Notícies Fundació Carulla

Mohamed El Amrani, Filo Farré, Ramon Faura, Felip Munar, Laia Serrano i Martí Teixidó guanyen els Premis d’Actuació Cívica

Data: 
13/02/2017 - 16:00

Amb els guardons distingim i reconeixem trajectòries vitals al servei del país.

La Fundació Carulla atorguem des de l’any 1983 els Premis d’Actuació Cívica amb l’objectiu de distingir i reconèixer trajectòries vitals al servei del país. Es tracta de sis guardons, dotats amb 5.000 euros cadascun, que també persegueixen sensibilitzar socialment a través de la tasca duta a terme per persones poc conegudes, sovint anònimes però exemplars, en diversos àmbits de la vida. Per exemple, en els camps de l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les ciències, l'art, la cultura popular, la música, el teatre, l'economia, el dret, l'acció social i cívica, etc.

Guardonats 2017

El jurat dels Premis, format per Antoni Bassas, Damià Pons, Vicent Partal, Mariona Carulla i Joaquim Coello, ha concedit els guardons d’enguany a les següents persones:

- Mohamed El Amrani, emprenedor i innovador social a l’Empordà.

- Filo Farré, referent pedagògica al Camp de Tarragona.

- Ramon Faura, impulsor de la música en català a la Catalunya Nord.

- Felip Munar, recuperador de la glosa mallorquina.

- Laia Serrano, impulsora de la Fundació BarcelonaActua.

- Martí Teixidó, promotor del plurilingüisme.

Lliurament

Els premis es lliuraran el proper 2 de març, a les 19h, a l’Ateneu Barcelonès (carrer de la Canuda, 6, de Barcelona)

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, presidirà l’acte, i l’acompanyaran el president de la Fundació Carulla, Joaquim Coello, i la directora general de la Fundació, Marta Esteve.

La periodista Ariadna Oltra conduirà el lliurament dels premis.

Mohamed El Amrani. Emprenedor i innovador social a l’Empordà. Creador de la Xarxa de Convivència, una plataforma social que vol revolucionar la manera d’entendre la convivència i la cohesió social.

Mohamed El Amrani (Xauen, Marroc, 1992) és comunicador i emprenedor social. Va venir a viure a Catalunya amb 3 anys quan la seva família va emigrar. Amb 17, va crear l'Associació Xarxa de Convivència de Roses que ajuda a joves immigrants en risc d'exclusió social i que lluita a la vegada per fomentar la convivència i la cohesió a la comarca de l'Empordà amb una nova filosofia i metodologia de treball comunitari des de la joventut i el voluntariat. Ha guanyat els premis Joven Emprendedor Social per la Universitat Europea de Madrid i el Premi Fundació Princesa de Girona 2014 Categoria Social. A més, ha col·laborat i treballat en nombrosos mitjans de comunicació en la creació programes i espais dedicats a fomentar el coneixement de les cultures i la innovació i reivindicant el paper actiu dels joves catalans d'origen immigrant pel canvi i la transformació social. És activista social en Cooperació internacional amb el seu país d'origen, on l'educació és l'eix central.

Implicat amb la necessitat d'ajudar a reforçar la identitat dels individus en una societat catalana diversa i plural. A través de diverses conferències i xerrades fa arribar el seu missatge de pau social i concòrdia a moltes escoles, instituts i espais culturals del país. També és responsable de projectes de cooperació a la ONG Innovació i Desenvolupament per un Eix Multicultural amb seu a Salt. Actualment treballa en projectes d’innovació i transformació social a SUARA Cooperativa, una de les cooperatives d'atenció a les persones més gran de Catalunya.

“La comunicació i l’activisme social són les meves passions més profundes. Sempre he entès el periodisme com una eina plena de futur, per transmetre idees, històries, realitats per inspirar el canvi social", Mohamed El Amrani

 

Filo Farré i Anguera. Referent pedagògic al Camp de Tarragona. Ha esdevingut un puntal per a la comunitat educativa de la Conca de Barberà des de la seva tasca de directora del Centre de Recursos Pedagògics de la Conca.

