Notícies Fundació Carulla

Entrevista a Alex Rebollo, comissari de l'exposició "The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la"

Data: 
20/03/2018 - 10:45

Pot visitar-se al Museu de la Vida Rural fins al 30 de juny

L’exposició “The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la” va néixer al Museu de la Vida Rural, de la Fundació Carulla i hi va créixer de la mà del museòleg Alex Rebollo, a qui es va encarregar el comissariat de la mostra. A partir d’un exemple històric, el Dust Bowl, s’explica un problema actual, el dels refugiats climàtics, una de les moltes derivades del canvi climàtic que ens afectaran en els propers anys i de la qual hem de prendre consciència.  

L’Alex Rebollo ens fa cinc cèntims dels àmbits de l’exposició, que es pot visitar fins al 30 de juny al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Què és el Dust Bowl?

El Dust Bowl fa referència a un fenomen dels anys 30 als Estats Units d’Amèrica, en què diversos factors, climàtics, ambientals i humans, van fer impossible la vida a la zona central del país, les Grans Planes.

Qui o què el va provocar?

Per una banda el mateix clima de la zona (sequeres i forts vents); per altra el factor humà.
Des del segle XIX es van modificar els conreus autòctons, canviant la vegetació local. Al principi dels anys 30 aquests nous conreus no van sobreviure la sequera, cosa que, en combinació amb la força del vent, va formar grans nuvolades de pols que van fer impossible viure a la zona.

Al primer àmbit de l’exposició s’hi explica com l’avenç dels colons que arribaven a EUA al segle XIX va desplaçar i aniquilar progressivament les comunitats índies i els bisons. Quina importància va tenir la desaparició dels bisons en la catàstrofe posterior?

La caça indiscriminada de bisons té molt a veure amb la millora del sistema ferroviari del país. L’arribada del ferrocarril a les Grans Planes va facilitar el transport de la pell i de la carn i el seu comerç, millorant la rendibilitat del negoci i incrementant-ne les caceres. D’una població d’uns deu milions de bisons l’any 1840, en quedaven només centenars a principis del segle XX. A més, amb l’arribada dels colons van arribar les vaques, cosa que va obligar a plantar farratge específic sobre els camps de gramínies autòctons d’on menjaven els bisons.   

Quin paper juga l’ambició desmesurada dels colons i de l’home blanc en general en la gènesi del Dust Bowl.

Hi havia una mentalitat pròpia dels colons que entronca amb la mentalitat dels EUA (el destí manifest, la colonització de tota la terra...). En el cas d’aquests primers colons, l’ambició no era de caràcter econòmic sinó de sobreviure en un entorn hostil. Van plantar els conreus que coneixien més bé, com el blat o el blat de moro, destruint la vegetació autòctona que no els generava cap benefici. Sí que tenien l’arrogància de creure que podien modificar la natura. Que la natura s’adaptaria als canvis que ells hi feien, cosa que, com es va veure finalment, no va ser així.  

La Primera Guerra Mundial va suposar una època de bonança i progrés econòmic en aquesta zona. Quan acaba, la baixada de la demanda s’ajunta amb el crac del 29 i es genera la Gran Depressió. Als anys 30 s’hi suma el Dust Bowl i es crea la catàstrofe humanitària i ecològica. L’administració Roosevelt implementa el New Deal. Quines mesures es prenen per revertir la crisi ecològica a les Grans Planes?

Es va propiciar la creació d’una agència federal d’agricultura per tal de fer estudis sobre els conreus més òptims per al territori; fer pedagogia de la plantació en terrasses i de la pràctica del guaret per no sobreexplotar el sòl; i promocionar la reducció dels caps de bestiar per tal d’evitar la superpoblació, etc. També es van introduir mesures més concretes, com la plantació de grans feixes d’arbres, a mode de paravent, per tal d’evitar que s’aixequessin de nou els grans núvols de pols.

