacions, i assegurar-se que ningú votés dues vegades; això sí, els vots en blanc eren permesos. Visca la democràcia! Així que hem elaborat un llibre, amb els 20 contes i les il·lustracions compartides amb 5 grans autors catalans. Un llibre de contes de veritat, el més bonic que mai hem vist! És el nostre tresor més preuat, mai no l’oblidarem... i qui sap si quan siguem grans tindrem fills i els el llegirem abans d’anar a dormir!