2015

Nadala 2015. Biblioteques. De l'escola de bibliotecàries al llibre electrònic

L’any 2015 fa cent anys que la Mancomunitat va crear l’Escola de Bibliotecàries. Arran d’aquesta commemoració, la Nadala 2015, coordinada per Lluís Anglada, traça un recorregut del que han estat les biblioteques a Catalunya des d’aleshores, des del que va suposar l’empenta de la Mancomunitat (amb la creació de la Biblioteca de Catalunya, l'Escola de Bibliotecàries i la xarxa de bibilioteques populars) fins a la lectura digital, passant per l’època franquista, la represa democràtica, les biblioteques municipals i les biblioteques de recerca. El llibre-nadala, de gran format i il·lustrat, incorpora una gran quantitat de material gràfic, que va des d’imatges històriques fins a biblioteques dutes a termes per arquitectes de prestigi recentment inaugurades.

Des del sistema ideat per Eugeni d’Ors fins als equipaments actuals

Assumpció Estivill obre el llibre-Nadala parlant de l’impuls que va suposar per a les biblioteques l’obra de la Mancomunitat i la concreció que va tenir en tres projectes impulsats per Eugeni d’Ors que han arribat fins als nostres dies: la Biblioteca de Catalunya, l’Escola Superior de Bibliotecàries i la xarxa de biblioteques populars. Teresa Mañà se centra en la implantació de les biblioteques populars en el període comprés entre els anys 1915 i 1939, la tasca que va desenvolupar-hi Jordi Rubió i Balaguer i el funcionament del sistema durant la dictadura de Primo de Rivera i la Generalitat Republicana.

Lluís Agustí para atenció a les biblioteques catalanes sota el franquisme, en com van sobreviure i mantenir-se durant aquests anys difícils, en els quals les biblioteques no només van canviar de llengua sinó també de referents ideològics. Cristóbal Urbano, al seu torn, s’ocupa de l’evolució i de la modernització de les biblioteques de recerca, des dels anys vuitanta, període en què les biblioteques universitàries inicien una etapa de planificació d’acord amb tendències professionals internacionals, fins a un posterior projecte de digitalització.

Núria Ventura estudia un període de grans canvis, el de les biblioteques públiques des de finals dels anys vuitanta fins avui. Durant aquests anys les biblioteques s’obren a nous formats i espais, ja que passen de ser un repositori a oferir un servei que s’adapta a les necessitats dels usuaris. Carme Fenoll s’ocupa de fer un balanç de la situació en què es troben les biblioteques públiques en l’actualitat, i Marga Losantos i Reis Fontanals, elaboren una cronologia de la Biblioteca de Catalunya, des de l’any 1907 quan es funda l’Institut d’Estudis Catalans fins al 2005. Laura Borràs parla de l’impacte digital sobre la lectura i de les transformacions en la manera de llegir, i Lluís M. Anglada tanca la Nadala amb el paper que tindran les biblioteques a Catalunya en un futur on la lectura en paper conviurà cada cop més amb la lectura en digital.

 

Nadala en format paper:
Taula de continguts

Autors: Assumpció Estivill, Teresa Mañà, Lluís Agustí, Cristóbal Urbano, Núria Ventura, Carme Fenoll, Laura Borràs, Lluís Anglada, Marga Losantos i Reis Fontanals,

 

- Els inicis del sistema de biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya: El projecte Eugeni d'Ors, per Assumpció Estivill

- El sistema de biblioteques populars (1915-1939), per Teresa Mañà

- Les biblioteques catalanes sota el franquisme: supervivència, manteniment i recuperació, per Lluís Agustí

- Biblioteques de recerca (1983-2014): tres dècades de cooperació i una de digitalització, per Cristóbal Urbano

- Les biblioteques públiques des de finals dels anys vuitanta fins avui: un període de grans canvis, per Núria Ventura

- Les biblioteques públiques, avui, per Carme Fenoll

- Cronologia de la Biblioteca de Catalunya, per Marga Losantos i Reis Fontanals

- La lectura (en)digital: funcions, tipologia i vigència de la lectura avui, per Laura Borràs

- Les biblioteques a Catalunya i el seu paper futur en un futur sense paper, per Lluís Anglada