Notícies Fundació Carulla

La Fundació Carulla presenta el llibre-nadala 2015 Biblioteques. De l’Escola de Bibliotecàries al llibre electrònic

Data: 
23/11/2015 - 12:15

El llibre-nadala repassa cent anys de biblioteques a Catalunya amb motiu del centenari de la creació de l’Escola de Bibliotecàries

Coordinat per Lluís M. Anglada, hi han col·laborat Assumpció Estivill, Teresa Mañà, Lluís Agustí, Cristóbal Urbano, Núria Ventura, Carme Fenoll i Laura Borràs

El passat 19 de novembre, a les set de la tarda, es va presentar el llibre-nadala d'enguany de la Fundació Carulla, Biblioteques. De l’Escola de Bibliotecàries al llibre electrònic, a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. En l'acte van participar-hi Ernest Abadal, degà de la Facultat, Carme Fenoll, directora del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carles Duarte, director de la Fundació Carulla, Carina Rey, professora de la Universitat de Barcelona, el filòleg i crític Ramon Pla i Arxé, i Lluís Anglada coordinador del volum. Després de la presentació va lliurar-se el Premi de Recerca en l'àmbit de la Informació i la Documentació al millor Treball de Recerca de Batxillerat, que convoca la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

Arran del centenari de la creació de l’Escola de Bibliotecàries l’any 1915, Biblioteques ressegueix el que han representat les biblioteques a Catalunya des d'aleshores. Se centra en l’empenta de la Mancomunitat de Catalunya –amb la creació de la Biblioteca de Catalunya, l’Escola de Bibliotecàries i la xarxa de biblioteques populars–, l’època franquista, la represa democràtica, l’evolució recent que han tingut les biblioteques municipals i universitàries i la lectura digital. Han col·laborat en el llibre Assumpció Estivill, Teresa Maña, Lluís Agustí, Cristóbal Urbano, Núria Ventura, Carme Fenoll, Laura Borràs i Lluís M. Anglada.

El llibre-nadala, de gran format i il·lustrat, incorpora una gran quantitat de material gràfic, que va des d’imatges històriques fins a biblioteques dutes a termes per arquitectes de prestigi inaugurades recentment.

Des del sistema ideat per Eugeni d’Ors fins als equipaments actuals

Assumpció Estivill obre el llibre-Nadala parlant de l’impuls que va suposar per a les biblioteques l’obra de la Mancomunitat i la concreció que va tenir en tres projectes impulsats per Eugeni d’Ors que han arribat fins als nostres dies: la Biblioteca de Catalunya, l’Escola Superior de Bibliotecàries i la xarxa de biblioteques populars. Teresa Mañà se centra en la implantació de les biblioteques populars en el període comprés entre els anys 1915 i 1939, la tasca que va desenvolupar-hi Jordi Rubió i Balaguer i el funcionament del sistema durant la dictadura de Primo de Rivera i la Generalitat Republicana.

Lluís Agustí para atenció a les biblioteques catalanes sota el franquisme, en com van sobreviure i mantenir-se durant aquests anys difícils, en els quals les biblioteques no només van canviar de llengua sinó també de referents ideològics. Cristóbal Urbano, al seu torn, s’ocupa de l’evolució i de la modernització de les biblioteques de recerca, des dels anys vuitanta, període en què les biblioteques universitàries inicien una etapa de planificació d’acord amb tendències professionals internacionals, fins a un posterior projecte de digitalització.

Núria Ventura estudia un període de grans canvis, el de les biblioteques públiques des de finals dels anys vuitanta fins avui. Durant aquests anys les biblioteques s’obren a nous formats i espais, ja que passen de ser un repositori a oferir un servei que s’adapta a les necessitats dels usuaris. Carme Fenoll s’ocupa de fer un balanç de la situació en què es troben les biblioteques públiques en l’actualitat, i Marga Losantos i Reis Fontanals, elaboren una cronologia de la Biblioteca de Catalunya, des de l’any 1907 quan es funda l’Institut d’Estudis Catalans fins al 2005. Laura Borràs parla de l’impacte digital sobre la lectura i de les transformacions en la manera de llegir, i Lluís M. Anglada tanca la Nadala amb el paper que tindran les biblioteques a Catalunya en un futur on la lectura en paper conviurà cada cop més amb la lectura en digital.

La Nadala de la Fundació Carulla i els Premis Baldiri Reixac

La Fundació Carulla publica anualment el llibre-nadala, una monografia il·lustrada d’altra divulgació dedicada a un aspecte rellevant i d’actualitat de la cultura i la societat catalana. Lluís Carulla  va publicar per primer cop la Nadala l’any 1967 i enguany arriba a la seva quaranta-novena edició. Entre les més recents destaquen títols com Dau al set (2011), Fotografia catalana contemporània (2012), Castells (2013) i 1714-2014, publicada l’any passat amb motiu del tricentenari. Els subscriptors de la Nadala, amb les seves aportacions, fan possible la dotació dels Premis Baldiri Reixac, creats l’any 1979, i destinats al reconeixement de l’escola catalana i de qualitat. Es pot col·laborar en el micromecenatge dels premis a través de la pàgina web http://www.fundaciocarulla.cat/.

Sobre els autors

Lluís Agustí (Barcelona, 1965) és professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, i també director de l'Escola de Llibreria del Gremi de Llibreters de Catalunya i la Universitat de Barcelona. Ha estat director de biblioteques de l'Insituto Cervantes a Lisboa, París, Brussel·les i Nova York. Autor de diverses publicacions especialitzades, ha estat col·laborador de cultura de l'Avui i locutor de ràdio en programes culturals.

Lluís M. Anglada i de Ferrer (Vic, 1957) va estudiar Biblioteconomia i Filosofia. Ha fet diverses feines de bibliotecari i ha estat director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Ha format part de diversos comitès nacionals i internacionals de biblioteques. Actualment és membre de la Comissió Executiva de LIBER. Manté el bloc Bdig sobre biblioteques digitals i cooperació i participa en el Blok de BiD.

Assumpció Estivill Rius (Reus, 1949) és professora emèrita de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, llicenciada en Filosofia i Lletres, i diplomada i doctora en Biblioteconomia i Documentació. Autora de diversos llibres i articles sobre la història de l’Escola de Bibliotecàries i la xarxa de biblioteques populars, va iniciar la carrera professional a la Biblioteca de Catalunya. Entre 1999 i 2005 va ser la degana de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Teresa Mañà Terré (Barcelona, 1954) és bibliotecària i professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB). Sobre aquest tema ha publicat Les biblioteques populars a través dels seus Anuaris 1922-1936 (2001) i Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya (2007), fruit de la seva tesi doctoral. L’any 2015 ha estat comissària de l’exposició Bibliotec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària a Catalunya.

Núria Ventura Bosch (Barcelona, 1950) és diplomada en Biblioteconomia i Documentació, Llicenciada en Pedagogia i Postgrau en Planificació i Gestió de Biblioteques. Directora de les biblioteques de Rubí i Lola Anglada de Barcelona. De 1986 a 1996  va ser cap de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i posteriorment responsable de Coordinació i Serveis Bibliotecaris. Ha treballat també en el camp de la literatura infantil i del foment de la lectura.

Marga Losantos (Madrid, 1966) va estudiar Filologia anglesa i Biblioteconomia. Des de 1990 treballa a la Biblioteca de Catalunya. Actualment és la responsable dels serveis als usuaris. Sempre ha estat interessada per la història de la institució i amb motiu del centenari, el 2007, va escriure amb Reis Fontanals Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2007.

Reis Fontanals Jaumà (Barcelona, 1952) és llicenciada en Lletres i en Ciències de la Documentació, màster en Arxivística  i doctora en Història Medieval. Entre 1989 i 2012 ha treballat com a arxivera a la Biblioteca de Catalunya i des de 2012 n’és cap de l’Àrea de Difusió . És coautora de l’obra monogràfica  La Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2007.

Cristóbal Urbano (Barcelona, 1962) és professor titular de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, centre del qual va ser degà entre 2005 i 2011. Director de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura de la UB des de 2013, i membre del grup de investigació consolidat i-Viu: informació, valor i ús (2014 SGR 594). El seu camp docent contempla els recursos i serveis d’informació, la gestió de col·leccions i les mètriques d’ús de recursos-e.

Carme Fenoll i Clarabuch  (Palafolls, 1977) és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB i llicenciada en Documentació per la UOC, universitat d’on n’és actualment tutora. Ha obtingut dos postgraus en Documentació i un màster en Gestió cultural. Des de 2000 fins al 2012 va dirigir la Biblioteca de Palafrugell. Des d’aquest darrer any és la Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Agenda
dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30