2001

Bibliofília a Catalunya. Des del segle XIX

Aquesta edició parteix d’un elogi de la bibliofília, de la qual en moltes ocasions s’ha parlat malament, titllant-la de malaltia i obsessió per mers objectes i no de passió per l’erudició. L’autèntica bibliofília, tal com es vol presentar en aquest llibre, sovint provoca o alimenta en els qui la professen una veritable activitat investigadora i de creació. Algunes figures exemplars d’aquests bibliòfils a Catalunya, d’autèntics bibliòfils, es remunten al segle XV amb Pere Miquel Carbonell, qui descobrí i publicà la Crònica menorquina, Fèlix Torres, creador de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, o Marià Aguiló, la biblioteca del qual és el nucli de la Biblioteca Nacional de Catalunya i el creador de catàlegs bibliogràfics que han esdevingut instruments realment importants per a la cultura catalana. Tal com succeïa a Francesco Petrarca, el bibliòfil parla amb els llibres, aquests són els seus amics, amb qui es comunica de ciència, de fantasia, de sentiment, de teologia, entre altres.
Aquest llibre fa un seguiment de la història de la bibliofília a Catalunya, des de la bibliofília vuitcentista fins al segle XXI, així com de l’art de l’enquadernació, i presenta els personatges que han tingut un paper important al llarg dels anys, tant autors com il•lustradors, o relligadors i impressors.

Nadala en format paper: