Notícies Fundació Carulla

Intervencions més significatives durant l’entrega dels Premis d’Actuació Cívica

Data: 
07/03/2017 - 14:00

Coneix el pensament dels guardonats i de la resta de persones que hi van intervenir

El lliurament dels XXXIV Premis d’Actuació Cívica va aplegar prop de 300 persones a l’Ateneu Barcelonès. Va ser un acte emotiu i proper durant el qual els guardonats van tenir l’oportunitat de compartir amb els assistents els trets més destacats de les seves trajectòries i les motivacions que els duen, dia a dia, a desenvolupar accions al servei de la ciutadania. Els músics Borja Penalba i Mireia Vives van actuar en directe.

Tot seguit pots llegir les reflexions més destacades dels guardonats i de la resta de persones que van intervenir a l’acte de lliurament dels premis.

Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla

Els premiats d’aquest any són un reflex de la societat i també de la nostra fundació: cultura, llengua, educació, innovació i transformació social”.

“Quan tot sembla volàtil, líquid i relatiu reivindiquem un valor que pot semblar clàssic però que cotitza més que mai: l’exemplaritat de la trajectòria”.

“Des de la Fundació Carulla uns donem un gràcies generós i públic a qui esteu fent feina des de la complicitat i l’empatia. Gràcies Filo, Felip, Laia, Ramon, Martí i Mohamed per construir dia a dia un país millor amb generositat i sense esperar res a canvi”.

“Que el vostres exemples en facin sortir molts més. Necessitem una legió de persones com vosaltres”.

Felip Munar, recuperador de la glosa mallorquina

El reconeixement representa 25 anys de feina. La glosa, el cant oral improvisat, allò que parlem al carrer, la paraula dita, no pot perdre’s. Si donem la paraula a la gent del carrer, veurem com mai defallirà”.

“Quan estàs enamorat d’allò que fas, sempre trobes temps per dedicar-t’hi encara més”.

“Per atraure l’interès dels joves hem aconseguit que la glosa s’hagi desempallegat d’aquella espècie de romanticisme que el feia una mica caduc. Els joves se l’han fet seu perquè el cant oral improvisat ara és modern, viu, incisiu... La llengua és al carrer”.

[A la presidenta Carme Forcadell] “Us proposo un combat oral:

Vos sempre aneu guanyant,

ho dic de forma sincera,

i això no és cap quimera,

ho diré clar i llampant:

presidenta, aneu cap endavant,

que nosaltres venim darrera”.

[Carme Forcadell]: “molt agraïda per l’oferiment de combat de glosa, però he de declinar la invitació perquè al Parlament ja en tinc cada dia, de combats”.

Ramon Faura, impulsor de la música en català a la Catalunya del Nord

Angelets de la Terra són uns herois de la Catalunya Nord que al segle XVII es van aixecar en contra de l’ocupació francesa. Van arribar a ser 5.000 pagesos lluitant contra el rei. Hem agafat aquest nom perquè ara som 500 músics, 90 formacions, que han incorporat el català al seu repertori. Quan vam començar, fa 6 anys i mig, no hi havia ni 10 persones que cantaven en català”.

“Per un català del nord, rebre un premi a Barcelona és un honor i impensable quan vam muntar el col·lectiu a favor de la llengua per promoure la creació artística en català”.

Filo Farré, referent pedagògica al Camp de Tarragona

Els últims 30 anys he treballat en un àmbit com fet a mida per a mi: el centre de recursos. Que és treballar amb mestres i engrescar-los, fora d’hores, perquè facin formació i millorin a classe. N’he après tant dels mestres!”

“A centre de recursos s’anima i es respecta la feina dels docents, es busquen bons formadors que vagin a comarques perquè hem d’igualar que els nens i els mestres dels pobles tinguin el mateix que els de ciutat”.

“Com a alumna, recordo la meva escola trista. Llavors va ser quan vaig decidir que volia ser mestra perquè els alumnes s’ho passin bé tot aprenent”.

Martí Teixidó, promotor del plurilingüisme

Els mestres hem d’aconseguir que amb l’activitat d’aprenentatge escolar, els nois i les nois surtin amb interès per conèixer, per furgar, per mirar, per preguntar-se i tornin a la classe següent amb preguntes o coneixement. Ens falta sortir del currículum escolar i projectar el procés d’aprenentatge al conjunt de la cultura”.

“Cal tractar l’educació com una ciència, de la mateixa manera que ho és la medicina. Reivindico el paper dels pedagogs, tot i que a vegades hem venut fum i hem parlat de tot sense oferir sistemes organitzats”.

“El Termòmetre Lingüístic és un instrument pedagògic amb base científica per diagnosticar la competència lingüística d’un infant a partir de les llengües que ha sentit als 5 anys, i a parir d’aquí, fer pronòstics”.

“Els infants han de sentir totes les llengües que es parlen a classe, el xinès, l’urdu, l’indi, l’àrab... D’aquesta manera, els nouvinguts se sentiran acollits i la resta de la classe podrà dir algunes paraules en aquestes llengües”.

“Fins als 11 anys, la meva escola era fosca. Em pegaven per parlar massa. A partir dels 12, hi va haver un canvi de situació i em vaig trobar uns mestres que em van ensenyar tota la cultura, fèiem cançons, cinema, llegíem els diaris”.

Mohamed El Amrani, emprenedor i innovador social a l’Empordà

Amb 17 anys vaig crear la Xarxa de Convivència perquè a Roses hi ha molta immigració, sense conflictes greus, però calia fer molta prevenció. I com a jove, volia ajudar altres joves a entendre la seva identitat, des de l’origen fins a la seva identitat catalana”.

“Tot comença de forma molt senzilla: preguntant als joves què volen i què necessiten. I és justament el que no se sol fer”. Recuperant una cosa tan senzilla com és el diàleg va ser com es va desenvolupar la Xarxa de Convivència”.

“Veient les trajectòries de la resta dels premiats, que han fet coses extraordinàries amb molts pocs recursos i moltes dificultats, els joves no tenim excusa per no fer coses. Crec necessari recuperar la cultura de l’esforç”.

Laia Serrano, impulsora de la Fundació BarcelonaActua

A finals de desembre del 2009, quan tothom començava a tenir alguna persona del voltant a l’atur, escoltant la ràdio el locutor va preguntar a l’audiència què deixaria de fer per Nadal per la crisi. Va començar a trucar molta gent pessimista, resignada... Desenes i desenes de trucades i, de sobte, va trucar una dona per dir que a la seva parella i a ella les coses li anaven bé i que es guanyaven bé la vida. I que per aquest motiu, si algú dels qui havien trucat no tenia on anar la nit de Nadal, seria molt benvingut a casa seva i que hi hauria regals per als nens. Fins a 18 persones”.

“ Fruit d’aquesta experiència vaig prendre molta consciència que hi havia gent que ho estava passant molt malament i que també hi ha molta gent amb ganes d’ajuda que moltes vegades no sap com fer-ho”.

“Al cap de 10 mesos va néixer BarcelonaActua, que al final el que fa més posar en contacte gent que vol ajudar amb persones que necessiten ajuda des de la proximitat i l’horitzontalitat i a través de diferents activitats. Ara tenim 12.000 persones voluntàries”.

“Potenciem l’horitzontalitat, el jo dono i alhora rebo”.

Joaquim Coello, president de la Fundació Carulla

He tingut el privilegi d’haver dinat amb els premiats, i vull adreçar unes paraules en funció del que he escoltat durant l’àpat. Són paraules interessants i colpidores”.

“Aquest col·lectiu de premiats és un miracle. És un prodigi que la gent faci tant, de manera tan intel·ligent, diligent i desinteressada. Hi ha una raó que palpita sota de tots aquests emprenedors: el mateix poble i la nostra realitat”.

“Catalunya no hem tingut Estat, però tenim una societat forta, hàbil, emprenedora i incansable”.

“En Ramon deia que no fa res que siguin pocs els que fan servir el català a la música a la Catalunya del Nord. El Camí es fa poc a poc”.

“Felip: la glosa s’havia perdut. Ara som un dels centres de glosa més importants del món. Els joves s’hi interessen. És una nova manera de fer servir la llengua, de fer-la pròpia”.

“La Filo comentava que havia fet la seva feina, que quan va començar no s’ensenyava el català i que ella ho feia. També creu que tots els alumnes han de tenir les mateixes oportunitats”.

“Martí Teixidó: acollim amb la llengua i per la llengua. Les llengües minoritàries han de ser sentides. Millorar el llenguatge és millorar la cultura i millorar les persones. Mai obligar a res, sinó suggerir per fer veure els avantatges del que està bé”.

“En Mohamed comentava que ha descobert el plaer d’escriure i que escriu sobre el seu poble i la seva gent. Pels comentaris que li fan dels escrits va descobrint que hi ha gent que vol ser útil i fer coses per als altres, i posa els uns en contacte amb els altres”.

“Laia: s’ha de posar fàcil per participar, per ajudar, per contribuir. S’han de trobar diferents formes per ajudar perquè la gent tingui interès i se senti còmode. Creant una comunitat virtual de necessitats reals i ajudes possibles perquè la gent es comenci a conèixer a través de la xarxa: els voluntaris que ajuden i els col·lectius que necessiten ajuda”.

Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies

Vull traslladar-vos el meu agraïment i la meva felicitació. Agraïment a la Fundació Carulla per la feina que esteu fent de visibilització de la societat catalana. Felicitats als guardonats. Sou gent diversa i que veniu de diferents llocs i de diverses generacions. Felicitats per la trajectòria i per ser com sou”.

“Som una societat civil que empenyem cap endavant, socialment i nacionalment. Avui premiem sis trajectòries, però el més important és que el valor individual passa per sota del col·lectiu, perquè tots i totes treballem per un futur millor compartit”.

Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya

Estic molt contenta de participar en el lliurament dels 34 Premis d’Actuació Cívica. Primer perquè sumant els guardonats i els músics representen els Països Catalans, i també perquè tres guardonats es dediquen al món de l’ensenyament, àmbit on he treballat tota la vida”.

“Us he de donar les gràcies i felicitar perquè sou referents, i totes les societats necessiten referents, persones compromeses que treballin pel bé comú sense pensar en els interessos propis”.

“A Catalunya tenim una societat implicada. Aquests premis demostren que tenim moltes persones que cada dia treballen de manera voluntària per fer que la vida dels altres sigui millor. I això és un tresor incalculable”.

“Els veritables canvis socials els hem de fer tots, cada dia. És més important que tots fem un petit pas que no pas 3 o 4 persones facin passes molt grans. Aquest és el veritable canvi social”.

“Aquests premis consoliden els valors republicans de llibertat, igualtat, solidaritat. Uns valors que des de l’antiga Grècia valoraven la virtut cívica. El veritable significat de la república rau en la ciutadania, en què els ciutadans s’impliquin en la cosa pública per construir un país millor”.

Agenda
dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30