1981

Institut d’Estudis Catalans en el 75è aniversari de la seva fundació

Aquesta Nadala exalta sis glorioses fites: el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), Solidaritat Catalana (1906), “La Nacionalitat Catalana” (1906), l’Institut d’Estudis Catalans (1907), la Biblioteca de Catalunya (1914) i la Mancomunitat de Catalunya (1914). Aquestes cronologies no són producte de la casualitat, són fets diversos i vitals que foren claus per a Catalunya. No fou atzar, sinó una llarga obra conscient. El recobrament nacional d’un país que fou anorreat el 1714 per la força de les armes de rei Felip V i el 1716 pel Decret de Nova Planta deixaren una Catalunya decaiguda, que durant la decadència havia donat homes clarividents com el pedagog mossèn Baldiri Rexach (1703-1781), que començaren a redreçar-se gràcies a la Renaixença que s’insinuava tímidament amb l’oda a “La Pàtria” d’Aribau, que féu sensació a un país que començà a prendre consciència del fet diferencial català.
Continua l’edició amb un resseguiment de la història de la institució de la llengua catalana, l’Institut d’Estudis Catalans. Des de la seva fundació al 1907, la seva seu i tot allò que suposà un gran canvi per a la cultura i la llengua catalanes com la normativització lingüística del català. Seguint els seus passos fins a l’actualitat, en què és una corporació de gran importància acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nadala en format paper: