Notícies Fundació Carulla

«Vam ser pioners com a fundació cultural»

Data: 
28/03/2017 - 13:45

Entrevista a Montserrat Carulla, expresidenta de la Fundació Carulla

Ara fa un any, Montserrat Carulla va deixar la presidència de la Fundació Carulla després de més de 20 anys d’estar-hi vinculada. Amb la perspectiva que donen aquests mesos, en aquesta entrevista fa balanç de la seva etapa com a presidenta i de l’evolució de la Fundació, l’Editorial Barcino i el Museu de la Vida Rural. Es tracta d’un període marcat per la innovació a l’hora de posar en marxa nous projectes i de projectar la Fundació.

- Com era la Fundació quan va començar la teva vinculació, ara fa més de 20 anys? “Molt més petita pel que fa a l’activitat. Estava força centrada als Premis Baldiri Reixac, els d’Honor Lluís Carulla i d’Actuació Cívica. Era una Fundació molt centrada en la idea del pare, enfocada a la cultura catalana des de l’òptica lingüística. Anava en la línia del projecte novedós del bibliobús. És a dir, la suma d’innovació + cultura + llengua”.

- Quina va ser la rebuda de la societat catalana a la Fundació? “Va ser un exemple a seguir. Vam ser pioners com a fundació cultural. La idea dels pares de fer la Fundació amb els objectius de treballar per la cultura i la llengua catalanes va ser excepcional”.

- Amb quina sensació vas deixar la presidència? “De feina feta, de feina ben feta. Principalment per la gent amb qui he treballat, en especial per l’eficàcia del Carles Duarte i la bona sintonia que vam tenir”.

- Durant la teva presidència la Fundació va experimentar un vigorós procés de rellançament, de projecció i d’innovació. N’estàs especialment satisfeta d’algun projecte en concret? “Estic molt orgullosa de totes les coses noves que vam impulsar. Vàrem fer un pla per adaptar-nos a noves necessitats socials i vam crear premis de referència com ara els Francesc Candel i els d’Educació en Lleure. Vam ampliar l’àmbit d’actuació de la Fundació i, a més de fer projectes culturals i de llengua, vam afegir-hi els socials. Va ser un pas endavant. També estic molt satisfeta d’haver aixecat l’Editorial Barcino, que estava força tocada. Vam consolidar l’editorial com a referent de qualitat en l’edició i difusió de textos catalans antics i es van crear diverses col·leccions per a públics diferents. De l’ampliació del Museu de la Vida Rural i la nova proposta museística també n’estic molt contenta”.

- Quan vàreu posar les bases del que ara és la Fundació Carulla éreu conscients que estàveu innovant? “Ho vam fer amb naturalitat, no n’érem conscients del tot. Sovint t’adones d’aquestes coses quan te les diuen. De fet, en aquell moment ho vèiem com a una evolució lògica de retornar a la societat les moltes coses que aquesta donava a la família, tal com deia el pare”.

- Globalment, què creus que ha aportat la Fundació Carulla a la societat catalana en els àmbits missionals? “L’aportació principal en cultura ha estat l’Editorial Barcino, els Premis Baldiri Reixac són la nostra activitat de referència quant a educació, amb permís dels del Lleure. Finalment, els Premis Candel i Lluís Carulla són la nostra aportació pel que fa a la societat”.

- Amb una paraula, què et suggereixen els següents conceptes? “Potser en seran dues o tres...”

Premis Baldiri Reixac: “taca d’oli per tot el País”.

Premi Lluís Carulla: “estímul i prestigi”.

Nadala: “el verkami de Lluís Carulla”.

Premis d’Actuació Cívica: “anonimat reconegut”.

Observatori dels Valors: “reflexió”.

Premis Francesc Candel: “de rabiosa actualitat”.

Premis d’Educació en el Lleure: “complement dels Baldiri”.

Editorial Barcino: “alta cultura”.

Museu de la Vida Rural: “una sorpresa per al visitant”.

- Quina creus que ha de ser la contribució de la Fundació pel que fa a la cultura i la innovació social? "La Fundació ha d’anar de la mà dels canvis socials, de tal manera que sempre que s’adapti als canvis serà útil al País. A l’hora d’estar en contacte amb la societat ha d’apostar per internet i per les xarxes socials com a complement dels mitjans tradicionals. D’altra banda, ha de detectar noves maneres de fer cultura, d’incidir socialment mitjançant la cultura. Ara, cultura són moltes coses, mentre que abans el concepte sí que estava més encasellat. Es tracta d’estar atents. En tot cas, està bé la línia encetada d’enfocar l’activitat cap a l’estímul de nous projectes”.

Agenda
dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31