Notícies Fundació Carulla

"Anuari dels valors 2016": la via populista

Data: 
09/05/2017 - 18:00

L'estudi, impulsat per la Fundació Carulla amb la col·laboració acadèmica d'ESADE, apunta que l'auge dels populismes posa en joc el futur de la democràcia.

- Aborda les causes, els mecanismes, les interpretacions i les possibles vies de sortida del populisme, entre les quals la necessitat de fomentar l’educació crítica i reflexiva per combatre les polítiques de la mentida i la por.

- Populismes i postveritat: quan els desitjos i les falses creences basades en emocions influeixen en l'opinió pública més que no pas els fets objectius.

- El procés sobiranista i la corrupció política i econòmica han estat les temàtiques amb més ressò mediàtic durant el 2016.

Enguany, l'Anuari dels valors aborda el fenomen del populisme a Occident com a resultat de l'anàlisi de les notícies amb més ressò mediàtic del 2016 als principals mitjans de comunicació a Catalunya.

Si bé el procés sobiranista i la corrupció política i econòmica han estat les temàtiques més freqüents, l'anuari es decanta pel populisme com a tema que irromp amb més força i que podria influir, a curt termini, sobre la societat catalana, i en general, sobre les democràcies liberals.

L’Anuari dels valors d’aquest any recull una primera part d’anàlisi quantitativa de totes les portades i notícies d’interior aparegudes als vuit diaris amb més difusió a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico, Ara, El Punt Avui, El País, El Mundo, La Razón i ABC) i una segona part amb una anàlisi qualitativa elaborada a partir dels articles d'opinió apareguts en els diaris i centrada en el fenomen populista.

En la presentació als mitjans de comunicació que ha tingut lloc aquest dimarts al Col·legi de Periodistes de Catalunya, la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, ha assenyalat que "amb aquest anuari pretenem interpel·lar els polítics, les grans institucions, les líders d'opinió i la col·lectivitat. Però també són debats que, a la Fundació Carulla, ens ajuden a pensar en l'acció. Quines són les solucions, com podem contribuir a generar una societat més crítica, com eduquem els joves en valors i com creem vincles perquè participin a la construcció del dia a dia del país".

Anàlisi en profunditat del populisme
Per a la majoria d’analistes dels mitjans de comunicació existeix una connexió entre l’auge de l’extrema dreta i de l’esquerra radical a Europa, les derives polítiques i institucionals de Rússia, Hongria i Veneçuela o les victòries del Brexit al Regne Unit i de Trump als Estats Units.

El director de l'Anuari i també de la Càtedra de LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, Àngel Castiñeira ha recalcat que "si el populisme realment arriba a tenir èxit, i això guarda relació també amb les eleccions presidencials franceses, podria posar contra les cordes no només el projecte europeu, sinó en clau molt més global, el mateix projecte de democràcia liberal".
 
L'Anuari estableix quatre elements comuns a polítiques populistes. Són propostes que:
a) contenen un discurs de confrontació del poble contra les elits,
b) es vehiculen mitjan­çant lideratges carismàtics,
c) recorren a una simplificació demagògica dels problemes i les solucions, i
d) fan un ús accentuat de les emocions per propiciar l’adhesió de les masses indignades.
 
Les causes: Postveritat, postdemocràcia i post-Europa
Pel que fa a les causes de l'auge del populisme a Occident l'Anuari dels valors les troba en la globalització i la crisi econòmica, en la por a la pèrdua d’expectatives de futur de la classe WASP (White, Anglo-Saxon, Protestant) i en una crisi dels valors comunitaris.

Entre els mecanismes que utilitza el populisme, destaca la postveritat, un nou eufemisme, de moda, per referir-se a la mentida dirigida a afectar les emocions més primàries de les persones. La mentida, atiada pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, presentada en forma de demagògia.

Pel catedràtic d'ESADE, "la postveritat no és només enganyar, sinó construir una percepció de la realitat retroalimentada per aquelles persones que hi volen creure".

Les sortides: refermar els valors
Les sortides que es visualitzen per a la crisi del model liberal per part dels articulistes es classifiquen en cinc perspectives: una redefinició de l'estat del benestar, acompanyada de reactivació econòmica; una virada cap a una Europa federal; la necessitat de nous lideratges basats en el compromís i en la visió a llarg termini; la defensa del valor de l’educació i la necessitat d'adoptar actituds vigilants i crítiques, i finalment la clarificació dels problemes apel·lant a la raó crítica i a les emocions per fomentar societats més inclusives.

"El primer deure de la Fundació Carulla és transmetre valors -ha afegit el president de la Fundació Carulla, Joaquim Coello- en el nostre cas la cultura, el sentit de pertinença i la justícia social. En aquest sentit la pregunta és si l'estat, en una democràcia del món occidental, s'ha d'ocupar de la dignitat dels seus ciutadans o és quelcom que correspon a cada individu. I la resposta és clarament sí. Cal repensar les polítiques socials".

El procés i la corrupció, els temes amb més ressò mediàtic
El procés sobiranista i la corrupció mantenen un important ressò mediàtic entre el 2013 i el 2016. El procés sobiranista ha estat la temàtica que ha ocupat les primeres posicions del rànquing més vegades.
 
El fenomen del terrorisme gihadista, que enguany ocupa la tercera posició, va ser la notícia amb més ressò mediàtic l'any 2015 i ja havia estat la vuitena el 2014, de manera que també manté la seva importància mediàtica.
 
Comparant el tractament de cada notícia als diaris amb tiratge exclusivament a Catalunya i als diaris amb tiratge al conjunt d’Espanya, s’hi poden apreciar diferències significatives, especialment en el tractament de les portades. El procés sobiranista ha tingut més del doble de protagonisme en les portades dels diaris editats a Catalunya (40,4 %) que als diaris publicats al conjunt d’Espanya (18,1 %).
 
En canvi, el problema de la corrupció política i econòmica ha tingut poc més de la meitat de protagonis­me a les portades de les capçaleres estrictament catalanes (13,9 %) que a les portades de diaris amb tiratge al conjunt d’Espanya (26,9 %).

Agenda
dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30