1990

L’Orfeó Català. Germà gran dels orfeons de Catalunya (1891-1991)

Aquesta edició es dedica a l’Orfeó Català per ser una de les poques institucions que, per la tasca que han dut a terme, el prestigi i la popularitat que aquesta tasca els ha fet guanyar, i una mena de carisma, que no és fàcil de definir, però que ha de tenir una raó de ser, són més que allò que el seu nom indica.
El present llibre tracta sobre la seva trajectòria, des de la seva fundació i els moments i causes que l’envolten, el 6 de setembre de 1891, en la segona etapa del catalanisme polític poc després de l’Exposició universal del 1888 i en l’auge cultural del modernisme. Aquesta institució no només tingué des d’un principi unes claríssimes arrels sinó també uns objectius musicals prou definits. Nasqué l’Orfeó Català, de la mà dels músics Lluís Millet i Amadeu Vives, de 21 i 17 anys respectivament, per tal de “crear i conservar un orfeó ben instruït en l’art musical, per cantar amb perfecció tota classe de composicions corals, omplint així el buit que es nota en la filharmònica Barcelona”, com expressava en la primera memòria anyal el secretari de l’entitat. Aquesta institució es trobà amb diverses complicacions, com la Guerra Civil i la desfeta posterior del país i els anys de repressió, en els quals l’Orfeó Català va veure prohibida la seva actuació. La seva voluntat de resistir a través de petits nuclis de resistència cultural dispersos fins a la no acceptació de la derrota i l’ocupació de les noves generacions són alguns dels temes tractats en aquesta Nadala.

Nadala en format paper: