Exclusió social

Dels marges al cor de la societat

La globalització ha creat noves oportunitats per a alguns, però d’altres s’han quedat enrere o al marge del progrés. La moderna i complexa maquinària que genera tanta pobresa no té un rostre, sempre és impersonal, difícilment imputable, tot i que les seves conseqüències sí que tenen rostre humà. Quin és el prisma de la pobresa i de l’exclusió social? Què ens diu i què ens revela l’exclusió del nostre món? Quins valors entren en joc? El potencial de la mirada és també el potencial de la proximitat, no mirar –no entrar a mirar la realitat de l’exclusió social– és una manera de negar l’existència de l’altre, el sofriment i el seu dolor. Existeix una extensa vulnerabilitat social que torna fràgil el món de les relacions entre les persones, i que genera un trencament dels lligams socials. L’autonomia, la llibertat i l’individualisme són tant un valor com una amenaça per als qui no els poden exercir, perquè la precarietat, la manca de vincles i de reconeixement social, dificulten les possibilitats d’esdevenir subjecte. La dignitat de la persona també vol dir fer possible el desenvolupament de les seves capacitats, oferir-li oportunitats de participació, de creació i de creixement que van molt més enllà de la pura subsistència.