Davant la impossibilitat de seguir vivint als llocs afectats, centenars de milers de persones van haver de marxar rumb a Califòrnia. Eren terratinents o arrendataris que s’havien quedat sense res. Com diu Steinbeck, l’única cosa que els quedava i no podien perdre era la dignitat. Com va afectar l’arribada d’aquesta gent als habitants de Califòrnia?

No va ser un camí de roses per a ningú... Steinbeck explica molt bé com els campaments de barraques eren nius de conflictivitat. Hi havia incidents continus, violència i incendis, i molts d’ells els provocaven directament gent de Califòrnia per crear mala imatge dels refugiats. A més, els van començar a anomenar, de forma despectiva, okies.

Tot aquest èxode va quedar documentat amb fotografies com les que podem veure a l’exposició. Per què?

Una de les idees brillants que l’executiu de Rossevelt va tenir va ser la creació d’un gabinet format per una desena de fotògrafs que es van dispersar per tot el territori per documentar la crisi. Hi ha milers d’instantànies de tots els racons dels EUA que ens mostren els efectes de la Gran Depressió. En la zona que ens ocupa a l’exposició, van treballar-hi Arthur Rothstein i, sobretot, Dorothea Lange. Primer es van ocupar de les Grans Planes i després de l’èxode cap a Califòrnia, que van documentar profusament a través d’unes instantànies fantàstiques que, a més, són accessibles lliurement a internet.  

Com se’n van sortir, al final, del Dust Bowl?

De la mateixa manera que entrar en la crisi no va dependre d’un sol factor, sortir-ne tampoc. L’economia es va redreçar gràcies al New Deal, però sobretot gràcies a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, que va potenciar la indústria del país. A més, durant els anys 40 va remetre la cruesa de la sequera, les noves polítiques governamentals van començar a donar fruit, i es va avançar molt en la cerca d’alternatives de rec, sobretot a través de l’explotació dels aqüífers.    

Com queda reflectit en la cultura americana el DB. Quina empremta cultural va deixar al país?

El record del Dust Bowl és molt evident en els llocs on va succeir. Encara hi ha una memòria molt present del fenomen. Recordem que va passar fa 80 anys, encara hi ha  supervivents de les tempestes de pols o que van haver d’exiliar-se. A banda de la memòria, podem trobar la novel·la de Steinbeck El raïm de la ira; el folk americà de Woody Guthrie, que beu d’aquesta catàstrofe; la mítica ruta 66, el camí principal que agafaven els refugiats per arribar a les valls de Califòrnia i que encara avui és un dels atractius turístics més explotats del país, etc. 

Del passat, l’exposició passa al present i al futur proper de regions o països on d’aquí poc no es podrà viure per culpa del canvi climàtic. Quina responsabilitat tenim els habitants dels països del primer món en aquesta crisi?

Més que responsabilitat, hem de ser conscients que el clima tracta a tothom per igual. Això no treu que en un lloc es pugui estar més ben preparat que en d’altres. Dels casos actuals que veiem a l’exposició, n’hi ha dos que passen als Estats Units, que no és tercer món. Hem de tenir consciència tots plegats que això ens afectarà, ja sigui de manera directa o indirecta, perquè tota aquesta gent que marxa del seu país haurà d’anar a algun lloc.  

Sense la implicació dels grans estats segur que no ens en sortirem, però a nivell individual, quines mesures podem prendre per evitar l’agreujament del problema?

Hem de ser conscients que de planeta, de moment, només en tenim un i si no el cuidem...
La gran tasca és fer que els grans països i les grans multinacionals se sumin a la lluita contra el canvi climàtic.  A nivell particular, hem de seguir les recomanacions que els experts ens van donant sobre sostenibilitat i reciclatge. Respecte a l’agricultura, s’ha d’establir un pacte respectuós amb la terra. Ja sabem que, si trenquem el pacte, pot ser que la natura es rebel·li.   

Tens alguna esperança que ens en sortirem?

Jo vull ser optimista  i espero que d’alguna manera o altra es pugui solucionar. Ara, és possible que hàgim d’arribar molt al límit per adonar-nos-en.

Si vols saber-ne més, visita la web de l'exposició.

Agenda
dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30