Filo Farré i Anguera (L’Espluga de Francolí, 1950) és mestra, pedagoga i filòloga catalana. Ha estat un referent en diversos àmbits educatius, destacant especialment en l’ensenyament del català i l’impuls de la normalització lingüística al territori tarragoní. Al llarg de la seva vida ha contribuït de manera decisiva en l’educació d’infants i joves de la Conca de Barberà i comarques veïnes fomentant la formació dels seus docents amb constància i dedicació. Ha destacat en la renovació pedagògica a les comarques meridionals de Catalunya tenint en compte els 3 pilars fonamentals: dinamització, recursos i formació permanent.

La seva trajectòria és variada i rica: va ser cofundadora i membre activa a l’Agrupament Escolta l’Estornell, membre de la Colla Sardanista, col·laboradora en diverses publicacions locals i a l’Espluga FM Ràdio, Regidora a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí (de 1999 a 2007) d’Ensenyament, Informació, Comerç i Turisme; Consellera Comarcal d’Ensenyament de la Conca de Barberà (2003 –2007); Premi d’Honor de la Conca de Barberà - Menció de Serveis distingits (2016). Com a docent, ha exercit de mestra durant quaranta-vuit anys al Tarragonès, d’assessora del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre i finalment treballadora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) de la Conca de Barberà.

“Filo: una constel·lació d’amistat i saviesa dins un petit i bell univers educatiu”, frase dita pels amics i professionals en la seva jubilació).

 

Ramon Faura i Labat. Impulsor de la música en català a Catalunya Nord. Promotor de la música en català a la Catalunya Nord fent-ne visible la seva viabilitat arran de la creació d’aquest col·lectiu.

Ramon Jordi Faura i Labat (Talteüll, Rosselló, 1979) és militant per la llengua i la cultura catalana del Rosselló. Va estudiar el català, que considera la seva llengua, a la Universitat de Girona. En 2001, crea l'associació «Angelets de la Terra» per donar un nou impuls al catalanisme cultural i polític a la Catalunya Nord. Adapta diverses iniciatives observades al Sud de l'Albera. Faura va realitzar el millor resultat per a un candidat catalanista a la Catalunya Nord, amb un 7,71% dels vots, per les «cantonals» en el centre ciutat de Perpinyà.

Durant 15 anys, els Angelets de la Terra han desenvolupat moltes activitats per «recatalanitzar» el Rosselló i fer-lo conèixer arreu dels Països Catalans: la penya de rugbi de la USAP i dels Dragons Catalans, el projecte Descobrir Catalunya per fer conèixer les festes populars catalanes als nouvinguts, la Crida pel Català a la SNCF (servei dels ferrocarrils francesos), la diada de Sant Jordi Jove a Perpinyà (2005 a 2008), el Festival de la Setmana per la Llengua (2007 a 2012). El darrer és el Col·lectiu Joan Pau Giner, que ara s’anomena Col·lectiu Angelets de la Terra, format per músics de Catalunya Nord per revifar la creació musical en català. Compta amb la participació de 90 formacions de Catalunya Nord i 80 formacions de la resta dels Països Catalans.

 

Felip Munar. Recuperador reeixit de la glosa mallorquina. Per la seva dedicació a recuperar la glosa mallorquina. Gràcies a ell el cant improvisat ha renascut amb gran èxit de públic i amb la incorporació de nous glosadors de generacions joves.

Felip Munar i Munar (Lloret de Vistalegre, 1960) és mestre i llicenciat en filologia catalana. Professor agregat de la Universitat de les Illes Balears i promotor de l’escola en català, ha estat el cap del Servei d’Ensenyament del Català del Govern de les Illes Balears. Lluitador per la llengua i la cultura popular de Mallorca, ha publicat una trentena de llibres sobre aquesta matèria i ha impulsat el moviment cultural i lingüístic dels glossadors.

 

Laia Serrano Biosca. Impulsora de la Fundació BarcelonActua; activisme solidari a la ciutat de Barcelona, una comunitat que potencia l'ajuda mútua i la implicació de les persones en l'acció social del seu entorn més proper. 12.000 persones formen part de la organització com a voluntaris.

Laia Serrano Biosca (1973), impulsora de BarcelonActua, una xarxa social solidària de Barcelona, una comunitat que pretén generar oportunitats per a tothom, unir persones amb necessitats i oferiments complementaris, sensibilitzar i crear comunitat (virtual i presencial). Té quatre pilars, el primer dels quals és l’acció social, eix vertebrador de tota la comunitat i vehiculat a través del BACtauler, l'espai que potencia l'ajuda mútua a partir d'oferiments i demandes concretes altruistes, i de les activitats dutes a terme als barris per arribar als col·lectius en situació de vulnerabilitat. El segon pilar són les persones (voluntaris, coordinadors, socis, emprenedors socials, representants d'altres entitats socials o centres educatius, beneficiaris de les activitats d'acció social) i el tercer la plataforma, a través de la qual fan possible la interacció entre les quasi 12.000 persones que formem part de la comunitat. Per últim, compten amb les empreses compromeses, pota clau de la sostenibilitat econòmica.

Organitza moltes trobades perquè les persones entrin en contacte i es generin oportunitats: potencia el sentiment de pertinença i alhora es genera una vessant solidària, ja que és un punt de trobada de gent que ho està passant malament i gent que vol ajudar. Compten amb 9 causes en què la base és donar de manera altruista. Periòdicament es desenvolupen activitats solidàries que permetin arribar a més barris i a més col·lectius en situació de vulnerabilitat, i alhora es vetlla per aconseguir augmentar els socis i les empreses compromeses per tal de cobrir les despeses dels projectes.

“Després de mesos d’observar, i escoltar, com batega Barcelona en temps de crisi, de veure com gent que perd la feina opta per dedicar part del seu temps al voluntariat, de veure com gent a qui les coses li van bé sent la necessitat d’ajudar i no sap ben bé com, de veure com gent que no se’n surt mira el futur amb un intens pessimisme… Després de constatar aquesta polièdrica realitat, vaig pensar que, gràcies a la crisi, un nou model de ciutat, solidària i sensible, era per fi tan necessària com possible. Està en les nostres mans assolir-la i BarcelonActua és aquí per ajudar-nos”.

 

Martí Teixidó i Planas. Promotor del plurilingüisme. Per la seva trajectòria exemplar al servei de la difusió de la identitat i la llengua catalana en l’àmbit escolar i l’ensenyament no formal, la promoció del patrimoni cultural, la divulgació de la cultura tradicional i popular, l’associacionisme i el voluntariat. Destaca la presidència de la Societat Catalana de Pedagogia, on ha impulsat activitats de recerca en enginyeria social de la pedagogia i, especialment, el programa «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que promou el plurilingüisme, aplicat en 288 escoles dels Països Catalans durant el curs 2015-2016

Martí Teixidó i Planas (1950) és mestre, pedagog i filòsof. President de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Als disset anys inicia l’activitat cultural amb joves i adults, a la qual ha estat sempre vinculat, tant a Barcelona com a Badia i Barberà del Vallès. Impulsor de la programació anual a l’Escola Baloo, cooperativa de pares, i de les reivindicacions d’escoles en solars al barri, gràcies a les quals es van aconseguir edificis per diversos centres. El 1976 inicia l’Escola Coves d’en Cimany, on exerceix de director i formador. També inicia l’Escola d’Adults del Carmel. El 1980 assumeix el càrrec de cap d’Ordenació Educativa a la Direcció General d’Ensenyament Primari (preescolar i EGB) de la Generalitat de Catalunya. El 1982 s’incorpora a la inspecció d’educació. Mentrestant, segueix impulsant iniciatives de cinefòrums, convivències i música per a joves i adults, també amb interns de la presó Model.

Realitza la Tesi doctoral Escola ComunicActiva (1992). Des d’aleshores i fins al 2012 és professor de pedagogia i política de l’educació a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2001 i fins a l’actualitat forma part de la junta de la Societat Catalana de Pedagogia. Ha presidit comissions per a l’elaboració de documents públics com la Contribució al Pacte Nacional per l’Educació - Joaquim Xirau (2005). És president de la Societat Catalana de Pedagogia des del 2007, on ha impulsat activitats centrades en equips de recerca segons orientació (R+D+I), posant l’accent en la dimensió d’enginyeria social de la pedagogia. És director del programa de recerca i innovació «Termòmetre Lingüístic i Marc d’Ensenyament de Llengües Vives», que s’està aplicant actualment en dues-centes escoles catalanes, trenta escoles de les Illes Balears i cinquanta-vuit escoles occitanes. 

Agenda
dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31